LA SANG (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 18
Subido por

Descripción

Professor: Vicente Martínez

Vista previa del texto

6. SANG I HEMOSTÀSIA GENERALITATS DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR És un sistema tancat de conducció que comunica totes les parts de l’organisme. Consta de tres components: - Sang: és el líquid circulant.
Cor: és el sistema de bombeig que manté la sang en circulació.
Vasos sanguinis: són el sistema de conducció.
A més, té dues parts funcionals: - Circulació pulmonar.
Circulació sistèmica.
LA SANG La sang és un teixit conjuntiu especialitzat amb una matriu col·loïdal i consistència líquida. Això fa que sigui una solució aquosa de substàncies hidrosolubles: proteïnes, sals minerals i altres compostos orgànics i inorgànics.
També hi ha emulsió (dispersió estable per la solució) de molècules no hidrosolubles (lípids i derivats lipídics).
Els elements cel·lulars es troben suspesos en aquesta solució aquosa.
La volèmia és el volum total de sang, sumant el plasma i les cèl·lules. Les funcions generals de la sang són: - Transportar gasos.
Transportar metabòlits.
Transportar hormones.
Transportar calories (transporta la calor des d’on es produeix fins on cal).
És on resideixen mecanismes immunes i homeostàtics.
COMPOSICIÓ DE LA SANG El plasma és un 60% del volum de la sang. Les cèl·lules sanguínies (o elements formes de la sang) en són el 40%.
El plasma és un component líquid ja que la matriu extracel·lular dels elements formes és líquida.
Està compost per líquid isotònic amb les cèl·lules (més del 90% és aigua), i en aquesta aigua dissolts ions, molècules inorgàniques i proteïnes com l’albúmina, el fibrinogen, globulines (α1, α2, β1, β2, γ...).
S’anomena sèrum a la fracció líquida que queda quan es coagula la sang i es consumeixen els factors de coagulació.
Les cèl·lules sanguínies procedeixen de la medul·la òssia i del teixit limfoide (i en el cas dels fetus, del fetge i la melsa). Hi ha tres tipus de cèl·lules sanguínies: - - - Eritròcits: en els mamífers són bicòncaus i sense nucli. En les aus, rèptils i amfibis tenen forma ovoide i tenen nucli. La seva funció és transportar oxigen, amb la hemoglobina o la hemocianina.
Leucòcits: són cèl·lules immunitàries. Hi la sèrie agranulocítica (limfòcits, monòcits, azuròfils en rèptils) i la granulocítica (neutròfils, eosinòfils, basòfils, heteròfils en aus  són polimorfonucleats (PMN)).
Plaquetes: en els mamífers són fragments cel·lulars provinents dels megacariòcits. En les aus són cèl·lules amb nucli anomenades trombòcits.
HEMATOPOESI És el procés de formació de les cèl·lules sanguínies. Anatòmicament, aquest procés es localitza en: - - Medul·la òssia groga i vermella (adults): la medul·la òssia vermella és la que està dins els ossos, i es va perdent quan l’individu envelleix, va perdent capacitat hematopoètica.
Llavors, es substitueix per la groga, que és teixit adipós sense capacitat hematopoètica.
Fetge i melsa (fetus).
Consisteix en la proliferació i diferenciació cel·lular a partir de cèl·lules mare pluripotencials: - Eritropoesi: formació d’eritròcits.
Leucopoesi: formació de leucòcits.
L’hematopoesi també es pot classificar segons el lloc on es dóna: - Mielopoesi: procés de diferenciació totalment medul·lar. Es produeixen plaquetes, eritròcits, granulòcits i monòcits.
Limfopoesi: implica una diferenciació extramedul·lar. Produeix limfòcits.
Les cèl·lules mare indiferenciades es van replicant, i quan reben un estímul comencen la via limfoide o la mieloide (per generar tota la resta de cèl·lules).
ERITROPOESI El pas a reticulòcit consisteix en una fragmentació del nucli de l’eritroblast ortocromàtic. Quan el reticulòcit madura (desapareixen les restes del nucli) es converteix en eritròcit. A vegades, els reticulòcits ja són enviats des de la medul·la a la sang sense diferenciar-se, però així ja poden transportar oxigen, així que no hi ha cap problema.
El procés de l’eritropoesi és molt sensible, i ha de ser controlat per cofactors eritropoètics, que són: - - Cu.
Co.
Piridoxina (B6).
Vitamina B12: és el factor més important. Un defecte en aquesta vitamina es nota en una maduració defectuosa dels eritròcits, la qual cosa provoca anèmia perniciosa.
La vitamina B12 és molt sensible i es destrueix fàcilment en el procés digestiu. Hi ha un transportador, un factor intrínsec, que la protegeix de ser degradada, i permet que sigui absorbida i arribi a les cèl·lules.
Àcid fòlic.
Fe: el ferro és un altre cofactor imprescindible per l’eritropoesi.
El control de l’eritropoesi depèn de la hipòxia en els teixits: FIH indueix la síntesi d’eritropoetina. Una crisi reticulocitària fa que hi hagi més reticulòcits a la sang, la qual cosa va bé, perquè encara que no siguin madurs del tot, ja tenen la capacitat de transportar oxigen.
Ex: un tipus de dopatge consisteix en injectar eritropoetina, per aportar més oxigen als músculs i a tots els teixits en general.
Eritròcits S’encarreguen del transport sanguini i de l’intercanvi tissular de gasos. Per això, es molt important l’hemoglobina, que està formada per una proteïna, la globina, i un grup hemo que porta un àtom de ferro. Hi ha dos tipus d’hemoglobina: - L’hemoglobina A: té cadenes α i β.
Hemoglobina F: és la fetal, i té cadenes α i γ.
L’afinitat de l’hemoglobina a l’oxigen és modulable per paràmetres com: pH, temperatura, 2,3BPG, PCO2, exercici...
Hi poden haver alteracions en els eritròcits degudes a l’augment o la reducció del nombre d’eritròcits: - Policitèmies: augment del nombre d’eritròcits. Solen ser respostes compensatòries de l’organisme a problemes d’oxigenació (si en l’ambient hi ha poc oxigen).
Anèmies: poden estar provocades per diferents raons. Les hemorràgies (algunes contínues, com la regla). L’aplàsia medul·lar (fa que en la medul·la les cèl·lules no es diferenciïn correctament). Falta de maduració cel·lular (per falta d’algun dels cofactors).
Factors genètics (per exemple l’anèmia falciforme).
Metabolisme del ferro En un adult normal, el balanç de ferro és neutre, però igualment es necessita una aportació. El Fe3+ es pot ingerir sol o dins el grup hemo. L’absorció en els intestins cap a la sang es fa amb uns sistemes específics de transport: la transferrina.
La transferrina és una proteïna transportadora de Fe en sang. Porta el Fe als teixits on és necessari, sobretot a la medul·la òssia, on es necessita per l’eritropoesi, també als pulmons, cor, fetus (dones embarassades), fetge...
Quan puja la concentració del Fe al cos, es torna tòxic. Per evitar això, s’uneix amb la ferritina i s’emmagatzema al fetge, on sempre hi ha un magatzem d’entre 0,5 i 1 g.
Grups sanguinis Les característiques dels eritròcits defineixen els grups sanguinis. A la superfície d’aquests, s’hi presenten unes proteïnes immunògenes, uns receptors proteics, anomenades aglutinògens.
Per la sang, hi ha unes aglutinines, que funcionen com anticossos específics per l’aglutinogen. Hi ha una reacció antigen-anticòs, i es dóna una reacció d’aglutinació. Així es destrueixen totes les cèl·lules.
En els eritròcits hi pot haver dues proteïnes immunògenes diferents: - Aglutinogen A.
Aglutinogen B.
Els eritròcits poden presentar les dues proteïnes, només una o cap. Segons l’aglutinogen que hi hagi, a la sang hi haurà circulant una aglutinina o una altra: - Algutinina α: actuen contra l’aglutinogen A, per tant només estaran presents en la sang si els eritròcits no tenen aquest aglutinogen.
Aglutinina β: actuen contra l’aglutinogen B, per tant només estaran presents en la sang si els eritròcits no tenen aquest aglutinogen.
Una persona del grup A, tindrà aglutinines β. Una del grup B en tindrà d’α. Una persona del grup AB no en tindrà cap i una del grup O tindrà les dues.
A més, també hi ha el factor Rh. Aquest és positiu si els eritròcits tenen els aglutinògens C, D i E, i negatiu si no els tenen.
LEUCOPOESI Diferenciem en dos grups segons la cèl·lula que es formi: - Granulopoesi: forma part de la mielopoesi.
Limfopoesi.
La leucopoesi és un procés complex amb molts factors: - Factor estimulant de cèl·lules pluripotencials.
Interleucines: partícules segregades per leucòcits que activen la diferenciació d’altres leucòcits.
Factor estimulant de colònies de granulòcits/macròfags.
Factor estimulant de colònies de granulòcits.
Factor estimulant de colònies de monòcits/macròfags.
Els leucòcits són les cèl·lules efectores de la resposta immune. Hi ha tres tipus de limfòcits: - Limfòcits B: regulen respostes humorals. Es transformen en cèl·lules plasmàtiques i produeixen els anticossos.
Limfòcits T: reconeixen els complexos d’histocompatibilitat. Rebutgen cossos i teixits estranys.
NK: natural killer. Formen part de la immunitat innata.
La diferenciació d’uns i altres es fa en llocs diferents: - T: la diferenciació es completa en el tim.
B: la diferenciació és completament medul·lar en els mamífers, en les aus es fa en la bossa de Fabriccio.
NK: medul·lar.
A més dels limfòcits, també tenim els: - Neutròfils: fagociten microorganismes i migren en teixits inflamats.
Eosinòfils: fagociten complexos antigen-anticòs. Fan de mediadors en les respostes d’hipersensibilitat i a paràsits.
Basòfils: alliberen mediadors immunes en teixits. En els teixits es diferencien a mastòcits.
Monòcits: fan fagocitosi de cèl·lules i cossos estranys. En els teixits es diferencien a macròfags.
...