Seminari 1. Creació i sacrifici en l'hinduisme (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Grans Tradicions Religioses
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 28/10/2014
Descargas 18
Subido por

Descripción

Exemple d'exercici del seminari 1, a la classe de dimecres 15/10.

Vista previa del texto

COSMOGONIA I RITUAL. CREACIÓ I SACRIFICI EN L’HINDUISME Idea del sacrifici. Quin és el seu paper en el budisme. Quin tipus de sacrifici apareixen? Com es reprodueix després aquest fet en la religió hindú? Ens quins sentits està present.
Com hem pogut veure al llarg de les classes i a través de les diverses lectures, i tot i que l’hinduisme és una religió molt diversa en pràcticament tots els sentits, el sacrifici té un paper clau en aquesta gran tradició.
Ja en els mites sobre l’origen del món, tot i que apareixen diferents maneres de creació (o, millor dit, d’ordenació del cosmos), com ara l’incest o la separació de l’androgin, hi ha nombroses versions on el cosmos es crea a partir d’un sacrifici, com ara l’oblació o sacrifici de foc, un sacrifici cruent d’un animal, o de sang. Mitjançant aquests sacrificis, per tant, també tenen com a objectiu acabar amb un determinat cicle. A més a més, se sap que la Civilització de la Vall de l’Indus (c. 2500-600 ane), politeista, duia a terme sacrificis a cel obert.
Bàsicament, allò que fa que el sacrifici sigui important és el fet que es crea una correspondència entre els humans, que fan el sacrifici, i els déus, que reben la petició. Per altra banda, també es creu que els sacrificis són necessaris per a mantenir l’ordre i l’equilibri del món mitjançant la realització correcta del sacrifici, ja que és un retrobament entre home i divinitat.
Normalment, allò que es sacrifica en els ritus més comuns són animals. Aquest poden ser decapitats, estrangulats o travessats al cor. Mentre ho fan, el brahmin o la persona autoritzada recita unes fórmules adequades al ritual. Tant l’ús de la paraula com el sacrifici en sí són necessaris, ja que s’està demanant un favor determinat als déus. Els sacrificis es duen a terme normalment davant les divinitats locals o les divinitats del clan. També es duen a terme cada cert període de temps si es tracta d’honorar a una divinitat determinada. Solen culminar amb ofrenes fetes al foc, freqüentment dedicades a Agni.
Un altre fet que demostra que els sacrificis són freqüents i notables en l’hinduisme és el fet que, molt sovint, els nobles se n’anaven a escoltar les Upsnishads per part d’un mestre perquè segurament estaven descontents amb una religió massa centrada en el sacrifici. De totes maneres, això no vol dir que les Upanishads deixin de banda els sacrificis en un altre sentit més enllà de la mort d’animals amb una finalitat ritual: les Upanishads no defineixen el Brahman, s’hi ha d’arribar per a conèixer-lo, no és quelcom que es pugui definir. En canvi, un és atman en tant que es reconeix com a individu. Així, el contingut de les Upanishads és més especulatiu, ara qui cal sacrificar és un mateix.
La gran finalitat de tot seguidor de l’hinduisme és la seva alliberació total. Per a aconseguir-la, és imprescindible que es duguin a terme sacrificis. El ioga és una manera de sacrificar-se un mateix per a arribar a aquest alliberament final. Els ioguis fan un esforç físic per a “desconnectar” la ment i “connectar” amb el Jo transcendent, el Jo que està en un mateix però moltes vegades no el tenim en compte a causa de les preocupacions terrenals, materials o, resumidament, de la vida present en aquell moment. Un s’ha d’alliberar de les preocupacions quotidianes i d’estar sumit en la ignorància per anar una mica més enllà.
A La esencia del ioga es parla d’èxtasi en el sentit de la paraula sànscrita samadhi, dient que, mentre que la paraula grega significa “estar fora del Jo”, en sànscrit seria més aviat “estar en el Jo”. No seria, doncs, sortir d’un mateix, sinó una introspecció per a conèixer la nostra part més transcendent o, com diu el text, “l’Essència transcendent de la personalitat”. Per a aconseguir-ho, doncs, és imprescindible el sacrifici personal del iogui.
De totes maneres, el ioga va molt més enllà d’un mateix: hi ha diferents tipus. Per exemple, el karma-ioga faria referència a l’acció ritual, normalment la típica dels brahmins, els sacerdots o oficials que saben com dur a terme aquest sacrifici o culte. Per tant, el sacrifici és constantment una part significativa dels rituals en la religió hindú, en part com a resposta de la importància d’aquest en els mites cosmogònics.
Més enllà d’això, i tornant altre cop al sacrifici d’un mateix, podríem relacionar-lo amb el Dharma i el karma.
Com més ens esforcem, com més intensos siguin els sacrificis, més aviat arribarem a l’alliberació final, i precisament per aquest fet és imprescindible complir el nostre Dharma, independentment dels sacrificis que comporti fer-ho. Si fem aquests sacrificis per una bona causa com aquesta, el karma, com a llei que determina que totes les nostres accions, bones o dolentes, tenen les seves conseqüències, ens ho acabarà recompensant.
Aquests sacrificis poden ser molt diversos: contenir la gana, intentar frenar els instints i prendre consciència del cos al màxim: pensament, son, etc.
En conclusió, el sacrifici, en la seva gran diversitat de formes, procedències i fonts, és clau en l’hinduisme. No debades, es tracta d’un pas pràcticament imprescindible per a arribar a la meta, al gran objectiu d’aquesta gran tradició religiosa: l’alliberament últim, el final de purificació màxima.
...