Introducció, Protozous i Trematodes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 2º curso
Asignatura Microbiologia i Parasitologia dels Aliments
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 30/09/2014
Descargas 19
Subido por

Descripción

Introducció a la parasitologia (cicles biològics dels paràsits), protozous i trematodes.

Vista previa del texto

Introducció  Paràsit: És un ésser viu que per desenvolupar les seves funcions vitals s’ha d’associar a un altre ésser viu, anomenat hoste, al qual li produeix un perjudici més o menys greu i aquest perjudici avegades no és observable des de l’exterior. Pot causar simptomatologia clínica.
 Parasitologia: Ciència que estudia els paràsits , els seu cicle biològic i sobretot la relació entre paràsit i hoste.
 Parasitisme: Associació biològica que s’estableix entre un paràsit i un hoste ( el paràsit busca aliment i habitat)  Parasitosi: És un parasitisme on l’hoste presenta simptomatologia clínica o Portador: Hoste que té un paràsit però no presenta simptomatologia clínica.
o Antroponosi: Causat per un paràsit exclusivament humà o Zoonosis: Causat per un paràsit animal en humans Categories de parasitisme  Parasitisme accidental o ocasional: Associació que s’estableix quan un ésser de vida lliure arriba a un hoste i sobreviuen aquest sense desenvolupar-se. Ex: Piophila casei ( mosca del formatge)  Parasitisme facultatiu: Associació que s’estableix quan un ésser de vida lliure accedeix a un hoste, sobreviu i es desenvolupa. No necessita l’hoste per sobreviure. Ex: Lucilia ( mosca que viu de la putrefacció o en les ferides)  Parasitisme obligat: Associació que s’estableix quan un paràsit accedeix a un hoste, sobreviu, es desenvolupa i es reprodueix. Necessita un hoste per seguir el cicle i poder sobreviure.
o Temporal o intermitent: Fa servir un hoste per alimentar-se durant un període molt curt de temps. Ex: mosquit o Periòdic: Necessita un hoste durant un període llarg de temps ( a la fase larvaria o adulta) o Permanent: Necessita l’hoste durant tot el seu cicle. Ex: polls Cicle biològic: És el conjunt de les fases successives que presenta un paràsit al llarg de la seva vida. Dos tipus:  Directe: només necessita un hoste per sobreviure ( paràsits monoexens) o Per contacte directe o Passen pel medi ambient o Passen pel medi però han d’evolucionar per aconseguir anar a un altre hoste.
 Indirecte: El paràsit necessita més d’un hoste per sobreviure (paràsits heteroexens) o Hoste definitiu: És el que té la forma adulta del paràsit.
o Hostes intermediaris: És el que té les fases larvaries o asexuades del paràsit.
Protozous Els protozous que produeixen cists tenen reproducció asexual (binaria) els protozous que produeixen oocists tenen reproducció sexual ( i tenen forma femenina i masculina) 1. Amebas – Entamoeba histolytica Q Té dos formes:  Trofozoits És la forma activa, es reprodueix i s’alimenta de l’hoste. Té nucli i vacuoles alimentaries (taques vermelles) i té sang per tan és hematofag (s’alimenta de la sang de l’hoste). En el seu nucli té uns granuls de cromatina perifèrica i al centre té un cúmul de cromatina anomenat CARISOMA.
Aquesta disposició de la cromatina és especifica de la Entamoeba histolytica.
 Cists  És la forma inactiva del paràsit, no es reprodueix ni s’alimenta, però tenen la capacitat de sortir de l’hoste i es troben en el medi. Són arrodonits i tenen 4 nuclis (tetranuclear). Tenen un cos cromidial (són gruixuts i té els extrems arrodonits).
Cicle biològic:  Només parasita a l’home, per tan té un cicle directe i és monoexe)  L’hoste adquireix (s’infesta) el parasit per l’ingestió de cists que es poden trobar en l’aigua o en aliments crus.
         Arriben al budell gruixut i en aquí es trenquen i surt el contingut que és un trofozoit ( 4 individus) i aleshores formen cists.
Aquests surten per les femtes i arriben als aliments o a l’aigua.
Els trofozoits inicials es diuen trofozoits forma minuta i aquest no és hematofag i només s’alimenta del budell. Si l’hoste només presenta aquesta forma del paràsit no presentarà simptomatologia clínica i seria un PORTADOR.
L’hoste que és portador i presenta aquesta forma del paràsit el que pot passar és que aquest és converteixi en trofozoit forma tissular o magna i aleshores aquest penetri en la mucosa de la paret de l’intestí gros, trencar el teixits i provocar “ulceras” (cavitat).
D’aquesta manera presentaria simptomatologia clínica.
Aquest hoste primer tenia un parasitisme però ara té una parasitosis entamobeosi (Disenteria amebiana).
Símptomes  diarrea aguda i constant, trobem sang a les femtes, dolor abdominal.
Els trofozoits poden anar a parar al fetge, pulmó o cervell per el torrent sanguini a causa de les cavitats que han format a l’intestí. Aleshores es diu amebosi hepàtica, pulmonar o cerebral Ha de ser més gran de 10µm però si és més petita és Entamoeba hartmanni Aquest paràsit el trobem en zones tropicals i subtropicals.
Episemadiologia  principalment en homes  no té reservori (un animal que té el paràsit) Font d’emissió de quists:  Portadors humans  Goriles, ximpanzes, babuins  inexistència de reservoris  escassa importància dels malalts Resistència de quists: (tenen molta resistència)  Coloració de l’aigua (200ppm)      Varies setmanes a l’aigua a 0-15ºC 3 dies en aigua a 30ºC 2-3 dies en fruites i llegums humides 15 dies en llet a 40ºC alguns minuts sobre les mans seques Sensibilitat a :  temperatura >50ºC  congelació – 20ºC  dessecació Dosi infestant: per infestar-nos només necessitem 1-10 cists Riscs de transmissió:  aliments de consum cru manipulats per portadors  hortalisses i fruites fertilitzades amb adobs en que intervenen femtes humanes.
 aigua contaminada amb femtes humanes  llet , sucs de fruites...
2. Flagelats – Giardia intestinal Q Els tofozoits: Tenen 2 nuclis i tenen forma convexa. Tenen una ventosa per adherir-se al budell i té un cos mitja.
Els cists: Són ovalats i tenen 4 nuclis (tetranucleats) però agrupats en un extrem i té 2 cossos mitjans, tenen una mida d’entre 8-12 µm.
Cicle biològic:  L’hoste pot ser tan un humà com un animal paràsit euriexe  S’infecten consumint el cist. Aquest arriba al budell prim , es trenca i surten 2 trofozoits i es van reproduint.
 No són hematòfags, s’alimenten del contingut intestinal  Es reprodueixen de forma binària  Aquests van al budell gruixut i formen cists que seran eliminats per les femtes.
 És un cicle directe i monoexe.
Símptomes aquest paràsit s’enganxa a la paret del intestí i forma com un tapis impedint l’absorció de greixos. Per aquest raó les femtes seran de color blanques. L’hoste s’aprima i perd la gana.
És un paràsit cosmopolita es a dir que es troba en tots els països.
 2-5% països industrialitzats  25-30% països en desenvolupament Principalment es troba en aigües superficials ( aigua de begudes, aigües superficials, subterrànies, rius, aigües marines), també en podem trobar en hortalisses ( enciam- 22% en països en desenvolupament).
Font d’emissió de quists:  humans i animals malalts  portadors humans  Gran importància de reservoris animals o Domèstics: gossos, gats(2-3% propietaris/ 10% de carrer), animals bovins o Salvatges: castos, nutries, rates, monos, aus terrestres i marines i mamífers marins  Segons el genotip o Genotip A : persones, animals de cria, ratolins, gossos i gats o Genotip B: persones, castors, rates i gossos o Altres genotips : exclusivament humans ( portadors/no reservoris) Resistència dels quists  coloració de l’aigua a la beguda (hipoclorito, permangenat)  aigua de llacs i rius: 56-84 dies a 1-3ºC < 56 dies a temperatura de 30ºC  aigua desionitzada: 8 setmanes a 4ºC  Aigua de beguda: 14 dies a Tº ambient (21-23ºC)  Aigua marina: 77 hores a la foscor Sensibilitat  Llum solar  Salinitat alta  Temperatura> 50 ºC  Congelació -20 ºC  Dessecació Dosi infestant: per infestar-nos només necessitem 1-10 cists.
3. Apicomplexa Cryptosporidium spp Ooq.
La parasitosi s’anomena Criptosperdiosi quan és més greu a causa d’una mala immunitat s’anomena disseminada.
Els oocists són arrodonits, tenen 4 esperozoits i té una mida entre 4-5 µm com un glòbul vermell.
Parasita homes i animals (euriexe) cicle directe i monoexe.
Cicle biològic:  Es produeix la infestio per l’ingesta de oocists, aquest van al budell prim, es trenquen i surten els 4 esperozoits i en allà es reprodueix de forma sexual. Cada un d’ells   s’introdueix dins d’una de les nostres cèl·lules (és intracel·lular) i més tard es convertiran en gàmetes femenins i masculins. Té una part de reproducció sexual i una altre asexual.
Només el 80% dels oocists que surten a l’exterior tenen una paret gruixuda. El 20% restant es queden a dins i es trenquen i es parsiten a ells mateixos (autoinfestació).
Per diagnosticar-ho hauríem de fer una tinció de Ziehl-Neelsen modificada a la femta i així ho podríem veure. Veiem els oocists de color vermell.
C.hominis persona antroponotica -,persona transmissió C.parvum animals – persona o persona –persona  transmissió antroponotica i zoonótica Resistència dels oocists:  aigua de beguda o 12 mesos a 4ºC o 6 mesos a 20ºC o 3 mesos a 25-30ºC o 2 mesos a - 5ºC o 1 setmana a - 10ºC  aigua de mar: 12 setmanes a 10ºC  coloració d’aigua de beguda Sensibilitat:  Temperatures altes i congelació o 5 min a 60ºC o 5 s a 71ºC o 24 hores a -20ºC  dessecació (2-4 hores) Distribució i prevalença:  És un paràsit cosmopolita  Població de risc: infantil, inmmunocompromesos, gent gran, el 2% de països industrialitzats i el 4-20% països en desenvolupament.
 El podem troba en aigües ( de beguda, superficials, subterrànies, de rius, marines, en algunes piscines), també en aliments com ara: musclos , ostres, tomàquets enciams , pastanagues , llet, suc de fruites , amanides de pollastre Font d’emissió de oocists :  humans i animals malalts  portadors humans  grans importància de reservoris: o domèstics: bèstia bovi, porci, gats i gossos o salvatges: rumiats, rosegadors, aus terrestres i marines Toxoplasma gondii Ooq.
La toxoplasmosi és com s’anomena la malaltia Els oocists són d’una mida entre 10-15µm, arrodonits, conté 2 esporocists amb 4 esporozoits Cicle biològic:  el gat ingereix el oocist i va a parar en el seu intestí i en allà es trenca i allibera els esporozoits i entren en les cèl·lules i provoquen esquizogonies i gamogonies.
 En les femtes surten els oocists immadurs, els quals només tenen un zigot a dins i maduren a fora del gat amb el procés anomenat esperogonies  Aquest paràsit pot passar a les persones per: o L’ingesta d’oocists madurs i aleshores es trenquen en el budell i els esporozoits van a parar a diferents teixits dels nostres òrgans ( és extra intestinal- travessen l’intestí i passen a la sang) i en el teixit formen uns cists molt diferents anomenats cists tissulars.
o També ens podem parasitar menjant la carn d’animals que nosaltres mengem i que són infestats.
 La persona que té el paràsit però bon s. Immunològic el va invectivant i per tant aquest està patint parasitosi crònica. Si una persona és 0 negatiu és que no té els anticossos contra el paràsit.
 No tenim simptomatologia Parasitació humana:  Per ingesta de oocists: amb aigua, aliments de consum cru, etc  Per ingesta de quists tissulars: presents en carn crua o insuficientment cuinada.
 Altres vies: o Per transfusió de sang o Via transplacentaria o Transplants d’òrgans Distribució i prevalença:  És un paràsit cosmopolita  Un 74% prevalença en gats  Ho torbem en aigua de beguda Font d’emissió de oocists  Felins (17 especies) exclusivament  10 milions de oocists/dia/animal parasitat  No es produeix emissió de quists en població humana només en els felins.
Resistència dels oocists  Immadurs o 10s A 60-70 ºC o 90 dies a 4ºC o 14 dies a -15ºC o 1 dia a -20ºC  Madurs o 200 dies a 10, 15, 20, 25 ºC o 107 dies a30ºC o 120 dies a -5ºC o 3o dies a 82% d’humitat ambiental o 3 dies a 21% o 17 mesos amb aigua a Tº ambient o 1 any al terra humit (Costa Rica) o Resistència a desinfectants químics 6% OHNa, 70% etanol, 10% formol Condicions d’esporulació  1-5 dies  Tº 18-25ºC  Aireació  Humitat ambienta alta Trematodes 1. Cicle biològic:  Comencem amb un cicle indirecte→ paràsit eteroexe  La forma adulta es troba en l’hoste definitiu i formen ous perquè són pluricel·lulars i hemofroides.
 Surten amb les femtes.
 Els ous tenen un operacle per on surt i aquest va a parar al hoste intermediari (ex:mol·luscs) i en allà formen les fases larvàries i en surt una larva anomenada cercaria.
Aquesta s’adhereix a la vegetació majoritàriament aquàtica on passen a una forma de resistència anomenada metacercaria i aquesta s’ha d’ingerir per passar a forma adulta.
 Algunes tenen un cicle més complicat on intervé un altre hoste ( el 2on un peix) i en aquí passa a la metacercaria.
2. Fasciola hepàtica/ F.gigantica  La fasciola hepàtica provoca una calcificació  Els ous surten per les femtes i maduren en el medi extern. La larva entre en un cargol i en allà pateix la fase larvària d’on en sortiran les larves anomenades caercaria. Aquestes s’enquisten a la vegetació i passen a fer metacercaria.
 És euriexe ( a nivell d’intermediari) i estenoexe.
 Distribució geogràfica: o F.hepàtica:  Europa ( 19 països, França, Portugal, Espanya, antiga URSS)  Amèrica del nord: esporàdica en USA i Canadà  Sudamèrica: Bolívia (65%), Perú(34%), Chile (0,7%), Mèxic, Guatemala , Puerto Rico, El Salvador,Àfrica: Egipte(7,3%), Marroc, Algèria, Tunez, Kenia, Etiòpia, Asia: Iran i Australia.
o F.gigantica  Àfrica: des de el delta del Nil fins a Sudàfrica  Asia: Japó  Infestació humana: per berros silvestres i cultivats i en aigües.
3. Paragonimus westermani  Els adults estan en els pulmons dels homes i dels animals  Els ous surten per les femtes i en els esternuts  Són d’aigua dolça i van a parar en cargols aquàtics i el paràsit evolucionarà i surten les cercaries. Aquestes s’introdueixen en els crancs i en aquí passen a metacercaries i es queden allà.
 Aleshores l’home s’infesta menjant aquest cranc amb les metacercaries.
 Distribució geogràfica: o P. Westermani : Xina, Corea, Japó,India (Reservori: gats, gossos i tigres) o P. Philippinensis: Filipines o P. Kellicotti: aquest és d’Amèrica del Nord o P. Uterobilateralis: Nigeria(32%), Liberia(7%) i Camerun(10%) o P. Mexicanus: Mèxic, Perú, Panamà , Equador(13%)  Reservoris: gats, gossos, rates, diferents animals silvestres 4. Opistorchis felineus/ Clonorchis sinensis  Ens infestem menjant peix  Els adults estan en els conductes biliars del hoste definitiu aquests expulsen els ous, els quals aniran cap als cargols i aquests emteran les cercaries i aquestes entrenarn en el peix(2n hoste). Dins d’aquest es desenvolupen a metacercaries i en l’hoste definitiu es transformen en adults ...