Gestió de la Informació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Gestió de la Informació
Año del apunte 2013
Páginas 36
Fecha de subida 12/06/2014
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura Gestió de la Informació de primer curso, segundo semestre.

Vista previa del texto

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ 0 Tema 1: FUNCIONS DE LA INFORMACIÓ/DOCUMENTACIÓ - informació 05.02.13 Informació: ALA: "Idees, fets i treballs de la ment que han estat comunicats, publicats i/o propagats..." Wikipedia "..." -En el moment que hi ha misstage, hi ha comunicació - sense comunicació no hi ha informació -Quan comuniquem les dades, informació Manuel Castells: "La informació són les dades que s'han organitzat i comunicat. La interpretació d'aquesta informació ens condueix cap el coneixament, que és una activitat generadora d'altres dades, de maneraq que el cicle s'autoalimenta".
CERCLE DADES - INFORMACIÓ - CONEIXEMENT Exemple: Els avions en l'època nazi havien de ser blindats per no estar danyats. Necessitaven dades per a poder identificar quines parts són les més importants ja que si es blindava tot no s'aixecaria del terra. Coneixement: ser capaç d'interpretar la informació.
El repte: convertir-ho en coneixement.
Documentació/Gestió de la informació: S'encarrega de seleccionar la informació continguda dels documents, sigui quin sigui el suport, conservar-la sense alteracions, actualitzar-la permanentment i subministrar-la a qualsevol persona que la demani.
Aquesta persona amb la informació recerada podrà generar, de nou, nova informació que podrà ser comunicada (Caràcter cíclic de la informació) Funcions de la informació/ documentació -En periodisme (visible: en peces d'informació complementàries, secundàries a la notícia principal. En peces independents o complementàries destacades - enllaç a Més Informació en un article on-line de diari). (no visible: -En pubicitat i relacions públiques (visible: formant part de la campanya publicitària o d'accions de màrqueting) (no visible: en la selecció dels mitjans, en l'avaluació dels resultats) En comuinicacio audiovisual La documentació forma part del treball dels professionals de la informació -de forma més o menys intensa -de forma més o menys visible Documentació periodística. Funcions -Qualitat Complementarietat (et permet guanyar en qualitat - visualització: ex. adjuntar - taula de pel.lícules nominades d'Almodòvar) credibilitat (ex. secció als diaris de 'obituaris'- nacrològiques, les morts. Ex. preparar una entrevista) - verificació (dades confirmades - Ex . La base de Oslo - Suecia - no) -Creativitat (Apartats a internet com galeria d'imatges. Ex. Nevada a Barcelona fa 50 anys, quinze fotografies seleccionades: més espectadors = més ingressos). Ex. Mapa de pobles, poder accedir directament a les notícies del teu poble. Ex. Pàgina web de Chicago on miraves el barri on t'anaves a comprar la casa i podies saber quants assalts havien hagut, robatoris etc. O d'una escola, opinions de pares o la mitjana de notes per a que finalment escullis aquella escola o una altra). Manera de mostrar dades d'una manera diferent.
-Rendabilitat econòmica (a partir de l'ús de l'arxiu del mitjà) (Ex. Hemeroteca de la Vanguardia - què va passar el dia que vaig nèixer? - Explotar l'arxiu és una via d'ingressos. Ex. Google maps/ fotografies sobre un accident en concret, com l'accident de Spanair a l'aeroport de Madrid). Cal saber quines fonts són útils Informació en publicitat. Funcions 1 Administració - Creativitat - Mitjans - Recerca RECERCA: Dades qualitatives i quantitatives sobre el comportament dels consumidors Funcions: -Complementar -Comprovar Documentació en publicitat. Funcions Brífing: Un document en el qual hi ha tota la informació necessària per a que el anunciant faci la seva campanya. (Dades que es necessiten: Ex. Preu del producte, comercialització del producte) (Ex. Dades en un estudi de mercat per saber què fa la competència. A partir de les dades identifiquem allò que volem saber) (Ex. Necessito fer una campanya i necessito fotogtrafies. O bé contracto a una model, maquillador, etc o anar a un banc d'arxiu com Gettyimages o Fotalia i comprar una fotografia. Mal ús si es nota que utilitzes una fotografia de les Bahames i no de la Costa Brava ).
07.02.13 Banc d'arxiu com Gettyimages o Fotalia: comprar imatges per anunciar alguna cosa. Pots escollir la seva daurada i si vols que sigui exclusivament per a tu, però llavors pagues més.
Exemple vinculat a la creativitat L'anunci de cocacola: Barrejen la marca amb el slogan "felicitat". Ha hagut una fase de documentació previament on han trobat les xifres i els arguments. L'altre versió busquen notícies positives per acompanya l'anunci.
GRP: Unitat que mesura l'impacte que ha tingut una campanya Programa 'La Rentadora' - tenim milers d'anuncis, els utilitzarem per fer una història de la societat catalana, com ha canviat fins ara. Això a través de la publicitat.
Les claus: Conèixer les fonts al nostre abast (PUBLICITAT): • • • • • • • • Estudi de producte i de mercat Bancs d'imatges Basesw de dades d'empreses Revistes especialitzades Fonts temàtiques especialitzades (Infoadex, OJD, EGM, Sofres...).
Arxius Fonts personals ...
Documentació en l'àmbit de l'audiovisual (què cal tenir en compte a l'hora de fer una pel.lícula/sèrie ambientada per exemple en el segle passat). Funcions -Qualitat • • • Context polític, social, econòmic, cultural...
Context ambiental, vida i costums de l'època Localitzacions 2 • • • • • • • Ambientació (vestuari, atrezzo, perruqueria...) Interpretació Guionistes (p. ex. Trames) Localització de materials audiovisuals històrics Gestió de drets audiovisuals Ex. Documental:Gabrbo. El director ha buscat imatges per veure quines pot utilitzar per ilustrar aquell temps Ex. Cuéntame Les claus: Conèixer les fonts al nostre abast (AUDIOVISUALS): • • • • • • Arxius i biblioteques Arxius audiovisuals (NODO, INA...) Bases de dades d'organismes oficials Fonts temàtiques especialitzades Motors de cerca ...
Vídeo sobre la nova organització de la informació- Information R/Evolution -La informació abans estava a les estanteries, ara no -Ara hi ha accés unversal a la informació -L'accés és més ràpid -Nova organització de la informació intangible -Explosió de volum d'informació que està al nostre abast -Informació entesa com a organisme viu. La informació es transforma constantment -Tots junts creem més informació que els experts. Aportem més punts de vista -No cal buscar la informació, és ella la que ens troba -Problemes d'autenticitat de la informació (al canviar-se constantment per persones diferents) -Incertesa. Estem preparats per aquests canvis? 12.02.13 Tema 2: GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ: EL PROCÉS DOCUMENTAL Caràcter cíclic de la informació - Tradicionalment es feia el següent: Ús -- Creació (genero un nou coneixement) -- Impressió i distribució -- Adquisició i emmagatzematge -- organització i control (quan arriba un llibre a la biblio) -- disseminació (poder-nos posar davant el catàleg i trobar la informació) -- assimilació (ser capaços d'utilitzar la informació que trobem).
Ara: Ús -- Creació -- Disseminació -- Assimilació (desapareixen 3 fases) -L'accés és inmediat ja que no hi ha intermediaris -De totes maneres pot comportar dificultats -Tot aquest procés és de comunicació - Si no hi ha comunicació no hi ha informació El procés documental 3 • La documentació com a acte comunicatiu: Emissor-----Documentalista/Buscador Receptor----Usuari Missatge----Informació Canal--------Suport de la informació Abans: (emissor) Periodista ------ (misstage) Té una pregunta ------- (receptor) Documentalista ---- Memòria (El documentalista busca informació sobre per exemple "què passa quan un Papa mora?") - aquesta Memòria torna al documentalista.
-El documentalista ara és l'emissor qui li passa el misstage (arxiu) al periodista qui ara esdesvé el receptor.
-El periodista ara elabora la notícia com a emissor, la qual arriba als lectors Ara: -El periodista no cal preguntar-l a un documentalista. Directament podria preguntar a la base de dades. -Per a que sigui possible, cal ser capaç d'interrogar correctament la basa de dades. Això no vol pas dir anar a google, sinó trobar allò que realment és rellevant.
-La ventatja és que no necessitem cap documentalista. Amb això adquirim coneixements.
-A més, els lectors poden anar també a l'arxiu sense haver d'esperar a que sigui publicat En definitiva, el periodista abans havia de passar per un intermediari i ara pot accedir a la informació directament.
Condicions essencials de la documentació • • • Rapidesa (hem de ser capaços de trobar la informació de forma ràpida) Pertinença ---Soroll (la informació que recuperem ha de ser pertinent, és a dir, que allò que recuperem sigui allò que necessitem. La informació que no és pertinent s'anomena soroll. Si la informació està en els primers 5 capítols d'un llibre, els 5 restants que no són pertinents seran anomenats sorolls.
Exhaustivitat --- Silenci (hem d'intentar recuperar tota la informació que sigui d'aquell tema. Si no la recuperem, en direm que hi ha silenci. Ex: si necessito trobar informació sobre 10 capítols d'un llibre i només en trobo 8, els 2 restants seran anomenats silenci) -Hem d'intentar que el silenci + soroll sigui 0.
-Ex: volem saber com s'entrenen als dofins. Als EEUU hi ha un equip de futbol que es diu Dolhpins. Com buscaríem la informació exclusivament dels dofins?: A google ens sortiria primer l'equip de futbol (soroll).
Per què sovint no es produeixen les condicions essencials de la documentació?, és a dir: Per què no trobem el que busquem? perquè no busquem bé. Perquè no hi ha coincidència en com la codifica la biblioteca/google a com la codifiquem nosaltres (escriure a google 'papa renuncia' quan google ho codifica amb paraules diferents).
Ex: Buscar informació sobre "papa renuncia". Les 4 primeres opcions, coincideixen el meu còdig 'papa renuncia' amb la de google, que també inclou les paraules 'papa renuncia'.
-No es que no hi hagi res, potser no estem buscant bé. Mirem de codificar-ho d'una manera diferent.
Anàlisi documental: conjunt d'operacions que analitzen el document orgiinal (llibre de la biblioteca), els re-elabora i els converteix en un altre document en element secundari. El catàleg ens facilita recuperar-los.
Ex: -En un catàleg/google busquem un llibre.
-El nom de l'autor pot ser escrit en diferents maneres (ex: Chéjov)- les hem de provar totes.
4 -Al element secundari (catàeg) ens surt una llista d'opcions.
-Gràcies a ella, a part de saber si el llibre està disponible, podem verificar si és el que necessitem.
-Si codifiquem el nom de l'autor de dues maneres diferents, podem acabar al mateix document.
-Alguns sistemes tenen guardats sinònims i per tant el busquis amb la paraula en que ho busquis aniràs al mateix documentt(ex: catàleg, perquè algú ho ha fet abans) -En canvi a google no, ho hem fer nosaltres Llenguatges controlats Un concepte ---------------- un terme (aquesta unificació=control de vocabulari) - tinc un terme + tinc un concepte, utilitzo un terme en concret.
La dificultat és que un concepte té molts termes • • • Permet establir un codi unívoc (un concepte correspongui a un terme) Un condi controlat (els termes esta predefinits) Un codi normalitzat i no arbitrari (segueix una norma) 14.02.13 El llenguatge natural és el que utilitzem a escriure, però és un codi equívoc ja que una paraula pot significar diverses coses Un concepte (un mateix) --------------------- Un terme (representat per un únic terme) Tenim un concepte que correspon a un terme (Ex: la Malaria) - Un concepte --- Un terme Definició ------------- 1) Malària 2) Paludisme trobarem els mateixos documents Google per exemple no sap que Malària és el mateix que Paludisme, no com els catàlgs de la biblioteca on hi ha un llenguatge controlat i sap que són el mateix O tenim un terme (Mercuri) i es pot representar en diferents conceptes 1) Déu 2)Metall 3)Planeta Llenguatges lliures (google) • • Llistat de descriptors lliures Llistat de paraules claus Avantatges -Més ric que el llenguatge controlat (quant a quantitat de termes / keywords) -No hi ha problemes a l'hora de representar nova terminologia -Més fàcils d'usar. L'usuari no necessita aprenentatge Inconvenients 5 -Més esforç per part de la persona que ha de buscar (ens obliga a fer més feina. Ex: Papa dimiteix - no´perquè ell el que ha fet ha sigut renunciar) -Els resultats són és amplis i és necessària una revisió aprofundida Llenguatges controlats/documentals (biblioteques/catàlegs) • • • Thesaurus Llista d'encapçalaments Classificacions Avantatges - Un mateix terme per denominar un mateix objecte Inconvenients -Es perd l'especificitat del llenguatge lliure -El nombre de paraules per les quals podem recuperar un document, és menor (En un llibre només podrem recuperar un document per 4 paraules clau, mentre que a google podem trobar un document utilitzant més paraules) -Difícil determinar el tema del document i reduir-lo a pocs termes - Problemes a l'hora de representar matèries actuals Ex. En una base de dades de pel.lícules podem trobar la part on podem trobar les plot keywords on trobarem de què parla una pel.lícula per exemple. Algú s'ha dedicat a unificar termes TEMA 3. LA CERCA D'INFORMACIÓ. LES ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ El punt de partida: la necessitat d'informació Diferents necessitats d'informació (com ho classifiquem) -Segons l'objectiu de la cerca (Ex: no és el mateix fer una tesi doctoral que un treball de primer - anirem a unes fonts determinades) -Segons tipus d'informació (que necessito) -Segons els criteris temporals (Ex: vull les tendènciesw del disseny de fa 10 anys o el d'ara per les pàgines web?) Objectius - Casos concrets -Localitzar un ítem conegut (Ex: On puc trobar aquesta llei 4/1999 publicada al BOE el 13 de gener? al BOE. Ex: A quina biblioteca puc trobar el llibre "media work"·? - A un catàleg) Allò que és important és saber quina font ens donarà la resposta correcte -Confirmar / obtenir una dada específica (Ex. on buscaríem la data de realització d'una pel.lícula? al IMB. Ex: on trobaríem el nombre de difusió de diaris com El Periódico? OJB Existeix una font que ens doni una resposta? -Buscar informació sobre un tema concret (background) (Ex. Articles que hagin tractat 6 19.02.2013 Fases del procés de cerca de la informació 1. Definir les necessitats d'informació (què necessito? saber-ho és important perquè genera problemes. Busco la informació que jo crec que necessito, però de egades busquem allò que interpretem que necessitem) • • Què busco i per què? Quin és el tema? Vull informació sobre la premsa a Catalunya (història, audiència, grups, actual, de tota Catalunya?) 2. Seleccionar les fonts d'informació (ja sé què necessito però ara he de saber on buscar-ho. A part de Google hi ha altres fonts més útils) • • On ho busco? Recomanacions: Google no ha de sr l'eina principal per trobar la informació. Hi ha vida més enllà d'Internet i Google.
Establir diverses alternatives. Crear el propi univers informacional de referència (aprofitar la web 2.0: RSS, Twitter...) 3. Extreure els termes significatius (Reduir una necessitat d'informació a una, dos o tres paraules que considerem significatives) • • • Condensar en una o dues frases curtes el tema que busques Identificar els termes més significatius, eliminant els que presenten amibigüitat, els que no tenen significat (preposicions, articles, adverbis, adjectius...) o representen aspectes poc significatius del tema Tenir en compte termes sinònims o quasi-sinònims i variants gramaticals Exemple 1: Necessito informació sobre els estudis que afirmen que passar-se massa estona connectat a internet pot ser perjudical psicològicament, provocant depressió i soledat -Estudis Estudi Internet -Ciberespai Web Adicció -Comportament Efecte Efectes -Aïlament Depressió Soledat -Salut mental Psicologia Efectes psicològics = Efectes psicològics de l'adicció a internet Exemple 2: Necessito informació sobre la implantació de programes de Gestió de Qualitat Total en companyies automobilístiques de fora dels Estats Units - Gestió de Qualitat Total TQM Total Quality Management -Informació, aplicació, implantació -Segons la font d'informació que consultem haurem de traslledar els termes que hem seleccionat al llenguatge documental propi de la font (La manera com ho fem condiciona el resultat) Exemple 3: Al catàleg de la biblioteca. Si poso la paraula WESTERN per buscar algo relacionat am el cine. Si busco a PARAULA CLAU surten 40 documents, si ho busco en MATÈRIA en surten 10. En funció d'on busquem, hem de saber com interrogar (ens estalviem feina).
7 Exemple de base de dades (especialitzada en negocis/business/marketing) : BUSINESS SOURCE ELITE. Al entrar, introduiriem les mateixes paraules que ficariem a Google, ex: total quality management. Buscar d'una manera o una altra, passem de 9500 documents a 7000. Per què hi ha aquesta diferència de 2000 doocuments? Perquè la primera manera de buscar que ha fet servir el sistema, era buscar en qualsevol camp. A la segona ho hem seleccionat al camp de 'matèria'. Si no fem això, es genera soroll documental 4. Formular l'equació de cerca (entorn informatitzat) (quan posem dues paraules a Google - les paraules que posem a Google que de vegades s'han de combinar amb altres termes) 5. Execució de la recerca 6. Avaluar els resultats. Són els esperats? No: Tornar a formular l'equació o consultar una altra foint d'informació Sí: ----7. Obtenir els documents primaris -En la recerca d'informació, l'èxit o el fracàs dependrà: - La correcta definició de la consulta - La correcta identificacio dels termes -Conèixer les fonts d'informació més adequades per a cada necessitat informativa - Conèixer el funcionament, estuctura i llenguatge d'interrogació de les fonts d'infomació Pregunta d'examen: Captura de pantalla a Business Source Elite les paraules Total Quality Management - Valoreu-me a què es deu aquesta diferència de 2000 documents si es busca al camp general (9000 documents) o a un camp més especializat com matèria (7000 documents) Llenguatges d'interrogació La manera en la que ens adresem a una base de dades, s'anomena d'aquesta manera.
: Conjunt d'ordres, operadors i estructures, que, organitzats segons unes formes lògiques, permeten la consulta de fons i recursos d'informació electrònica.
-El resultat de la combinació d'aquests elements és una expressió coneguda com equació de cerca Operadors Operadors booleans o lògics AND, Y, I, * OR, O, + NOT, AND NOT, NO, EXCEPT Operadors posicionals -Absoluts IN...
-Relatius o de proximitat NEAR, ADJ, W -El que fan es buscar la relació de proximitat entre elles. Els objectes han de ser propers. Quant més prooperes, més relacionades.
-El "in" ens ajuda a on volem buscar un terme: un libre anomenat "la casa de Alba" - no està esscreit per Alba així que buscarem les paraules "in" el camp de títol i no autor.
-El "near" per exemple busca els docuents que tinguin "periodisme" i "ciutadà" proper a periodisme. Recupera aquells dos termes que estan a prop però no estan relacionats 8 9 Truncament o màscares *, ? Google l'utilitzava però ara ja no. Et permet buscar l'arrel d'una paraula - Ex: cine* - cinema - cinematografia Això és un truncament. S'ha de posar un asterix darrera depenent de la base de dades. Cal vigilar com l'utilitzem perquè podem trobar soroll si posem un arrel molt petita: Ex: Cine...gètic. Li puc dir quantes paraules li pot substituir: Ex: Plural? - em recupera els documents que tenen la paraula "plural" i les paraules qualsevol que tinguin qualsevol altra lletra després de la última lletra - un interrogant equival a una lletra Ex: Suïcid? = suïcidi, suïcida. Si en comtes de "?" poso "*" Em sortirà= suïcidi, suïcida i suïcides.
Operadors de rang o de comparació =, less, more, equal Operadors de presència absència + - -"" Cometes -Guanyem en precisió, però perdem exhaustivitat 10 • • "periodismo ciudadano" "contribución del periodismo ciudadano a la democracia" - And • • • Augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen resultats AND no és el mateix que I gramatical Exemple 1 : Contribució de periodisme ciutadà i el periodisme participatiu en la democràcia - quina equació de cerca utilitzaríem? : periodisme ciutadà AND periodisme participatiu AND democràcia Exemple: Contribució del periodisme ciutadà i el periodisme participatiu en la democràcia - "periodisme ciutadà" AND "periodisme participatiu" AND democràcia = ERROR. Hi ha silenci però per reduir el silenci cal fer correctament l'equació Opció 1: ("periodisme ciutada" AND "democracia") OR ("periodisme participatiu" AND "democracia") - seria correcte pel que sabem fins ara, però a la pràctica no donaria resultat. Caldria posar parèntesi Opció 2: (periodisme ciutadà OR periodisme participatiu) AND democràcia Els parèntesi són necessaris perquè sinó qualsevol sistema comença a mirar des del principi - tots els documents que parlen de "periodisme ciutadà" i "democràcia". Fins aquí tot bé Després també mira les paraules "periodisme participatiu" però no cal relacionar-lo amb democràcia, no ens interessa. PParticipatiu ens interesswa a mesura que parli de la democràcia, per tant per a que estigui tot vinculat.
Pewr descartar el silenci, ho agrupes OR= Busca documents que parlin d'això O documents que parlin del conjunt d'aquí (o un o l'altre) La equació correcte seria: ("periodisme ciutadà" OR "periodisme participatiu") AND democràcia 21.02.2013 Depen de quines base de dades podem posar cometes.
A Google posem periodisme ciutadà AND periodisme participatiu AND democràcia sense cap cometa, em recuperarà tots els documents que tenen simultàneament la paraula "periodisme" "ciutadà" "participatiu" "democràcia" - això farà que també es recuperi molt de soroll, i ens interessa descartar-lo. Amb les cometes, les descartem.
11 Si no està junt, no m'interessa. El que volem és un document amb les dues paraules juntes (expressió habitual tal qual).
El problema de Google i de moltes bases de dades NOT • • • Augmenta la precisió, però es perd exaustivitat, es redueixen els resultats Pot eliminat informació rellevant Exemple: Implantació de programes de Gestió de Qualitat Total, coneguts com TQM, en companyies automobilístiques que no siguin dels Estats Units. Quin tipus d'equació de cerca utilitzarem? ("Gestió de Qualitat Total" OR TQM) AND "empreses automobilístiques" NOT "Estats Units" Aquesta equació de cerca està bé però pot generar problemes (descartar informació rellevant)..
Exemple: Implantació de programes de Gestió de Qualitat Total, coneguts com TQM, en companyies automobilístiques que no siguin dels Estats Units. = ("Gestió de Qualitat Total" OR TQM) AND "empreses automobilístiques" NOT "Estats Units" -Perdem un document com: La implantació de programes de TQM, en companyies automobilístiques dels Estats Units i Canadà" Aquesta equació de cerca està bé però pot generar problemes (descartar informació rellevant)..
El NOT pot ser perillós a Google 1. CINEMA AND TELEVISIÓ AND CATALUNYA 12 2. CINEMA OR TELEVISIÓ AND CATALUNYA - Catalunya afecta a "televisió" perquè està més aprop del "and", llavors recuperem "catalunya" i "televisió". Llavors busquem "or" que ens buscarà cinema fora de Catalunya.
3. (CINEMA OR TELEVISIÓ) AND CATALUNYA 4. CATALUNYA AND CINEMA OR TELEVISIÓ - La diferència és que AND apareix abans i OR darrea comparat al segon exemple 5. CATALUNYA AND (CINEMA OR TELEVISIÓ) Busca documents que parli en el mateix document del cinema i televisió a Catalunya. Llavors escolliríem la 3a o 5a.
26.02.2013 Exemple: Busquem a Factiva "Informació sobre la crisi de la indústria automobilística" - utiltzaríem "AND". Posaríem els conceptes "car companies" (amb les cometes perquè m'interessa que aparegui junt).
Escriurem (equació de cerca) = "Car companies" AND crisis Tenim 273 resultats. Permet escoltar l'article Per reduir els resultats, en comptes de AND podríem utilitzar NEAR = "car companies" NEAR5 crisis.
D'aquesta manera hem passat de 273 resultats a 3: Pregunta d'examen: He fet la equació de cerca: només trobarem dos o podem refer la equació de cerca per trobar-ne més? Com la podem fer? Què podem fer per modificar per trobar més resultats? -Podem augmentar el nombre de paraules enmig "near7"..."near10" o buscar termes sinònims per "car companies".
-Per exemple "car industry" NEAR7 crisis - al canviar la terminologia augmenta el nombre de resultats. -Una altra paraula terminologia possible seria "automobile industry" -Llavors la nova equació de cerca seria = ("car companies" OR "car industry" OR "automobile industry" NEAR7 crisis - Ara tenim 101 documents. Hem passat de pensar que no teniem pràcticament res a tenir uns 101 i només dels darrers 3 mesos.
13 -La clau està en identificar els conceptes (buscar una altra manera de dir-ho) i utilitzar bé els operadors: Ex: Si posem AND en comptes de NEAR per exemple, en comptes de 101 documents tindrem molt més soroll, 1402.
-Hem de saber reduïr de manera coherent (per exemple, canviar el número de NEAR - de NEAR7 a NEAR5 tindríem 79 documents.
-Ara, per fer que es centri exclusivament en Europa = ("car companies" OR "car industry" OR "automobile industry" NEAR7 crisis AND europe (tindrem 59 resultats). Un cop més, podem jugar. Podem posar "europ*" perquè permet recuperar documents. De 49 a 61 documents ja que trunquem i ens permet recuperar documents que continguin o bé la paraula "europe" o "european".
Exemple 2: Volem saber què ha dit Urdanagarín a la compedecència Posarem: Urdangarín AND (trial OR court OR scandal). Podem limita els articles a que surtin només aquells que es van escriure fa tres dias i trobem 369 notícies Exemple 3: Quina equació de cerca hauries d'usar per trobar informació sobre la premsa o la televisió a Catalunya o a Euskadi? (Press OR television) AND (Catalunya OR Euskadi) Exemple 4: Quina equació de cerca hauries d'usar per trobar informació sobre la premsa o la televisió a Catalunya o a Euskadi? No és necessari que el mateix document parli simultàniament dels dos mitjans, però sí dels dos països.
(Press OR television) AND (CatalunyaOR AND Euskadi) Exemple 5: Quina equació de cerca hauries d'usar per trobar informació sobre el temps que fa a Noruega o a Suècia durant els mesos d'estiu? (Weather AND Summer) AND (Norway OR Sweden) Per trobar informació rellevant seria convertir lo de Summer a més específic: Summer OR June OR July OR August) Exemple 6: Quina equació de cerca hauries d'usar per trobar informació sobre la SIDA a Catalunya, excepte des del punt de vista de l'epidemiologia? Equació de cerca: (SIDA AND Catalunya) NOT epidemiologia 28.02.2013 Internet com a font de la informació Característiques de la informació -Desorganització • • • • La informació no està seleccionada ni organitzada No està organitzada d'una forma centralitzada que en faciliti l'accés, no està catalogada, ni indexada Els cercadfors no apleguen més del 40% de la web Més d'un 8% dels enllaços són erronis - Volum • • • • • Proliferació exponencial de la informació. (170 terabyutes d'informació + 2,5 bilions de documents) (+ deep web o internet invisible 500.000 terabytess individuals d'informació) Creixement diari estimat: 7,3 milions de pàgines 133 milions de blocs (Technorati) Wikipedia 20.000.000 articles + 3.000 diaris YouTube serveix 10m videos diaris i en pengen 60.000 14 -Varietat • • Informació en múltiples canals (web, xat, e-mail...) Informació en múltiples formats (html, pdf, gif...) -Volatilat • • • La informació no és fixa ni estable Informaci´,o permanentment disponible, alterable i actualitzable Vida mitjana d'una web 2'9 anys -Problemes de garantia de procedència i credibilitat • La seva valoració sovint requereix sovint un grau I a més...
• • • La cobertura dels buscadors no és exhaustiva Actualització de les bbdd no és automàtica Problemes d'inconsciència El paradigma actual: la web sintàctica Representació de la informacio -------- Comparació (matching) --------------- Pregunta • • Cerca basada en cadena de caràcters No podem precisar gèneres documentals, nivell d'aprofundiment, punt de vista...
Com podem reduïr els problemes? • • • Saber com funciuona internet i els buscadors Conexier les tipologies de recursos deinformacio existents i saber quines són les més adequades per donar resposta a cada necessitat dinformacio Saber convertir les necessitats dinformacio en estrategies de cerca El futur de la cerca a internet: la web semàntica Actual: web sintàctica Futur: Web semàntica Mentre no arriba la web semàntica...
Estem en mans dels buscadors, especialment de Google 15 12.03.2013 Internet com a font d'informació Buscadors De primera generació (anant a una pàgina web - Yahoo) • • • Llistes jeràrquiques o directoris Motors de cerca (Google) Metabuscadors (buscador que et buscava el que volies a tot arreu (google, altavista, yahoo) amb una única búsqueda sabies la informació de moltes fonts) De segona generació (programa que li dius que busqui novetats i te les descarregui) • • • Multibuscadors o searchbots Agents d'inbfranet o web profunda o internet invisible Bolcadors o navegadors online Motors de cerca • • Recopilen i indexen la informació de forma automàtica Formats per tres elements: 1.
2.
3.
Robot, aranya, spider... (programes informàtics que actualitzen la informació) SGBD (la base de dades on es guarda tot) Interfície d'interrogació • Això fa que els resultats siguin: Més exhaustius però menys precisos (a Google per exemple) perquè no hi ha cap mena de classificació. Ell no sap si la paraula que troba és la que volem dir Google Les claus del seu èxit: • • • Major índex de cobertura de la web. Segons algunes estimacions, entre el 40% i 80% de la web és visible Fàcil d'usar Càlcul de rellevància: Pagerank (van adaptar una cosa que era diferent al que feia la competència: el sistema que fa que les pàgines de rellevància apareixin al principi de la cerca - per exemple, quanta més gent la visiti, pàgines oficials (qualitat d'una pàgina). Els primers resultats vol dir que han pagat. A partir del tercer, són els que són més rellevants 16 • Google Labs (Google com a diccionari, com a calculadora, com a canvi de moneda, Google Earth, Google Maps, Google news, Google Zeitgeist) Rellevància: La relació entre el que jo necessito i el que hi ha emmagetzemat. Un document serà més rellevant com millor pugui satisfer una necessitat informativa. La rellevància té un grau, no tots els documents són igualment rellevants Tradicionalment, el càlcul de rellevància s'ha basat en...
• • • • Frequència absoulta d'aparició dels termes de cerca. És el sumatori del nombre de vegades que el terme o termes buscats apareixen en un document. Com major sigui la freqüència, més rellevant serà el document Frequència relativa Ubicació. Si el terme buscar apareix en el títol o a les metaetiquetes, serà considerat més rellevant que un que el tingui entremig d'un paràgraf del text Proximitat entre termes. Que el terme aparegui diverses vegades i en proximitat ...fins que va arribar Google...
Anàlisi dels enllaços • Nombre i importància dels enllaços que rep un web: Pagerank I amb menor pes: • • • • • Títols i encapçalaments Text de la URL EtiquetaMETA Text dels enllaços Text ALT de les imatges Altres sistemes: A partir del que han fet altres que han demanat el mateix concepte (visites) Els punts dèbils de Google • Vulnerable a manipulacions (google bombing (manipular per a que una paraula desvinculi a una pàgina que no tingui res a veure), posicionamen) 17 • • Llenguatge d'interrogació deficient. Ús limitats dels operadors booleans Per alguns, el comerç electrònic com a background de la seva estratègia -Google no reconeix els truncaments però sí frase.
-Proximitat: NEAR no però sí les cometes quan busquem una expressió "federación" de futbol* : federación madrileña de fútbol Exemple funció SITE Volem trobar documents d'Artur Mas però no que siguin de Wikipedia o CIU ="artur mas" ="artur mas" - site - www.ciu.cat Exemple funció LINK Quan vols totes les pàgines web que enllaçen amb una en particular: link: www.infotendencias.com Això pot ser útil perquè tractaran del mateix Si anem a la cerca avançada de Google: -"totes aquestes paraules": estem utilitzant el mateix operador que AND -"Aquesta frase o paraula exacte": equival a les cometes -"Qualsevol d'aquestes paraules": OR -"Cap d'aquestes paraules": NOT Cerca d'informació: alguns consells • • • • • Usar dos o més termes Incloure els temes els més específics possible i evitar paraules polisèmiques i d'ús molt comú Usar totes les possibilitats del llenguatge d'interrogació, especialment les " " quan es busquen expressions Fer més d'una cerca, modificant els termes Tenir en compte l'idioma més adequat a l'hora de ferla cerca A tenir en compte: • • Google internacional (.com) vs Google local (.es) Cada Google és diferent 14.03.2013 18 -Si combinem més d'una paraula a Google, és millor posar les més importants al principi -En teoria l'ordre és igual Preguntes d'examen -equacions de cerca Quantes actrius diferents van interpretar el paper de Desdèmona a l'Otel.lo d'Orson Welles? Posaríem les paraules= actriu, Desdèmona, Otel.lo, "Orson Welles" a Google - en una pàgina, surten 3, en una altra 4 A l'obra "Viatge al centre de la terra", Jules Verne situa el punt d'entada al centre de la terra en un volcà, en concret en un volcà de l'extrem nordoccidental d'Islàndia. Com es diu aquest volcà? Posaríem les paraules: volcà, Verne, "Viatge al centre de la terra" Quines són les coordenades geogràfiques de les ciutats noruegues de Tromso, Oslo i Trondheim? Posaríem "coordenadas geográficas" ciudades noruegas / " " Tromso, Oslo, Trondheim Quines són les causes més habituals dels accidents d'avió? Posaríem les paraules: causas accidentes aéreos Quins són els aeroports del món amb més passatgers? Paraules/equació de cerca= aeropuertos mundiales (más) 19.03.2013 TEMA 3: FONTS D'INFORMACIÓ 1. El concepte de font d'informació i de document: "qualsevol element material o personal que pugui proporcionar una resposta a una necessitat informativa" Ex. Internet, llibre És el mateix font d'informació i document? No. Quan una persona parla, és una font d'informació però no és un document.
Des d'un punt de vista periodístic, les fonts d'informació es poden classificar a partir de diferents criteris: -Segons el suport: • • Materials Personals 19 - Segons l'accessibilitat: • • Directes (Ex. Les paraules d'una persona que parla al telenotícies) Indirectes (Ex. Telenotícies: és l'intermediari entre la notícia i la persona) - Segons la freqüència: • • • Accidentals (Ex. Preguntar a qualsevol persona per atzar - d'aquí 15 dies no aniràs a la mateixa persona) Esporàdiques (Ex. Especialista - convido al meu programa a aquell catedràtic de banca - no és accidental perquè no l'agafo perquè sí i no és habitual perquè no ho faig sovint) Habituals (Ex. el portaveu de la UE - sempre que es parla d'aquest tema, surt la mateixa persona / els tertulians) - Segons l'origen: • • Oficial No oficial " " (p. de v. del mitjà): • Fonts internes: - agenda (tenir accés directe a la persona, i no haver de passar per un gabinet de premsa) - Centre de documentació del mitjà (vaig a veure què han parlat ja sobre aquest tema, per donar informació més rica) - Corresponsals (durant un temps permanent) - Enviats especials (poc temps) - Col·laboradors (el mitjà li encarrega feines puntuals) • Fonts externes: - Gabinets de comunicació - Agències de notícies (rebs notícies i tu esculls si són prou importants com per cobrir-les o no) - Bases de dades comercials (Ex. My news online) - Internet Des del punt de vista de la documentació un document: -cal que aporti informació; això és, ha de comunicar un misstage a través de qualsevol mitjà (textual, sonor o gràfic)...
(...) Aquest missatge ha de ser creat amb la voluntat de ser transmès. La informació, a més, haurà d'estar subjecte a un suport que perduri en el temps i que pugui ser utilitzat per a la seva difusió Els documents es poden classificar des de diferents punts de vista: • Segons el tipus: -paper (revista, diari) -Magnètic: televisió, dvd Altres - Classificació basada en la natura dels ocuments: • • • documents textuals Documents no textuals Documents multimèdia 20 - Classificació basada en el mode de publicació • Comercialitzats - Classificació basada en la transformació dels continguts • • • Documents primaris (Aquells que ens donen una informació final, la que volem. Quan llegim un diari, al llegir la notícia, és un docoument primari. Ja sabem què ha passat a Xipre - de primera mà) Documents secundaris (no em donen la informació primària però ens diuen on la podem trobar Documents terciaris (ens donen dades referents als documents secundaris. Un buscador de buscadors, o un catàleg de catàlegs) 2. Tipologies documentals: - Publicació periòdica: "tota publicació, impresa o no, que aparegui per entregues successives, seguint un ordre numèric o cronològic durant un període de temps sense límit fixat" • • • • Revistes generals Revistes professionals (Articles centrats en un sector determinat i estan escrites per periodistes especialitzats. Ens permeten estar al dia sobre les tendències d'un sector concret i buscar informació especialitzada i d'actualitat. Ex. del sector de l'audiovisual: Variety. Altres: Control, Alimarket, Age, Autocontrol, Noticias de la comunicación Revistes científiques o acadèmiques (Per fer treballs acadèmics/de recerca, per saber què s'està investigant sobre una temàtica i què s'ha publicat sobre un tema. Constitueixen una col·lecció d'articles escrits per acadèmics en el seu camp d'especialització. Els articles es publiquen després de ser avaluats. Ex: Journal of communication, International journal of advertising, Diaris (per conèixer què passa a la actualitat) On les trobem? A part de paper: en bases de dades Tipologies documentals Llibre: és un format/enquadernat que té més de 48 pàgines Monografia: És un tipus de llibre que parla d'un tema en concret Publicacions Oficials: Una publicació emesa per un organisme públic/oficial que ens permet conèixer les normes que manen a l'estat i d'altres organismes. També trobarem convocatòries públiques, parovacions d'inversions, lleis, decrets...
Les utilitzarem per accedir al text d'una llei/decret. Ex: BOE (Boletín Oficial del Estado), DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea), Butlletí Oficial de la Provincia), Diario de Sesioanes (tot el que es diu al congrés, queda registrat), Parlament de Catalunya.
Recopilacions legislatives: Aranzadi-Westlaw (accés bca), La ley, Colex Repertoris a Internet: 060.es Informe: a)document amb els resultats d'una investigació/estudi Acta Tesi Norma Patent Obres de referència ***Per accedir a bases de dades des de la facultat, hem d'anar a la web de la biblioteca. Anem a "Bases de dades", cliquem i escollim le que volem mirar*** 21 02.04.2013 Segon bloc de tipus de Font Obres de referència o de consulta 1. Les obres de referència proporcionen: • • • Informació ràpida i precisa Informació concreta i ordenada Lectura puntual / no lineal 2. Classificació d'obres de referència • • • Informació primària Informació secundària Informació terciària Obres d'informació secundària Catàlegs • • • • • • • • • Apleguen els fons de centres com biblioteques, llibreries, editorials, etc Catàleg de la biblioteca de la Facultat: www.cataleg.biblioteca.blanquerna.url.edu Catàleg Biblioteca de Catalunya: www.bnc.cat / www.cataleg.bnc.cat Catàleg Biblioteca Nacional de España: www.bne.es / www.catalogo.bne.es Library of Congress (EUA): www.loc.gov / www.catalog.loc.gov British Library: www.bl.uk / Catàleg Col.lectiu de la Lectura Pública de Catalunya: www.gencat.cat/slp/vtls24/catalan/ *CCUC (connecta tots els catàlegs de totes les biblioteques del país) : www.ccuc.cbuc.cat/ *REBIUN: www.rebiun.crue.org ***Si un llibre no està a la biblio de la Facultat, pots seleccionar el botó on et diu que està en una Universitat a Lleida o Tarragona. Poses les teves dades i et porten el llibre gratuïtament dintre d'un temps *** Bases de dades Conjunt d'informació (de dades) que pertany a un mateix context i està emmagatzemada de manera sistemàtica per al seu ús posterior. Cada unitat d'informació d'una base de dades s'anomena registre. (Ex. FACTIVA (et proporciona la informació primària) 1. Base de dades referencials: et donen la referència del document (sobre aques tema hi ha 5 articles, no et dóna els documents, sinó aquesta info. Ex: Catàleg - bibliogràfiques/directoris) 2. Base de dades font: Quan tens el text sencer de l'article (Ex. FACTIVA - numèriques/textuals/Multimèdia) Monografies -ISBN Tesis doctorals -Teseo -TDX (Tesis doctorals en xarxes - llegides a catalunya i que després s'han afegit a altres Universitats.) **La diferència, TESEO és diferencial i TDX és textual/font 22 Bases de dades d'articles de diari o de revistes (multidisciplinàries) - GratuÏtes/de pagament - A la Biblioteca= 200 revistes en paper i 5000 on-line (a la secció revistes digitals al web) - Ex: *ISOC (revistes Espanyoles de ciències socials. És una base de dades de pagament. Anar a través de la web de la biblioteca) Web of Knowledge (recollir les principals revistes del món sobre la comunicació - Base de dades) Current Contents (base de dades similar) Emerald (base de dades similar a revistes multidisciplinària) Base de dades especialitzades (Articles de revista) Ex: Communications & Mass Media Complete Business Source Elite Medline PsicInfo (sobre el neuromàrqueting) ERIC (una altra base de dades especialitzada en la educació) Communication & Marketing (Ethics of Journalism)**- libro? En una base de dades EBSCO HOST, si fiquem "DE "journalistic ETHICS" i després posem "journalism ethics" ens sortiran menys resultats. El DE fa que busqui la matèria ètica periodística Per què buscan aparentment el mateix surten resultats diferents i quina seria la millor manera? (1. journalism ethics (503) 2. DE "Journalistic ethics" (1,594) 3. JOURNALISTIC ethics (1,646) Entre 1 i 3, hem fet la mateixa cerca amb paraules diferents. La 1 estaria malament perquè no dominem l'anglés. A la 2 ens bsucara matèria periodística.
A priori la bona opció seria la 2 El DE és matèria/descriptor (busca'm ètica periodística però com a matèria, únicament en aquest camp - com a títol no m'interessa, sinó com a tema), igual que AU és autor. TI= tipus. Si busques Zapatero com a Autor, reduiras soroll.
Les bones base de dades tenen una eina que es diu thesaurus (index on s'inclouen les paraules referents a un document) - una llista única on es posen aquelles paraules que apareixen només allà - per reduir soroll i silenci A part de Google hi ha maneres més complicades per buscar resultats però són millors.
Base de dades - Articles de premsa Ex: Factiva (aquí la premsa nacional no apareix) (No té tesauro, canviar 'darrers tres mesos', més opcioons: ens busca les paraules per tot els articles, però de vegades busca únicament en el titular, pe tant cal buscar en "full active" "headline" o "lead paragraph") MyNews online (premsa local, petita) Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (diaris antics) Premsa Comarcal Digital Google News/ Yahoo News Lexis/Nexis 04.04.2013 Buscar ètica en el comerç electronic- EBSCOHOST Busca: ethics AND: electronic commerce Thesaurus: electronic commerce (Used for e-commerce) 23 1. Thesaurus: ethics 2. ETHICS (Journalistic ethics) - añadir Llavors cliquem a Historial de búsqueda Buscar: DE "JOURNALISTIC ethics" (ho busca com a matèria) AND "online commerce" Diferencia de resultats S4 - "online journalism" a qualsevol lloc de la base de dades (49 resultats) S5 - DE "JOURNALISTIC ETHJICS" AND "online journalism" (43 resultats) Hi ha 6 que no s'han recuperat al final - per què? Perquè en un cas ho hem buscat com a matèria i els 6 restants no parlen del tema sinó que només hi és el concepte Buscar: S5 NOT S4 = resultats: 6 Pregunta: Necessito trobar articles que parlin sobre la publicitat interactiva en els videojocs - EBSCOHOST 24 1. Tesauro "interactive" - veiem que no hi ha el concepte de "publicitat interactiva" - utilitzem un sinònim - INTERACTIVE marketing - el busquem i l'0afegim Busquem el seguent concepte "video" - "videogame industry" Esborrem (DE INDUSTRY...) Pregunta 2: Estic preparant un treball i he de trobar informació sobre publicitat a la televisió interactiva - EBCOHOST 1. THESAURUS: Interactive television 2. AND: Advertising (374) més apropiat) 25 1.1. Baixem i veiem que hi ha la opció que necessitem (Al haver 1 sol resultat, seguirem el primer mètode) 09.04.2013 Pregunta 3: Estic preparant un reportatge i necessito tobar informació sobre els factors de risc que poden induir a la violència en el marc de la família en persones amb un nivell d'ingressos baix? Paraules claus: factors de risc, violència, nivell d'ingressos baix Base de dades: Web of knowledge, PsicInfo* 26 Fem el mateix per TERMFINDER Pregunta 4: Necessito trobar informació sobre màrqueting amb causa a Alemanya Base de dades: Business Source Elite EBSCO HOST Termes de cerca: Caused marketing Pregunta 5: Per un reportatge que estic preparant, necessito saber el nom de la cadena de televisió que Hugo Chávez va tancar fa un temps Paraules clau: Hugo Chavez, televisión, cierre, venezuela Base de dades: Factiva Trobem molt soroll Per reduir el soroll: afegir termes / utilitzar NEAR - la resposta surt a la segona opció 27 **REGIÓ: On passe els fets, NO on es publica Pregunta 6: Estic fent un reportatge sobre Ronaldinho i m'interessa saber quin dia va signar el seu contracte amb el Barça Paraules clau: Ronaldinho, signa, contracte, Barça Base de dades: Factiva Pregunta 7: Articles publicats al New York Times i a Clarin sobre la independència de Catalunya durant el mes de setembre de 2012 Paraules clau: catalonia, independence Base de dades: Factiva Preguntes de deures: 1. L'any 48, Polonski no va tornar a dirigir cap film fins 69. Per què va trigar 21 anys per tornar a rodar una pel·lícula? 28 Busquem a allmovie/Imdbn Vas a "biography for Abraham Polonsky" Resposta: per ser víctima de la llista negra En aquest cas, hem anat a una font directe i de garanties. També podríem anar a google i ho trobaríem.
2. A quina revist es va publica rel relat orignial en que es basa l'òpera prima de Spielberg, El diablo sobre ruedas? Anem a google Equació de cerca: Revista AND "relato original" AND "opera prima" AND "spielberg" AND "el diablo sobre ruedas" 3. Símpotomes de la tourette On ho busquem? PubMed que és exclusivament sobre articles mèdics / PsycNET 4. Quin dia va prendre possessió de l’alcaldia de Marbella el senyor Julián Muñoz? 2 de mayo de 2002 Font: Factiva Canviar a All Dates Paraules clau: Marbella AND Alcaldia/Alcald* AND fecha AND julian muñoz - AND genera molt soroll Equació nova: marbella NEAR5 alcaldia NEAR5 julian muñoz 5. Quan va guanyar la primera pilota d’or Messi?, quina cobertura informativa en van fer els principals diaris dels Estats Units? 2009 1era pregunta: google/uefa pàgina web "first golden ball" AND messi AND year 2na pregunta: factiva Equació de cerca: messi NEAR 5 ballon d'or AND 2009- Localització: United States ***DIARIS ESPANYOLS - buscar per fonts 6. Desordres post-traumàtics, especialment l'estrés, en els periodistes de guerra Font: PsycNet Equació de cerca: Continuació de base de dades ( obres d'informació secundària + primària) Bases de dades de Cinema i música Ex: CINE (www.mcu.es/cine/CE/BBDDPeliculas/BBDDPeliculas_In ) All movie guide All music guide Internet Movie database (www.imdb.es ) Europa Film Treasures ( www.europafilmtreasures.eu ) Bases de dades de guions de pel·lícules Ex: ScriptCrawler IMSD SimpleScript Bases de dades de sèries nacionals 29 11.04.2013 Ex: 3 a la carta TVE a la carta Bases de dades de publicitat Ex: Anuncios TV (Bca_FCC) Adforum ( www.adforum.com ) Agències de mercat Ex: Euromonitor Repertoris de publicacions en sèrie recullen periòdicament títols de publicacions en sèrie Ex: Kiosko.net Butlletins de sumaris Recullen periòdicament els sumaris de publicacions en sèrie Butlletins de resums Recull de resums, habitualment d'articles, sobre un tema concret Obres de referència primàries Enciclopèdies Diccionaris Ex: Diccionari de la llengua Catalana (IEC) Diccionario de la RAE Merrian-Webster's Dictionary Anuaris Recopilen informació pràctica sobre aspectes molt variats de la realitat ocorreguts durant el període d'un any.
-Tipologies relacionades: llibres de l'any, cronologies Usem els anuaris quan: - Necessitem informació d'actualitat del passat - Necessitem obtenir informació sobre les dades més rellevants de l'any Ex: Anuari de los hechos/Anuario de los temas Anuario El País. Madrid: El País ( www.elpais.com/archivo/anuario/ ) Anuaris especialitzats: The World Factbook **Mirar bé la data: a la portada pot posar 2006 però potser la informació és del darrer any, 2005 Anuaris especialitzats en comunicació: La sociedad de la información en España (Fundación Telefónica) eEspaña (Fundación Orange) Ametic (Dades sobre continguts digitals) ONTSI.Red.es (Dades com quanta gent està suscrita a canal +? quanta gent té accès a internet? Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones Yearbook. European Audiovisual Observatory (dades de televisió, cinema, vídeo) SGAE (dades dels sectors escèniques, musicals i audiovisuals - quants concerts es van fer?) Publi: 30 Infoadex (recull dades sobre la inversió en la publicitat -Qui és el primer en anunciar a Espanya?) Informe de la Comunicació a Catalunya (recollir dades de tots els informes i presentar-ho unificat cada dos anys referit a Catalunya. Avantatge: no dóna només les dades, sinó que també inclou una intepretació d'elles) Periodisme: Libro blanco de la prensa diaria (perdiodisme- evolució de la difusió dels diaris? perfil lector?) Informe anual de la profesión periodística Televisió: El anuario de la televisión (quina va ser la sèrie amb més audiència? 50 programes més vistos?) EGEDA. Panorama audiovisual Cronologies: This day in the history ( www.history.com World Almanac ( www.worldalmanac.com ) On this day (NYT) ( www.nytimes.com/learing/general/onthisday/index.html ) 16.04.2013 Directoris: Apleguen adreces de persones o institucions.
Usem els directoris quan...
- hem de localitzar adreces Agenda de la comunicación Anuari de la informació de Catalunya Guia Punto de Encuentro Fonts estadístiques: Recopilen dades numèriques (te la dónen en brut i després directoris com Telefònica les interpreten i li donen forma) Usem fonts estadístístiques quan...
- necessitem xifres siobre diferents aspectes de la vida quotidiana Instituto Nacional de Estadística (INE) ( www.ine.es ) ** Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ( www.idescat.cat) ** Eurostat ( www.epp.eurostat.ec.europa.eu ) Eurobarometer ( www.ec.europa.eu/public_opinion/index_en.htm ) Fonts estadístiques. Oficials: UNESCO Institute for Statistics ( www.uis.unesco.org ) FedStats ( www.fedstats.gov ) US Census Bureau International Database ( www.census.gov) Difusió: Dades de tiratge i difusió de diaris, revistes i mitjans digitals Quants diaris es venen a Espanya? / El mitjà més llegit a Catalunya Ex: Oficina de Justificación de la Difusión ( www.ojd.es ) ** International Federation of Audit Bureaux of Circulation 23.04.2013 Audiències (és primari perquè m'interessa la dada final): Analitza l'audiència dels mitjans de comunciació, tant de premsa com de ràdio, televisó, cinema i internet. També aplega dades d'equipament de la llar, consum i estils de vida.
Estudi qualitatiu d'audiències de TV3 -empresa GfK -Panel de 2.100 persones (Jurat d'espectadors) 31 -500 respostes al dia Exemples: Estudio General de Mesdios (EGNM) Elaborat per l'AIMC ( www.aimc.es ) Pregunten a: Univers: Població de més de 14 anys resident a Espanya 3 onades (dades anuals, any mòbil, onada) Anuals són totes les dades recollides a l'any Any mòbil seria d'Abril a Abril Fan tres onades a l'any (Gener, Abril, Octubre, Desembre). Al Abril proporcionen dades de Gener a Abril Elabora altres estudis com: "AIMC Marcas" o "Navegantes en la Red" Kantar Media (www.kantarmedia.es) -Audiència de televisió (quanta gent la està mirant) -Ús d'audímetres personals Univers: residents a Espanya de més de 4 anys Mostra: Permanent de 4.625 Panel de consum Comunicació 21 Any mòbil Onada Panels de consum Conjunt de gent que analitzo (és una mostra constant). Sempre pregunto als mateixos. EGM no sempre ho fa així, sinó que les agafen aleatòriament.
Permeten conèixer la marca líder en el mercat, com són els consumidors, freqüència de compra...
Principals panels de consum a Espanya: Consumer panels - de Taylor Belson Sofres Home Scan - de AC Nielsen Panels de detallistes Son estudis continuats per analitzar i conèixer el comportament dels productes i de les marques en els punts de venda, des del punt de vista de l'oferta Selecicionen botigues de tota Espanya, i cada vegada que anem a la botiga i la caixer passi el escaner, la ifnormació s'envia a AC Nielsen Estudis de mercat • • • PricewaterhouseCoopers Gartner AIB Spain Research 29.04.2013 Bases de dades que hem de saber dominar • INE BASE (estadística) 32 • • • • • • • FACTIVA (notícies) BUSINESS SOURCE ELITE (economia/consum) COMMUNICATION & MASS MEDIA COMPLETE (comunicació i mitjans de comunicació) PSYCINFO (psicologia) ERIC (educació) SPORT DISCUS (esports) MEDLINE (medicina) 08.05.2013 TEMA 4: Avaluació de les fonts a internet • • • • • • • • A internet hi ha molta informació, però de qualitat molt diversa Que una informació estigui a internet no és garantia de res, molt menys de qualitat En un context acadèmic i de recerca, és imprescindible l'ús d'internet Per tant, abans d'usar en qualsevol tipus de documents, anar a fonts autoritzades - és necessari avaluar la informació Important avaluar, sinó poden passar coses com fotografies a diaris publicats que no són real.
Exemple: La Vanguardia posa una foto en portada del tsunami enviada per algú que estava allà - per a que cap altre diari la tenia. L'únic problema és que la fotografia pertenia a una altra catàstrofa Sempre que es pugui= anar a una font original - tot i que no són garantia d'imparcialitat ni d'objectivitat Especial atenció a les fotografies Coses a tenir en compte quan anem a una pàgina web pper buscar info...
• • • • • Autoria (podem identificar qui és? És una persona coneguda?) Continguts Que doni dades de transparència = qualitat - ofereix dades com telèfon, e-mail És un autor anonim? Has vist a l'autor citar en altres fonts? Si dubtem de l'autoria d'una web = registadors de dominis d'internet...
Exemples: • • • Whois : whois.domaintools.com Nominalia Network Solutions **Amb aquesta eina pots saber qui hi ha al darrere d'una pàgina web Les adreces de les pàgines (URL) també poden donar informació útil 33 • .edu o .ac. - pàgines associades a institucions educatives = garantia de rigor científic i acadèmic Les pàgines personals sovint s'identifiquenn amb el signe ~ a l'adreça. Ex: pàgina del professor • • .org - associades a organitzacions no sempre sense ànim de lucre .com - designen pàgines comercials. Usen la web per difondre els seus interessos de negocis. Són d'empreses.
Informació útil però quasi mai acadèmica En les adreçes que usen dominis nacionals. Alguns països combinen el sistema de dominis nacionals amb el de dominis genèrics: • • • • ac.uk edu.au ac.uk gov.uk *Donen més info que un .fr o .uk Què hem de vigilar sobre el contingut? Indicadors de qualitat vinculats amb el contingut: -Indicis indirectes - a qui va dirigt aquesta pàgina web? -Quin és el propòsit de la pàgina web? -Inclou bibliografia - tot és opinió i no està basat en un treball previ? -Identifica clarament les dades? -Es detecten prejudicis en el text? -El to de la web és raonablement objectiu? Indicadors de qualitat vinculats amb el volum: -El volum importa. Els indicadors quantitatius no són indicadors directes de la qualitat però són un element de rigor -Nombre de visites que reb -Nombre d'enllaços Alexa mesura el tràfic de webs a internet - quina és la pàgina web més visitada a internet? Indicadors de qualitat vinculats amb les connexions: -Amb quines pàgines enllaça? -Quines pàgines hi enllacen? Altres elements a valorar -Qualitat -Intenció -Rellevància -Confiança Si trobem una pàgina web clarament contrària a una opinió, també es poden utilitzar Exemple: National Rifle Association- web de gran qualitat ambn molta informació que dóna suport als seus argument + bibliografia actualitzada 34 Si ho considerem necesari podem usar la informació que ens proporciona però cal que contrastem la informació que ens ofereix amb la consulta de fonts que estiguin en contra dels postulats a favor de la prohibició de les armes.
Exemple: El cas del coeficient intel.lectual de George Bush.
Font: The Lovenstein Institute ( lovenstein.org/report • • Autoria - identifiquem l'autoria? Continguts - podem identificar les objectius de l'institut? Es detecten prejudicis en el web? 35 ...