Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 3º curso
Asignatura Teoria i anàlisi de la televisió
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 21/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. Context de la televisió contemporània Etapes de la història de la televisió: o Paleotelevisió (naixement-1980). A Europa el mitjà televisiu és un monopoli públic. En canvi, als Estats Units la televisió apareix amb una finalitat comercial de caràcter privat. En aquesta etapa s’usa una tecnologia analògica i el televisor disposa d’un únic canal.
[analògica, pública, un únic canal] o Neotelevisió (1980-2000) (Segons E. Prado, 1980-2000). Etapa propiciada per un moment de crisi econòmica als Estats Units. A Europa el mercat es liberalitza, apareixen més canals i els canals públics passen a competir amb els privats. Això genera una lluita programàtica entre canals. Evidentment aquesta lluita no succeeix als EEUU, on tots els canals ja son privats.
En aquesta etapa arriba la implantació del senyal per satèl·lit (hispasat) i es produeix una convivència entre analògic i digital.
[analògica amb inici de transició, comercial, multicanal, finançament públic i cobertura fronteritzable] o Postelevisió-transtelevisió (2000-.../1995-2005). Etapa completada amb la transició a la TDT.
[multicanal, comercial, digital, canvi d’habits de consum (sincrònic i asincrònic “on vull i quan vull”)] o Personal TV (Segons E. Prado, 2005-2010). Televisió a la carta, accés als continguts en qualsevol moment. [consum asincrònic i sincrònic] o Egocasting (2010-...). Accés als continguts a través de dispositius tecnològics. Per exemple unes ulleres. [consum asincrònic i sincrònic] Actualment ens situem en una etapa de postelevisió caracteritzada per una gran incertesa amb el suport de la televisió en altres plataformes.
1.1.
Aspectes tecnològics Societat industrial – de la informació. Tecnologia analògica – digital. Paleotelevisió – neotelevisió.
1 Neotelevisió – postelevisió.
Tecnologia analògica Tecnologia digital - Canals limitats - Canals il·limitats - Cobertura amb fronteres - Universalització de la cobertura - Innovació constant Noves plataformes de distribució: Abans de coneixer-les, cal aclarir el concepte de canal de retorn: permet la comunicació entre el receptor i el proveïdor del servei interactiva, un sistema tecnològic solament pot ser catalogat d'interactiu si permet la interactivitat tecnològica i aquesta només existeix si el sistema tecnològic té una via de retorn. Aquesta via pot ser de dos maneres: intrínseca (el sistema mateix la pot habilitar comptant amb els seus propis recursos, aquest és el cas del cable, telèfon, internet i xarxes sense fils) o extrínseca (l'essència del sistema en la seva configuració ordinària no permet l'habilitació d'una via de retorn i ha de recórrer a un element extern, aquest és el cas del satèl·lit i de la TDT).
Satèl·lit PROS CONTRES - Desplegament ràpid (a partir dels 70) - No permet localització - Cobertura inmediata - No incorpora canal de retorn intrínsec - Paquetització de l'oferta (continguts específics - Zones d'ombra (en determinades zones no per a targets específics arriba la senyal) TDT PROS CONTRES - Cobertura universal - Alt cost de la digitalització - Localització de continguts. Parlem - No incorpora canal de retorn intrínsec, és a dir, no permet de continguts de proximitat.
comunicació per tal que el televident pugui contestar.
Cable PROS - Gran ample de banda, per tant, qualitat de senyal.
CONTRES - Alt cost de la instal·lació - Canal de retorn intrínsec (emisor i receptor interactuen).
- Localització de continguts.
- Paquetització de l'oferta.
2 3G/4G PROS CONTRES - Mobilitat - Cost del servei - Gran cobertura - Orientació al mercat (normalment productes - Canal de retorn intrínsec (a través del mobil associats entre l'operador de servei i l'operador puc interactuar) de continguts) IPTV (Internet Protocol Televisió) Difusió de programes de televisió a través de xarxes de banda ampla usant els protocols hiper de transformació a l'ús d'Internet. Continguts generats per professionals.
PROS - Gran ample de banda.
CONTRES - Cost de digitalització.
- Canal de retorn intrínsec.
- Localització de continguts.
- Universalització.
- Paquetització de l'oferta.
Internet PROS CONTRES - Cobertura immediata - Necessitat d'alfabetització mediàtica de l'usuari.
- Canal de retorn intrínsec - Amplada de banda disponible.
- Paquetització de l'oferta Noves tècniques de tractament del senyal: • Compressió: Eliminar la informació redundant, quedant-se únicament amb la informació necessària per a convertir la senyal en so i imatge.
• Multiplexació: intercalar més d'un canal en la mateixa senyal.
3 1.1.1.
Convergència Es dóna en els sectors de la informàtica, les telecomunicacions i l'audiovisual. Més enlla de la tecnologia, la indústria i la voluntat política, el que acaba determinant la convergència és sempre l'economia. El que cal tenir clar és que la convergència no és cap estadi, és un procés. Per tant parlem d'un fenòmen canviant, una evolució: ▪ Corporativa. (aliançes i fusions en la indústria) ▪ Tecnològica i de plataforma de xarxes.
▪ De serveis o de mercat. (el mercat europeu no és el mateix que el dels EUA) ▪ Social. (depenent de la societat a la que ens dirigim tindrem un rol o un altre) ▪ Regulatòria i política.
1.1.2.
Integració cross-media Un producte cross-media és accessible a través de diferents dispositius amb una producció integrada.
El nexe d'unió entre els dispositius és un mateix tema/història/missatge però no necessariament un mateix contingut. És essencial entendre que en el concepte crossmedia hi ha més d'un dispositiu de comunicació/distribució afectat, que dóna suport al tema central del projecte des de les seves fortaleses. La marca sempre té molta importància: branding. Tot això comporta un model de negoci amb una important diferenciació d'ingressos segons el dispositiu.
Contingut Dispositius Tipus Freqüència Preu Notícies Pàgina web Text+imatge+video 18 cops/dia Gratuït SMS Text breu 6 cops/dia 0,35€ x unitat Resposta de Transcripció d'àudio veu interactiva 3 cops/dia 0,34€ x minut i-Mode Text + imatge 18 cops/dia lliure (excepte cost descàrrega, 0,01€ kb) Web Format segell, no pantalla 24h/7dies completa 0,56€ x 15min / 15€ Cable TV Qualitat regular televisió 24h/7dies 12€ x programa Televisió Televisió analògica 1 hora al dia Gratuït Transmissió en viu Resum subscripció/programa Així doncs, el crossmedia no es basa en una tecnología específica sinó que es basa en el lema “Create Once, Publish Everywere”. Els continguts poden ser implementas en diferents àrees dins del camp 4 dels mitjans de comunicació: la impressió i publicació, radiodifusió, els jocs, la comunicació de mercat, màrqueting i e-Learning. Això sí, cada dispositiu ha de mostrar una peça especial de contingut o servei, que no és accessible als altres dispositius. I haurà de ser contingut real, diferent a la que pot accedir de forma gratuïta.
A més, el crossmedia també té una altra característica tecnològica: l'escalabilitat: projectes creuats impliquen grups de persones amb diversos dispositius. Tot i la importància, però, dels aspectes tecnològics, també n'hi ha altres de no tècnics: l'actitud orientada a la comunitat. Internet i la tecnologia mòbil han estat fonamentals per a l'establiment de comunitats d'una manera eficaç.
La cadena del contingut digital Creació de continguts Embalatge Plataformes tecnològiques Distribució Consumidors Passem d'un visionat lineal a una situació en la que la narrativa digital ofereix diverses opcions de consum.
Relació del format amb el model de negoci.
Cada model tindrà la seva pròpia oportunitat d'explotació.
Imatges MPEG per Interent, gestió de drets digitals, sistemes de micropagament i missatgeria SMS.
TDT, cable, satèl·lit, ADSL i també sistemes interactions com la telefonia de linia fixa i SMS a través del mòbil.
El fet que l'usuari tingui més formes de seguir la història augmenta, enforteix i aprofundeix la relació amb l'usuari.
8 estratègies de marketing en crossmedia son: (1) donar als usuaris accés a contingut exclusiu que no es veu a la televisió, (2) donar el poder a l'audiència per a que interactui amb l'audiència, (3) crear el show mai vist fins ara, (4) augmentar la lleialtat dels usuaris, (5) renovar l'atmosfera, (6) continuar el show a la web, (7) millorar l'experiència d'observació i (8) utilitzar múltiples dispositius.
Un exemples de producte cross-media és: - La Voz: sector editorial (revista, llibre), discogràfica (CD), videojoc (Wii) i televisiu. Això implica més d'un sector, objectius comercials diferents però amb una idea central.
- GH 15: 24 hores Internet, GH 360º, App GH (per a opinar, comentar i votar), xarxes socials.
En aquest cas tot està basat en el devenir del programa.
No s'ha de confondre cross-media amb transmedia. Transmedia és utilitzar diferents mitjans per diferents funcions (online, app). En el cas de GH cada mitjà té una funció diferent però tot es centra en el que està passant en el programa televisiu, no son coses diferenciades com en el transmedia.
La principal diferencia entre transmedia y crossmedia es que en el primero no es necesario acceder 5 al contenido narrado en cada una de las plataformas para comprender la historia en su conjunto y, en el segundo, no se entiende la parte del relato si no se accede a todas las plataformas.
Transmedia hace referencia a un universo narrativo a través de distintas plataformas autónomas (independentes narrativamente, con sentido completo, narrando una parte diferente de un gran mundo narrativo y sin ser necesario acceder a todo el contenido narrado en cada una de ellas para comprender la historia en su conjunto) permitiendo desde el principio que los usuarios colaboren para ampliar su universo.
Crossmedia hace referencia a una red tejida en torno a un universo narrativo donde la historia se extiende por medio de distintas plataformas (con diversos autores y estilos, aportando información a la construcción de un relato unitario y sin sentido autónomo si no se experimenta todo el conjunto) sin extender el propio universo narrativo.
A la hora de diseñar, los creadores de un proyecto transmedia han de ofrecer una experiencia de historia de 360º que permite al usuario-espectador formar parte del proceso narrativo; mientras que los creadores de un proyecto crossmedia tienen que conseguir que los receptores efectúen el itinerario a lo largo de los diferentes canales fomentando la idea de que cada producto es un fragmento de una experiencia más amplia que deben completar en su mente.
José Abellán Jak Boumans ens parla del futur del crossmedia. Segons diu els usuaris ja estan aconstumats a la presència de diferents mitjans i en fan cas omís, però s'adonarien de la seva absència. Els futurs professionals de la comunicació tindran una àmplia comprensió de l'univers dels mitjans, a més, es valorarà molt l'habilitat de gestió dels projectes i les idees fresques i innovadores. El disseny serà un dels majors reptes en les produccions crossmedia. A Europa la combinació del mòbil amb el crossmedia serà un gran generador de continguts. També prediu un fort creixement en la comunicació de l'entreteniment, els anuncis, l'educació i la llibertat d'informació. Amb tot això conclou en que els mitjans de comunicació seran el principal motor de la futura societat de la informació, proporcionant una experiència molt més rica que l'actual.
• • • • • Quins són els límits de la TV? Totes les peces audiovisuals disponibles a la xarxa son TV? Nous interrogants El video a la carta i altres modalitats de onsum en stock son TV? Qualsevol producte audiovisual distribuit amb periodicitat és TV? Tot aquell producte col·locat en una graella i amb un fluxe continuu d'emissió és TV? 1.2. Canvis en la regulació Els canvis regulatòris tenen els seus origens en: 6 • Pressió social. Grups socials que reclamen accés als mitjans i grups nacionals que reclamen el reflex mediàtic de la descentralització de l'estat (característica exclusiva espanyola).
• Pressió econòmica. És un camp verge per a la generació de valor i molts grups multinacionals s'interessen per generar-hi mercat. També sorgeixen grups multimèdia per a sortir de la crisi de la prensa.
• Pressió política. Es dóna per l'oposició com a contrapoder en els mitjans governalitzats.
Espanya és l'únic país d'Europa que no té un organ regulador i els grups de la oposició reclamen que es crein cadenes per a obtenir un lloc en els mitjans.
Pel que fa a la procedència de les normatives, aquestes poden ser a nivell internacional, estatal/central, autonòmic/regional i/o local.
Pel que fa les directives europees destaquem Televisión sin fronteras (DTVSF 89/552/CE, 97/36/CE, 2004/C102/02 i 2007/65/CE) i Directiva de Servicios de Comunicación Audiovisual (2010/13/UE).
Aquestes dues s'han creat amb la intenció de (1) regular el pluralisme i la concentració de mitjà de comunicacions, (2) promocionar les cultures i les llengues i (3) regular i prestar el servei públic de radiotelevisió. Aquesta normativa europea estableix un paraigua global però tot i així és responsabilitat majoritàriament nacional vetllar i crear normes per a l'ús i l'explotació correcta dels mitjans de comunicació. Així doncs: A Europa: Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (2010/13/UE) A Espanya: Ley de la Comunicación Audiovisual (Ley 22/2005) A Catalunya: Llei de la Comunicació Audiovisual (Llei 22/2005) Lógica regulatòria = + localització, + restricció L'última dècada del segle XX i la priemra del segle XXI coincideixen en dos grans canvis en les polítiques de comunicació a Europa, ambdúes impulsades amb el pretext de les innovacions tecnològiques que propicien dues ones de desregulació. Prado i Delgado, 2010 • Es passa d'un sistema regulatòri a un sistema “laxo” • Ruptura definitiva dels monopolis públics de televisió a Espanya • Obertura generalitzada de la televisió als operadors privats • En general es configuren sistemes mixtos que tendeixen a l'equilibri en 7 el nombre d'operadors de cada titularitat.
1ª ONADA (1980-1990) Ruptura del La directiva europea TSF és la pedra angular de la política audiovisual de la UE, amb dos principis bàsics: monopoli públic - Lliure circulació de programes televisius europeus en el mercat interior.
de la TV - Obligació de les cadenes de televisió de de dedicar, sempre que sigui possible, més de la meitat del seu tems a l'emissió d'obres audiovisuals europees.
• El sistema regulatori es caracteritza per l'autoregulació (autocontrol) o corregulació.
• Substitució de la tecnologia analògica hertziana per la digital.
• La política europea lluita per augmentar la diversitat: aprofitar l'augment en la capacitat de transmisió per multiplicar l'oferta de canals en obert. Tot i així van desestimar aprofitar l'ample de banda per a 2ª ONADA prestar serveis interactius amb caràcter universal i/o incluir una altra (2000-2010) definició.
Digitalització • Concentració de la propietat.
La directiva europea SCA es crea com una revisió de la directiva TSF adaptant-se al nou context digital. L'objectiu és tenir en compte l'evolució tecnològica i comercial del sector audiovisual europeu a partir de dos principis bàsics: - Simplicar la normativa vigent especialment en matèria de publicitat.
- Distingir entre serveis lineals (TV tradicional, Internet i Telefonia móvil) o no lineal: sistemes de tota la vida (televisió i noticies de TV).
◦ La publicitat a Espanya: l'autopromoció (d'altres programes de la mateixa cadena o grup), la televenda i les campanyes institucionals no entren dins del paquet publicitari de 12 minuts que es pot ser legalment. Degut a la falta d'un bon organ regulador a Espanya, la llei només permet X minuts al dia d'autopromoció. Pel que fa als esponsors, les notícies, els programes de religió i els infantils no en poden tenir. En canvi, els esports s'han tret de dins de l'informatiu per tal que es puguin promocionar o que hi hagi esponsors. El product placement s'explota a les sèries.
8 La influència supranacional En el moment en que es passa de la monopolització a la neoregulació i, com a conseqüència, s'obra el mercat, es passa a d'un control estricte a un control per part dels governs europeus del sistema públic: soft governance (governació laxa, fluixa). Aquesta pot ser de tres tipus: 1. Autoregulació. Establiment de les normes dels mdc per ells mateixos o bé pels usuaris. Així doncs, s'atorga tot el poder a la indústria, al sector i als usuaris. És el cas de Gran Bretanya i la BBC americana.
◦ Positiu: (1) Legitimitat de la mateixa indústria, (2) és més flexibñe per respondre als canvis del sector i (3) pot oferir una alternativa a la intervenció de l'estat.
◦ Negatiu: Massa flexible i molt propera a la indústria/sector per a oferir una veritable protecció de l'interés públic.
2. Corregulació. Formes cooperatives de regulació dissenyades a partir d'elements d'autoregulació i altres com la tradicional regulació de l'autoritat pública. Així doncs, l'estat estableix unes directrius i uns estatuts bàsics que s'executen amb la complicitat de la indústria i els actors involucrats amb el sistema. Ex. GB, Alemanya, Espanya, França...
3. Combinació de les dues. S'inclouen empreses externes que administren i regulen les lleis del sistema audiovisual. Aquests organs reguladors son el CAC, Ofcom, Agcom... Espanya és l'únic país on aquestes empreses no regulen, només vigilen.
Conseqüències dels canvis regulatoris Quan obrim els mercats es trenca el monopoli i es crea la llei del mercat (es creen sistemes mixtes – públics i privats- i s’han de barallar per un mateix pastís publicitari ja que amb aquests diners financien la tv i això comporta que tots els actors volen la màxima audiència). Com que vols màxima audiència busques programes de penetració ràpida perquè tingui molt èxit i creem la tirania dels índex d’audiència. Si un programa no aconsegueix un X share acabarà caient de la programació.
Com que això passa s'acaba creant una homogeneïtzació de l’oferta, la qual comporta la contraprogramació (a ESP es tanca la graella en 48h, a la resta d’europa tenen tancada la de 15 dies), la saturació de publicitat i el ZAPPING en les seves dues vessants: • Ad-skipping. Gravar el programa sense gravar la publicitat. Això va fer molt mal i la indústria ho va penalitzar.
• Ad avoidang. Quan tu canvies de canal quan arriba la publicitat. Ara la saturació és molt més 9 bèstia perquè es deixen 12 minuts però sense comptar autopromoció, televenda... Cada vegada més les cadenes fan la publicitat a la mateixa hora de manera que si canvies de canal la veus igual, integren la publicitat dins del programa, fan multipantalla, mosca del que faran en el prime time, sobreimpressions...
Qüestionament del mass media: Avui en dia els mass media s'han de questionar ja que son elements vertebradors de la societat i l'estat modern. Així doncs, generen cohesió social, consens, opinió pública i debat. Alhora, s'encarreguen de la reproducció cultural i reforçen la identitat.
Els aspectes tecnològics també generen canvis regulatoris: (1) augmenten l'oferta, (2) canvien les estratègies programàtiques i (3) transformen el consum televisiu. Alhora, cal tenir en compte el canvi del rol de la televisió en les societats desenvolupades. La TV ja no és l'element referencial i únic que genera opinió pública, ara també hi ha Internet.
Les qüotes Les quotes van ser imposades contra l'amenaça de l'americanització dels continguts televisius.
Schlesinger (1997). Les quotes van ser vistes com un baluard contra la creixent moda d'importancions de programes dels EEUU i com un mitjà per orotegir la identitat cultural europea. Michaelis (2007).
Les qüotes en televisió es van introduir formalment a nivell europeu a través de la directiva TST i després es va incorporar a les legislacions nacionals dels estats membres. Amb l'objectiu de crear un mercat únic europeu, es dediquen a fomentar les productores locals i garanteixen que cada estat reguli i alteri (sobre la producció, llengua, inversió...) però tenint en compte els mínims europeus: un tant per cent de la producció ha de ser europea. Hi ha tres tipus de qüotes: 1. Independent. Els operadors han de reservar al menys un 10% del seu temps d'emissió o del seu pressupost de programació a continguts de productors independents.
2. Regional. Major presència de producció regional/local amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri més representatiu de programes que mostren diversitat cultural i social. ex. UK.
3. D'inversió. Només s’aplica a l’Estat Espanyol. És una obligació dels operadors/cadenes d’invertir un 5% dels seus ingressos de l’any anterior en pel·lícules i llarg metratges europeus, així com en altres obres com documentals i animació. Però com que no tenim òrgans reguladors, si no ho fan no passa res. Les cadenes catalanes han d’emetre X% de música catalana en les 24h.
10 El clientelisme polític-mediàtic “Conjunt d’estratègies per a l’adquisició, el manteniment i l’ampliació del poder polític, per part dels patrons, i estratègies per a la promoció dels seus interessos, per part dels clients”.
Els clients són els operadors, les cadenes, que intenten afavorir les polítiques.
Es fa patent aquest clientelisme. Pels polítics és important tenir poder davant les cadenes, els operadors i els clients necessiten els polítics per tenir presència al mercat. És una relació molt difícil de trencar. Això és veu fonamentalment quan s’atorguen llicències, en la regulació sobre concentració de mitjans, en la politització de la televisió pública, en la despesa publicitària... tot això a canvi de una cobertura informativa favorable.
És una característica estructural, no pot canviar mai per el llegat de la dictadura, les raons culturals i la tradició democràtica limitada. És com una cosa natural per nosaltres. Hauríem d’intentar tenir òrgans i lleis més reguladores però no som capaços i només sabem fer negocis d’aquesta manera. No hi ha voluntat política ni voluntat social.
Clientelisme és la “manera natural” de fer política i negocis... i és independent de la ideologia; NO hi ha (ni es creen) incentius per canviar el model; la societat civil no pressiona per canviar el model.
1.3.
Canvi sociocultural Augment de la riquesa. Aquest ha comportat un augment del consum i, en conseqüència, de la necessitat de publicitat. Així doncs, han augmentat tant les tarifes com els canals publicitàris.
Aquesta publicitat s'ha segmentat conforme han anat apareixent canals lifestyle que es dirigeixen a públics específics. La tarifa publicitària en televisió és molt cara però l'època de crisis en la que ens trobem ha fet que aquesta disminueixi. Pel que fa a la tarifa en la premsa i revistes ha disminuit tant que els anunciants comencen a prescindir d'aquestos.
Per últim cal destacar que aquest augment de riquesa ha fet apareixer nous serveis televisius (de pagament...).
Noves formes d'oci. Hem passat d'un consum basat en el pressupost monetàri (em gasto allò que tinc) a un consum basat en el pressupost-temps (les noves tecnologies resten temps al consum 11 tradicional de televisió).
Accés universal a l'educació. S'ha democratitzat l'accés a la universalitat, gairebé tota la població mundial gaudeix de l'escolarització i s'erradica, cada cop més, l'analfabetisme. També es democratitza l'accés a la universitat. A més, s'ha augmentat l'edat d'escolarització obligatòrica. Tot i així podem parlar d'analfabetització mediàtica ja que continua havent-hi molta massa crítica (determinades edats) que no hi han tingut accés.
Noves estructures familiars. És necessari reflexar les noves formes de familia més enllà de la “tradicional”, cal afegir al discurs les families monoparentals i homosexuals (i LGTB en general).
Es tracta de nous col·lectius visibles en la continuitat i la televisió comença a normalitzar noves formes de familia. (16 and pregnant, the new normal...) Augment de la immigració. Cal reflexar la nova diversitat cultural de la societat. Per tant podem parlar de (1) multiculturalitat en els canals generalistes amb programes específics i reflex informatiu i (2) creació de canals especialitzats per a aquestes comunitats: redifusió de canals dels paisos d'origen, creació de canals internacionals i creació de canals específics.
Inversió de la piràmide d'edat. Actualment l'audiència es centra entre les edats de 45 i 75, a més que l'esperança de vida de la dona és major que la de l'home.
El nou entorn social comporta la CULTURA PARTICIPATIVA El nou entorn en la xarxa ens porta a plantejar-nos fins a quin punt les xarxes socials i els nous canals de retorn intrínsec ens permeten la presa de decisions. Tal com diu Carpentrier, l'accés i la interactivitat no comporten participació encara que sí que son dues condicions. Tot i així, això no ens converteix en prosumers. Per arribar a la participació hauriem d'arribar al co-deciding, en el que l'emissor i televident estiguin en igualtat de condicions.
Un exemple de participació és el crowfunding, a través del qual es poden invertir donacions individuals per a crear els continguts que l'audiència reclama.
Hi ha 3 enfocaments en l'estudi de la participació de l'audiència en televisió: • Perspectiva crítica. Basada en el concepte de Carpentier. Es parla de participació però realment no ho és.
• Participació = col·laboració. El primer moment d'interacció ja es considera aquell ideal de 12 cultura participativa.
• Participació com a estratègia de màrqueting. Considerada com un element de màrqueting que atrau a l'audiència.
[AIP Model, Carpentrier -> mirar el quadre de la lectura. Segons l'autor votar o parlar per Facebook no és participar. També cal mirar els articles crossmedia de Bowman i de Charpentier del primer seminari.] Tipologia de participació segons Ignacio Bergillos (2009). La participación de la audiencia en televisión. Propuesta de anàlisis en el entorno cross media.
Voluntarietat Mediació Voluntària - involuntària Presencialitat – participaió mediada (telèfon, pc, set-top, box...) Sincronisme Sincrònica - assincrònica Restriccions Lliure – restringida (temàtica, forma) Protagonisme Individual – coral - mixt Rellevància Central – marginal - zero 13 ...