Haters 2 (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Fonaments de la Psicologia Crimnal
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

David Carmona Florez Psicologia Criminal CARACTERÍSTIQUES CLINIQUES DELS HATERS Nom: David Carmona Florez Grau: Criminologia (primer curs) Assignatura: Psicología Criminal Professor: Manuel Casado Curs: 2016-2017 David Carmona Florez Psicologia Criminal 1. Imagina que un hater o troll, té un trastorn de personalitat antisocial. Quines característiques de la seva personalitat tindrien a veure amb el seu comportament d’expressió d’odi a les xarxes? Segons l'American Psychiatric Association (2014) (manual DSM-5), forma part del clúster de trastorns mentals B, però les característiques d'aquest en concret que tindrien a veure amb el seu comportaments a les xarxes socials són: • • • • • Incompliment de les normes socials respecte a comportaments legals Utilització de àlies Impulsivitat Irritabilitat Absència de remordiments Heaven (1996), relaciona el model lèxic “Big 5” amb el trastorn antisocial i conclou que les persones les persones que el pateixen puntuen: • • • • • Neuroticisme: Mig/mig alt Extraversió: Mitja-baixa Obertura: Mitja-baixa Cordialitat: Baixa Responsabilitat: Baixa Tal i com apunten Buckels, Trapnell i Paulhus (2014), entre els trolls hi ha també un gran índex d'individus amb el que es coneix com la “Tètrada Fosca”, composada per trets: • • • • Narcisistes Sàdics Psicopàtics Maquiavèl·lics Qualsevol de les tres fonts és una explicació a per què molts trolls busquen discutir i fer mal, per què els hi agrada i per què no poden deixar de fer-ho.
2. Respecte del hater, quina seria l’escala en la que donaria una puntuació elevada del EYSENCK PERSONALITY QUESTIONNAIRE (EPQ), si tenim en compte les característiques d’aquests tipus de persones.
En base a les característiques d'aquestes persones, la seva puntuació a l'escala de psicoticisme, del qüestionari EPQ, estarà per damunt de la mitjana (6,10 en homes i 5,38 en dones) ja que les característiques d'aquesta dimensió de la personalitat encaixen molt bé amb el perfil d'un hater o troll i és molt probable que la majoria d'ells la pateixi. Algunes d'aquestes característiques són: agressivitat, provocació de problemes, falta d'empatia i David Carmona Florez Psicologia Criminal impulsivitat.
3. Un hater, amb trets narcisistes i de lideratge en un secta coercitiva. Quines repercussions podria tenir en els seus adeptes. Argumenta la teva resposta.
Rodríguez-Carballeira (2001) defineix aquestes sectes com “un grup totalitari que utilitza tècniques de persuasió coercitiva per captar a les persones i sotmetre-les a la dependència del grup” (p. 118). Aquestes sectes acostumen a exercir molt control sobre els seus adeptes i moltes vegades ataquen la identitat del individu, generalment ja passiu en sí mateix, per fer-lo més manejable.
Així doncs, i tenint en compte les característiques del subjecte (entre elles els comportaments de grandesa i superioritat i una necessitat excessiva d'admiració), exposades al manual DSM-5 de l'American Psychiatric Association (2014), cabria esperar que aquesta persona xoqués completament amb el funcionament del grup. Tan bon punt aquest individu veiés en risc el seu autoconcepte perdria el control, es barallara amb el grup i sortiria de la secta.
Una altra opció, per altra banda, és que aquest individu, en lloc de ser un membre més de la secta, en sigui el líder. En aquest cas, el seu narcisisme el portaria a manipular i fer-se venerar pels adeptes del grup i també, unit al seu lideratge, a exercir un gran control sobre aquest. Seria un líder idoni per a aquest tipus de de secta.
4. Si et demanessin la creació d’un qüestionari de personalitat per detectar comportaments haters o trolls, quines dimensions creus que seria adequades?. Posa, mínim tres i justifícales.
Empatia: aquesta dimensió ve inclosa a la “l'absència de remordiments” de l'American Psychiatric Association (2014), en la “baixa cordialitat” i “baixa responsabilitat” de Heaven (1996), és una qualitat incompatible amb la Tètrada Fosca citada a Buckels, Trapnell i Paulhus (2014) i també és una característica (o més aviat la seva carència) del psicoticisme, que és una dimensió de la personalitat relacionada amb aquest tipus de comportament. Per aquest motiu, és molt probable que els haters i trolls no tinguin empatia, cosa que la fa una variable que precisa ser mesurada.
Impulsivitat: aquesta dimensió que ve contemplada per l'American Psychiatric Association David Carmona Florez Psicologia Criminal (2014) i també és una característica del psicoticisme, és un factor molt lligat als coneguts com a “actes passionals” i, per tant, un element que pot actuar com a detonant per als haters i trolls en els casos en els que el debat es tracti de temes controvertits, com en els casos del “Niño Adrián”1 i la mort de de Víctor Barrio2.
Tendència a la disputa: aquesta dimensió està relacionada amb el sadisme de la Tètrada Fosca citada a Buckels, Trapnell i Paulhus (2014), ja que molts haters i trolls volen ofendre i provocar mal emocional als altres, però també ho estaria amb la “irritabilitat” i la “impulsivitat” de l'American Psychiatric Association (2014), és una característica del psicoticisme (entesa com a “provocació del problemes”), i, segons la resposta donada, també amb l'empatia. Aquest element es podria mesurar amb un model factorial lèxic, en el que es proposessin situacions generals i també escenaris concrets amb temes controvertits.
Distorsions cognitives: aquesta dimensió està relacionada amb les raons que motiven als haters i trolls a actuar i amb allò que fan servir per justificar-se. Mesurar aquest element podria ser útil per comparar-lo amb el factor anterior i veure si la resposta dels enquestats ha sigut racional o no. També es podria mesurar amb un model factorial lèxic.
5. Imagina que treballes en un centre penitenciari com a criminòleg i et demanen que dissenyis un programa formatiu adreçat a interns (haters). Explica, breument, objectius, continguts a treballar, metodologia i indicadors d’avaluació del programa.
Tal i com diu Pérez Serrano (2000), “és precís arribar a descriure els problemes i intentar aconseguir que tots els membres del grup prenguin consciència dels mateixos; d'aquesta forma és més fàcil arribar a una solució satisfactòria” (p. 39). Per tant, els objectius es basaran en que els interns siguin conscients de les carències i problemàtiques que afavoreixen el seu comportament desviat i després posar-lis remei. Les carències i problemàtiques trobades coincideixen en gran mesura amb el qüestionari de personalitat per detectar comportaments haters o trolls tractat al punt anterior.
Objectiu 1: • Prendre consciència l'existència de distorsions cognitives, la falta d'autocontrol i la 1 A.R.S. (2016). "Que se muera": los antitaurinos arremeten contra Adrián, el niño con cáncer que quiere ser torero.
El Español.
Recuperado el día 2 de abril de 2017 de http://www.elespanol.com/social/20161010/161983988_0.html 2 J.A.G. (2016). Antitaurinos crueles 'cornean' sin piedad el cadáver del torero Víctor Barrio. El Español.
Recuperado el día 2 de abril de 2017 de http://www.elespanol.com/social/20160711/139236260_0.html David Carmona Florez Psicologia Criminal falta d'empatia.
Objectiu 2: • • • Suprimir les distorsions cognitives Augmentar l'empatia Augmentar l'autocontrol Els continguts es basaran en allò que s'ha de treballar per aconseguir els objectius: • • • Identificació de distorsions cognitives Emocions Autocontrol La metodologia es basarà en com aconseguir el objectius. Es dividirà en tres grans blocs que coincidiran amb els continguts.
Distorsions Cognitives: • Classe teòrica on s'expliquin què son les distorsions cognitives i s'exposin els tipus més freqüents en haters o trolls.
Emocions: • Activitat oral en la que els interns exposin el que han sentit en diverses situacions (el formador ha d'ajudar al grup identificar si es tracta d'alegria, tristesa, dolor, ira...). La resta d'interns han d'aixecar la mà si algú cop s'han sentit així.
• Explicació del concepte d'empatia.
• El formador ha d'orientar al grup per fer-li veure que les paraules a la xarxa poden ferir el sentiments de la gent i que aquesta sent el mateix que ells han expressat a la primera activitat del bloc.
• Reflexió conjunta sobre la importància de no ferir a la gent.
Autocontrol: • Exposició reiterada dels interns a temes controvertits o a allò que els irrita, mentre se'ls grava en secret, fins a aconseguir una reacció.
• Visualització del vídeo de la seva reacció.
• Reflexió sobre com es senten al veure aquest “altre jo”.
• Identificació del procés pel qual els interns arriben a la irritabilitat.
• Exposició de tècniques de relaxació i altres mètodes per frenat el procés anterior.
L'avaluació serveix per saber si s'han aconseguit els objectius, però, com menciona Kaufman (citat a Pérez Serrano 2000), la intervenció no finalitza a l'avaluació, sinó que David Carmona Florez Psicologia Criminal aquesta última serveix per millorar-la, és a dir que la farem servir per ajustar el programa i adaptar-lo millor a les necessitats dels interns.
Distorsions cognitives: • Activitat oral participativa en la que el formador plantegi un escenari i els interns hagin d'identificar el tipus de distorsió cognitiva.
• Qüestionari individual basat en el mateix sistema.
Emocions: • Activitat oral en la que el formador exposi situacions i els interns hagin d'identificar les emocions implicades i classificar-les en positives i negatives.
• Qüestionari individual basat en el mateix sistema.
Autocontrol: • Exposició reiterada dels interns a temes controvertits o a allò que els irrita per veure si saben contenir la seva reacció.
Finalment, per seguir la ja esmentada línia de Kaufman (citat a Pérez Serrano 2000), s'ha de fer un torn obert per a que els interns expliquin la seva opinió sobre el programa i suggereixin noves activitats i millores.
David Carmona Florez Psicologia Criminal Bibliografia American Psychiatric Association. (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5).pdf(5ª). Buenos Aires: Médica Panamericana. Recuperat a partir de https://drive.google.com/file/d/0Byl-o9ZyB4PvcWRqTUFWR1FTalE/view? usp=sharing&usp=embed_facebook A.R.S. (2016). "Que se muera": los antitaurinos arremeten contra Adrián, el niño con cáncer que quiere ser torero. El Español. Recuperado el día 2 de abril de 2017 de http://www.elespanol.com/social/20161010/161983988_0.html Buckels, E. E., Trapnell P. D., Paulhus, D. L. (2014). Trolls just want to have fun.
Personality and Individual Differences, (67), 97-102. Recuperat de http://ac.elscdn.com/S0191886914000324/1-s2.0-S0191886914000324-main.pdf?_tid=fcc1ea342f23-11e7-a22800000aacb35d&acdnat=1493721907_a64bb6f7ef2e2f5ea6f2f5cec15d6ed9 Heaven, P. C. L. (1996). Personality and self-reported delinquency: Analysis of the «Big Five» personality dimensions. Personality and Individual Differences, 20 (1), 47-54.
J.A.G. (2016). Antitaurinos crueles 'cornean' sin piedad el cadáver del torero Víctor Barrio.
El Español.
Recuperado el día 2 de abril de 2017 de http://www.elespanol.com/social/20160711/139236260_0.html Pérez Serrano, G. (2000). Elaboración de proyectos socailes. Casos prácticos. Madrid: Narcea.
Rodríguez-Carballeira, A. (2001). Sectas coercitivas y juventud. Estudios de juventud, (53), 117-129. Recuperat de http://www.injuve.es/sites/default/files/Revista53-9.pdf ...

Tags:
Comprar Previsualizar