Història i Epistemologia 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 1. ASPECTES INTRODUCTORIS 1.1 La ciència i els seus punts de vista La ciència [ observació empírica + teoria ]va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la naturalesa.
 És un conjunt de coneixements, obtinguts mitjançant l’observació i el raonament i sistemàticament estructurats -> dels quals es dedueixen principis i lleis generals.
Amb la ciència es fonamenta l’observació empírica (obs.directa de la naturalesa), les quals s’ordenen i es categoritzen, a més de contrastar similituds i diferències amb altres observacions.
MÈTODE CIENTÍFIC -> proposicions confirmables per mitjà de l’ajustament d’un sistema formal de símbols de les obs.emíriques realitzades (≠ mètodes i tècniques; per adquirir i organitzar el coneixement, sobre fets objectius i accessibles) L’aplicació d’aquests (experimentació) i coneixements porta a: generar més coneixement objectiu. (prediccions concretes, quantitatives (mesurables) i comprovables (novament).
1. Ordenar i organitzar (controlar) observacions empíriques 2. Actuar de guia per a futures observacions 3. Generar proposicions confirmables   si aquestes es confirmen = reforçament teoria   si genera proposicions incorrectes = modificació canvi de la teoria Aquestes teories han de poder-se provar, generar hipòtesis i validar-se o invalidar-se posteriorment (refutar) empíricament.
CORRENTS I (mètodes d’obtenció de coneixement) « RACIONALISME -> les oprcns.mentals es donen abans d’obtenir coneixement. 1)Teoria racional 2)Observació « EMPIRISME -> l’observació sensitiva és la font del coneixement.
1)Observació 2)Teoria LLEI CIENTÍFICA Relació consistent i observable entre dos o més variables. Interès pels casos generals, ha de ser susceptible a observació pública.
  Lleis correlacionals -> varien conjuntament i sistemàticament dos fets (permeten la predicció) Lleis causals -> relació causal entre dos fet (predicció i control) CORRENTS II « DETERMINISME -> qualsevol fet està sotmès a lleis causals (número finit de causes), si es coneixen, es poden predir els fets, i com més es coneguin més fiable serà la predicció.
La ciència pel determinisme: Obs.empírica  formulació teoria  prova i revisió teoria  predicció, control i cerca de relacions KARL POPPER  L’activitat científica no comença amb l’observació, sinó amb un problema (que determinarà l’observació).
Va descriure el Principi de Falsabilitat : el que pot passar i el que no si la teoria és correcta (refutar) i l’explicació posterior dels fenòmens una vegada produïts (postdicció).
MÈTODE -> 1)Determinació del problema 2)Teoria: propostes per a solucionar el problema. 3)Crítiques: descobriment efectes i solucions POPPER  ACTIVITAT CIENTÍFICA GUIADA PER PROBLEMES KUHN  ACTIVITAT CIENTÍFICA GUIADA PER PARADIGMES THOMAS KUHN  La ciència és una iniciativa molt subjectiva.
NOCIÓ DE PARADIGMA: Grup de suposicions sobre el contingut d’una ciència en concret. Determina el que constitueix un problema de la recerca i busca una solució -> guia les activitats de l’investigador.
Dins una teoria  amb el temps  ANOMALIES (No explicades pel paradigma)  període de CRISIS  sorgiment NOU PARADIGMA.
 Estat PREPARADIGMÀTIC -> diversos punts de vista. Grups o escoles proposades.
 Estat PARADIGMÀTIC -> per factors socials una escola guanya dominància i es genera com a ciència bàsica  Estat REVOLUCIONARI -> el paradigma existent és desplaçat per un de nou, a causa de les seves anomalies, i la necessitat social de donar resposta als problemes.
És la Psicologia una disciplina pre-paradigmàtica? O una disciplina multi-paradigmàtica? ÉS LA PSICOLOGIA UNA CIÈNCIA? És la ciència que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals (interns + influències entorn) Utilització del mètode científic: - Observació i teoria Racionalisme i empirisme Experimentació i reproductibilitat Recerca de lleis Determinisme Descripció, explicació i predicció DETERMINISME FÍSIC  Biològic: condicions fisiològiques/predisposició genètica  Mediambiental: estímuls (físics) de l’entorn  Socio-cultural: Tipus de det.ambiental, regles socials i culturals, costums, creences i regles DETERMINISME PSÍQUIC: els det.de la conducta són d’origen intern: successos mentals, conscients o no: experiència cognitiva i emocional.
Com més causes es descobreixin més previsible i controlable serà la conducta humana, tot i que és impossible conèixer totes les causes, i alguns determinants es poden mesurar directament.
INDETERMINISME: les causes de la conducta són determinades però no es poden mesurar.
NO DETERMINISME: no s’accepta la ciència per a estudiar l’ésser humà, les causes de la conducta s’autogeneren, independentment de causes físiques/psíquiques.
1.2 Construcció del coneixement històric: dades i fonts de dades Per descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades i elaborar-les.
FONTS PRIMÀRIES: material de 1a mà relatiu a un fenomen. L’autor/a expressa els seus pensaments originals (fonts específiques, concretes i particulars).
FONTS SECUNDÀRIES: comentaris, anàlisis i crítiques basats en fonts primàries.
FONTS TERCIÀRIES: selecció i compilació de fonts primàries i secundàries. Enciclpd, bibliogrf, catlg, dirctr, lectures...
1.3 Models explicatius en història de la psicologia En un 1r moment formà part de la filosofia després a causa de la delimitació de l’objecte d’estudi i de l’adopció de mètodes propis va fer possible l’establiment d’una disciplina independent.
Etapes: Ciència de l’ànima existència d’una ànima (dependent o independent)  creences religioses. Suposà l’inici de la Psicologia tractant d’explicar els fenòmens que afecten als humans a través d’aquesta.
Del realisme a l’idealisme o de la ment (món modern i Renaixement): importància de les idees. Hi ha una realitat (CONSCIÈNCIA).
La reflexió de la psicologia serà aquesta vida mental. Accentua la consciència o reflexivitat de l’ànima.
Anàlisi descriptiu i reflexiu de l’actv.conscient. Introducció metodologies experimentals.
Inici Psicologia com a ciència.
Raons metodològiques i necessitat d’estudi científic o de la conducta (s.XX) Necessitat de construir una Psicologia objectiva, el comportament ha de ser una activitat observable i mesurable.
o Necessitat d’integrar ambdós ocnceptes o de la ment i la conducta (actual) (finals s.XX) La Psicologia Cognitiva: estudi basat en els processos cognitius i simbòlics. Analitzen i processen la informació que rebem, prenen decisions i donen lloc a múltiples formes de comportament.
1.4 Doctrines filosòfiques i conceptes imprescindibles (relació ment-cos) « MATERIALISME: explicar-ho tot en termes físics, a través de lleis físiques i químiques. La matèria = única realitat.
« MONISME: explicar-ho tot en funció d’un únic tipus de realitat: matèria « IDEALISME: tot, incloent món físic, està composat per idees. Explicar-ho tot en funció de la consciència.
« DUALISME: existència d’ambdós successos, físics i mentals o Interaccionismes: cos i ment interactuen, la ment exerceix influència sobre el cos i viceversa. La ment és capaç d’originar la conducta.
o Emergentisme: estats mentals emergeixen dels estats cerebrals, aquests estats poden influir en l’act.subseqüent del cervell i la conducta.
o Epifenomenalisme: el cervell origina successos mentals però aquests no originen la conducta.
o Paral·lelisme psicofísic: l’experiència mediambiental origina, tant els successos mentals com les respostes corporals.
o Aspectisme: la persona és una unitat que experimenta successos psicològics i mentals simultàniament. La persona no es pot dividir en ment i cos.
o Harmonia preestablerta: els successos mentals i corporals són diferents i es troben separats, però hi ha un agent extern (Déu) que els coordina.
o Ocasionalisme: l’experiència mental és originada per Déu.
...