TEMA 2 - Ressucitació (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Clínica de l'Adult II
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II TEMA 2 – RESSUSCITACIÓ Cada 5 anys es renoven les recomanacions internacionals de la ILCOR per a la ressuscitació. Solen haver-hi canvis, un important del 2010 va ser el canvi de 2:15 a 30:2, en el qual es va canviar el número de compressions i també l’ordre, ja que el primer que es para és el cor, per això és primordial repartir la sang que encara té oxigenada al cos.
El que salva vides són les compressions toràciques de qualitat i ininterrompudes (amb mínimes interrupcions) i la desfibril·lació precoç abans que la FV faci una asistòlia. Per això es realitza la cadena de la vida per a l’ACR (Interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de respiració i circulació espontània).
En les recomanacions del 2015 s’ha vist que hi ha una anella d’aquesta cadena en la qual s’ha de formar més intensament, la qual és el reconeixement precoç i demanar ajuda. Cal formar tant a les persones que estan atenent a la urgència com a la població. Cada minut que passa es redueix un 10-12% la supervivència. Si es fa desfibril·lació el primers 3-5min la supervivència augmenta un 50-70%. Al carrer, el temps d’actuació, és màxim 5 minuts i a l’hospital màxim 3 minuts. Per aquest motiu és molt important la resposta de la societat i l’actuació. La via aèria no salva vides, si es pot fer millor.
També es va veure que la persones que sortien d’alta del servei d’urgències després d’una ACR eren molt poques, per la qual cosa per molt que s’hagués fet un RCP immediata (la qual duplica la supervivència en ACR amb FV) si no hi ha unes bones cures postressuscitació, hi havia moltes morts. Si s’aconsegueix la recuperació de la circulació espontània (RCE) cal reforçar tot el suport que rebrà a la UCI.
Totes les anelles són igual d’importants. Però s’ha innovat en: - No hi ha tanta evidència que l’adrenalina salvi vida a llarg termini.
Els capnògrafs són molt recomanats Actualment ha canviat l’algoritme en nens, on es dóna més importància a la respiració.
Han simplificat el dels nens per el públic en genera.
En alguns països es realitza una formació per telèfon de RCP a aquelles persones que truquen per informar de l’emergència per tal que pugui actuar. Tot i així, s’estableix que passats 10 minuts sense RCP no s’han d’iniciar maniobres.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Els estudis diuen que el 25-50% de les ACR tenen un ritme desfibril·lable, és a dir, pateix FV. No obstant, també hi ha estudis que afirmen que si l’actuació hagués estat més precoç el 80% dels ritmes són desfibril·lables. En la FV totes les cèl3lules del cor es contrauen de forma descoordinada, per tant, el cor té electricitat però no té mecànica, per això no es pot emetre un batec funcional. La FV és la que es cura amb una dosis d’electricitat important que provoca una descàrrega elèctrica al cor que l’atura de manera que torni a funcionar (que comencin les cèl·lules que tenen automatisme – impuls elèctirc). Per tant, podem passar de FV a ritme sinusal.
En nens, les ACR solen provenir d’un problema respiratòria i, en adults, problemes coronaris com colesterol o arítmies. Quan falla el cor sol ser per una arítmia letal com la FV o TVSP (taquicàrdia ventricular sense pols) que es poden desfibril·lar. La TVSAP (amb pols) es tracta amb fàrmacs, però si és TVSP (complexes QRS amples degut a que no hi ha mecànica i acabarà amb ACR per falta d’oxigen al cos) es tracta amb desfibril·lació precoç.
En canvi, si la persona té asistòlia (no hi ha electricitat) o bé activitat elèctrica sense pols (AESP) no són desfibril·lables degut a que hi ha una activitat elèctrica incapaç d’emetre pols, per la qual cosa cal fer massatge cardíac i intentar repetir la causa que provoca la AESP o asistòlia (també es pot anomenar DEM = Dissociació ElectroMecànica).
Cada vegada que es desfibril·la s’està electrocutant a una persona lesionant el cor, però el benefici-risc és millor en TVSP i FV. Per això, el que és més important són les compressions interrompudes i desfibril·lació (a més de drogues i altres).
En adults, si no respira s’assumeix que si no respira significa que no hi ha circulació (ja que en adults la causa és cardíaca) per això no es perd temps buscant el pols. També cal tenir en compte el tipus de respiració ja que abans d’aturar-se hi ha una respiració agònica (el qual és dubtosa), però no es pot perdre més de 10” en comprovar si respira (cal tenir en compte que des que s’atura fins que deixa de respirar hi ha un període en el qual hi ha aquesta respiració, el qual no EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II és un signe de vida). Tampoc és un signe de vida si mentre s’està reanimant apareix aquesta respiració agònica.
Unes compressions de qualitat són aquelles que tenen una profunditat de 5-6cm en una FC de 100 - 120x’ (ni més ni menys). També cal deixar un temps de relaxació: el mateix temps que comprimim és el mateix temps que cal deixar per relaxar-se (temps 1:1). Les compressions han de ser a la meitat inferior de l’estèrnum per tal que siguin de qualitat. És important que el pacient estigui en una superfície rígida. Les compressions han de ser interrompibles, tant sol es pot interrompre quan a) S’analitza el ritme o per fer la descàrrega.
b) S’està intubant i passa el TET per les cordes vocals (màxim 10”) c) Perilla la vida del reanimador per cansament.
Amb les compressions es fa circular el 30% de la sang, el mínim perquè l’organisme rebi la sang necessària per mantenir la vida dels òrgans vitals. Perquè un ritme desfibril·lable sigui eficaç, el cor ha d’estar oxigenat, per això es fan les desfibril·lacions d’1 en 1. No obstant, hi ha el supòsit que si és una ACR presenciada, és a dir, que es veu el moment en que s’atura s’han de realitzar 3 desfibril·lacions seguides ja que se suposa que el cor està ben oxigenat.
Cal diferenciar entre: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II a) SVB (Suport Vital Bàsic): el que es fa al carrer amb compressions i ventilacions (amb o sense DEA).
b) SVB-I (Suport Vital Bàsic – Instrumentat): s’utilitzen ambú i guedel per fer RCP (amb o sense DEA) c) SVA (Suport Vital Avançat): s’utilitzen fàrmacs, s’aïlla la via aèria (fastrach), es busca la causa per solucionar-la, etc. (Amb o sense DEA) d) DEA Normalment, s’inicia per un SVB i es deriva cap a SVA. El DEA es pot incorporar en qualsevol moment però com abans millorar.
L’RCP ha de ser amb unes compressions i ventilacions 30:2 en adult, però ha equiparat els algoritmes en nens i adults (ja sigui per aturada respiratòria o cardíaca). La RCP pot ser: a) SINCRÒNICA: en el qual hi ha dues persones sincronitzades per fer compressions i ventilació. No és òptim en el SVA.
b) ASINCRÒNICA: no hi ha sincronització entre 2 persones, sinó que una persona s’encarrega de la via aèria i ventila 10r’ i una altra persona comprimeix a 100x’ (100:10).
Això tan sols és impossible en una via aèria aïllada, és a dir, quan hi ha una intubació orotraqueal. No obstant, no cal perdre temps en intubar, sinó que s’ha de fer amb instruments supraglòtics (tot i que no permetran fer una RCP asincrònica) però permetran després fer una intubació. Tot i així, es pot comprovar amb un capnògraf si es pot fer una RCP asincrònica amb una mascareta supraglòtica (ens evidencia si està molt ben intubat i va a pulmons).
Una de les maniobres que salven vides (100%) efectives són l’OVACE. Primer de tot cal valorar la gravetat: - Obstrucció lleu: parla, estossega, respira. Cal animar a estossegar sempre i quan sigui efectiva.
Obstrucció grau: no parla, pot assentir. No respira, sibilants, intent tos silenciosa, inconscients, etc. En aquest cas cal realitzar fins a 5 cops interescapulars (comprovant entre cop i cap si ja s’ha desobstruït) i, si no és efectiu, es realitzaran 5 compressions abdominals. Si la persona està inconscient cal realitzar RCP.
Amb les ventilacions s’insulfa amb un oxigen al 17% (inferior a l’aire corrent) però és suficient.
No obstant, si tenim a la nostra disponibilitat un ambú cal connectar-hi oxigen al 100% (a més del reservori que augmenta la concentració). Quan una persona recupera la circulació espontània, es busca una SatO2 de 94 – 98%, per tant no cal abusar d’oxigen (en MPOC ha d’estar 88-92% ja que la hipoxèmia és el que estimula la respiració degut a que s’ha espatllat els receptors químics i no respiren amb saturacions altes).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Els tipus de via aèria són:      Mascareta boca-màscara: màscara per la qual s’insulfa.
Ambú Mascareta laríngia / Cànula supraglòtica (Fasttrach) – permet intubació posterior.
Combitube esofàgic traqueal: molt utilitzat Tub endotreaqueal (TET): màxim interrompre 10” per intubar. La maniobra de Sellick es feia sempre, però actualment no es recomana.
CAPNÒGRAF Actualment s’utilitza a nivell extra-hospitalari i permet valorar la concentració de CO2 exhalat dels pulmons, és a dir, quan treus l’aire. Una corba normal és aquella en la que es ventila correctament i es diferencia inspiració (0mmHHg) i expiració EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II (40mmHg). Ens permet veure si la persona recupera la respiració i si hem intubat correctament.
Si veiem que la corba puja a 40 és un signe de RCE (recuperació circulació espontània). Un signe de complicació de intubació orotraqueal és trobar una corba així: Un altre problema és que en comptes d’intubar a tràquea intubis a esòfag o en un bronqui. En el cas que s’intubés tan sols un bronqui es ventilaria tant sols un pulmó i, el capnògrafs no ens seria útil, per això cal comprovar-ho auscultant.
DESFIBRIL·LACIÓ EXTERNA AUTOMÀTICA Normalment, en llocs públics es posen DEA (automàtic que ho fa tot sol), no obstant, en llocs on hi ha molta influència de gent posen DESAs. En utilitzar-lo 1 vegada c/5 anys ja són cost-benefici.
En nens es pot començar a utilitzar a partir de 8 anys. En cas de tenir entre 1-8 anys cal posar uns pegats més petits i, en cas de ser un nen menor a 1 any, no es pot utilitzar. Els pegats es posen a subescàpula D i lateral E.
Cada vegada que s’atura més de 5 segons la compressió la possibilitat d’èxit disminueix un 50%, per això no està recomanat a UCIs/UCOs/Urgències ja que abans de la descàrrega cal aturar-se de realitzar compressions. No obstant, a planta, és útil utilitzar DEA o DESA ja que no es veuen moltes aturades.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II És molt important que immediatament després de la descàrrega s’iniciïn 2min d’RCP. No és perjudicial fer aquests 2’ fins i tot quan la persona ha recuperat el ritme sinusal, ja que al recuperar-lo hi ha una estona que el bombeig del cor no és completament funcional, per això se l’ajuda.
Les desfibril·lació és passar un cabal d’energia important pel cos de l’energia i, per tant, cal valorar les possibles complicacions: - Cremades externes (per pèl, suor, porta un pegat de nitro, contacte amb font d’oxigen – cal separar la font d’oxigen 1m ja que és inflamable, etc.) Asistòlia  llavors no podràs tornar a desfibril·lar, cal realitzar tant sols RCP.
Alguns tipus d’ona desfibirl·lables són: Taquicàrdia Ventricular Sense Pols: només hi ha QRS – incapaç de relaxar-se el ventricle i els òrgans estan hiperperfondits.
Fibril·lació Ventricular Fina: similar a l’asistòlia, és com un tremolor  es recomana fer 10min de RCP, fet que augmentarà l’amptlitud de l’ona.
Si no es poden posar els marcapàs en la zona per portar un marcapàs, es posarà com es pugui intentant que sigui una diagonal que travessa el cor.
En les descàrregues de desfibril·lació podem distingir la: a) Descàrrega monofàsica: 360J. No eren capaços de controlar la impedància (resistència que es troba la corrent per poder passar) per la qual cosa pot ser que no arribi l’energia necessària al cor. Al passar tanta electricitat hi ha més complicacions. Els dos pegats han de fe runa línia perquè travessi el cor.
b) Descàrrega bifàsica: S’inicia amb 150-200J, la següent descàrrega 150-360J, etc. A més, fa 2 recorreguts (un d’anada i un de tornada entre els 2 pegats) fent que travessi el cor 2 vegades i s’ha de posar menys energia. A més, poden calcular la impedància per tal que l’energia que tu calcules sigui la que arribi al cor.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Hi ha desfibril·ladors bifàsics que poden actuar diferent (rectilini, exponencial, etc.). Això obliga que cal conèixer quin és el protocol de cada centre perquè a cada tipus es recomana una quantitat d’energia diferent.
Si aquesta persona, després de remontar-lo, torna a tenir una aturada cardiorespiratòria, en comptes de començar amb 200J (segons protocol) es tornarà a reanimar amb l’energia que s’ha reanimat a la persona (si s’ha aconseguit amb 200 es farà amb 200, si s’ha aconseguit amb 360 es farà amb 360J).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II SUPORT VITAL AVANÇAT Si s’està en un ritme desfibirl·lable cal: - Assegurar compressions de qualitat Minimitzar interrupcions Administrar oxigen (evitar hiperoxigenació)  mantenir Sat 94-98%.
Utilitzar capnògraf Compressions contínues quan s’hagi assegurat via aèria: no cal parar per ventilar si està intubat. Realitzar 100x’ i 10v’ Accés vascular intravenós o intraossi. Si amb 90’’ no s’ha sigut capaç de col·locar una Via venosa perifèrica, cal col·locar una intraòssia.
Administrar adrenalina c/3-5min. Tant si el ritme és desfibril·lable com si no.
Administrar amiodarona després de 3 descàrregues  tan sols en desfibirl·lable.
Un truc per recordar les causes que són reversibles és 4H i 4T: - Hipòxia Hipovolèmia Hipo/Hiperkalèmia Hipo/Hipertèrmia  s’ha d’intentar recuperar la temperatura basal per veure si realment és èxitus o no. Cal tenir en compte que en una hipotèrmia hi ha menys EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI - UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II requeriments basals i, per tant, cal fer una RCP perllongada ja que per molt que hagin passat els 10’, és possible que es pugui recuperar per la disminució de metabolisme. * Trombosis – Coronària o pulmonar Pneumotòrax a Tensió Taponament cardíac Tòxics Altres causes de RCP perllongada són l’ofegament o la intoxicació per barbitúrics.
En les recomanacions del 2015 consideren:     Ecografia: mitjà de pronòstic important que pot indicar què es pot fer i què no. A partir de l’ecografia transesofàgic.
Compressions toràciques mecàniques per facilitar trasllat/tractament  amb el robot LUCAS (tot i que no iguala la qualitat d’una persona), així es pot fer intervencions coronàries mentre es reanima.
Coronariografia i Intervencions coronàries percutànies: per poder desobstruir el cor.
RCP extracorporea: amb circulació fora del cor.
FÀRMACS EN SVA En ritme desfibril·lable utilitzem adrenalina i amiodarona (en no desfibril·lable  només adrenalina). Augmenten la supervivència a curt termini. En desús per a la RCP està el Sulfat de Magnesi (en hipercalèmia), Bicarbonat (només en acidosi) i Infusió de fluids. Depenent de les casues donarem un tractament alternatiu o un altre.
 ADRENALINA: vasopressor que s’administra després de la 3a descàrrega i c/3-5’ (1 cop cada 2 cicles). Cal administrar en bolus. Només augmenta la supervivència a curt termini.
Té efecte betaadrenèrgic (inotrop – augmenta la força – i conotrop – augmenta FC). Els efectes adversos són falta d’oxigen i pot provocar altres arítmies.
 AMIODARONA: es tracta d’un antiarrítmic indicat en ritmes desfibril·lables tot i que no és molt prioritari, ja que tan sols augmenta la supervivència a curt termini (amb poca evidència). La seva acció és alentir el cor. Requereix un bolus lent amb la següent indicació: o Després de 3a descàrrega i dels 2’ d’RCP: 300mg (20ml SG5%) o Després de 4a descàrrega: 150mg en bolus seguit d’infusió 900mg/24h (PEC).
Cal tenir en compte que, quan s’administren f`rmacs, el cor no funciona correctament (només es mobilitza un 30% amb RCP) i no arribarà a altres parts del cos, per això cal posar bolus posterior de 20ml SF per ajudar a passiar i elevar l’extremitat.
Els fàrmacs per les arítmies típiques de PCR: FV, TVSP, asistòlia, AESP, són l’adrenalina i l’amiodarona. Si no hi ha medicaments o no podem aconseguir una via, centrem-nos només amb les compressions i desfibril3lacions precoç. Els medicaments estan en un segon esglaó d’importància.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Tot i que l’adrenalina i l’amiodarona està indicada després de la 3a descàrrega, primer cal administrar l’adrenalina ja que té més evidència. L’amiodarona no es pot administrar contínuament amb bolus ja que seria perjudicial, per tant caldria posar una bomba. La seva alternativa és la Lidocaïna.
1 cicle equival a 2 minuts de RCP. En Sincrònica són 5 vegades 30:2 i en asincrònica fer 100 compressions per minut i 10 ventilacions per minut simultàniament (durant 2 minuts).
No tan sols és important la tècnica de la desfibril·lació sinó, també, la coordinació i la gestió de la situació amb un rol de cada persona i un coordinador.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II No obstant, en ritmes no desfibril·lables no es pot realitzar desfibril·lació ni administrar amiodarona, tan sols s’administrarà adrenalina 1 cop cada 2 cicles o c/3-5’. Aquests ritmes són molt complicats de reanimar. L’alogritme d’aquests ritmes no desfibril·lables són: Tot i que no sigui desfibril·lable, cal analitzar el ritme c/2’. Abans es posava atropina (indicada en asistòlia) ja que es confonia amb bradicàrdia. Quan es té un ritme no desfibril·lable, si es detecta que la persona té recuperació de la circulació espontània o que el ritme ha canviat a ritme desfibril·lable cal seguir amb els 2’ de RCP i quan es torni a analitzar el ritme ja es realitzarà la desfibril·lació (no és contraindicada la RCP).
Un cap s’ha analitzat el ritme poden passar 3 situacions: 1) El ritme segueix essent no desfibril·lable com asistòlia i cal administra adrenalina 2) Hagi passat a ritme desfibril·lable i es fa la descàrrega i, si han passat els minuts, es pot administrar adrenalina.
3) Hi hagi recuperació de la circulació espontània.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II CURES POSTRESSUSCITACIÓ La síndrome post-aturada apareix en aquelles que han tingut una PCR i és més evident/greu en persones que han estat més temps en ACR. El 70% de persones amb ACR, no sobreviuen a l’alta, ja que per molt que s’hagi reanimat, mor a la UCI o a l’alta. 2/3 es moren per lesions cerebrals.
- LESIONS CEREBRALS: hi haurà hagut una mort del teixit neurològic amb una mort cerebral, per això, al tenir una ACR a domicili és més incident la lesió cerebral. Aquesta lesió cerebral es pot manifestar de diverses formes: o Coma o Convulsions (Mioclònies): l’objectiu principal de persones que ha recuperat la circulació espontània és que es recuperi el màxim de bé amb el mínim consum d’oxigen, per tant, si té mioclònies o convulsions consumeix molt d’oxigen. A vegades serà necessari induir el coma per controlar aquest consum.
o Disfunció neurocognitiva o Mort cerebral: és irreversible.
A vegades, degut a aquesta hipòxia cerebral hi ha cèl·lules que reben el missatge d’apoptosi tot i que ja rebin oxigen, per això cal frenar aquest cercle, per això s’indueix la hipotèrmia terapèutica (32-34º) que es realitza durant les primeres 24h (o 48h) per disminuir un 5-8% del requeriment d’oxigen per cada grau menys (és neuroprotectora).
Això aconsegueix la disminució del metabolisme cel·lular, dany isquèmic i dany per reperfusió.
Les fases d’aquesta hipotèrmia induïda són: 1) Inducció: s’ha de provocar lentament perquè si es provoca ràpidament provocarà tirotones (que augmenta el consum d’oxigen). Cal realitzar-lo en 2-3h.
2) Manteniment (temperatura 32-34º durant 12-24h) 3) Reescalfament (també molt gradual, entre 8-12h) EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Una persona que ja fa 8h que s’ha aturat o més, ja no hi ha suficients beneficis al fer la teràpia, per això cal fer-ho el més aviat possible.
Aquest tractament, també disminueix el consum d’oxigen, a part del coma. No obstant, aquest any 2015 s’han presentat estudis en els quals a un grup de persones feien la hipotèrmia en un altre grup es feia MCT (Maneig Controlat de la Temperatura d’entre 32-36º amb fàrmacs) que és menys invasiu i amb els mateixos resultats. Per tant, en les cures postressucitació amb lesió neurològica, no tant sols es realitza la hipotèrmia terapèutica sinó també es pot escollir MCT.
- DISFUNCIÓ MIOCÀRDICA: es tracta d’un cor que ha estat sense funcionar, s’ha fet massatges i s’han realitzat descàrregues elèctriques. Per això, durant els 2-3 primers dies apareix una inestabilitat hemodinàmica en el qual s’ha de controlar el consum d’oxigen (una FC i TA òptimes per funcionar) amb drogues inotròpiques per assegurar la funció cardíaca adequada.
- ISQUÈMIA SISTÈMICA: la isquèmia sistèmica activa les vies immunològiques i de coagulació (risc de fallada multiorgànica i infecció) que produeix una depleció de volum intravascular i vasodilatació.
En aquestes cures caldrà tractar/prevenir:        Fallada microcirculació Pèrdua autoregulació Hipercàpnia: pot requerir sedació Hiperòxia (hipoeroxèmia): pot requerir sedació Febre (<37º): ja que augmenta e lmetabolisme i, per tant, augmenta el consum d’oxigen.
Hiperglicèmia: ni híper ni hipo són bones.
Convulsions EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II RESSUCITACIÓ INTRAHOSPITALÀRIA Els paràmetres de qualitat indiquen que a l’hospital coma màxim poden passar 3 minuts fins a la 1a desfibril·lació. A més, cal un sistema de control i alerta en prevenció ACR intrahospitalari, que es tracta d’un equip que assumirà la RCP degut a més expertesa que la persona de planta (per la poca pràctica).
En situacions especial, cal actuar de forma especial com: a) Trastorn dels electròlits: hipercalèmia, calci, magnesi b) Intoxicació: principalment per fàrmacs, drogues i productes de la llar. Pot ser motiu de RCP perllongada c) Ofegament: fer 5 respiracions de rescat al inici d) Hipotèrmia accidental 8<35º, és greu si <28º): calen descàrregues a màxim potència. No posar fàrmacs fins que s’arriba a 30º, a 30-35º dosis doble.
e) Hipertèrmia: cop de calor quan t>40º f) Asma (importància de intubació traqueal) g) Post-cirurgia cardíaca (3 DF seguides – si falla: esterneotomia d’emergència) h) ACR associada a l’embaràs <20SG: no histerectomia, 20-22SF: histerectomia per salvar la mare o decúbit lateral esquerre, >23-25SG: salvar mare i fetus (s’ha d’extreure fetus en els primers 5min).
*Per fer la ventilació mitjançant, només premem 1/3 del baló.
...

Tags: