4.2 Sauròpsids adaptacions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4:Sauropsida | 47 ADAPTACIONS 1. SISTEMA RESPIRATORI Respiració:   Principalment per pulmons Suplement d’intercanvi de gasos (estructures complementàries que presenten alguns grups) o Faringi (bucofaringi) o Cloacal o Cutani Els pulmons ocupen una part dorsal molt àmplia. Estan fixats dorsal i lateralment a la closca. Ventralment hi ha una capa de teixit connectiu unit a les vísceres.
El procés de respiració inclou quatre muscles: Serratus i Oblicu abdominal: quan es contrauen expandeixen la cavitat visceral, les vísceres baixen i augmenta el volum pulmonar  afavoreixen la inspiració Transvers de l’abdomen i múscul pectoral: quan es contrauen es redueix la cavitat visceral, la làmina de teixit connectiu tira cap amunt i comprimeix el pulmó  afavoreixen l’expiració 2. SISTEMA CARDIOVASCULAR Estructura del cor: - 2 aurícules 1 ventricle Les venes pulmonars porten la sang oxigenada cap a l’aurícula esquerre i, per la contracció d’aquesta va a parar al càvum arteriosum. La contracció del ventricle desconnecta la vàlvula que tapava el pas entre el càvum arteriosum i el càvum venosum. La sang passa d’un càvum a l’altre i és dirigida pels arcs aòrtics dret i esquerre a la resta del cos. Els dos arcs sistèmics deriven del quart arc aòrtic i una artèria caròtida (la interna) deriva del tercer arc aòrtic. L’artèria caròtida comuna connecta el tercer i el quart arc aòrtic.
La sang sense oxigen és recollida pel ventricle dret. La contracció d’aquest passa la sang al càvum venosum i al càvum pulmonale. La contracció del ventricle dirigeix la sang cap als pulmons a través de les artèries pulmonars. Les artèries pulmonars deriven del sisè arc aòrtic.
48 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s En tortugues semiaquàtiques o aquàtiques el patró es veu modificat ja que passen molta estona en condicions d’apnea.
Quan la Resistència circuit pulmonar és la mateixa que la del circuit sistèmic es produeix una desviació intracardíaca de dreta a esquerra: pas de sang sense oxigen del circuit pulmonar al sistèmic (la sang passa del cavum pulmonale al cavum venosum) de manera que es bloqueja part del sistema de circulació de la sang. Aquest fenòmen permet: - Alternança apnea-respiració (estabilització de la concentració d’oxigen) Reducció del flux sanguini als pulmons (aprofitament de l’oxigen emmagatzemat als pulmons) 3. SISTEMA UROGENITAL Rèptil mascle adult - Testicle Conducte arquinefrític (conducte deferent) Ronyó metanefrític: ocupa una posició posterior (és el ronyó que perdura) Urèter (conducte metanefrític) Conducte de Müller (rudimentari) L’urèter i el conducte arquinefrític s’obren a la cloaca de manera separada.
Rèptil femella adulta: - Ovari Oviducte (deriva del conducte de Müller) Conducte arquinefrític en regressió Ronyó metanefrític Urèter Cloaca L’urèter i l’oviducte s’obren a la cloaca de manera independent La cloaca presenta tres regions    Coprodeum: Part més distal, on s’obren els intestins Urodeum: On s’obren els productes de l’excretor Proctodeum: On s’obren els productes de la reproducció.
Tema 4:Sauropsida | 49 4. SISTEMA REPRODUCTOR Dimorfisme sexual: - Placa supracaudal més corbada en mascles per la posició de la cloaca Concavitat en el plastró dels mascles per afavorir la copula. El plastró de la femella és recte La cua dels mascles és més llarga i presenta una part més engruixida que conté el penis Interaccions socials per l’aparellament - Senyals tàctils Senyals visuals Senyals olfactòries (feromones) Vocalitzacions Determinació del sexe Depèn bàsicament de la temperatura: a elevades temperatures produeix el sexe de mida més gran (generalment femelles).
En casos excepcionals es poden determinar per cromosomes sexuals Oviparisme i fertilització interna La fertilització es produeix a la part superior de l’oviducte. Els òvuls fertilitzats passen de l’ovari a l’infundíbul, des d’allà cap a la regió del màgnum, posteriorment per una regió estreta o istmus on es formen les membranes extraembrionàries. A continuació els òvuls fecundats arriben a la part final de l’oviducte, l’úter, on els òvuls s’envolten de la closca, que pot ser dura o no. Allà es mantenen fins al moment de la posta.
    Nius: excavats Closca: tova i flexible o rígida Número d’ous: 4-500 ous Desenvolupament embrionari: 40-60 dies (més ràpid quan els ous són de closca tova) Quan els individus ja estan formats dins de l’ou presenten a l’extrem del bec una dent anomenada dent de l’ou que serveix per trencar la closca.
...

Comprar Previsualizar


Comentario de msangenissole en 2016-04-13 09:53:04
que ràpid que els has penjat! Gràcies!!