Tema 1 Documentacio cartografica (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Cartografia
Año del apunte 2009
Páginas 11
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: La documentació geogràfica ¾ Objecte de la cartografia ¾ Característiques de la informació simbolització) ¾ Tipus de documents cartogràfics ¾ Els elements del mapa ¾ L’escala del mapa geogràfica.
(selecció, simplificació, Objecte de la cartografia Una part significativa del coneixement del ésser humà es basa en interpretar i representar adequadament tres aspectes o components vinculats directament amb el territori: - Els objectes geogràfics Els fenòmens i fets que es donen a la superfície de la terra Les relacions que s’estableixen entre ells.
L’objecte de la cartografia és la representació d’aquests tres components que formen la realitat geogràfica.
Les tècniques cartogràfiques són utilitzades per diverses disciplines, a més dels geògrafs, també realitzen mapes els arquitectes, els biòlegs, etc. però els topògrafs són els especialistes en mesurar els objectes geogràfics i l’orografia per representarlos fidelment i a escala damunt un paper.
La representació gràfica de relacions i formes espacials constitueix el que denominem com a mapa i la cartografia és el conjunt de tècniques que permeten la realització i l’estudi dels mapes en tots els seus aspectes.
En parlar de representació ens referim a un altre conjunt de tècniques que tenen a veure amb un tipus determinat de llenguatge.
El llenguatge permet expressar conceptes i idees, hi ha una gran varietat de formes de llenguatge que sintèticament els podem agrupar en tres tipus bàsics: el llenguatge oral, el llenguatge escrit i el llenguatge de les imatges.
El terme “grafia” implica un tipus de llenguatge que està basat en les imatges, dibuixos, etc., la cartografia és també una branca del grafisme perquè és una forma de exposar idees i fets a partir de recursos gràfics (formes, colors, dimensions).
Que és? Representació simbòlica dels elements, fenòmens i relacions territorials.
Característiques de la informació geogràfica De la complexitat de la realitat a la modelització del mapa El món real es complex , tridimensional, sovint les coses hi estan superposades i juxtaposades: veiem tres casos típics El camp – el bosc La ciutat Les xarxes de comunicació El procés cartogràfic implica la modelització d’aquesta realitat complexa per tal de ferla intel·ligible, per fer-ho cal saber tres coses fonamentals: Que volem representar? SELECCIÓ A quina escala? SIMPLIFICACIÓ Com ho volem representar? SIMBOLITZACIÓ El procediment de modelització de la realitat que engloba els tres processos esmentats anteriorment s’anomena GENERALITZACIÓ CARTOGRÀFICA El document cartogràfic El seu objectiu és representar la superfície de la Terra, o qualsevol altre planeta, amb l’objectiu d’expressar-ne alguna de les seves característiques.
Normalment aquesta representació implica una reducció de les dimensions reals del que volem representar. Es una representació a escala.
En funció de l’escala de representació es pot parlar de diversos tipus de mapes: Planisferi.- quan el que volem és representar tota la Terra Mapes continentals.- quan representen un continent.
Mapes regionals o estatals.- Quan representen una zona o país determinat.
Mapes locals.- Quan representen un espai reduït.
Tipus de documents cartogràfics Referint-nos a la manera de representar la realitat geogràfica es pot fer una primera classificació basada en el suport i tècniques bàsiques emprades.
MAPES IMATGES REPRESENTACIÓ SIMBÒLICA A PARTIR D’ELEMENTS GRÀFICS (PUNTS, LÍNIES, POLÍGONS I TEXTES 1:25000 REPRESENTACIÓ NO SIMBOLICA DE FENÒMENS CAPTATS AMB MITJANS ÒPTICS O ELECTRÒNICS Tipus de mapes De fet no hi ha una classificació exhaustiva que afecti a tots els mapes per igual.
Qualsevol representació simbòlica de la Terra ja es pot denominar com a mapa.
Tenint en compte les tipologies bàsiques acceptades científica i professionalment hi ha dues grans famílies de mapes: CARTOGRAFIA TOPOGRÀFICA CARTOGRAFIA TEMÀTICA Inclou el conjunt de mapes, generats per Són mapes que expressen un aspecte de organismes oficials especialitzats.
la realitat.
També s’anomena cartografia de Normalment estan produïts per referència perquè són utilitzats per a organismes oficials i centres referir-hi altres aspectes temàtics, de d’investigació.
planejament, etc.
Consten d’una simbologia específica i N’hi ha de d’escales molt diverses sempre utilitzen com a referència de base - A Catalunya l’ICC en produeix els mapes topogràfics sèries des de 1:5000 fins l’escala - Mapa geològic 1:250000, també produeix - Mapa de vegetació cartografia de base urbana a - Mapa d’usos del sòl escala 1:2000 Aquesta és la Web del Institut Cartogràfic de Catalunya, és de gran utilitat per aquesta assignatura. Si voleu baixar mapes cal que us hi enregistreu.
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html Altres tipus de mapes tenen una classificació més funcional: Mapes de límits administratius: Comarcals, municipals, etc.
Mapes estadístics: Engloben al conjunt de mapes l’objectiu dels quals és representar valors i fenòmens quantitatius.
Mapes específics: Tenen simbolitzacions i característiques particulars, el seu objectiu es expressar fets concrets i n’hi ha una gran varietat.
Per exemple; mapes del temps, mapes turístics, mapes de projectes tècnics (plànols) Tipus d’imatges Les imatges són representacions de l’espai geogràfic fruit de la captació a partir de qualsevol mitjà òptic o electrònic, hi ha dos grans grups: La fotografia aèria, i les imatges de satèl·lit.
FOTOGRAFIA AÈRIA IMATGES La seva captació es fa per mitjans òptics.
Es captada per mitjans electrònics digitals Representa el segment visible per l’ull Capta l’energia reflectida per la Terra.
humà.
Capta diferents longitud d’ona Es la font per l’obtenció de la cartografia D’un topogràfica mateix espai en podem tenir diferents representacions en funció de la longitud d’ona captada Els elements del mapa A més de l’àmbit geogràfic i del seu contingut temàtic el mapa com a document ha de portar un conjunt d’elements tant gràfics com textuals que contribueixen a entendre allò que està representat o que ofereix informacions útils per a identificar-ne les seves característiques.
- Àmbit geogràfic.- Correspon a la zona representada, normalment equival a un quadrilàter emmarcat per una línia. L’espai representat ha d’esser continu i ha d’ocupar tota la superfície del marc. No és bo de representar estrictament l’espai objecte d’estudi sense considerar l’espai envolupant.
Aquest aspecte és molt important per a no perdre la referència geogràfica del conjunt objecte d’estudi SI NO El cas dels mapes estadístics permet que l’envolupant sigui el més simple possible, per exemple només els límits administratius.
Quan el nostre mapa es refereix nomes a un sector determinat això s’ha de diferenciar / ressaltar de la resta de l’espai utilitzant simbologies diferenciades.
Alhora de col·locar el mapa en el paper ens podem trobar amb dificultats degudes a dos aspectes: • La forma particular de l’àmbit que volem representar.
• La dimensió i l’orientació del paper.
Com a criteri general s’accepta que els extrems de l’espai estudiat X Y (max i min) omplin els extrems del marc del mapa Urgell Garrigues Anoia Conca de Barberà Alt Penedès Alt Camp Baix Penedès Baix Camp Tarragonès - Títol.- El títol del mapa haurà d’identificar tres conceptes: L’àmbit geogràfic, el fenomen o tema representat al mapa i la data de referència temporal del fenomen. Ex. (Japó central i meridional: xarxa urbana bàsica: 1990) - Llegenda.- La llegenda és una taula o llistat de símbols. És el principal recurs gràfic del mapa després de l’àmbit geogràfic, de fet no és concep cap mapa sense llegenda. En forma de llistat indica la correspondència simbòlica de tot allò que està representat. Algunes llegendes no presenten absolutament tots els símbols representats perquè hi ha objectes que són fàcilment identificables, (ex.- la línia de la costa, etc.). Segons el tipus de mapa les llegendes han d’esser complertes (mapes topogràfics), en d’altres només caldrà representar la variable representada (mapes estadístics) Exemple de llegenda per un mapa temàtic de valors naturals Exemple de llegenda de mapa estadístic Exemple de llegenda del MTN de l’any 1943 - Escala numèrica.- És l’expressió de la relació entre les dimensions del mapa i les de la realitat. Sempre s’expressa com una fracció. Escala 1:50.000. Fixeuvos-hi que l’escala numèrica mai porta unitats. Aquesta significa que una mesura en el mapa equival a 50.000 mesures de la realitat.
- Escala gràfica.- És un regle dividit en segments que permet prendre mesures en qualsevol lloc del mapa per tal de saber-ne la distància real d’allò que s’ha mesurat. Els valors que venen expressats en una escala gràfica són sempre valors de la realitat, i per tant sempre porten incorporada la unitat de mesura (metres, quilòmetres). Sempre expressen nombres enters (no fraccions decimals) (ex. 1, 2, 3, Km o bé 100, 200, 300, metres). Un avantatge de l’escala gràfica és que sempre manté la relació amb el full del mapa, quan aquest es redueix en una proporció determinada l’escala gràfica també ho fa.
- Sistema de coordenades de referència.- Es un element que permet saber la localització absoluta, en coordenades geogràfiques, de l’àmbit representat.
Normalment es representa amb la malla de paral·lels i meridians del sistema de coordenades geogràfiques angulars o bé les abscisses i ordenades del sistema de coordenades mètriques d’aplicació a la zona del mapa. Just a les vores del marc del mapa s’hi expressa els valors de latitud i de longitud corresponents.
- Orientació del mapa.- Aquest és un recurs gràfic que té la utilitat d’orientar el mapa d’acord amb el Nord geogràfic. Normalment té forma de sageta i sempre serà dibuixada dintre del requadre del mapa. Hi ha un ampli ventall de models de sageta i van des dels més simples als de disseny més artístic i rebuscat.
- Mapes de situació.- Els mapes de situació ajuden aclarir la localització de l’àmbit, només cal fer-los en àmbits geogràfics de delimitacions arbitràries o poc clares.
- Fonts cartogràfiques i documentals.- Les fonts d’informació s’han de referir als documents que han permès cartografiar els objectes cartogràfics i els seus atributs.
- Autor, data de realització.- cal anotar sempre el nom de l’autor i la data de realització del mapa.
L’escala del Mapa L’escala expressa la relació de dimensió entre el mapa i la realitat.
Donat que un mapa és més petit que la Terra l’expressió de l’escala sempre significa el nombre de vegades que aquesta és més gran.
L’escala sempre és una fracció o quocient entre les mesures d’un mapa dividides per les distàncies reals.
Ex: 1:50.000 una mesura del mapa representa 50.000 mesures de la realitat l’expressió verbal d’una escala serà 1 mm del mapa serà igual a 50.000 mm de la realitat La majoria dels mapes expressen les escales de dues maneres: Escala numèrica - - - equival a una fracció - - - 1:10.000 Escala gràfica 0 1 2 km.
És una línia dividida en segments que permet fer mesures en qualsevol part del mapa.
Sempre expressa les unitats, al contrari que les escales numèriques.
Les fraccions en que està dividida sempre expressen nombres no fraccionaris, enters exactes. (1, 2, 3 Km ) (100, 200, 300 mts) etc.
Altres avantatges de les escales gràfiques són que mantenen la relació amb el full del mapa, és a dir que si ampliem o reduïm un mapa la relació que expressa l’escala gràfica es mantindrà intacte.
Transformació d’escales A) de fracció a unitats de longitud.- escala 1:100.000 distància mapa/distància realitat = 1 cm (mapa)/100.000 cm (realitat) 100.000 cm. = 1Km.
Escala verbal 1cm equival a 1Km.
B) D’unitats de longitud a fracció, escala verbal 1cm del mapa equival a 10Km de la realitat.
1 cm (mapa) / 10 Km (realitat) = 1 cm (mapa) / 10 x 100.000 cm (realitat) = 1 / 1.000.000 C) Construint escales gràfiques - Construir escales gràfiques per a escales exactes és molt fàcil de fer: exemple 1 cm per Km, voldrà dir que podem dividir l’escala gràfica en unitats de cm i ja ho tenim resolt.
- En el cas de fraccions no exactes, com resoldre-ho? S’han d’aconseguir segments la mesura dels quals expressin nombres fàcils d’utilitzar (desenes, centenes, milers, etc) Exemple per a un mapa a 1:80000 Volem que cada fracció de l’escala representi 1Km (1Km = 100000 cm.) 1 cm. ---------------------- 80.000 cm.
X ------------------------100.000 cm.
100.000 / 80.000 = 1,25 cm per cada fracció de l’escala gràfica D) Calcular l’escala numèrica donada una escala gràfica Ex: 1.3 cm = 100 Km 1.3 cm / 10.000.000 = 1/x 1.3 X = 10.000.000 X= 10.000.000/1,3 ...