TEIXIT MUSCULAR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MAGISTRAL  HISTO:  CONTRACCIÓ  MUSCULAR   Totes   les   cèl·∙lules   tenen   capacitat   contractil,   però   les   cèl·∙lules   musculars   s’han   especialitzat   per   dur  a  terme  aquesta  funció.     GENERALITATS:   -­‐Especialització  cel·∙lular  d’acord  amb  la  funció   -­‐Transformació  de  l’energia  química  en  mecànica.     ORIGEN:   -­‐Mesodèrmic:  esplacnoplèuric  (cardíac),  esplàcnic  i  somàtic  (llis),  somàtic  (esquelètic).     PRINCIPALS  FUNCIONAS:   -­‐Locomoció   -­‐Constricció   -­‐Bombeig   -­‐Altres  moviments  de  propulsió.     Hi  ha  tres  tipus:   -­‐Esquelètic:  control  voluntari   -­‐Cardíac:  control  involuntari   -­‐Llis:  control  involuntari   Esquelètic  i  cardíac  comparteixen  algunes  característiques  morfològiques   Cardíac  i  llis  són  involuntaris.     Esquelètic   i   cardíac   són   músculs   estriats,   en   canvi   en   el   llis   tot   el   citoplasma   presenta   una   estructura  més  o  menys  homogènia.     Esquelètic  fibres  multinucleades  i  cardíac  fibres  mononuclears.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Terminologia:     Cèl·∙lules  especialitzades  en  la  contracció  à  moviment.   Cèl·∙lules  musculars  /  fibres  musculars  =  cèl·∙lules  especialitzades  en  la  contracció  =  moviment.   Membrana  plasmàtica  =  sarcolemma   Citoplasma  =  sarcoplasma   REL  =  reticle  sarcoplasmàtic   Mitocondris  =  sarcosomes   Miofibril·∙les  à  bandes  transversals  =  sarcòmer  (només  múscul  estriat)       MÚSCUL  ESQUELÈTIC   Múscul   esquelètic   es   localitza   en   l’aparell   locomotor   i   òrgans   de   mobilitat   voluntària.   Components   actius   de   l’aparell   locomotor   i   altres:   llengua,   paladar,   esòfag,   músculs   de   la   mímica...     Funció:   -­‐Moviments  contràctils  ràpids   -­‐Manteniment  de  la  postura   Contracció  intensa,  ràpida,  discontinua  i  voluntària.     Components:     Fibres  musculars  esquelètiques  i  teixit  connectiu.   Múltiples  nuclis  en  la  part  perifèrica.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Cada   fibra   muscular   està   recoberta   per   endomisi:   format   per   làmina   basal   (làmina   externa)   i   fibres  reticulars.  Aquest  endomisi  té  funció  de  separar  fibres  musculars  i  permet  que  s’uneixin   entre  elles.  A  la  vegada  fa  que  s’acorin  unes  amb  les  altres.  Aquestes  fibres  musculars  s’agrupen   per  formar  fascicle,  recoberts  de  perimisi  (agrupen  diferents  fibres  musculars).  Aquests  fascicles   s’agrupen  un  altre  cop  recoberts  per  teixit  connectiu  anomenat  epimisi.  Aquest  teixit  connectiu   separa  les  diferents  estructures  i  les  uneix  entre  elles  perquè  quan  es  doni  la  contracció  és  doni   en  tot  el  múscul  de  forma  total.  Aquest  epimisi  s’allarga  fins  els  tendons  i  aponeurosis.  També   servirà  perquè  les  fibres  de  col·∙lagen  envaeixin  capil·∙lars  sanguinis  i  arribar  nervis.  Ramificacions   de  vasos  sanguinis,  limfàtics  i  nervis.         Fibres   musculars   són:   allargades,   longitud   que   varia   de   mm   a   cm   i   són   cilíndriques.   Nuclis   es   situen   a   la   perifèria   de   la   cèl·∙lula,   sota   el   sarcolema.   Provenen   de   la   fusió   de   mioblast.   Són   multinucleades,  hi  ha  centenars  de  nuclis  petits  i  allargats,  i  un  nuclèol  prominent.   Membrana   plasmàtica   (sarcolemma)   recoberta   per   làmina   externa   que   forma   part   de   l’endomisi.   Hi   ha   especialitzacions,   invaginacions   digitiformes   que   s’anomenen   túbuls   T   importants  per  la  funció  del  múscul.   En   el   citoplasma   hi   ha   orgànuls.   Els   orgànuls   poc   abundants   es   situen   al   voltant   del   nucli,   altres   com   el   reticle   sacroplasmàtic   i   mitocondris   en   abundant   concentració   i   es   localitzaran   sota   el   sacrolema   i   en   les   miofibril·∙les.   Granules   de   glicogen   i   inclusions   lipídiques   relacionat   amb   la   reserva.   Trobarem  miofilaments  (filaments  involucrats  en  capacitat  de  contracció)  associats  a  proteïnes   estructurals   per   mantenir   l’estabilitat,   els   filaments   i   les   proteïnes   estructurals   formen   les   miofibril·∙les  que  formen  el  80%  del  citoplasma.   També  conté  mioglobina.     Fibres  musculars  esquelètiques  són  estriades  ja  que  hi  ha  bandes  clares  i  fosques.  Això  ve  donat   per  miofibril·∙les.  Formades  per  sarcòmer,  disposició  regular  de  miofilaments.  Es  repeteixen  els   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   sarcòmers   que   són   les   unitats   contràctils   de   la   fibra   muscular.   Banda   fosca   =   banda   A   (anisòtropa),  a  la  part  central  hi  ha  una  part  més  clara  =  banda  H  on  també  hi  ha  una  línia  M   (mesofragma)  que  és  fosca.  Als  costats  de  la  Banda  A  hi  ha  Banda  I  (isòtropa)  que  és  la  banda   clara   però   té   el   disc   Z   que   és   fosc.   El   sarcòmer   va   de   línia   Z   a   línia   Z.   Per   tant   inclou   una   part   de   banda  I  i  tota  la  banda  A.  (banda  A  +  2  semibandes  I)       Miofibril·∙les  estan  formades  per  miofilaments  prims  i  gruixuts.     Prims  =  unió  de  actina  filamentosa  amb  tropomiosina  i  troponina.   Gruixuts  =  composats  per  miosina  (proteïnes  motores  de  l’aparell  contràctil).   Disposició  regular  d’aquests  filaments  és  el  que  fa  que  es  vegin  bandes.  També  hi  ha  proteïnes   accessòries.       A  partir  del  disc  Z  surten  filaments  d’actina  fins  arribar  al  límit  de  la  banda  H.     Filaments  gruixuts  és  el  filament  de  miosina  i  s’estén  per  tota  la  banda  A.     Banda  I  només  actina.     Banda  A  actina  i  miosina,  per  cada  6  d’actina  en  tindrem  1  de  miosina.     Banda  H  miosina.     Línia  M  només  miosina  però  combinada  amb  proteïnes.     Disc  Z  ancoratge  de  l’actina  a  partir  d’unes  proteïnes.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       FILAMENTS  PRIMS:  actina  filamentosa  =  conjunt  d’actines  G,  que  es  combina  amb  tropomiosina   i  troponina.  Tropomiosina  filament  llarg  unit  entre  els  filaments  d’actina.     Troponina  3  subunitats  de  I,  C,  T.     Troponina  I  =  tapa  el  centre  unió  de  miosina.     C=s’uneix  a  calci.     Troponina  T  =  uneix  l’altre  filament,  la  tropomiosina.   Actines  globulars:    cadascuna  té  un  centre  de  unió  per  miosina.       FILAMENT   GRUIXUT:   moltes   molècules   de   miosina.   Miosina:   2   cadenes   pesades   i   4   cadenes   lleugeres.     3  zones:     cua:  enrotllament  de  una  sobre  l’altra.     Coll  =  petita  flexió   Cap:  té  centre  d’unió  per  actina  i  centre  que  pot  provocar  trencament  de  ATP.     Les  cues  tenen  regió  d’autoensamblatge.     Caps  en  una  regió  i  cues  en  una  altra.  Les  cues  s’uniran  entre  elles.  Aquesta  zona  és  la  línia  M.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       PROTEÏNES   ESTRUCTURALS:   serviran   perquè   quan   es   doni   la   contracció   els   elements   no   es   moguin  d’una  banda  a  l’altra.   -­‐Filaments   intermedis:   desmina.   Es   col·∙loquen   al   voltant   de   les   miofibril·∙les,   i   quan   es   doni   la   contracció  com  que  estaran  unides  entre  elles  no  es  podran  moure.  També  estan  ancorats  a  la   membrana  plasmàtica   -­‐Distrofina:  ancora  els  filaments  d’actina  a  la  membrana  cel·∙lular.  No  ho  fa  de  forma  directa,  ho   fa  a  través  de  proteïnes  transmembrana.  Connecta  exterior  i  interior.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   -­‐Titina   i   nebulina:   nebulina   relacionada   amb   l’actina,   s’estén   a   partir   del   disc   Z   i   ancora   el   filament   d’actina.   Titina   relacionada   amb   miosina   i   també   s’estén   des   del   disc   Z   fins   la   part   central,   té   propietats   elàstiques   importants   per   quan   es   doni   la   relaxació   després   de   la   contracció.   Intervenen   perquè   durant   i   després   de   la   contracció   l’actina   i   la   miosina   es   mantinguin  en  la  regió  on  es  troben  de  forma  habitual.   -­‐Actinina  alfa:  disc  Z  ancorant  l’actina   -­‐De   la   línia   M:   hi   ha   dues   proteïnes   la   miomesina   i   proteïna   C.   Aquí   hi   ha   totes   les   cues   de   miosina  i  ajuden  a  que  s’uneixin  i  no  es  doni  el  moviment.       RETICLE  SARCOPLASMÀTIC   Sistema  de  túbuls  o  sàculs  de  membrana  llisa.   Localització:  perifèrica  a  les  miofibril·∙les.   Regionalització:   -­‐Banda  A:  xarxa  densa  de  túbuls  longitudinals   -­‐Límit  banda  A-­‐I:  cisternes  terminals  dilatades.   Funció:  emmagatzemar  i/o  alliberar  ions  de  Ca2+     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   TÚBUL  TRANSVERS   Xarxa  de  prolongacions  digitiformes  tubulars   Localització:  invaginacions  i  ramificacions  cap  a  l’interior  del  sarcoplasma  (límit  banda  A-­‐I)   Funció:  facilitar  la  conducció  de  l’estímul  des  del  sarcolemma  al  reticle  sarcoplasmàtic.   La  unió  d’un  túbul  T  amb  dues  cisternes  terminal  és  una  triada.         En  les  fibres  musculars  esquelètiques  per  un  sarcòmer  tindrem  dos  túbuls  T.     Els  túbuls  T  i  les  cisternes  estan  molt  relacionades,  estan  connectats  a  través  de  canals  per  quan   es  doni  l’estímul,  aquest  provocarà  canvis  en  el  reticle.     El   que   passa   és   a   través   de   la   placa   motora   arribarà   l’impuls   nerviós,   que   s’estendrà   a   partir   de   la  membrana  plasmàtica  arriba  als  túbuls  T  i  provocarà  un  canvi  en  la  conformació  d’un  canal  i   això  provocarà  que  en  el  reticle  s’obri  un  canal  de  calci.     Si   tenim   una   fibra   fina   i   hi   ha   una   despolarització   de   membrana   es   podrà   estendre   a   les   miofibril·∙les   internes,   si   es   gruixuda   no   es   podrà   i   per   això   són   importants   els   túbuls   T   i   la   contracció  es  pot  produir  a  la  vegada  en  totes  les  fibres.     Provoca  una  alta  concentració  de  ions  calci,  i  això  fa  que  el  múscul  es  contregui.     En  condicions  de  repòs  en  el  citosol  hi  ha  una  concentració  baixa  de  ions  calci,  en  la  contracció,   augmenta  provocant  la  contracció.     A  nivell  de  les  fibres  el  que  passa  és  que  en  el  repòs,  la  miosina  i  l’actina  estan  sobreposades   parcialment.     Quan   es   doni   la   contracció   augmentarà   la   superposició   però   la   mida   dels   miofilaments  no  varia,  el  que  passa  és  que  lliscaran  un  sobre  l’altre  (Lliscament  de  Hunley).  Al   final  el  que  necessitem  es  que  al  cèl·∙lula  es  contragui,  és  a  dir  que  el  sarcòmer  s’escurci,  perquè   es  dona  la  superposició,  i  el  que  si  que  s’escurça  és  les  banda  I  i  la  banda  H.  Això  es  produeix   perquè   el   cap   de   la   miosina   no   està   unit   a   l’actina   perquè   el   centre   actiu   de   la   miosina   està   ocupat  per  ATP  i  l’actina  té  la  troponina  I  unida  al  centre  d’unió.     Quan   arriba   el   calci,   el   calci   s’uneix   a   la   troponina   C,   provoca   un   canvi   a   la   conformació   i   el   centre  d’unió  quedarà  lliure.  També  s’ha  d’hidrolitzar  l’ATP,  primer  s’ha  de  donar  una  unió  dèbil   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   entre  miosina  i  actina  (unió  90º)  i  posteriorment  es  donarà  la  flexió  del  cap  i  el  cop  de  força.   Unió  de  45º,  unit  fortament.  El  que  passa  és  que  en  el  moment  que  canvi  d’angle  provocarà  el   moviment  de  la  fibra  d’actina.     S’haurà   d’incorporar   ATP   i   això   s’anirà   repetint   sempre   que   hi   hagi   calci.   Si   no   hi   ha   ATP,   provoca  que  l’actina  i  la  miosina  no  es  puguin  separar,  i  s’anomena  rigidesa  cadavèrica.   A   nivell   de   les   fibres   veuríem   superposició   parcial   i   després   un   augment   de   la   superposició.   S’expulsen   al   banda   I   i   la   banda   H,   s’escurça   el   sarcòmer   i   la   fibra   muscular   sencera.   El   filament   gruixut  no  tots  els  caps  de  miosina  interactuaran  amb  l’actina.       RESUM:   1-­‐  Estat  de  repòs:  miofilaments  separats   -­‐Miosina:  lloc  d’unió  d’actina  ocupat  per  ATP   -­‐Actina:  complex  troponina-­‐tropomiosina-­‐actina.   2-­‐Complex  TnC-­‐Ca2+  à  alliberament  del  centre  d’unió  en  l’actina.   3-­‐Hidròlisi  de  l’ATP  de  la  miosina:  miosina  +  ADP  .  Pi   -­‐Unió  dèbil  Actina  –  Miosina  (90º)   4-­‐Cop  de  força     -­‐Unió  forta  Actina  –  Miosina  (45º)   -­‐Lliscament  del  filament  d’actina  sobre  el  de  miosina.   5-­‐Trencament  unió  actina  –  miosina   -­‐Unió  molècula  d’ATP   6-­‐  Retorn  de  la  miosina  a  la  conformació  inicial.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA             Actuació  activa  de  les  bombes  de  Ca2+  el  reticle  sacroplasmàtic  à  reducció  de  la  concentració   de   calci   citosòlica   à   destrucció   del   complex   troponina   –   calci   à   cobriment   del   lloc   actiu   de   l’actina  à  retrocés  elàstic  de  la  fibra  muscular.       UNIÓ  NEUROMUSCULAR   Neurona  motora:  en  el  punt  on  s’ha  de  donar  la  unió  no  hi  ha  mielina.     -­‐Terminació  nerviosa:  vesícules  sinàptiques   -­‐Cèl·∙lula  de  Schwann   Fibra  muscular:   -­‐Sarcolema:  solc  sinàptic  i  plegaments  d’unió   -­‐Sarcoplasma:  mitocondris  i  grànuls  de  glicogen.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       FUSOS  MUSCULARS  I  ORGANS  TENDIONSOS  DE  GOLGI     Fusos  musculars   Localització:  entre  les  fibres  esquelètiques.   Funció:   proporcionar   informació   dels   canvis   existents   en   el   propi  músucl.   Estructura:     -­‐8-­‐10  fibres  intrafusals  (dins  de  la  càpsula  de  teixit  connectiu)   -­‐Càpsula  de  teixit  connectiu   -­‐Fibres  nervioses  sensitives.               Òrgans  tendinosos  de  golgi   Localització:   inserció   muscular   amb   el   tendó   Funció:   proporcionar   informació   sobre   la   intensitat  de  la  contracció  muscular.   Estructura:   -­‐Càpsula  de  teixit  connectiu   -­‐Fibres  de  col·∙lagen  ondulades   -­‐Fibres  nervioses  sensitives.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   UNIONS  MIOTENDINOSES   Localització:  inserció  del  múscul  en  el  tendó   Funció:   transmetre   la   contracció   de   les   miofibril·∙les   de   les   cèl·∙lules   musculars   a   les   fibres   de   col·∙lagen  del  tendó.     Estructura:   Tendó:  teixit  connectiu  dens  regular  (fibres  de  col·∙lagen)   Múscul   esquelètic:   disminueix   la   quantitat   de   fibres   musculars   i   s’observen   plegaments   o   interdigitacions  del  sarcolemma  (dents  de  serra)         TEIXIT  MUSCULAR  CARDÍAC   Localització:  associat  al  cor  i  porcions  proximals  de  les  venes  pulmonars.   Funció:  moviment  de  la  sang.  Contracció  intensa,  ràpida,  contínua  i  involuntària.   Components:     -­‐Fibres  musculars  cardíaques  o  cardiomiòcits.   -­‐Teixit  connectiu     Mononuclears   Estriacions  transversals   Ramificacions   Discs   intercalars   (zones   que   es   veuran   més   tenyides,   entre   una  cèl·∙lula  i  una  altra)   Diades     Nexes  (unions  comunicants)     En   el   cor   es   diferencien   tres   capes   principals:   -­‐Endocardi  (teixit  epitelial)   -­‐Miocardi  (format  per  fibres  musculars)   -­‐Epicardi  (format  per  teixit  epitelial)         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FIBRES  MUSCULARS   Nucli:  mononucleades  (màxim  2):  localització  central   Sarcolema:   -­‐Recobriment  perifèric:  làmina  externa   -­‐Túbuls  T:  invaginacions  digitiformes   Components  citoplasmàtics:   -­‐Orgànuls  (reticle  sarcoplasmàtic  i  abundants  mitocondris)   -­‐Granuls  de  glicogen   -­‐Inclusions  lipídiques   -­‐Grànuls  de  lipofucsina  (apareixen  amb  l’edat,  pigment  marró)   -­‐Grànuls  de  secreció  (polipèptid  o  hormona  natriurètica  auricular  (ANP)  /  polipèptid  o  hormona   natriurètica  de  tipus  B  (BNP))  à  relacionades  amb  el  volum  cel·∙lular.     -­‐Miofilaments   -­‐Proteïnes  estricutrals     APARELL  CONTRÀCTIL   Organització  dels  miofilaments  en  miofibril·∙les    à  Sarcòmers   Disposició  menys  regular  de  les  miofibril·∙les       DIADES:   Reticle  sarcoplasmàtic:  es  col·∙loca  per  sobre  de  les  miofibril·∙les   -­‐menys  desenvolupat  que  en  l’esquelètic   Regionalització:   -­‐Banda  A:  Xarxa  de  túbuls  i  cisternes  apalanades  simple   -­‐Línia  Z:  cisterna  dilatada  relativament  densa.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Túbuls  T:  1  per  sarcòmer   Localització:  alçada  del  disc  Z   Característiques:  2,5  vegades  més  ampli  que  en  l’esquelètic  i  està  revestit  per  làmina  externa.       DISCS  INTERCALARS   Localització:  regió  de  contacte  entre  fibres  adjacents   Regionalització:   -­‐Part  transversal:  creua  la  fibra  a  l’alçada  del  disc  Z.  Uninons  d’adherència.     Fàscia  adherents  (ancoratge  filaments  d’actina  del  sarcòmer  terminal)   Desmosomes   o   màcula   adherents   (unió   mecànica   dels   cardiomiòcits   durant   l’activitat   contractil)   -­‐Part  lateral:  paral·∙lela  als  miofilaments   Unions  comunicants  (acoblament  elèctric).       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA           Sistema  de  conducció  d’impulsos:   Fibres  modificades  que  intervenen  en  el  sistema  de  conducció  d’impulsos.  Generen  impulsos  de   manera  que  la  contracció  de  l’aurícula  i  la  ventrícula  es  doni  de  manera  ordenada,  el  bombeig   de  la  sang  funcioni  correctament.                 SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   TEIXIT  MUSCULAR  LLIS   Localització:     Vísceres  buides  (tub  digestiu,  vies  urinàries,  conductes  genitals)   Vies  respiratòries   Túnica  mitjana  dels  vasos  sanguinis   Conductes  de  les  glàndules  exocrines   Feixos  petits  en  la  dermis.       Funció:  moviments  contràctils  lents,  contracció  dèbil,  lenta  i  involuntària.     Components:     Fibres  musculars  llises   Làmina  basal  o  externa     Xarxa  de  fibres  reticulars.     LAMINA  BASAL  O  EXTERNA     Composada  per  fibres  de  col·∙lagen,  GAGs  i  PGAs,  proteïnes  d’adhesió.   Té  una  funció  estrucutral   Incorporació  de  les  cèl·∙lules  al  teixit  connectiu   Xarxa  de  fibres  reticulars:  unió  de  les  cèl·∙lules  entre  elles,  transmetre  la  contracció.         FIBRES  MUSCULARS  LLISES   Té   una   longitud   de   entre   20-­‐200   micròmetres   i   un   diàmentre   de  3-­‐10  micròmetres.   Té   un   nucli   ovalat   localitzat   central   amb   un   o   2   nucèlols   visibles.  Quan  fa  la  contracció,  te  aspecte  de  tirabuixó.     Orgànuls   en   localització   perinuclear:   aparell   de   golgi,   mitocondris,  RER,  lisosomes,  grànuls  de  glicogen.   Orgànuls  en  la  perifèria  cel·∙lular:  cisternes  individuals  de  REL.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Sarcolema:   Invagionacions:  caveòles  (Equivalent  als  túbuls  T),  intervenen  en  l’entrada  de  ions  de  calci.   Trobem   unions   cel·∙lulars   per   trnasmetre   l’impuls   i   perquè   la   contracció   sigui   sincrònica.   Són   unions  comunicants.             SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   APARELL  CONTRÀCTIL   Filaments  contràctils  o  miofilaments:   -­‐Filaments  prims  d’acitna   -­‐filaments  gruixuts  de  miosina   Cossos  densos:  finalitza  els  filaments  d’actina  i  hi  haurà   proteïnes  estabilitzadores:   -­‐Sarcoplasma:  densitat  citoplasmàtica   -­‐Sarcolema:  plaques  d’adhesió.   Filaments  intermedis   -­‐Filaments  de  desmina   -­‐Filaments  de  vimentina.         Filaments  contràctils  o  miofilaments:   13-­‐14  filaments  d’actina  per  1  filament  de  miosina.   Feix  oblicu  o  longitudinal  en  el  sarcoplasma   No  hi  ha  miofibril·∙les   No  hi  ha  organització  en  sarcòmers.   Filaments  prims  o  d’actina:   Diàmetre:  4-­‐8  nm.   Proteïnes  estabilitzadores:  tropomiosina   Proteïna  de  bloqueig:  caldesmona  à  no  hi  ha  triponina.   Filaments  gruixuts  o  de  miosina  II:   Diàmetre:  15nm   Diferent  conformació  estructural:   -­‐Estat  actiu  (fosforil·∙lat)   -­‐Estat  inactiu  (desfosforil·∙lat)           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   COSSOS  DENSOS:   Regió  d’inserció  de:  filaments  d’actina  i  intermedis.   Conté  proteïna  fixadora  d’actina:  alfa-­‐actinina   Equivalent  a  la  línia  Z.   Localització:   -­‐Sarcoplasma:  escurçament  longitudinal  de  la  fibra  durant  la  contracció.   -­‐Sarcolema:  plaques  d’adhesió  (estructures  de  sosteniment  entre  la  cèl·∙lula  i  l’aparell  contractil,   unió  mecànica  de  fibres  contigües).     FILAMENTS  INTERMEDIS:   Filaments  de  vimentina  (sobretot  en  vasos  sanguinis)   Filaments  de  desmina       MECANISME  DE  CONTRACCIÓ   1. Augment  de  nivells  de  Ca2+  citòsolic:  relacionat  amb  les  caveòles.     2. Formació  del  complex  Ca2+  -­‐  calmodulina:     Augmenta   el   calci   citosòlic   i   aquest   s’uneix   a   la   calmodulina.   Això   provocarà   que   la   caldesmona   es  separi  de  l’actina  i  deixa  el  centre  d’unió  lliure.  També  activarà  un  enzim  que  es  troba  en  la   cadena   lleugera   de   miosina   (Enzim   quinasa),   perquè   aquesta   es   torni   filamentosa,   és   a   dir   fosforilada,  provocarà  el  pas  d’ATP  a  ADP  i  podrà  fer  el  seu  funcionament  normal.     3.  Interacció  entre  actina  -­‐  miosina   Es  donarà  interacció  entre  els  dos  filaments  i  hi  haurà  lliscament  d’actina  i  la  contracció  de  la   fibra.     4.  Lliscament  dels  filaments  d’actina  i  contracció  de  la  fibra  muscular  llisa.   Aquí  els  caps  de  miosina  es  troben  en  tot  el  filament  gruixut,  i  per  això  la  unió  amb  actina  es  pot   donar  al  llarg  de  tota  la  molècula.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   RELAXACIÓ:   -­‐Disminució  de  la  concentració  de  calci  sarcoplasmica   -­‐Dissociació  del  complex  calmodulina  –  calci   -­‐Inactivació  de  quinasa  de  la  cadena  lleugera  de  miosina   -­‐Desfosforilació  de  la  cadena  lleugera:  fosfatasa  de  misoina   -­‐Encobriment  del  lloc  d’unió  (conformació  plegada)     REGULACIÓ  DE  LA  CONTRACCIÓ  DEL  MÚSCUL  LLIS   Factors  involucrats:   -­‐Sistema  nerviós  autònom:  simpàtic  i  parasimpàtic:   -­‐Unions  neuromusculars  poc  desenvolupades   -­‐No  hi  ha  contacte  directe:  distànsia  sinàptica  15  a  100  nm   -­‐Dilatacions  de  les  terminacions  nervioses   -­‐Formació   de   sinapsis   de   pas:   varicositats   (neurona   extendrà   la   seva   terminació   nerviosa   i   llavors   faran   dilatacions   en   diferents   punts,   varicositats   que   contindran   les   vesícules   sinàptiques).   -­‐Hormones  i  factors  humorals:   -­‐Hormones  sexuals   -­‐Serotonina   -­‐Histamina   -­‐Condicions  fisiològiques:   -­‐Grau  de  distensió     Unitària,  unitat  única  o  músculs  llisos  viscerals:   -­‐no  hi  ha  innervació  individual   -­‐Connexió  a  través  d’unions  comunicants   -­‐contracció  conjunta  à  sincronia   -­‐gastrointestinal,  vascular,  urinari,  respiratori  i  reproductiu.   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Multi-­‐unitari  o  d’unitats  múltiples:   -­‐innervació  individual   -­‐contracció  independent   -­‐músucl  de  l’iris,  ciliar  (conducte  deferent)  o  piloerector.         Cèl·∙lules   mioepitelials:   cèl·∙lules   d’origen   epitelial   amb   característiques   similars   a   les   cèl·∙lules   musculars.  Són  importants  perquè  en  les  glàndules  grans  formaran  ramificacions  i  ajudaran  en   el  moment  de  la  secreció  faran  una  contracció  i  ajudaran  a  expulsar  el  producte.   Miofibroblasts:  subpoblació  de  fibroblasts  amb  un  fenotip  similar  a  les  fibres  musculars  llises.   Són  importants  per  cicatritzar,  etc.             SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   DESENVOLUPAMENT  I  REGENERACIÓ   Esquelètic:   entre   les   fibres   musculars   hi   ha   les   cèl·∙lules   satèl·∙lit   que   conserven   capacitat   mitòtica.  Quan  hi  hagi  lesió,  o  bé  s’uniran  a  fibres  musculars  ja  presents  o  formaran  fibres  noves   i  s’uniran  al  múscul.  És  a  dir  que  té  regeneració.     Llises:   conserven   la   capacitat   de   mitosis,   si   una   es   lesiona   i   en   queden   d’altres   intactes,   aquestes  podran  dividir-­‐se  i  regenerar  el  múscul.     Cardíac:  no  té  capacitat  de  mitosis,  el  que  passarà  és  que  els  espais  que  estaven  ocupats  per   fibres  musculars,  això  serà  envaït  per  fibroblasts.       A   nivell   de   desenvolupament,   tant   l’esquelètic   com   el   llis   hi   haurà   hipertròfia   (augmenta   el   volum)ja   que   quan   es   fa   exercici   físic   passa   això   (en   l’esquelètic)   i   hiperplàsia   en   el   llis   (Augmenta  el  nombre  cel·∙lular).  Això  en  el  cardíac  no  passa.       ...