Anatomia del sistema genital masculí (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 37

Vista previa del texto

Anatomia del sistema genital masculí 1. Generalitats.
1.1. Components.
El aparell reproductor masculí té els seus components a nivell de l’abdomen i de la pelvis, al torn que es troba situat a la zona infraperitoneal.
1.2. Classificació.
  Genitals externs.
o Escrot o bossa testicular o Penis Genitals interns.
o Testicle o Epidídim o Conducte deferent o Conducte ejaculador o Uretra o Glàndules accessòries  Vesícules seminals  Pròstata  Glàndules bulbouretrals 2. Testicles.
2.1. Generalitats.
Dos, de forma ovalada i tenen doble funció. Formen les cèl·lules germinals, els espermatozous, i productor d’hormones sexuals. Situats a nivell del perineu amb les bosses escrotals o escrots. Aquests estan units a la cavitat pelviana (tronc) a partir dels cordons espermàtics.
La seva temperatura es de 2 a 3 graus inferior a la temperatura corporal per tal de que hi hagi una correcta espermatogènesis. La regulació es fa a traves del múscul cremàster apropant o allunyant els testicles del cos.
El esquerra es situa un centímetre inferior respecte el dret.
2.2. Embriologia.
S’originen a la cavitat abdominal. I al llarg del desenvolupament baixaran. Arrastrarà el peritoneu parietal inferior formant el conducte inguinal i emportant-se estructures vasculonervioses i ganglis.
Criptoquidea: SI aquest procés no es du a terme el testicle queda en el conducte inguinal o en l’abdomen, de manera que aquest es quedarà atrofiat a causa de la temperatura elevada. En el cas que només succeeixi en un dels costats podria no arribar a quedar estèril.
Tindrà escrot però buit. Es pot produir fins les primeres setmanes després del naixement.
2.3. Capes.
L a túnica albugínia és la capa més externa. Aquesta forma uns septes. Dintre d’aquests es troba el lobel testicular on observem els conductes seminífers, són els que produeixen els espermatozous. Aquest aniran a parar a la ret testicular o rete testis. A partir dels conductes eferents arribaran fins l’epidídim.
3. Bosses escrotals o escrots.
3.1. Generalitats.
Són les cobertes del testicle, de l’epidídim i del cordó espermàtic. Les capes que formen aquests seran equivalents a les de la paret abdominal a causa del descens dels testicles.
3.2. Capes.
      Pell: serà mes rugosa y pigmentada Aponeurosi superficial: presentarà el múscul dartos de més (causa de la rugositat de la pell) Fàscia espermàtica externa: correspon a l’aponeurosi de l’oblic major.
Múscul cremàster: constituït per fibres del oblic menor i transvers de l’abdomen.
Responsable de la termoregulació del testicle. L’aproxima o l’allunya del cos segons les necessitats.
Fàscia espermàtica interna: prolongació de la fàscia transversalis.
Peritoneu: es coneix com túnica vaginalis. Amb dues capes, una visceral i l’altre parietal. Existeix un espai virtual entre elles on es pot acumular líquid en condicions patològiques.
Les bosses escrotals s’uneixen en el rafe escrotal que continua cap endavant amb la cara ventral del penis i cap a darrera es dirigeix cap a l’anus.
4. Epidídim.
4.1. Generalitats.
Te forma de coma, situat a la part superior i lateral del testicle, cobert per l’escrot, concretament per la túnica vaginalis.
4.2. Parts.
   Cap: es on arriben els conductes eferents. És la part mes gruixuda Cos Cua: continua amb el conducte deferent.
4.3. Funcions.
Reservori d’espermatozous, a l’hora que es produeix una maduració dels mateixos.
5. Cordó espermàtic.
5.1. Generalitats.
Conducte tubular que connecta l’escrot amb l’abdomen i manté en suspensió el testicle i el epidídim. Està rodejat per les mateixes capes que l’escrot però sense el dartos.
5.2. Contingut.
     Conducte deferent: per on passen els espermatozous.
Arteries: o Testiculars: innerva els testicles o Cremastèrica: innerva l’ escrot o Diferencial: innerva el conducte deferent Venes: o Plexe venós pampiniforme: es tenen problemes amb aquests.
Plexes nerviosos: o Espermàtics o Diferencials: nervi genitocrural.
Vasos limfàtics 6. Conductes deferents.
6.1. Generalitats.
Són dos. Són la continuació de la cua de l’epidídim i acaben unint-se al conducte de les vesícules seminals per acabar formant els conductes ejaculadors.
CONDUCTE DEFERENT + CONDUCTE VESICULAR  CONDUCTE EYACULADOR 6.2. Trajectes.
  Extrapelvià: es situa a nivell del cordó espermàtic, entra a nivell de l’anell inguinal .
Intrapelvià: en travessar l’anell inguinal.
Vasectomia: Es tallen a nivell extrapelvià a nivell inguinal per tal de produir infertilitat.
Continuen tenint semen ja que les vesícules seminals es troben més exteriorment.
7. Vesícules seminals Tenen la funció de produir la formació de semen en major proporció. S’uneixen amb el cordo deferent i formaran els cordons ejaculadors.
7.1. Situació.
Lateralment tindrem els conductes deferents, anteriorment la bufeta de l’orina, posteriorment el recte, inferiorment el peritoneu parietal posterior.
8. Conductes ejaculadors Unió dels conductes deferents i vesicular o seminal. Travessa la pròstata i acaba a nivell de la uretra prostàtica. Transporten espermatozous i semen.
9. Pròstata.
És la glàndula accessòria més gran amb forma de castanya de manera que la base es superior i el vèrtex inferior.
Es troba travessada per els conductes ejaculadors i la uretra protàtica. Situada per sota de la bufeta de l’orina, per davant del recte (trobarem entre ells l’envà rectevesical, gràcies a quest el càncer de pròstata no progressa cap el recte ni tampoc les infeccions).
Aquesta augmenta amb l’edat en la majoria dels homes, de manera que l’orina s’acumularà. Aquesta s’haurà de revisar mitjançant la via rectal.
La principal funció serà la de formació del líquid prostàtic, serà un 20% de la formació del semen.
10. Glàndules bulbouretrals o glàndules de Cowper.
Son dos glàndules situades posterolaterals a la uretra membranosa i superiors al bulb del penis. Els seus conductes excretors acaben a la uretra esponjosa o peneana.
Secreten un líquid que participa en la formació del semen.
11. Penis.
11.1.
   Parts.
Arrel: porció fixe situada en el perineu. Formada per tres masses de teixit erèctil situades al triangle urogenital del perineu.
o Pilars dels cossos cavernosos: s’originen a la branca isquiopubiana i continuen amb els cossos cavernosos.
o Bulb de la uretra o del penis: situat entre els pilars dels cossos cavernosos i continua amb el cos esponjós.
Cos: la part lliure. Presenta tres masses de teixit erèctil.
o Dos cossos cavernosos: formen la major part del cos i estan envoltats per l’albugínia (túnica fibrosa que forma uns envans que deixen els espais vasculars que s’ompliran de sang per l’arteria dorsal del penis que formarà l’arteria cavernosa, i es produirà l’erecció) o Un cos esponjós: continuació del bulb del penis, situat a la cara ventral .
travessat per la uretra esponjosa o peneana.
Gland: el extrem. És un eixamplament final del cos esponjós. Protegit per una pell anomenada prepuci.
 Fimosi: anell prepucial és molt petit. S’ha de treure l’anell, la circumcisió.
12. Vascularització e innervació.
12.1.
Vascularització.
Arterial:    La arteria aorta abdominal, passarà a ser l’arteria testicular que nodrirà als testicles i a l’epidídim arribant a través del cordó espermàtic, creuant els vasos gonadals.
La arteria ilíaca externa donarà lloc a l’arteria epigàstrica inferior que al seu torn dona lloc a la arteria cremastèrica que donarà vascularització al múscul cremàster a través del cordó espermàtic.
La arteria ilíaca interna passarà a arteria diferencial que posteriorment es dividirà en arteria protàtica que donarà vascularització a la pròstata, arteria seminal donarà a les vesícules seminals, arteria dorsal del penis i profunda del penis donaran al cos cavernós i al cos esponjós respectivament, i finalment també donarà lloc a l’arteria escrotal que donarà vasuclarització a la zona de l’escrot.
Venosa:    El plexe pampiniforme recull la sang dels testicles i del cordo espermàtic.
 Varicocele: vàlvules defectuoses o compressió per estructures adjacents, poden provocar una deficiència en el retorn venós i la dilatació d’aquestes venes.
La vena gonadal, testicular o espermàtica dreta drena a la vena cava inferior.
La vena gonadal, testicular o espermàtica esquerra drena a la vena renal esquerra.
Limfàtica:    El testicle drenarà a nivell dels ganglis lumbars.
La pròstata drenarà als ilíacs.
Les vesícules seminals, l’escrot i el penis als ganglis inguinals.
12.2.
  Innervació.
Sensitiva: o Testicle: T10-T11.
o Terç anterior de l’escrot: L1 o Dos terços posteriors de l’escrot: S3 Motora: o Micció: S2-S3-S4.
o Ejaculació: L1-L2-L3.
o Erecció: S2-S3-S4.
...