CLASSE 13 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

CLASSE 13 Religions Es diu que Nigèria és el campió de la religiositat. La religió té molta importància. És a dir, tant per la banda musulmana com per la cristiana, la disposició religiosa té molt rellevància. La meitat de la població és musulmana, el 40% cristiana i el 10% restant pertany a religions tradicionals.
En un origen, pel que fa a l’islam, hi havia una pràctica tradicional de la religió a la zona nord del país amb dignataris que compartien funcions mundanes i religioses. És a dir, al mateix temps eren autoritats seculars i líders religiosos. Així doncs, hi havia un tradicionalisme islàmic.
L’islam no estava dividit, hi ha sunnites. Pel que fa al sud del país, van arribar-hi els missioners de diferents esglésies cristianes, sobretot catòlics i baptistes. Així doncs, la fe cristiana sí que està dividida. Cal remarca, però que el nord, més endavant, es dividirà entre el tradicionalisme i el fonamentalisme islàmics.
LA INTRODUCCIÓ DE LA XARA La xara és la llei islàmica. En els últims anys, a occident, s’ha parlat de la introducció de la xara en el sistema judicial del nord de Nigèria. Ens arriben notícies de las flagel·lacions que es practiquen contra els pecadors, dels braços tallats, de les dones apedregades per adulteri....
Cal tenir en compte, però, que no podem parlar d’introducció de la xara. Al nord de Nigèria, la xara sempre havia existit (inclús els britànics la van mantenir). És a dir, la xara és un sistema jurídic islàmic tradicional recollit des de sempre en les lleis del nord de Nigèria, sempre ha estat en la Constitució. Tanmateix, la xara incloïa lleis de tipus familiar, de conflictes menors, etc., en el sistema judicial no s’incloïa la xara com a dret penal. De fet, fins i tots els cristians s’emparaven en els tribunals de la xara, ja que eren instàncies més neutrals i no tan corruptes com les instancies judicials de l’estat.
A partir de 1999 es va començar a introduir la xara com a dret penal dins el sistema jurídic d’alguns estats del nord de Nigèria. Entre 1999 i 20008 tots els estats del nord ho van introduir. En aquest sentit, només es va introduir pels musulmans, no s’aplica als cristians. Hi ha gent que ho vol estendre a altres territoris, i d’altra que està atemorida per aquesta possibilitat.
La introducció d’elements de la xara de dret penal en els codis d’aquests estats té molt a veure amb l’arribada del fonamentalisme islàmic. Cal no confondre el fonamentalisme amb el tradicionalisme, ja que són moviments oposats.
De fet, un dels motius de l’arribada d’aquest fonamentalisme i de la introducció de la xara com a dret penal és el tradicionalisme islàmic. En els estats del nord hi havia les autoritats tradicionals islàmiques que tenien molta importància i eren molt respectades. Tanmateix, habitualment eren corruptes. Els joves, sobretot formats fora de Nigèria, adopten una religió fonamentalista i acusen als tradicionalistes d’haver-se corromput i de no practicar correctament l’islam. Segons ells, cal tornar a pràctiques fonamentalment islàmiques. Així doncs, una de les explicacions de la introducció de la xara és un conflicte o rebel·lió dins de l’islam entre els tradicionalistes i els fonamentalistes.
Una segona explicació tracta el conflicte sobre el rol redistribuidor de l’islam. L’islam, en les seves bases, preveu molta redistribució social, segons la qual els rics han de donar part dels seus diners als pobres. Tanmateix, les autoritats tradicionals islàmiques han aprofitat la seva situació i s’han fet riques. Hi ha gent jove, que en altres condicions potser s’haurien fet comunistes, que creuen s’ha de fer una rebel·lió contra els rics corruptes que no paguen impostos pels pobres i que no compleixen requisits de redistribució social. Els joves, en aquesta situació, es fan islamistes en nom de la redistribució social i defensen la necessitat de tornar a les bases de l’islam basades en redistribuir els diners cap als pobres.
Finalment, hi ha una última explicació que té a veure amb el petroli. Amb l’arribada de la democràcia actual, va esdevenir president un cristià que va permetre que una part dels ingressos del petroli es quedessin al sud (1999). Aquest fet va tenir lloc el mateix any el primer estat del nord va introduir la xara del dret penal. El president va veure com el seu poder al nord se li escapava. Aquesta, doncs, és una explicació basada en el conflicte sud contra nord on la introducció de la xara s’explica com a resposta a la possibilitat que una gran part de la riquesa del petroli es quedés al sud.
Així doncs, hi ha molts factors locals que poden explicar la introducció de la xara en el dret penal i l’auge del fonamentalisme a la zona nord de Nigèria. Per tant, no cal recórrer al grup Boko Haram o a la crisi de civilitzacions per justificar i explicar aquesta introducció.
Boko Haram és un grup terrorista que va aparèixer el 2002 i que literalment significa “l’educació occidental és pecat”.
Els governadors i polítics nigerians, quan volen ser elegits, busquen el suport de joves organitzats perquè aquests portin els seus simpatitzants a les urnes en el seu favor. Els grups militants joves són importants a tota Nigèria per ajudar a guanyar eleccions i són finançats pels mateixos polítics.
Boko Haram és un d’aquests grups. Quan el polític al qual recolzaven va guanyar, l’opositor els va oferir més diners i el grup va canviar de bàndol. Com a conseqüència, la policia va començar a perseguir els membres del grup i fins i tot van linxar el seu líder davant el públic per atemorir la població. En aquest moment, el grup ca començar a aparèixer en la premsa occidental.
La cultura política nigeriana està basada en el comunitarisme. Seguint aquesta idea, l’islam cobra un impost per redistribuir els diners entre els pobres. A més, Boko Haram va voler cobrar un impost per part dels cristians a canvi de protecció. Tanmateix, no el van pagar. Boko Haram va creure que la responsabilitat era de tota la comunitat i va decidir cobrar-se’l enduent-se les seves dones. Aquesta és una explicació local sobre el segrest de les dones cristianes, més factible que la oficial. Oficialment, a occident, s’ha dit que es van segrestar les dones perquè anaven a escoles occidentals i el Boko Haram en contra de l’educació occidental.
A Nigèria, els conflictes socioeconòmics acostumen a traduir-se en conflictes ètnics i religiosos.
A més, els conflictes solen començar en una zona i després es s’estenen a altres zones. Això ho podem veure amb el següent exemple: El 2008 hi va haver un conflicte al centre de Nigèria, una zona on hi ha molts grups ètnics, on es troben les dues religions i on els ramaders comencen a confluir amb els pagesos. Aquest conflicte va ser el típic conflicte entre ramaders i pagesos perquè els ramaders havien estat massa temps en terres de pagesos i aquests temien pels seus camps. Com que no hi havia un sistema de justícia que funcionés correctament, el conflicte es va solucionar amb armes i els pagesos van matar diversos ramaders.
Com que a Nigèria les professions van lligades a grups ètnics, els ramaders i els pagesos pertanyien a ètnies diferents i, de seguida, aquest conflicte local es va convertir en un conflicte ètnic que involucrava membres dels grups que no eren ni pagesos ni ramaders. Així doncs, ràpidament el conflicte econòmic va passar a ser un conflicte ètnic.
En una matança així, es generen refugiats. Aquests es desplacen a zones veïnes. D’aquesta manera, els refugiats van arribar al nord, on hi ha una majoria musulmana. Alguns predicadors, van començar a dir que els refugiats posaven en perill els musulmans, i aquests van massacrar els refugiats. En conseqüència, el conflicte econòmic i ètnic va passar a ser també religiós.
També hi ha problemes pel repatriament de cadàvers (enterrats amb els avantpassats). Si hi ha un solapament ètnic i religiós el conflicte es tradueix més ràpidament.
Així doncs, veiem que, com que a Nigèria les clivelles econòmiques, ètniques i religioses es solapen, les línies de conflicte es reforcen mútuament.
Institucions Els símbols (bandera, escut, etc.) estan molt marcats per Occident.
Constitució La idea principal que promou la constitució és la integració nacional. D’aquesta manera, és declara Nigèria un estat únic i indivisible. Així doncs, com que la idea constitucional és la integració en una única nació, en la constitució s’evita reconèixer els grups ètnics i religiosos.
En conseqüència, l’estat nigerià té tasques increïbles, ja que ha de fomentar l’associacionisme cultural, les casaments entre grups, etc. però en cap cas pot donar suport a simbologia ètnica o religiosa. Els partits tampoc poden fer ús de la simbologia ètnica o religiosa.
Tot i que aquesta és la idea, la realitat és una altra.
Poders Pel que fa a les institucions polítiques, s’han construït a l’americana.
El poder executiu està en mans d’un president i el seu vicepresident. La diferència amb els EUA és que els candidats són votats amb eleccions directes, no a través de col·legis electorals.
A més, s’aplica la regla de les quotes i per guanyar una elecció no només es necessita la majoria dels vots, sinó que també es requereix el 25% dels vots en un mínim de 2/3 dels estats de la federació.
El poder legislatiu, com als EUA, és bicameral i està format per la House (360 escons) i el senat (108 escons). Les diferències amb el sistema americà són que cada estat té tres senadors enlloc de dos i que la capital té un senador (als EUA cap).
El poder jurídic, en teoria, és independent de la resta de poders. El nomenament és igual a l’americà, el president proposa el candidat i la cambra alta l’ha d’acceptar. Tanmateix, a l’edat de 70 anys, els jutges s’han de retirar. El poder judicial és la branca del poder que menys funciona. Com que estan mal pagats, busquen sobresous.
La Constitució americana té com a objectiu bàsic la separació de poders i els checks and balances per evitar que un poder no pugui dominar per sobre dels altres. La idea nigeriana és la mateixa, vol que els poders es limitin els uns als altres. Tanmateix, a Nigèria això no funciona, ja que l’etnicitat comuna trenca la separació entre els poders. És a dir, sí els poders són del mateix grup ètnic, el que fan, enlloc de cooperar i limitar-se els uns als altres, és cooperar, ja que es té la idea de que cal ser solidaris entre ètnies.
Així doncs, el gran problema de la Constitució de Nigèria és que l’adscripció de membres als diversos poders no importa, importa més la cooperació dins l’ètnia.
Organització territorial Nigèria està formada per 36 estats membres. Al llarg del temps, les dictadures militars no han abolit el federalisme, però sí que l’han anat centralitzant. Per aquest motius, els estats tenen poques competències, ja que la majoria estan en mans de la federació. El petroli, que és l’única font de riquesa nigeriana, està tot a mans de la federació.
A Nigèria, el federalisme està fortament influït pel petroli. Tota la competència federal es basa en qui pot arribar a tenir més percentatge dels diners federals, no en qui pot realitzar millors polítiques en el seu estat, ja que no tenen diners propis. Per tant, tota la competitivitat federal ve de qui es pot quedar més diners dels ingressos provinents del petroli.
Proliferació d’estats A Nigèria, amb el federalisme, hi ha hagut un fenomen curiós, la proliferació d’estats membre.
En un inici, només hi havia tres estats membre, i ara n’hi ha 36. Aquesta proliferació no ha estat causada per una expansió de fronteres, sinó que el país s’ha dividit interiorment. Això ha succeït per diversos motius.
En un inici, ens podem pensar que s’ha fet per reconèixer les minories. Tanmateix, això només s’ha donat en molts pocs casos. Si ens hi fixem, la majoria de subdivisions s’han donat dins dels territoris dels grans grups ètnics que no tenen minories, sinó que pertanyen a la mateixa ètnia.
Les subdivisions, en primer lloc, s’han fet per magnificar la influència dels “grans”. Com més es trosseja un territori, més senadors té i, per tant, més força i importància política adquireix. Per aquest motiu, s’ha creat una dinàmica de cursa, ja que tots els territoris s’han dedicat a intentar subdividir-se ràpidament per tenir més poder. A més, també afecta les eleccions presidencials, ja que per ser president es necessita tenir el 25% dels vots en un mínim de 2/3 dels estats de la federació. Així doncs, quan un president controla més nombre d’estats, més fàcil és complir aquesta quota.
Especialment, aquesta proliferació s’ha fet per assegurar el predomini del nord, ja que la majoria de divisions van ser fetes pels militars, entre els quals té més influència el nord. De fet, 18 dels 36 estats pertanyen al nord.
L’últim argument per crear aquestes subdivisions és econòmic, repartir els diners del petroli.
L’única riquesa de Nigèria és el petroli. Els diners generats pel petroli se’ls queda la federació i els reparteix entre els estats. La federació dóna un finançament bàsic a cada estat i la resta es reparteix segons la població que té cada estat. Per cobrar aquest finançament bàsic, és millor dividir-se. Un mateix territori, en total, acabarà tenint més diners, ja que hi haurà més estats que cobraran el finançament bàsic.
Repartiment dels diners Abans de repartir els diners entre la federació i entre tots els estats, es fan unes Com es reparteixen els diners? Abans de repartir els diners entre federació i estats, es fan unes deduccions. Aquestes serveixen per invertir en petroli, per comprar fertilitzant, per estabilitzar la moneda (Nigèria té divisa pròpia i necessita un fons d’estabilització contra possibles especulacions, per finançar els militars (sobretot en època militar), etc. A més, també hi ha un percentatge de diners que es queden a la regió on es produeix el petroli com a compensació pels desperfectes que produeix l’extracció de petroli en l’agricultura, la pesca, etc.
Durant la primera república (anys 60), el 50% dels ingressos del petroli es quedaven als estats on es produïen. Durant la dictadura militar dels anys 70 el percentatge es va reduir al 20%.
Quan les dictadures militars es van endurir (anys 80 i 90), el sud només es quedava el 5% dels ingressos. És a dir, no tenia diners, però sí desperfectes.
Amb la tornada de la democràcia, la constitució de 1999 va establir que el sud s’havia de quedar no menys del 13% dels ingressos. Aquest fet va coincidir amb la introducció de la primera xara en dret penal. A poc a poc (2002), es comença a produir petroli a altra mar. Això provoca conflictes constitucional sobre els ingressos off shore. En un principi, aquests ingressos se’ls queda tots la federació. Tanmateix, amb una llei de 2004, es decideix que el 13% també inclou els ingressos of shore (sud afavorit).
Governadors irresponsables Als governadors els importa tenir bons resultats al centre, només volen guanyar al seu territori, només els interessa el seu electorat, no què pensa l’electorat de tota Nigèria. Per guanyar les eleccions, compren grups de joves que sovint són bandes criminals. Al nord, sobretot són els defensors de la xara i, al sud, grups criminals que roben petroli. Així doncs, els governadors participen en un negoci de bandes criminals.
Com que la policia és federal, si volen controlar la seva zones, ho poden fer a través d’aquestes milícies que han pagat, que controlen el territori a la seva manera, no segons el sistema constitucional.
Participació ciutadana Els partits actualment són artificaliment de-etnitzats. Segons la constitució, els partits no poden presentar-se com a ètnics ni com a religiosos, s’han de presentar com a partits nacionals. Així doncs, no poden tenir noms ètnics, emprar simbologia ètnica, presentar-se només en un territori, defensar només interessos ètnics, etc. Tanmateix, a la pràctica no es compleix.
Els resultats de les eleccions parlamentàries En el sistema de partits ens trobem amb dos partits principals:  All Progressives Congress (guanya per primer cop el 2015) És un partit de nova creació (Buhari) dins el qual hi ha organitzats partits que anteriorment ja existien. Entre aquests hi ha el CPC, ANPP (era del nord-est) i l’ACN (partit totalment yorba).
Així doncs, tot i que es presenta com un partit no ètnic, a la seva closca s’hi amaguen diferents partits i alguns són clarament ètnic. Guanya a la resta Yorba i a tot el nord.
 People’s Democratic Party (havien guanyat sempre des de 1999): Aquest partit també té influència dels grups ètnics, sobretot dels petits. Guanya sobretot al sud, a la zona Igbo, i a alguna part del centre i de l’est del sud.
Veiem també que, pel que fa als partits, no hi ha diferències esquerra-dreta, sinó per etnicitat.
En teoria, les closques haurien de ser buides i no ètniques però amaguen lleialtats ètniques.
A part d’aquests dos partits principals, a la primera cambra hi ha 10 escons de partits petits, a la segona cambra cap.
Si mirem un mapa, es veu clarament que el suport als partits està dividit en zones ètniques.
Els resultats de les eleccions presidencials Com que per guanyar les eleccions presidencials no és suficient tenir el suport del teu grup ètnic, ja que necessites el 25% dels vots en un mínim de 2/3 dels estats de la federació (si no es compleix, segona volta amb els dos candidats més votats i si no, tercera volta on només es necessita només una majoria absoluta). Per aquest motiu, els candidats a president busquen un vicepresident d’un altre grup ètnic i religiós per arribar a zones del país on sinó el seu programa no tindria suport.
  Muhammadu Buhari (fonamentalista islàmic)+ Yemi Osibajo (Yorba fonamentalista cristià) Goodluck Jonathan (igbo i radical cristià) + Mohammed Sambo (musulmà) Els grups d’interessos En molts sectors no hi ha associacions nacionals, és a dir, gairebé no existeixen associacions a nivell nacional. De fet, no hi ha cap associació agrària nigeriana. A més, els sindicats (transportistes sí) i els grups empresarials són febles. Tot i això, hi ha una excepció, el sector del petroli, que està organitzat empresarialment i els obrers (elit) s’organitzen en sindicats.
Pel que fa a aquestes organitzacions, són molt fortes les Esglésies i les hometown associations (organitzacions de tots els immigrants de la mateixa zona que venen del mateix territori i que funcionen com a organitzacions socials).
També hi ha una vigilante culture vinculada als governadors irresponsables. És a dir, hi ha una organització de milícies pagades que políticament tenen influència política (eleccions) i que, al mateix temps, s’encarreguen de posar ordre. Aquestes milícies són grups de vigilants joves que s’encarreguen de posar el seu propi ordre, no el constitucional. Aquests grups ajuden als governadors a guanyar eleccions i, entre eleccions, protegeixen els governs. Boko Haram és un d’aquests grups.
Resum A Nigèria hi ha una democràcia que fonamentalment és presidencialista, seguint l’estil dels EUA, amb la diferència que la separació de poders no funciona perquè els grups ètnics i religiosos fan el pont entre els membres dels diversos poders.
També hi ha un sistema de majories territorials sense consens entre ells. És a dir, en cada territori domina un grup i entre ells no arriben a negociacions.
Hi ha un federalisme formal. Realment, és un federalisme de repartiment d’ingressos. És a dir, tota la competició entre els estats federals es basa en qui pot xuclar més dels ingressos del petroli de la federació. Així doncs, el joc federal es redueix només en això.
Sovint, el futur democràtico-liberal de Nigèria es posa en qüestió. En la història ja han tingut experiències de repúbliques fracassades.
Hi ha sectors que diuen que la situació actual és millor, perquè només hi ha dos partits, la zona del sud està pacificada, etc.
Tanmateix, altres diuen que el perill segueix sent imminent perquè encara hi ha un sector militar fort, la trilogia de lleialtat ètniques segueix present, la zona del sud-est torna a estar marginada (president és del nord) i està caient el preu del petroli (el pressupost de Nigèria depèn només d’aquesta font d’ingressos).
...

Tags:
Comprar Previsualizar