Contemporània Espanya Tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura Història Contemporanea España
Profesor M.R.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 10/11/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874) LA REVOLUCIÓ DEL 1868 . PERÍODE DE 1868-1874 06/11/17 A través d’una revolució, que comença sent pactada que aniria des de centre-dreta fins a republicans, deriva una revolució que anirà més enllà amb la creació de juntes.
El republicans a Catalunya són majoria política, mentre que a la resta d’España són pocs.
Dins del republicanisme de Valentí Almirall es comença la idea de fer insurreccions per entrar dins del govern, però aquestes insurreccions fracassaran.
La monarquia com a forma d’estat va centrar les discussions dins de les corts, però també la religió i la seva llibertat, com el sufragi universal o el paper d’ajuntaments i diputacions.
A la CONSTITUCIÓ de 1869  Seran aprovats els articles que fan referencia a llibertats o garanties.
Aquestes corts tindran un abast legislatiu, aniran aprovant primerament tot una sèrie de lleis que realment són molt renovadores (1870  organització del poder judicial del, les municipals, la nova llei electoral de sufragi universal masculí; la llei d’ordre públic – no aporta moltes novetats aquesta última) la majoria de lleis modernitzen termes polítics.
La modernització tindrà un límits ja que l’acció de les corts i del govern té tot un altre àmbit importantíssim que és l’amit econòmic ja des del 1868. Que es caracteritza la crisis financera d’aquell any.
Des de l’àmbit econòmic es crearà la PESETA, s’unifica la moneda i s’acaba amb les diferencies monetàries de l’estat, es basa en el patró or i patró plata (igual que a França i UK), és una moneda acceptada en el comerç internacional, suposa un pas endavant i una moneda que a més s’identifica amb el nou règim ja que la moneda ja no tindrà un emblema borbònic, ja que es substitueix per l’escut espanyol.
En segon lloc, després de l’aprovació de la moneda, al 1869 Laureà Figuerola ministre d’hisenda vincula la modernització de l’economia espanyola a que hi hagi una major competència amb l’exterior, i a que es vinculi més estretament la producció espanyola al mercat exterior, per aquest motiu ell implementa una reforma aranzelària que va tenir un fortíssim impacte, ja que suosa un canvi radical al reformar els aranzels i els redueix a un màxim d’un 15%, fa un canvi de 180º al desenvolupament econòmic que havia de prendre l’estat espanyol, ell fa que les empreses i la producció sigui competitiva es vagi renovant i sigui capaç de competir amb l’exterior. La idea de Figuerola es que es podrien exportar més productes competitius i no només centrar-se en aliments i tèxtil i a més s’obria pas per aconseguir matèries primeres i equipament més fàcilment.
1871-80  accediran una sèrie de companyies, sobretot espanyoles a les mines espanyoles, amb lo qual la producció es triplica a canvi de que aquest sector passi a ser explotat per companyies privades, el tema de la desamortització de les mines (capital principalment francès i anglès). Això porta a una dependència de l’economia espanyola cap al capital estranger.
Gonzales Portilla, historiador, creu que l’impuls de la mineria que deriva d’aquesta llei serà el que estarà a la base de la creació de la siderúrgica basca. El ferro es ven a Anglaterra i es va reforçant comprant maquines que provenen d’Anglaterra.
En altres casos com el mercuri o el zinc, que caigués en mans estrangers s’ha arribat a pensar que els privilegis eren de frau fiscals.
Dues terceres parts de la renda familiar es gastava en menjar, el terç que quedava es gastava en vestimenta, alçat i habitatge. Per això es pot dir que era quasi impossible estalviar.
En aquesta modernització política veiem que hi ha ingerència constant de l’executiu en les eleccions municipals, en el funcionaments dels ajuntaments i en el funcionament de les diputacions.
Es continua aplicant la supressió política, ordres repressives i estat de guerra per problemàtiques polítiques.
Amadeu del Saboya arriba al 1871 es troba amb el seu màxim avalador mort, que és Prim.
Hi hauran 3 eleccions, a cada elecció la monarquia va perdent rellevància, a més hi ha un cansament generalitzat i una escassa confiança en la classe política que des del 68 ha anat perdent.
La guerra carlina començarà a l’abril del 72 i durarà fins el 76, molts anys que tindran un impacte nefast en l’evolució del sistema polític, de la monarquia i del que vindrà després, la I República. Fins que no s’inicia la restauració no s’acabarà la guerra carlina. Quan arriba Alfons XII s’acaba amb la guerra carlina.
Els republicans van intentant reformes com la de l’abolició de l’esclavitud.
Segueix la desafecció al règim i es fan molt més assumibles plantejaments internacionalistes, s’ha de fer un canvi social des d’una perspectiva de canviar el sistema de propietat. Impacte de la Internacional obrera. Proliferació d’idearis revolucionaris amb l’objectiu d’arribar a l’emancipació obrera. Canvi en termes organitzatius.
07/11/17 En el Sexenni hi ha un canvi qualitatiu, que no és ni millor ni pitjor, sinó que és un obrerisme diferents, que porten a uns canvis de comportament, d’organització, d’emancipació dels treballadors, etc.
El reconeixement del dret d’associació que permet el sexenni anteriorment era il·legal, però aquest món canvia i s’expandeix creant societats i congressos, crea mitjans d’expressió i pren una presència pública que fins aleshores era difícil, que abans era clandestina.
Aquest obrerisme, que te com a punt àlgid és va organitzar i les associacions obreres s’organitzen. Els sindicats tenen un gran abast, però les organitzacions obreres eren d’ofici, no tenen res a veure al 1868. Creen “LA FEDERACIÓN” per tenir més comunicació entre els obrers d’altres ciutats.
Creen el primer diari que és La Federación, els principis que inspiren aquestes associacions obreres que apunta a una societat més igualitària en la que els bens i deures siguin més semblants per a tota la societat. Trobem dins del diari articles de més de fons.
L’horitzó polític que es fixa aquest organisme és el republicanisme.
Més endavant, en un altre òrgan obrer, un altre diari obrer, parlen de que tot allò que s’identifiqui amb burgesia és dolent, i tothom que participa en política esdevé burgés, així que diuen que el partit republicà no representa als obradors. Aquest canvi es dona amb l’influencia bakuninista i marxista comencen a implantar-se en aquest moviment obrer. Al 1855 no res considerava la burgesia encara com a un enemic. El llenguatge va canviant amb el pas dels anys i les influències que arriben.
Durant el sexenni s’expandeixen diverses cultures obreres, el republicanisme obrer no arribarà a desaparèixer però passaran una etapa complicada, ja que es creu que els polítics no estan fent allò necessari, volen reformes més profundes. I pensen en autoorganitzar-se per anar cap a un horitzó no massa definit.
Hi ha una cultura més basada en el marxisme, que no és un discurs ni anti-polític ni polític, que diuen que els treballadors han de conquerir el govern per fer les transformacions que portin a una societat sense classes.
Aquesta diversitat de cultures és el que fa al sexenni molt rica, hi ha grans mobilitzacions per aconseguir millores a les fàbriques, amb vagues de solidaritat i hi ha un gran auge de la conflictivitat.
També arrelarà el bakuninisme. I també el socialisme amb la creació del PSOE i UGT.
Des de els sectors burgesos i polítics es veu la Internacional amb molt temor, hi ha por de les ideologies que es parlen allà. La internacional està actuant a diversos països europeus i es veu que pot arribar a España.
1871  La Comuna de París. Que té un impacte extraordinari. S’atribueix a la internacional, però no va ser qui la va promoure realment.
Hi ha idees de que s’ha d’il·legalitzar la Internacional. Durant tot el 71 hi ha debat creixent fins que al desembre de 1871 s’Il·legalitza la Internacional 192 vots a favors i 38 en contra, només una part dels republicans defensen la Internacional, que serà defensada per Pi Margall i Salmeron.
LA CRISI MONÀRQUICA RENÚNCIA D’AMADEU Amadeu renúncia per no anar en contra del exèrcit i els polítics. Fent una renúncia de principis i molt coherent.
Hi ha un vuit polític enorme amb la renúncia d’Amadeu, la única alternativa la planteja Pi Maragall, i l’alternativa es que es reuneixi un nou organisme que és l’Assemblea i que aquesta assemblea declari l’única sortida política que hi ha que és la República. Es vota i s’aprova amb 258 vots a favor i 32 en contra.
LA PRIMERA REPÚBLICA Es convoquen corts constituents per fer una nova constitució per definir quin tipus de república es vol fer. Ja que arriba la República sense que ningú la demani, sinó que apreix de sobte, sense cap classe popular que l’acompanyi. Aposta més legalista de Po Maragall que dimiteix com a president de la República.
Amb tot això, podem dir que la República neix feble, a més, no rep quasi reconeixement internacional, només de USA i Suïssa, per una altra banda, el poble demandarà ràpidament canvis i la República no ho farà.
Cal declarar immediatament la República, però el que calia era fer una constitució, frenant les aspiracions i rebel·lions del carrer.
Els nous governants republicans actuen una mica com a fre del que alguns sectors pensaven que havia de ser la República. Es fan unes eleccions entre el 10 i 13 de maig a les noves Corts Constituents; l’abstenció d’aquestes eleccions supera el 70%, el problema és perquè hi ha aquesta grans abstenció, molt sectors creuen que la república no ha de seguir així que ho reivindiquen amb l’abstenció. Només es presenten a les votacions republicans, i un sector de radicals de Zorrilla.
CONSTITUCIÓ DE 1873 Es fa una constitució (Constitució del 73) per donar més fermesa a la República que es redacta ràpidament, és principalment una adaptació molt semblant a la Constitució de 1869 que era molt reformista.
El primer mapa federal que es fa d’España és d’aquesta constitució. També trobem com a novetat la separació d’església i estat que té un enfrontament duríssim amb l’església, i també hi hauran problemes, ja que l’estat es fa càrrec amb matrimonis, naixements i defuncions. També s’anul·laran els títols nobiliaris.
També ens explica el fracàs de la República una idea molt global de Josep Fontana, que diu que fracassa perquè els dirigents republicans no adopten mesures que donin satisfacció a les aspiracions popular, per la timidesa de les reformes que no satisfan a ningú; diu també que si els dirigents haguessin fet unes mesures més revolucionaries la República hagués tingut més recorregut. Altres factors que afavorien el fracàs va ser pròpia divisió dels mateixos republicans entre Unitaris (ex. Castelar, seran menys) i Federals, i dins dels Federals hi haurà divisió també entre Benèvols (Pi Margall i la seva via legalista) i Intransigents (que diuen que s’ha d’implantar des de les revoltes, creant l’estat a partir dels municipis per la via armada).
A més de la constitució, hi ha poques reformes (també duren poc) en termes socials fan una llei que prohibeix el treball infantil (menors de 12) però no s’atén a tot una altra demanda de reforma laboral que són la jornada de 8 hores i el salari mínim.
Es confia en la creació de ciutadans (Voluntaris per la llibertat) que es reuniran per lluitar per l’Estat, com per exemple els Carlins, però per contra els Carlins creixen.
...

Comprar Previsualizar