Aprenentatge dialògic (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Processos i contextos educatius
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Elena Duque.
Comentari de text del llibre ''Aprendiendo contigo''

Vista previa del texto

L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG L’APRENENTATGE DIALÒGIC CONTRIBUCIONS PRINCIPALS El racisme és un conjunt d’idees que recull prejudicis i estereotips de la vida quotidiana. Aquest va evolucionant i adaptant-se al context històric. De fet, segons Bauman, és una forma moderna i civilitzada de rebutjar a aquells individus que són considerats una amenaça (Shaimi, M., 2000).
Algunes mostres de racisme que trobem avui dia a les escoles i que es veuen perfectament reflectides al llibre Aprendiendo contigo són, entre d’altres, la segregació en aules d’acollida, on es separa els nens immigrants i nouvinguts del grup classe o les faltes de respecte cap els immigrants. Sovint, aquestes actituds discriminatòries i el simple fet de no facilitar la integració de les minories ètniques o streaming, són algunes de les causes del fracàs escolar d’aquestes (Mondéjar, E., 2016). Tot i això, nombrosos estudis han demostrat que l’abandonament i l’absentisme escolar poden ser reduïts al mínim si es prenen una sèrie de mesures al respecte.
La metodologia o recurs que s’ha fet servir per aconseguir una escola d’èxit i que, de fet, s’ha demostrat que és eficaç, és, principalment, l’aprenentatge dialògic (Racionero, S., Ortega, S., García, R. & Flecha, R., 2012). Aquest té lloc a partir de set premisses o característiques: el diàleg igualitari, la intel·ligència cultural, la transformació, la dimensió instrumental, la creació de sentit, la solidaritat i la igualtat de diferències (Aubert, A., García, C. & Racionero, S., 2009).
En primer lloc, ha de portar-se a terme el diàleg igualitari com a recurs educatiu i substitutiu de les aules d’acollida, ja que nombrosos estudis demostren l’efectivitat d’aquest. Això és degut, doncs, al inevitable aprenentatge que es porta a terme en el moment que un nen que desconeix la llengua autòctona porta a terme una immersió lingüística (INCLUD-EDConsortium, 2010). El diàleg igualitari és, doncs, una conversa o debat entre persones completament diferents on realment es valoren les pretensions de validesa, és a dir, els arguments donats i les reflexions dutes a terme. D’aquesta manera, la procedència -tant social com econòmica o geogràfica- de l’individu no té la més mínima importància - (Racionero, S., Ortega, S., García, R. & Flecha, R., 2012).
Així, en un diàleg igualitari, tot i que al principi el nen tingui dificultats per seguir la conversa a causa del seu desconeixement o poc domini de la llengua, amb el pas del temps i ajuda donada en hores extraescolars, podrà fer-ho a la perfecció. Això pot ser, per tant, molt beneficiós, ja que, per una banda, els nens comencen a veure les diferències com una oportunitat mentre es promou el respecte i la igualtat. I, per l’altre, cal dir que, amb aquest recurs, és inevitable que els nens tractin temes amb persones que posseeixen coneixements que ells encara no han adquirit, la qual cosa fomenta l’aprenentatge mutu dels participants (Mondéjar, E., 2016).
Tot i això, com hem dit anteriorment, és possible que si els nens no dominen la llengua vehicular del centre, necessitin unes hores de reforç per consolidar els aprenentatges i treballar els nous conceptes proposats a l’aula o simplement per aprendre l’idioma. Per aquest motiu, és recomanable que els nens tinguin aquestes hores d’ajuda extra com a activitats extraescolars (INCLUD-EDConsortium, 2010).
L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG Cal dir, però, que el diàleg igualitari és un gran recurs a aplicar a l’aula sempre i quan el currículum del centre sigui realista i igualitari sense fer cap mena de distinció basada en la procedència dels estudiants. Això vol dir, per tant, que cal evitar en tot moment, les adaptacions curriculars o el currículum de la felicitat, que és aquell que redueix els continguts, coneixements i objectius que han de ser assolits pels nens. D’aquesta manera, s’ha d’establir un pla individualitzat, o currículum de la competència, que busqui la igualtat de resultats i, per tant, la igualtat de coneixements per a tota la societat, com en el cas de l’Andrei en les experiències relatades a Aprendiendo contigo.
Una vegada introduït el diàleg igualitari a l’aula, cal esmentar la importància del reconeixement de la intel·ligència cultural dins el mateix diàleg: tothom disposa de coneixements assolits -tant acadèmics, com pràctics, com comunicatius- que poden ser útils per a la comunitat educativa.
D’aquesta manera, es fa necessària la implicació i col·laboració dels membres de la comunitat per ampliar i millorar els aprenentatges del centre educatiu. Així és, doncs, com arribem a la millora de la relació família-escola i la participació dels membres de la comunitat en el centre educatiu.
Amb això, per tant, s’aconsegueix promoure la valoració i el respecte cap a totes les cultures i classes socials alhora que els membres de la comunitat (estudiants, veïns, famílies, etc.) es senten més identificats i inclosos en aquest escenari educatiu. A més a més, aquest fet promou la construcció de la pròpia identitat, ja que aquesta es forma a partir de la relació amb els altres i la interacció constant amb un entorn heterogeni. Per tant, per aconseguir que els nens tinguin una visió positiva de la seva pròpia identitat és necessari que sentin que totes les seves característiques personals són acceptades així com les dels altres (Gatacós i Guillén, P., Ugidos Franco, P., 2011).
Una vegada fet tot això, una proposta molt interessant per posar en pràctica el diàleg igualitari són els grups interactius, en els quals participa gent externa al centre educatiu (tant voluntaris, com veïns, membres de la comunitat, etc.) per aportar coneixements als estudiants (Racionero, S., Ortega, S., García, R. & Flecha, R., 2012).
Posant en pràctica tots aquests recursos per promoure una educació igualitària, estem superant, a més, les teories reproduccionistes de desigualtats que promou la societat, ja que veiem l’educació com la manera de possibilitar i aconseguir un canvi en la societat. Això és degut a que, a partir de la modificació d’alguns aspectes educatius, també modifiquem la societat formant-la i promovent el coneixement, la qual cosa fa que desapareguin les desigualtats (Mondéjar, E., 2016). Aquest fet, a més, està demostrat amb el cas de’n Vicente a Aprendiendo contigo.
Cal dir, a més, que una de les avantatges de l’aprenentatge dialògic i, per tant, de la participació de tota la comunitat en l’educació, és la dimensió instrumental d’aquesta, ja que es facilita l’assoliment de determinats coneixements necessaris per viure en la societat actual. Això s’aconsegueix, doncs, a partir de la creació a l’aula d’un context social natural que permet la transmissió de coneixements o l’assoliment d’aquests a partir del simple establiment de relacions socials heterogènies. Amb tot això, seguint la teoria de Vygotsky (1979) els nens estarien utilitzant el context de forma instrumental per assolir coneixements (Racionero, S., Ortega, S., García, R. & Flecha, R., 2012). Un exemple d’això és, per tant, el cas de Maria, la qual, tot i no tenir una formació universitària, a partir de la interacció amb algunes persones, provoca un canvi en elles i aconsegueix commoure-les i transmetre coneixements i experiències educatives.
L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG Una vegada analitzats i modificats els aspectes necessaris relacionats amb la metodologia, el context, l’objectiu i el contingut educatius, cal parlar sobre la contextualització dels continguts, ja que els coneixements necessaris a assolir variaran depenent del context. És per això, doncs, que és necessària la creació del sentit dels conceptes a treballar. Per aquest motiu, el centre haurà de mostrar una certa flexibilitat a l’hora d’educar i formar als infants segons les seves necessitats. Per fer-ho, caldrà tenir present en tot moment el context en el que es troben els components del centre educatiu. Això és degut a que, anant més enllà dels aprenentatges significatius de matèries o assignatures impartides a les escoles, a vegades es duu a terme un desequilibri entre bellesa -allò que ens resulta atractiu-, bondat -tots aquells valors i principis ètics- i bondat. Quan això té lloc, sovint ens trobem amb la situació que hi ha una atracció que va en contra dels valors individuals o es rebutja alguna cosa que seria beneficiosa per a la mateixa persona. Per evitar i/o afrontar això, és necessària la formació i preparació dels mestres, de manera que aquests puguin treballar aquest desequilibri i solucionar-lo. Aquesta, per tant, podria ser la solució al bullying, la violència de gènere o el rebuig cap els estudis i la formació.
Com podem veure amb tot això, la base de l’aprenentatge dialògic és, també, la solidaritat amb la que s’afronten diverses situacions d’aprenentatge. És a dir, no és només el fet d’aprendre d’una persona que ja ha assolit aquells coneixements, sinó que això també implica la solidaritat de la persona ‘especialitzada’ per transmetre els seus aprenentatges. És d’aquesta manera, doncs, que evitem la competitivitat entre l’alumnat (Aubert, A., García, C. & Racionero, S., 2009).
Generalment, i per concloure, cal fer esment de l’últim punt de l’aprenentatge dialògic: la igualtat de diferències, que és aquella que veu les diferències com una oportunitat d’aprenentatge. Per tant, com podem veure, aquest és un dels pilars fonamentals de l’aprenentatge dialògic. A més a més, però, la igualtat de diferències el que busca és que, tot i la heterogeneïtat, tothom assoleixi els mateixos objectius i puguin ser iguals respectant la diversitat.
En resum, com hem pogut comprovar, l’aprenentatge dialògic és aquell que busca la igualtat de resultats entre tots els nens amb la finalitat d’acabar amb les desigualtats socials. Per fer-ho, és necessari acabar amb les discriminacions, promoure la solidaritat, la valoració de les diferents cultures i la participació de la comunitat en el centre educatiu.
L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG REFLEXIÓ I VINCULACIÓ AMB LA PRÀCTICA L’aprenentatge dialògic, com podem veure, és el resultat d’un gran nombre d’estudis portats a terme per la comunitat científica. Tot i això, sovint, molts centres opten per la posada en pràctica de metodologies més tradicionals i convencionals que promouen la reproducció de desigualtats.
Això és degut, doncs, a que la societat les reprodueix de manera automàtica, de manera que, per acabar amb elles és necessari iniciar un contraprocés. Aquest, com podem veure, per portarlo a terme necessita temps, dedicació i, sobretot, motivació per fer-ho. És, probablement, per aquest motiu, que la gran majoria de centres docents que tenen un elevat nombre d’absentisme i abandonament escolar segueixen fent servir les metodologies més tradicionals. Innovar significaria, primerament, deixar de banda els prejudicis dominants a la societat cultural actual i lluitar contra les discriminacions que aquests comporten. Això, però, no és una tasca fàcil de portar a terme, ja que molts d’aquests prejudicis els portem assolits i interioritzats, de manera que seria necessari qüestionar-se alguns aspectes en els que l’individu ha confiat, pràcticament, des que té ús de raó. Per fer-ho, per tant, seria necessària una formació -que no necessàriament hauria de ser estrictament acadèmica- i temps per portar-la a terme.
Així doncs, probablement la opció que resulta més fàcil és la de permetre que la teoria reproduccionista segueixi el seu curs.
L’única manera, doncs, de parar aquesta reproducció de desigualtats, és portant a terme una conscienciació als futurs mestres que avui dia s’estan formant per acabar exercint en un futur.
Tot i això, la conscienciació sobre les desigualtats socials no seria suficient, sinó que també es necessitaria una formació que aprofundís més en aquest tema i proporcionés recursos per poder tractar-lo des de l’aula.
En un primer moment, després de la teorització anterior, sembla una tasca fàcil engegar un contraprocés i, probablement, molts, després d’haver estudiat el tema, sentiran, com jo, una gran esperança, unes ganes increïbles d’acabar amb les desigualtats. No obstant això, en certa manera també es produeix, interiorment, un sentiment d’inseguretat, de no tenir els recursos suficients. Això és degut a que, tot i que la teoria hagi quedat molt clara i es sàpiga com s’ha de fer, portar-lo a la pràctica comporta més dubtes, especialment amb el punt de la creació del sentit.
Segons la informació buscada i llegida al llibre Aprendiendo contigo, hi ha una sèrie de problemes que tenen lloc a causa d’un desequilibri entre veritat, bondat i bellesa. Com a mestres, per tant, tenim la responsabilitat de saber identificar aquesta mena de desequilibris i saber tractar-los, treballar-los i, finalment, solucionar-los, però no tenim els recursos per fer-ho.
Segons la meva interpretació d’aquesta part de la teoria, el bullying, la violència de gènere, el racisme i totes les discriminacions són producte d’un desequilibri d’aquests tres aspectes.
Probablement, ser coneixedors de l’origen ens ajudarà en un futur per poder tractar-ho, però en cap moment hem tingut formació sobre com actuar davant un cas de bullying, quina mena de suport psicològic hem de donar a ambdues parts implicades o com acabar amb els tòpics sexistes a l’aula. Això és, per tant, el que genera, sobretot, molta inseguretat a l’hora d’actuar.
L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG De fet, l’educació, que està summament condicionada per la societat, té el deure d’adaptar-se a la actualitat, de manera que, tot i que en els dos anys que porto formant-me com a futura mestra, hem comentat aquests temes, mai n’hem aprofundit. Això podria ser, probablement, un aspecte a millorar en quant a l’educació d’avui dia: com a mestres, necessitem més informació i formació sobre la realitat social actual.
Tornant a l’aprenentatge dialògic, personalment, penso que és una gran opció, alternativa i solució a les grans discriminacions que es porten a terme avui dia als centres escolars. No obstant això, també m’agradaria destacar que, per descomptat, el centre hauria d’acabar amb tot tipus de prejudicis, estereotips i tòpics, no només amb els que tenen relació amb el racisme o la violència de gènere. Per la qual cosa, no seria suficient amb parlar sobre la discriminació segons la raça, procedència o sexe, sinó que els nous models de família també serien un punt important a tractar a l’aula. D’aquesta manera, les diferents alternatives de família, s’haurien de veure reflectides i incloses, també, a l’aula amb l’objectiu de conscienciar, completament, de la gran diversitat per la qual està formada avui dia la societat.
A més a més, una vegada representada la gran majoria de diversitat al centre escolar, millorada la relació família-escola i portats a terme tots els punts importants del diàleg igualitari, seria important aprofitar la diversitat per potenciar la pròpia identitat dels alumnes. És a dir, proporcionar als nens la informació necessària sobre les diferents cultures, ètnies, etc. amb l’objectiu que ells desenvolupin i creïn la seva pròpia identitat sense veure’s condicionats per l’ambient o el context.
Per explicar-ho d’una manera més senzilla, posarem com exemple la religió. Personalment, opino que a l’aula s’haurien de presentar les diferents religions o creences com a vàlides i donant als nens la informació necessària perquè ells, amb el temps, vagin construint i formant la seva pròpia opinió a partir del seu criteri personal. D’aquesta manera, com hem explicat abans, es potenciaria l’acceptació dels altres i d’un mateix. No obstant això, cal remarcar la imparcialitat necessària del centre i del mestre que treballi aquests conceptes.
En resum, al centre escolar, tot i haver de lluitar contra les discriminacions, també és important que sigui un exemple pels nens i inclogui i accepti completament la diversitat. Òbviament, no és qüestió de matisar constantment el llenguatge ni anomenar els diferents tipus de família que hi ha o totes les religions existents, però sí un mínim per demostrar als nens la heterogeneïtat en la seva totalitat.
L’aprenentatge dialògic. Processos i contextos educatius Núria Pons Socías 2n DT. UdG REFERÈNCIES Aubert, A., García, C. & Racionero, S. (2009). El aprendizaje dialógico. Cultura y Educación, 21, 129-139.
Gatacós i Guillén, P. & Ugidos Franco, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió escolar: Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat (1a ed.). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
INCLUD-EDConsortium. (2010). Racismo moderno y postmoderno en Europa: Enfoque dialógico y pedagogías antirracistas. Reis: Revista Española de Investigaciones Sociológicas. 91, 79-103.
Mondéjar, E. (2016). Societat, família i escola. Sociologia: Multiculturalisme, racisme i educació [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle.
Racionero, S., Ortega, S., García, R. & Flecha, R. (2012). Aprendiendo contigo. Hipatia Editorial.
Shaimi, M. (2000). Genealogia del racisme (tesi de postgrau). UdG, Girona.
...