Resum Biolingüística (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Biolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 20
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1

Descripción

Apunts de Biolingüística amb la professora Joana Rosselló

Vista previa del texto

BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO 06-02-17 Avaluació continuada Treball 30%: versió escrita de treball 15%: presentació oral de treball 45%: prova sobre exercicis periòdics 10%: assistència i participació Empirical Approaches of Study Language, Fitch EVOLANG --- HURFORD – D. KIRBY – ITERATIVE LEARNING (anti-chomskians; donen molt pes al factor cultural) PROTOLANG (PROTO-LANGUAGE) – Cedric BOECKX Fitch: evolució del llenguatge 2017 – 50 anys FONAMENTS BIOLÒGICS DEL LLENGUATGE (LENNEBERG (1967)) “Biolinguistics”: revista (Kleanthes GROHMANN) Bases o fonaments biològics del llenguatge: objectiu de la biolingüística.
Chomsky: biolingüística feble. Correspondència biològica. No diu gaire cosa.
Biolingüística forta: mirar tot més profundament.
Estudiar les bases biològiques del llenguatge és estudiar les claus o els fonaments biològics de la naturalesa humana.
Babbling (balbuceig): fer seguits sil·làbics (no necessàriament comunicatius). No-balbucejar és un senyal d’alarma molt important (autisme).
LENNEBERG i JAKOBSON: el balbuceig no és lingüístic, no és rellevant i és automàtic. ERROR. Deien que els sords profunds no balbucegen.
OLLER: experta en nens sords: miren el balbuceig dels nens sords (balbucegen amb les mans quan estan exposats des que neixen a la llengua de signes).
Els infants en néixer són més receptius.
P. JUSCZYCK: expert en desenvolupament del llenguatge parlat.
Autisme no-verbal: no parlen, però no són sords (no entenen gairebé res). Sense llenguatge, ni producció, ni comprensió.
L’autisme és un espectre.
Decoding and comprehension Els nens hiperlèxics que són autistes poden decodificar molt bé però no comprenen.
PECS (Picture Enhance Communication System): forma de “comunicar-se” dels autistes (malgrat que no comprenen res, poden memoritzar per tal de demanar coses).
1 BIOLINGÜÍSTICA Ppt: APUNTS CRISTINA BENITO Quin paper fa el llenguatge en la vida? Hipòtesi: hi ha certes fites que depenen del llenguatge La comunicació declarativa sembla que depèn del llenguatge Als 5-6 mesos ja esperen que els nens balbucegin o no i, per tant, si tindran autisme o no.
Problema de la parla de la relació sensorio-motora.
S’ha de distingir entre comprensió i producció de la parla.
No-verbal: no vol dir absència de producció verbal, sinó sense llenguatge, ni producció, ni comprensió.
8-2-17 La biolingüística estudia els fonaments biològics del llenguatge.
Què passa quan no hi ha llenguatge? Autisme no-verbal (sense cap paraula o amb molt poques).
S’ha d’anar amb compte perquè es pot pensar que entenen però no entenen, és la rutina que tenen.
Hipòtesi: Per a l’autisme no-verbal, la integració sensoro-motora requerida per la parla és la causa primària (vocal learning). Inexistent o molt deficient capacitat de vocal learning. Tenen auditory learning, però no vocal learning. Una deficiència tan baixa de vocal learning ha d’anar aparellada amb un CI baix. Els autistes no-verbals tenen un problema de parla. Poden fer servir sign speech (parla signada); és a dir, tenen un cert nombre de paraules i associar-les amb un gest, però no és llengua de signes.
És possible que parla i llenguatge siguin el mateix. Es pot demostrar que la modalitat escrita depèn de la modalitat parlada. Es podria demostra que la modalitat signada és un reciclatge de la parla en els sords. Reciclar una capacitat per la parla en els sords.
Els neurocirurgians han demostrat que les zones corticals no són gaire importants en el sentit que no canvia en la vida quotidiana. Les zones corticals són plàstiques, flexibles, es poden treure sense afectar a la vida quotidiana. Les zones subcorticals sembla que són molt més importants.
Amb un nen li treus tot l’hemisferi esquerre i tot migra a l’hemisferi dret.
Hodotopia En un cec, el còrtex occipital també fa feina d’audició. En el cas dels sords, una àrea que és en principi per a la parla, passa a fer funcions de gest i visió.
Els sords, quan fan servir llengua de signes, hi ha menys activació del còrtex occipital. Quan signen, el cervell està menys activat que una persona que parla.
Quan un se sent a si mateix, el cervell està menys activat que quan ha d’escoltar a una altra persona.
Els sords que tenen la llengua de signes des que neixen, somien en llengua de signes.
Vocal Learning: capacitat innata per aprendre son nous.
Un infant sord que fa servir llengua de signes tot el dia rep menys input que un nen que parli i escolti sons.
Un sord profund amb esquizofrènia, però no sent res. No poden parlar, només signen.
2 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO El pensament treballa amb el mateix que la comunicació, contràriament amb el que deia en Chomsky.
En aquests infants falta alguna cosa de forma biològica, innata. Els humans tenim la capacitat innata per aprendre sons nous. Un individu canònic de l’espècie humana tindrà aquesta capacitat innata. Un infant sord fins i tot en una família sorda no rep un input comparable a un infant que sent. Un nen sord, encara que tingui molt bon ambient, has d’estar davant per signar-li, no rep cap so. El so s’escampa, està molt més adaptat a la comunicació.
Un sord necessita la llengua de signes perquè es comunica millor, encara que tingui implants.
Els nens implantats que també llengües de signes són més bons lectors.
La parla està afectada en tot l’espectre autista.
El llenguatge està a la base, no al cim.
El primer any dels humans és clau.
L’input és important. El que dóna la biologia i el que has de rebre.
El vocal learning és la capacitat innata per produir sons.
La parla envaeix el cervell dels humans i els sons no-vegetatius són diferents.
El fet que una persona sigui oient parlant, d’alguna manera influeix en els sons vegetatius.
Els nens sense cervell, que poden viure uns dies, ploren i riuen.
És possible dormir els infants i hi ha zones que s’activen igual.
13-2-17 Empirical approaches to the study of Language evolution (Fitch) “No se sap d’on ve” no és un excusa per no estudiar l’evolució del llenguatge.
Bickerton: moltes propostes el fan curt perquè han d’explicar com és la llengua i el mínim (la base) de qualsevol llengua.
Dunbar: antropòleg. “En 6 links arribes a qualsevol persona”. Grooming: qualsevol activitat d’autohigiene d’un animal a un altre. El llenguatge és el resultat d’un vocal grooming.
Lieberman: “Speech is special”.
Cal una aproximació multicomponent DCL (Derived Components of Language): els que siguin nous des de fa 6-7 MA (Milions d’Anys) (ximpanzé). Signal/Speed; Syntax; Semantics.
FLN (Faculty of Language in a Narrow sense): recursió.
Cadascun d’aquests components han passat per una evolució diferent.
Cal saber la distinció entre homologia (les espècies tenen un tret comú al principi (ancestre)) i analogia (un tret que pot no ser-hi a totes les espècies).
Les homologies es poden mostrar en forma de deep homologies en espècies molt distants.
Strong inference: convé fer diferents comparacions per tal que la inferència sigui forta.
3 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS Parsimony: en anglès, com més simple millor.
CRISTINA BENITO 15-2-17 Empirical approaches...
Visió cartesiana (Cartesian View): el pensament pot expressar-se amb llenguatge.
Visió no-cartesiana (Un-Cartesian View): bona part del pensament depèn del llenguatge. No es poden formar els pensaments sense el llenguatge.
Fitch ens presenta una visió cartesiana (la dominant).
Els ximpanzés que signen, no ho fan de forma articulada.
“Herman”: pensament amb frases under-analysis.
Filogenèticament: de l’espècie.
Ontogenèticament: de l’individu.
La sintaxi és Merge.
Fitch fa la distinció entre lexicó i gramàtica. Diu que tots dos són apresos. Estructura jeràrquica.
Merge: capacitat combinatòria sense contingut.
Lexical meaning (significat lèxic) and grammatical meaning (significat gramatical).
La sintaxi és una capacitat combinatòria (merge), és no après.
L’externalització pot ser (segons Chomsky): speech, sign or nothing.
Tots els que són vocal learners superen els que no són vocal learners en capacitat auditiva.
Poeppel: Speech is special. (hi ha una part de l’audició que és específica per a la parla) Poeppel (2001): estudi sobre la sordesa verbal. Gent que només són sordes per les paraules, les senten com a soroll.
En tot l’espectre autista hi ha un problema de la parla.
Eloquent brain 20-2-17 Poeppel, Hickok: especialistes en processament de la parla. Talking brains.
Genie: a scientific tragedy.
Henry Molaison: li van extirpar els dos hipocamps (perquè tenia epilèpsia) i ja no podia memoritzar res. Ho oblidava.
Empirical approaches...
La llengua de signes es desenvolupa quan falla la parla. A la mateixa zona que el llenguatge.
Gestural learning: no existeix de forma natural (a la naturalesa no-humana). Recluta les mateixes àrees que la parla.
Vocal learning hi és a la naturalesa. Existeix.
L’únic gestural learning que existeix és la llengua de signes.
4 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO La modalitat signada es recicla en les mateixes zones que la parla.
Craig: neurocientífic: propiocepció.
Ínsula: té 3 dits, en forma de girs, per sota Duffau: Hodotopia L’Àrea de Broca pot no tenir a veure amb el llenguatge.
La matèria blanca és l’important, no les zones corticals. Pot haver-hi una migració d’un hemisferi a l’altre.
Es fa una tècnica amb elèctrodes per provocar una migració d’un hemisferi a un altre quan hi ha un tumor en una àrea que te a veure amb el llenguatge.
Si la lesió és a la zona cortical, hi ha molt bon pronòstic.
La parla necessita integració sensorio-motora.
El vocal learning té aquesta part sensorial.
Nolan (Hickok, 2014): irlandès, company del cantant d’U2 (Bono). No va tenir mai cap moviment (paralític cerebral). Li van fer una pròtesi. Havia rebut tota la informació de classe i de l’entorn. No feia la part motora, però tenia una cognició totalment intacta.
El Hickok utilitza aquest cas per anar en contra de les neurones miralls.
Arbib: neurones miralls: per entendre, necessites l’execució. Són unes neurones que tenien la propietat d’activar-se en fer una acció i en veure un altre fer aquella acció (en mones). Protollenguatge gestual. Aquestes mones, se’ls hi activava les neurones quan veien un altre fer una acció manual (amb una intencionalitat i un fi), però no pas per vocalitzacions.
Clanging: una paraula és capaç d’activar-ne moltes més i hi ha un excés d’activació de paraules.
22-2-17 Cognition - Shared Basic cognition Basic cognitive talking Working memory Memòria (WM, episodic): implícita (submentalising: posar-se en la ment de l’altre), explícita (mentalising) Basic Toolkit (navegació, planificació, categorització, inferència transitiva) Tool use: utilitzen objectes trobats Theory of Mind: D. Premack (finals 70): article sobre els ximpanzés tenien teoria de la ment. Podria ser un constructe que ve d’altres coses, no una causa de l’autisme.
Són usades pel llenguatge però no evolucionades (pel llenguatge) Hipòtesi de Kuypers Jürgens: les connexions cortico-laringes directes necessàries per la fonació.
“Speech is special” des del punt de vista de l’input 5 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS Lectures a llegir: “The cultural evolution of mind reading” CRISTINA BENITO Les mones capten el que seria una falsa creença en els altres Prova bàsica per la teoria de la ment: Sally-Anne. Es considera explícita.
Memòria declarativa: semàntica i episòdica Working Memory: memòria de treball Procedural Memory: aprens a anar en bici i ho tens après per sempre.
Tool use (subassembly: una peça l’has de muntar abans i després muntar les altres peces) ≠ tool making 27-2-17 Lectura – Derived Components of Language: Speech: només humà Vocal Production Learning: n’hi ha molts en els primats. No és el mateix que vocal control.
Vocal learners: 1. Open-ended 2. Closed Model cartesià inequívoc: C-I | Mots - Lexicó S-M ̸ Sign \ Speech En aquesta visió, el llenguatge és l’expressió del pensament.
No podríem separar Sign i Speech perquè pel que fa a Sign, no hi ha antecedents de gestual learning. Les dues haurien d’evolucionar considerablement per separat. A l’Speech tenim un precedent, el vocal learning.
La teoria que obtenim d’això és que si hi ha dèficit d’Speech passarem a Sign.
1-3-17 Arguments de per què Speech no es compara amb Sign: 1. La localització del signar s’explica per la zona que fan servir els cecs (còrtex occipital).
2. És més econòmic l’Speech que el Sign.
3. Per l’evolució de la parla tenim VL.
6 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS 4. Parlar és l’activitat més complexa que hi ha.
CRISTINA BENITO Lectura: Hierarchical syntax - En contrast amb el VL trobem tant signes com parla.
- Hi ha sintaxi jeràrquica per poder fer fora pensaments nous.
- El cant dels ocells té sintaxi fonològica i la hierarchical syntax té més significat (paraules).
- Artificial grammar learning: patrons finits/regulars o supra-regulars.
Una visió diferent - La funció de la sintaxi amb gramàtica és estructurar la concepció, mentre que els elements lèxics contribueixen en contingut conceptual (un-Cartesian view).
- Sintaxi = capacitat computacional combinatòria finalment recursiva.
- Fonologia i sintaxi van associades, tenen la mateixa base.
- Gramàtica = quan posem pilars que amb combinació jeràrquica tenen significat.
El VL té ostension, té comunicació especialitzada. El VL és instint per aprendre. Les paraules són la cinquena essència híbrida perquè són artefactes culturals que tenim dins del cervell. Es necessiten biologia i cultura per explicar el típic neurodesenvolupament.
8-3-17 Les bases biològiques del llenguatge (ocupa una minoria).
FLN: Merge Khleantes: “Al Síndrome de Down, Autisme, etc., (la facultat d)el llenguatge (el merge) està intacte” INCORRECTE. Té una visió cartesiana. Va tocar la biolingüística en el sentit feble.
Creença generalitzada: el llenguatge és l’expressió del pensament.
Granularity mismatch Helen Keller: Anne Sullivan Els que són sords, són muts.
RH: equivalent de les femelles vocal learners (ho saben tot però no produeixen). Hipòtesi: no té la connexió corticolaringe directa.
Gernsbacher: “Language is not speech” Per en Chomsky, Merge és inherentment lingüístic.
7 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS Talking Brain: Hickok; Poeppel & Embick (2005).
CRISTINA BENITO 13-3-17 Empirical approaches... (Fitch) Cultural aspects of language evolution Filogènia: com hem arribat a ser una espècie amb aquesta capacitat del llenguatge.
Glossogeny “takes pressure” off biological explanations from having to explain intricate details of language.
Cal anar més enllà de la teoria de la selecció natural, que per definició és biologia.
NON-SELECTIONIST Bickerton (2014) Un vocal learner necessita l’input cultural.
Instint: nature.
Aprendre: nurture.
Models of Language evolution: Hypothetical protolanguage Previous dichotomies and debates Sembla que pot haver-hi .. sense llenguatge.
La sintaxi i la semàntica comencen pel pensament.
El llenguatge va evolucionar primer pel pensament.
A l’article es contradiu (primer diu que no és chomskià i després diu idees chomskianes).
Segona dicotomia: ADAPTACIÓ----------Funció EXAPTACIÓ----(no-spandrel/spandrel)---Efecte La teoria de la selecció va lligada inherentment amb l’adaptació.
Spandrel: carcanyol (no és ni una adaptació). No té funció.
Tercera dicotomia: Discrepància entre el registre fòssil i la teoria de l’evolució.
20-3-17 MOTS & EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE WORDS in HCF 2002 • Maybe a candidate for FLN 8 BIOLINGÜÍSTICA • Attention to functional properties APUNTS CRISTINA BENITO • Scale and mode of acquisition • No vocal imitation skills in non-human primates: a problem if not derived from domain-general mechanisms • No functional specialization • Mind-dependent reference A uniquely human component of FLB (C-I) • A HCF s’hi contempla la possibilitat que “aspectes clau dels mots siguin també distintivament humans”.
“Roughly speaking, we can think of a particular human language as consisting of words and computational procedures (“rules”) for constructing for them. The computational system has the recursive property briefly outlined early, which may be a distinct human property: However, key aspects of words may also be distinctively human. There are, first of all, qualitative differences in scale and mode of acquisition, which suggest that quite different mechanisms are involved; as pointed out above, there is no evidence for vocal imitation in nonhuman primates, and although human children may use domain-general mechanisms to acquire and recall words, the rate at which children build the lexicon is so massively different from nonhuman primates that one must entertain the possibility of an independently evolved mechanisms.
Furthermore, unlike the best animal examples of putatively referential signals, most of the words of human language are not associated with specific functions (e.g., warning cries, food announcements) but can be linked to virtually any concept that humans can entertain. Such usages are often highly intricate and detached from the here and now. Even for the simplest words, there is typically no straightforward word-thing relationship, if “thing” is to be understood in mind-independent terms. Without pursuing the matter here, it appears that many of the elementary properties of words, including those that enter into referentiality, have only weak analogs or homologues in natural animal communication systems, with only slightly better evidence from the training studies with apes and dolphins. Future research must therefore provide either stronger support for the precursor position, or abandon this hypothesis, arguing instead that this component of FLB (conceptual-intentional) is also uniquely human.” HCF (2002:1576).
WORDS ONLY C-I? In HCF 2002, words seem devoid of phonology, Duality of Patterning is not even mentioned. The S-M dimension of language is neglected. Words are SM-CI pairings though. Functional issues of words but not their formal characteristics are touched on.
Words and Humaniqueness. Hauser 2009 9 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO 22-3-17 In contrast to HCF, here words are considered S-M elements.
Abstract thought is here an independent factor while in Bickerton 2014, words automatically create it.
Are words different from the “promiscuous interfaces"? Cf. Boeckx 2009, 2012 HOMO LOQUENS: home parlant.
GOUCHA..............FREDERICI Words according to Bickerton (2014) Words are central in a non-selectionist account of human distinctness (= HAS) HAS: Human-specific adaptive suite (Fedor et al 2009) • Language • Teaching • Theory of mind • Non-kin cooperation • Technological knowhow • & [added by Bickerton] • Mental time travel • Self-consciousness Hem de posar abans les paraules.
Aprenem moltes coses que no semblen del llenguatge a través del llenguatge CAT (Conceptual-Access Theory): la invenció dels mots→ reorganització del cervell→ HAS gairebé del tot derivada.
Words brain reorganization HAS WORDS & Referential calls in non-human animal communication MIYAGAWA ZUBERBÜHLER Crits dels animals→ antecedent de les paraules SUZUKI: Crits i cants. Enregistren els mateixos crits dels ocells (Japanese great tits).
Vervet monkeys alarm calls • Feline predator (leopard): cat alarm • Aerial predator (eagle): eagle alarm • Reptile predator (snake): snake alarm (Vervet) monkeys alarm calls. Features 10 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO Cheyney, D. & R. Seyfarth. 1990. “Attending to behaviour versus attending to knowledge: examining monkeys’ attribution of mental states." Animal Behavior 40:742-753.
1. Restricted to the Here and Now 2. Not voluntary. Subcortical control 3. Genetically fixed 4. Not produced without appropriate emotional state 5. Situation-specific 6. Elicit specific behavior 7. Tape recordings have same effect 8. Not 'directed'. Hearers inform themselves by eavesdropping, acquiring information no 9. Call comprehension may be based on learning that one event predicts another Non-human primate calls functionally present with • Functional referentiality rather than intentional referentiality See 7 and 9 above “[…]calls are functionally semantic, because they evoke the same responses from listeners as do the stimuli to which they refer.” Cheney and Seyfarth 1998 • Stimulus-boundedness rather than stimulus-freedom See 1-7 above • Functional specialization, related to homeostasis: food and predators mainly.
Non-human primate calls structurally present with: • No compositionality • No duality of patterning (= not articulate) Words and non-human primate vocalizations 11 BIOLINGÜÍSTICA Referentiality in primate calls APUNTS CRISTINA BENITO WORDS? The case of language-trained apes Words? Nim Chimpsky’s use of 'words' like 'apple’: Petito (2005, Cambridge Companion to Chomsky, McGilvray ed, pp. 84-86): "chimps do not use words in the way we do at all. ... Chimps, unlike humans, use such labels in a way that seems to rely heavily on some global notion of association.A chimp will use the same label 'apple' to refer to the action of eating an apple, the location where are kept, events and locations of objects other than apples that happened to be stored with an apple (the knife used to cut it), and son on... Surprisingly, then, chimps do not really have 'names for things' at all.
They have only a hodge-podge of loose associations with no constraints or categories....in effect they never acquire the human word apple" From ape gestures to words? What kind of gestures? • Intention-movement displays, ritualized phylogenetically: • Performing first step of normal behavioral sequence: e.g., baring teeth.
• Intention-movement signals, ontogenetically ritualized: • ‘arm-raise’ to initiate play • ‘touch-back’ to request being carried All of these are dyadic: no communication about some third entity; one-way (not bi-directional).
• Attention-getters: e.g. throwing stuff to draw attention to the signaler.
• Gesturing is based on practical reasoning about others viewed as intentional, goal-directed, perhaps even rational, agents.
Gestures as precursors? Problems 12 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO • Previous support from Mirror Neuron Theory has lost its strength.
• How could articulate signs develop from these gestures? There is no evidence for “gestural learners” apart from human signers.
• Had articulate signs preceded speech, what would the reason be for the appearance of speech? The advantage of spoken words as vehicles of symbolism “Why might it be easier to use words symbolically—as a source of information about the world—than to use symbolic objects? An important factor may be the inherent nature of different kinds of symbols. Pictures and replicas can be interesting in and of themselves, so it can be difficult for very young children to achieve dual representation with them, that is, to mentally represent both the symbolic object itself and, at the same time, the relation between the object and what it stands for (DeLoache, 1995, 2002; Tomasello, Call, & Gluckman, 1997) The more salient a symbol is as an object, the more difficult it is to appreciate its role as standing for something other than itself. Words, in contrast, are of little interest in themselves (Tomasello et al., 1997), so the problem of achieving dual representation is minimal. Indeed, the immense power of words derives in part from their transparency—the fact that they provide ‘‘nothing but their meaning’’ (Langer, 1949, p. 75).” Relació entre sintaxi i paraules. Com s’hi arriba filogenèticament? Sintaxi --------------Relació------------------mots Recursió Dualitat de patró Mots ---------------------→ Sintaxi: Bickerton, Jackendoff.
Sintaxi -------------------→ Mots: Chomsky, Hockett.
Bickerton: si poses els mots al mig, pot no haver-hi selecció natural.
“a non-seleccionist account” McNeilage Síl·labes (per què hi ha síl·labes? Per què es tallen en trossos?) - Cap necessitat de buscar un precursor natural. Resultat de la necessitat de fer trossos.
Teoria de McNeilage (1998) ampliada: exaptació de les conductes motores relacionades amb la ingestió (d’aliments) (2013): + displays comunicatius visuals orofacials.
Origen vocal als crits dels primats (no-humans): continuïtat.
GHAZANFAR 3-4-17 Words: dualitat de patró Syntax: Recursió FOXP2: Vocal Learning Caramazza Quan no recordes el nom d’algú, només recordes les vocals o només les consonants.
13 BIOLINGÜÍSTICA Síl·laba APUNTS CRISTINA BENITO Homologia ---------- displays → Consonant Analogia ------------- Vocal Learning → Vocal La recursió està muntada sobre les capacitat del Vocal Learning (discreció, combinatorietat (combinacions sotmeses a regles, sistema computacional)).
Vocal Learning → capacitat innata per aprendre (Darwin) Diferència entre sintaxi i gramàtica: - Gramàtica (visió no-cartesiana): serveix per donar referència al contingut conceptual. Passa pels elements funcionals.
Quina és la relació entre les categories funcionals i la recursió? Els elements funcionals van lligats a la comunicació.
La sintaxi només es pot construir si tens gramàtica? Els elements lèxics no varien.
Per fer una estructura viable calen les categories funcionals; és a dir, la gramàtica.
Vocal Learning: és directament comunicació.
Per seguir atenció amb un objecte, necessites gramàtica.
Els nens no-verbals no tenen pointing declaratiu.
5-4-17 Els nens no-verbals no saben imitar.
Imitació: requereix Vocal Learning.
Primer Homo Loquens i després Homo Imitans El síndrome del crit del gat.
El pointing imperatiu no està relacionat amb la gramàtica.
El pointing declaratiu sí que està lligat a la gramàtica i a la referència.
Pointing declaratiu → prelingüístic? Pointing declaratiu: intenció comunicativa, referència, llenguatge.
Pointing imperatiu: intenció individual, AACS (PECS) primats ensinistrats.
14 Joint attention BIOLINGÜÍSTICA APUNTS Tomasello: “el pointing declaratiu és prelingüístic” CRISTINA BENITO Així, podríem dir que el pointing declaratiu és directament lingüístic.
Els no-verbals no tenen intenció comunicativa.
Hockett: comunicació especialitzada → pointing sense contacte Comunicació no-especialitzada → pointing amb contacte López Barroso Comunicació sensorio-motora Dorsal Pathway Hi ha gent que ha dit que hi ha: - llengües sense recursió (piraja)?? llengües sense dualitat de patró (ABSL: llengua de signes)?? El piraja no fan oracions subordinades, però sí que tenen recursió al cap, perquè aprenen portuguès.
ABSL → llengua sense fonologia (perquè no hi ha convenció mínima) al començament, però sí recursió. Laronoff. No se sosté.
24-4-17 Empirical approaches... (Fitch) Conceptions of protolanguage Hi ha d’haver un protollenguatge perquè com que hi ha molts Derived Components of Language.
“Why only us?”: Inferences, MERGE, Berwick & Chomsky Hornstein: modification → MERGE FoL (Faculty of Language) Descent with modification I. TATTERSALL → Simbolisme Interpreten modificació com a FLN (Recursió= recent i sobtat) Cedric: que sigui sobtat tampoc no vol dir que sigui recent.
Test Intel·ligència no-verbal 15 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO 25-4-17 MODELS OF LANGUAGE EVOLUTION: HYPOTHETICAL PROTOLANGUAGES Dicotomies: - Si comunicació o pensament Continuïtat vs. Canvi (en la funció) Salt vs. Gradualitat EXAPTATION, HOWEVER, DOES NOT IMPLY...
- Under exaptations there are spandrels.
ON SPANDRELS, CHANGE OF FUNCTIONS AND WORDS NEGLECT Paraules lèxiques + funcionals → Jerarqui-recursiva La referència s’entén millor en un context comunicatiu.
OSTENSION: signaling signalhood (senyalant que estàs fent ostenció= l’ensenyes directament) The punctuated equilibrium theory: a l’escala de temps geològica, el que cal esperar és una discontinuïtat.
Teoria de l’especiació L’única manera d’aconseguir una espècie és aïllar un subgrup durant un temps.
GOING FURTHER INTO THE SALTATION VS. GRADUALISM ISSUE HCF → FLN (recursió) Pot ser que hi hagués recursió abans que les paraules.
Les paraules han de ser recents.
GENERAL POINTS Necessites els gens dels sapiens.
3-5-17 BIOMUSICOLOGIA: L’origen de l’harmonia tonal i del ritme mètric (Alexandre Celma) MIRAR POWERPOINT.
Cross (2003) Música: part rítmica (estructura mètrica) i notes (estructura tonal-harmònica).
El nostre cervell crea una construcció mental (ritme).
Beat = pulsació 16 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS Metre = organització jeràrquica = compàs CRISTINA BENITO Parkinson = afectació del ritme El soroll no fa harmònics.
Lullaby = cançons de bressol → universal Els ximpanzés no tenen sentit de periodicitat.
8-5-17 Com que hi ha molts DCLs s’ha de suposar per força l’existència d’algun protollenguatge que tingués algun d’aquests, però no tots.
Cedric: l’evolució en el sentit de Darwin és un “descent with modification” = modificacions progressives i lentes. Els chomskians associen falsament “descent” amb “FLB” i la “modification” amb “FLN = merge” adduint que la recursió és una modificació que sorgeix sobtadament: de forma recent en l’evolució de l’espècie.
Fitch: El llenguatge es va desenvolupar pel pensament, no per la comunicació.
Slandel per la facultat del llenguatge: la recursió com a spandrel.
Si s’hagués desenvolupat pel pensament, caldria una explicació de per què es transfereix a la comunicació adquirint una adaptació secundària.
VL strong hypothesis: el VL en ho dóna gairebé tot pel llenguatge.
Saltation vs Gradualism Teoria de l’equilibri puntuat (saltació): el registre fòssil no va en favor de la gradualitat, sinó de la saltació. Els esetriats mostren llargs períodes d’estasi (no canvi), trencat per un canvi brusc i seguits per un altre llarg període d’estasi.
Teoria de l’especiació al·lopàtrica: per què es formi una nova espècie cal que un subgrup d’una determinada espècie quedi aïllat per un llarg període de temps.
Que un canvi sigui sobtat (saltacionisme) no implica que sigui recent.
Que el canvi sigui recent (merge) només es donaria en el cas que vagi directament lligat a les paraules.
Les paraules semblen ser recents perquè no hi ha registre de material simbòlic fins fa 80000 anys.
CONCEPTIONS OF PROTOLANGUAGE Nova proposta - Protollenguatge musical que per força és sintàctic i fonològic. “No hi ha paraules sense sintaxi ni sintaxi sense paraules 10-5-17 El llenguatge és un sistema combinatori.
S’ha demostrat que es pot ser afàsic i tenir la capacitat musical intacta.
PowerPoint 17 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO Proposta nova: tenim un protollenguatge musica que per definició és sintàctic i fonològic. Necessita de combinatòria sotmès a regles o patrons.
Sintaxi fonològica: paraula amb significats però hi ha una combinatòria de sons.
Prepulsors del merge recursiu és el subjacent de la conducta comunicativa dels nostres ancestres del vocal learning.
El merge recursiu no es pot modelar amb una gramàtica d’estats finits.
Segons Fitch, les mutacions (FOXP2) s’han de posar més endarrere.
Nosaltres tenim sintaxi lèxica, i és amb aquesta sintaxi lèxica que ve el merge recursiu. I això seria recent.
Si hem d’assumir que les paraules són recents, llavors aquesta capacitat computacional també és recent. No hi ha paraules sense sintaxi, ni sintaxi sense paraules.
Prediccions diferents: - Protollenguatge gestual: la sintaxi i la semàntica van resseguir la parla Protollenguatge musical: la parla va ser abans que el signat.
Protollenguatge lèxic: la sintaxi va ser la innovació.
Vocal learning va amb ostention, perquè simplement fas i l’altre ja ho sent. El vocal learning és inherentment comunicatiu.
15-5-17 Fitch Autism vs. VL - Repetitive behaviours: problemes en els ganglis basals, que són els responsables dels moviments repetitius de l’autisme.
- Lieberman: defensor de l’Speech i Syntax als ganglis basals.
- Els ganglis basals són homòlegs pel VL en ocells i humans i semblen ser molt bons candidats per les conductes repetitives.
- La parla necessita de molta capacitat predictiva.
La parla és la producció i comprensió d’enunciats.
Els infants aprenen a parlar i processar amb un circuit neuronal específic.
La racionalitat és un tret social que només tenen els comunicadors lingüístics.
Autisme : problemes en el llenguatge, concretament en el processament de la parla.
22-5-17 The emergence of hierarchical structure in human language (Miyagawa, Berwick, Okanoya 2013) Berwick (juntament amb Magayawa i Okanoya): dóna al birdsong un paper que no és el de la mera externalització. La recursió depèn de la integració d’un sistema expressiu (expression structure) i un sistema lèxic (lexical structure).
Expression structure: birdsong: no-semanticitat-categories funcionals 18 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO Lexical structure: primate calls: semanticitat-categories lèxiques (referencialitat funcional) Ostenció: senyal que criden l’atenció per sí mateixos.
PowerPoint: Dual stream Dorsal stream: sensoro-motora.
Ventral stream: és bilateral.
“El riu de l’autisme”: superior subcortical.
Afectació en els ganglis basals.
Els ganglis basals són els seqüenciadors. Podrien ser responsables dels moviments repetitius.
És possible que els autistes tinguin problemes en els ganglis basals (processament de la parla, moviments repetitius).
Dorsal pathway: té dues branques (superior i inferior). L’inferior és per a la sintaxi.
El llenguatge passa per una bona capacitat del processament de la parla.
Fins i tot, l’autista més subtil té problemes.
Dorsal pathway: ganglis basals (els que necessiten per processar so i parlar).
Ínsula: estructura implicada en el llenguatge.
El cerebel connecta amb el còrtex a través dels ganglis basals.
(Mirar Patient HM: a story of memory, madness and family secrets): extirpació dels hipocamps.
24-5-17 Resum assignatura: La base de l’evolució del llenguatge és el VL. L’autisme no-verbal parla a favor de la importància del VL. El babbling és fonamental pel VL. Quan ens referim a la nostra espècie no diem VL, diem parla. Els primats tenen una capacitat específica i molt refinada per aprendre sons. Llenguatge vol dir parla. Es pot veure des del punt de vista evolutiu o ontogenètic. Hipòtesi del VL: - Filogenètica (evolutiva) Ontogenètica (TEA no-verbal / mínimament verbal) El llenguatge és bottom-up perquè comença per la base sensori-motora en el domini auditiva-vocal abans del pensament. Filogenètic: permet pensar en un ancestre que era VL. Hi havia precursors de la fonologia previs a la sintaxi. No hi ha paraules sense sintaxi i no hi ha sintaxi sense paraules. Quan hi ha jerarquia ja no tenim paraules. Per fer sons no cal jerarquia, però per fer patrons ja hi ha d’haver paraules, sintagmes. Les paraules i la sintaxi (gramàtica) seria recent, perquè el registre fòssil no mostra proves fins aquesta època. Se situa després de les mutacions del FOXP2. Els autistes no-verbals no hi ha manera que aprenguin a parlar, només es comuniquen amb PECS. L’autisme no-verbal ens porta a l’oïda i la visió. L’oïda està especialitzada pels sons, que són ràpids, seqüencials, transitoris i requereixen un funcionament molt eficient.
WISC: on més problemes hi ha és a l’speed processing.
19 BIOLINGÜÍSTICA APUNTS CRISTINA BENITO Components del llenguatge Els nens processen parla i processen tot junt (fonologia, gramàtica...). primer és la computació, els sons. En canvi, des de l’evolució primer hi va haver sintaxi fonològica i gràcies al FOXP2 es fan les paraules. Sintaxi i paraules van alhora i s’inclou gramàtica.
Correlats neurals Si hi ha una estructura que tingui a veure amb la paraula és la matèria blanca. AF: desenvolupament neural més identificador entre ximpanzés i humans. Problemes de l’autisme segons la DCM: - Moviments repetitius (repetitive behaviours) Problemes amb la interacció social Problemes amb la comunicació 20 ...