Tema 2 - Avaluació entesa com a procés (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa TEMA 2: L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA ENTESA COM A PROCÉS El concepte d’avaluació psicològica ha estat sotmès a múltiples definicions segons els diferents enfocaments teòrics existents. No obstant això, en l’actualitat, la majoria d’autors estarien d’acord amb les idees expressades en aquesta definició: - L’avaluació psicològica ha de ser entesa com un procés que implica presa de decisions i que té com a objectiu l’anàlisi del comportament humà en un context determinat.
El procés d’avaluació psicològica s’ha d’entendre com el conjunt de fases lògiques i replicables que permeten donar resposta a una petició psicològica. La petició pot ser: Segons el tipus: o Clínic: pacient que no dorm bé o Educatiu: nen amb problemes d’aprenentatge o Judicial i/o social, laboral, forense...
Segons el subjecte d’anàlisi: o Persona: nen, adult, parella, família, grup de persones...
o Tractament, programa o ambient.
1. TIPUS DE PROCÉS 1.1 Procés correlacional (descriptiu – predictiu) Derivat dels models clàssics personoligistes, els quals consideren que les variables de la persona són de naturalesa interna, posseeixen una relativa estabilitat temporal i no poden observar-se directament, per la qual cosa s’han d’avaluar a partir de signes indirectes que les representen, com trets, fantasies o pulsions Aquests models empraven la metodologia correlacional per predir la conducta a partir de correlacions R-R (resposta – resposta). Per exemple, si vull saber si hi ha relació entre la impusivitat i l’extraversió, li passo al pacient un test de cada i comparo respostes.
Aquests models són ‘’pessimistes’’ per la seva idea de l’estabilitat de la conducta (relació amb el tractament), ja que pensen que els trets són interns, possiblement genètics i de difícil modificació.
1.2 Procés experimental (interventiu – valoratiu) Prové del conductisme i té l’objectiu d’explicar la conducta com a resultant de la relació entre E-R (estímul – resposta).
1 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Per modificar la conducta (B) s’havien d’identificar els antecedents (A) que mantenien, reforçaven o sostenien aquesta conducta B, i també els conseqüents (C).
Aquest model A-B-C manté dependència de la situació i l’ambient extern, per tant, si canvia l’entorn canviarà la conducta.
Considera que la conducta observada és com una mostra de la conducta total.
Aquests models són més ‘’optimistes’’ ja que consideren que la conducta és modificable en la mesura que s’introdueixen canvis en el context.
1.3 Visió integradora Inicialment, els dos paradigmes anteriors van ser considerats independents i, fins i tot, oposats, ja que es defensava una alta cientificitat des del model experimental per la seva capacitat de control i de generació de canvi. En canvi, el model correlacional només permetia descriure la relació entre els fets, establint relacions de concomitància.
En l’actualitat es consideren parts d’un mateix procés d’actuació diagnòstica. En les diferents fases del procés d’avaluació psicològica es ressituen els mètodes correlacionals i experimentals i segons l’objectiu (descripció o avaluació) s’utilitza un o altre: Aspectes descriptius o pretractament: o Respondre petició i obtenir informació o Formular hipòtesis o Recollir informació específica amb instruments per verificar les hipòtesis o Formular el diagnòstic o Transmetre la informació Aspectes d’intervenció: o Planificar i seleccionar el tractament o Aplicar el tractament o Valorar el canvi o Seguiment i/o control 2. FASES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA 2.1 Fase I: respondre a una petició i obtenir informació El procés s’inicia en el moment en què es formula una petició de consulta o d’ajuda. El psicòleg centra el problema i pren la decisió personal d’acceptar o rebutjar la consulta (acceptar-lo o derivar-lo).
2 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Segons com es formula Directa: presenta el motiu de consulta de forma oberta i clara des de l’inici. Expressa una petició d’ajuda explícita. Aquesta petició pot contenir sentiments d’insatisfacció personal, problemes adaptatius, inestabilitat emocional, etc.
Indirecta: hi ha peticions que arriben a la consulta d’una forma indirecta sota la petició d’orientació, o sota un motiu que no correspon al que preocupa.
o Es presenta el motiu de consulta emmascarat: la seva expressió és latent, subjacent o confusa amb relació al veritable nucli de la consulta.
o El subjecte no s’atreveix a formular una petició d’ajuda personal.
o El vertader motiu pot, fins i tot, ser desconegut pel mateix consultant.
De curiositat: el subjecte arriba a la consulta manifestant que vol arribar a un nivell més alt d’autoconeixement, que vol saber amb més profunditat com és en realitat, i demana al psicòleg que li faci un estudi de la seva personalitat.
Les peticions de curiositat no sempre han de ser ateses, s’han d’examinar i s’han de determinar les seves possibles repercussions abans d’iniciar el procés.
Segons qui les formula Personal: la petició és formulada pel mateix subjecte amb la voluntat de trobar una solució als seus conflictes. Formular una petició psicològica per iniciativa pròpia comporta tenir consciència del problema i una adequada capacitat d’intuïció.
Familiar: la petició és formulada per un familiar en substitució del subjecte que pateix el problema.
Per tant, cal pressuposar que falla la consciència d’alteració psicològica en el subjecte afectat.
La petició de consulta per part dels familiars és habitual en la infantesa.
Institucional: la petició psicològica també pot ser sol·licitada per institucions.
o Escola: el director del centre i els educadors poden sol·licitar una exploració psicològica individualitzada per a aquells alumnes que presentin dificultats per arribar al nivell de maduresa personal i/o acadèmic adequat.
o Empresa: el director o cap de personal d’una empresa pot sol·licitar una avaluació psicològica per a aquells subjectes que demanin un lloc de treball.
o Centre hospitalari: els professionals o caps de servei poden reclamar o aconsellar una exploració davant de conflictes com l’ansietat, davant operacions quirúrgiques, dol després d’una amputació, acceptació de la mort d’un familiar...
o Dispositius socials (ajuntament, cos de policies...): en cas de situacions de crisi social, per catàstrofes naturals o accidents, també es pot sol·licitar l’ajuda del professional psicòleg per atendre les persones afectades.
3 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o Òrgans judicials: jutges o advocats poden demanar un peritatge psicològic d’un subjecte en procés de separació o divorci, maltractament infantil, abús sexual, etc.
Un cop centrar el problema i decidida la pertinença de la continuació de procés, cal arribar a un acord explícit amb el pacient/client sobre aspectes formals del procés en el que es deixi clar la línia teòrica que segueix el psicòleg, la forma d’actuació d’aquest, la planificació temporal (nº i duració de les sessions), on es duran a terme i els honoraris que es cobraran.
L’objectiu essencial és captar el funcionament holístic del sistema de variables que influencien en la conducta que s’analitza. És indispensable obtenir informació de diverses fonts, de diversa naturalesa i obtingudes amb diversos mètodes i tècniques.
2.2 Fase II: reformular la petició en termes psicològics i formular hipòtesis En primer lloc, s’ha d’estructurar i integrar la informació obtinguda en la fase anterior i donar-li sentit des de la perspectiva teòrica adoptada pel psicòleg.
En segon lloc, s’han de formular hipòtesis diagnòstiques.
- Els models psicològics ofereixen explicacions discordants sobre la naturalesa dels problemes, per tant, en la formulació d’hipòtesis es reconeixen els vincles conceptuals del psicòleg que els formula.
 Exemple: nen que presenta enuresi (manca de control de l’esfínter per fer pipi) També és important realitzar un anàlisi funcional i identificar els antecedents, el desencadenant, les conseqüències i el manteniment.
4 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 2.3 Fase III: recollir informació per verificar hipòtesis Planificació de l’exploració Per fer una planificació correcta de l’examen psicològic cal prendre en consideració els aspectes següents: 1. Selecció de tècniques i proves adequades per analitzar la conducta: les tècniques tenen una especificitat i han de ser emprades per a les finalitats que els són pròpies. La selecció de proves ha de ser coherent amb la concepció psicològica de base de la hipòtesi i ha de poder respondre al nucli del problema.
Els criteris de selecció han d’incloure: o Qualitat mètrica de l’instrument: els instruments seleccionats han de tenir la qualitat conceptual (validesa) i la tècnica (fiabilitat) adequades al problema que es vol mesurar.
o Pertinença de les proves: les proves seleccionades han de ser pertinents a les característiques del cas concret (edat del subjecte, llengua materna, nivell cultural, dèficits específics...) o Novetat de la prova per al subjecte: implica emprar proves que no hagin estat aplicades prèviament al subjecte, ja que el retest produeix efectes d’increment de les puntuacions i perquè les característiques del subjecte s’avaluen millorar en situacions de novetat.
o Necessitat: adequada relació entre el cost i el benefici de les proves seleccionades.
2. Planificació de l’ordre d’administració de les proves: hi ha alguns aspectes que cal preveure respecte a la iniciació i finalització de les proves i a l’ordre de la seva aplicació.
o És aconsellable iniciar l’examen amb proves que facilitin el contacte i l’acceptació de l’exploració, i acabar-lo amb proves que no generin angoixa, perquè així el subjecte manifesti de manera natural els seus problemes.
o S’han d’evitar conflictes (clima distès).
o Respecte a la successió de les proves, cal evitar efectes d’influència. Per exemple, una prova molt dirigida pot generar necessitat de direcció en la prova següent, cosa que infereix en la lliure expressió.
3. Planificació de la temporització de les sessions i presa en consideració dels elements vitals o La duració de les sessions d’examen psicològic està determinada per la capacitat de resposta del subjecte (facilitat de concentració, grau d’ansietat, etc), però en general és habitual organitzar sessions d’entre una i dues hores pels adults, i de menys duració pels infants.
o És aconsellable estendre-la dos o tres sessions, al llarg de les quals l’examinador podrà apreciar la constància del subjecte.
5 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o També cal estar atent a la presència de variables de tipus positiu (obtenció d’un premi) com de tipus negatiu (mort d’un familiar), perquè poden provocar interferències en les respostes a les proves.
Desenvolupament de les sessions d’exploració Cal tenir en compte els aspectes següents: 1. Voluntarietat i/o motivació per a ser analitzat: cal tenir en compte la motivació del subjecte i el grau de col·laboració. L’acceptació de l’exploració determina, en part, la validesa dels resultats.
2. Consigna i control de temps: tant la consigna com els límits temporals de les proves s’han de respectar escrupulosament.
o La consigna (instruccions) s’ha de donar al subjecte de forma literal, tal com es presenta en el manual d’administració de la prova. Tot i així, el psicòleg determina en quina mesura es poden donar instruccions complementàries. Es imprescindible que el subjecte comprengui les instruccions.
3. Prova de límits: en casos extrems es pot procedir a testar els límits.
o En una situació de retest l’examinador pot introduir modificacions en les consignes o en el procediment, amb la finalitat d’obtenir informació complementària que ajuda a valorar les respostes donades pels subjectes.
o Es poden emprar ajudes addicionals, donar més temps per a la solució de problemes, etc.
4. Dinàmica de l’examen psicològic: o Rapport positiu: habilitat d’escolta de l’entrevistador, l’empatia, l’acolliment, el respecte.
o Exploració i autoanàlisi per part del pacient.
o La relació interpersonal establerta en les sessions d’exploració té importància pel seu efecte sobre els resultats de les proves i l’autenticitat de les confidències del subjecte.
o Efecte halo: de la conducta del client sobre la representació mental que el psicòleg es fa d’aquest client.
o Efecte trànsfer: transferència avaluat  avaluador o Efecte contratrànsfer: contratransferència avaluador  avaluat.
Correcció de les proves psicològiques Un cop finalitzada l’exploració psicològica, cal corregir les proves i organitzar tot el material clínic obtingut.
S’han d’evitar diversos errors en: - L’aplicació de plantilles (correcció manual) - Entrada de dades a l’ordinador 6 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 - Errors de càlcul - Utilitzar barems inadequats: per sexe, edat, nivell cultural...
- Adequada interpretació de les puntuacions stardard.
Laura Rodríguez Mesa De la precisió de la correcció en pot dependre el diagnòstic, per tant, no s’ha de negligir en la tasca de correcció de proves aplicades.
2.4 Fase IV: establir diagnòstic psicològic L’aspecte més rellevant d’aquest punt és la verificació de les hipòtesis i l’establiment del diagnòstic.
Verificació de les hipòtesis: per arribar a un diagnòstic, hi ha d’haver una confluència entre les dades obtingudes.
o Si les dades no conflueixen, caldrà seleccionar els punts de discrepància i tractar de fer un nou anàlisi conceptual i tècnic.
o Si es confirmen les hipòtesis, es procedeix a l’establiment del diagnòstic.
Establiment del diagnòstic: el diagnòstic és la presa de decisió sobre quin és el problema del subjecte i quina relació mantenen totes les variables implicades.
o Inclou l’explicació de la gravetat de l’alteració.
Establiment del pronòstic: el pronòstic és una predicció o judici de probabilitat respecte a l’evolució futura d’un individu, procés, conflicte o malaltia.
o S’estableix prenent en consideració alguns elements, com l’insight del subjecte respecte la seva alteració i els seus recursos, la gravetat de la situació, i l’estrès psicosocial que envolta el subjecte, a més de la xarxa de relació social de què disposa per fer front al conflicte.
Fer orientacions o possibilitats de tractament Alternatives diagnòstiques S’ha distingit entre l’etiquetatge diagnòstic o diagnòstic diferencial, i la formulació diagnòstica: Etiquetatge diagnòstic o diagnòstic diferencial: correspon a l’acte d’atorgar una categoria taxonòmica a la conducta problema d’un subjecte.
o Es procedeix per identificació de criteris o símptomes clau i el resultat és una etiqueta diagnostica amb el nom del trastorn (ansietat generalitzada o depressió major).
o Els sistemes taxonòmics més emprats per a classificar una conducta com a patològica són bàsicament el DSM i el CIE.
Formulació diagnòstica: pretén l’anàlisi de la naturalesa o de les causes del problema de manera més comprensiva.
7 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o Inclou la planificació de les accions terapèutiques de manera conseqüent amb els possibles factors etiològics.
 Si aquesta formulació diagnòstica s’organitza sobre les bases de la psicologia conductual o cognoscitiva-conductual, pren el nom de diagnòstic o avaluació funcional, la qual pretén establir relacions de causa – efecte entre variables antecedents i conseqüents de la conducta problema.
Inferència interpretativa  4 graus o Grau I: conducta com a mostra representativa o Grau II: conducta concreta referida a conductes més amples (taxonomies) o Grau III: conducta com a signe de constructes interns (tret) o Grau IV: conducta com a manifestació de dinàmiques més profundes de la personalitat 2.5 Fase V: transmetre informació La transmissió d’informació al subjecte o persona interessada es podrà fer de forma oral (entrevista de retorn d’informacio) o de forma escrita (informe psicològic escrit). També es pot emprar les dues alternatives alhora.
2.6 Fase VI: seleccionar estratègies de tractament La selecció es pot dur a terme pel mateix professional que ha realitzar l’estudi previ, o per un altre a qui s’hagi derivat el cas.
El punt clau de tota planificació de tractament és l’elecció de les conductes que han de ser modificades.
Cal seleccionar com a preferents els comportaments: - Que puguin resultar més distorsionats per als altres o per al client.
- Que alterin més la relació de forces entre les conductes.
- Que siguin més fàcils de modificar.
- Que s’allunyin més de les normes socials.
- Que es considerin bàsics per al desenvolupament de conductes posteriors.
- Que tinguin influència sobre l’adaptació del subjecte.
La conducta clau a modificar serà aquella que produeixi una resposta terapèutica més generalitzable.
2.7 Fase VII: aplicació del tractament El tractament comporta la construcció de condicions òptimes per potenciar un canvi de conducta.
La intervenció representa l’acció explícita sobre un conjunt de variables, escollides amb precisió, que es pressuposa que estan vinculades directament a la manifestació de la conducta problema.
8 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa L’èxit del tractament depèn de: - El poder de generalització del canvi - Les possibilitats de reorganització de la resta de variables afectades indirectament pel mateix tractament.
2.8 Fase VIII: valoració del canvi El canvi de conducta s’aprecia gràcies al contrast entre les dades pre-tractament i les post-tractament.
Per prendre decisions respecte a l’eficàcia d’un tractament, s’ha de partir de la conducta global del subjecte com a marc de referència final, i no únicament la conducta específica que cal tractar.
Un tractament psicològic no ha de desorganitzar l’adequada conducta global del subjecte. S’atén a la conducta però sense perdre de vista la globalitat del comportament.
És important controlar els efectes secundaris, és a dir, aquelles modificacions que el canvi de conducta va produint en la resta de variables.
L’última gran presa de decisió d’aquest procés és decidir si s’ha de continuar el tractament, finalitzar-lo o replantejar-lo.
2.9 Fase IX: seguiment i control L’objectiu d’aquesta fase és comprovar el manteniment del canvi. Per això el psicòleg, d’acord amb el risc de recaiguda que presenti l’alteració del subjecte, marcarà un pla de seguiment.
Dins d’un període de temps determinat, citarà al subjecte per tenir una nova presa de contacte i farà una nova avaluació de la conducta problema.
Si es comprova que el canvi es manté es continuarà amb el pla d’intervenció. Si el canvi no es manté, caldria replantejar-se el tipus de tractament seguit.
3. VARIANTS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ 3.1 El procés d’avaluació en selecció de personal L’objectiu en la selecció de personal és la identificació de subjectes més idonis per ocupar un lloc de treball específic. La petició de consulta o d’assesorament no la formula el propi subjecte, sinó un empresari, un gerent, un responsable de recursos humans, etc.
La recollida d’informació inicial va encaminada a fer un anàlisi del lloc de treball: - Descripció detallada de les tasques que s’han de desenvolupar 9 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa - Coneixement de les condicions de treball i altres requeriments - Valoració dels coneixements, habilitats i experiència necessària per a desenvolupar la tasca.
Aquest anàlisi porta al disseny d’un perfil professiogràfic que serà la pauta de comparació (criteri de contrast) per valorar els candidats.
Fase d’exploració de les habilitats: currículums, forma de presentar la sol·licitud, presència personal, tècniques de portafolis i les proves d’execució (generals, específiques i simulacions o jocs de rols) Fase de verificació de les hipòtesis: comprovar quins són els subjectes que millor s’ajusten al perfil professional establert.
o Recollir informació per verificar la hipòtesi amb paràmetres cognitius, habilitats específiques, personalitat, motivació i disponibilitat.
Fase de transmissió de la informació: es pot dur a terme de forma: o Oral: entrevista de devolució al contractador del servei o Escrita: informe psicològic al contractador del servei o carta al candidat o El psicòleg ha de proposar els subjectes que consideri més adequats mantenint l’objectivitat i l’ètica professional.
Fase d’intervenció: el procés d’avaluació en selecció de personal finalitza en la fase descriptiva i, per tant, normalment no existeix una fase d’intervenció ja que es considera que és un procés de tipus correlacional.
o Hi ha empreses que implanten formació continuada, que podria ser una forma d’intervenció 3.2 Procés d’avaluació en l’àmbit escolar L’objectiu és ajudar als educadors i als pares a millorar l’educació dels estudiants. Dins d’aquest objectiu global, les peticions es concreten en els punts següents: Estudis sobre les aptituds i conducta dels alumnes en relació amb els aprenentatges i l’adaptació a l’escola  anàlisi de les causes de les dificultats acadèmiques, conductes destorb a l’aula...
Orientació d’alumnes i pares  consultes d’orientació professional per decisió de tipus d’estudi, recerca de nova escola, etc.
Orientació de mestres  ajudes per a l’elaboració d’adequacions curriculars individualitzades, orientacions sobre conducció de dificultats específiques, etc.
Cal atendre un problema quan la conducta interfereixi de manera significativa en...
- El rendiment acadèmic del nen - El rendiment acadèmic d’altres nens o en les seves conductes socials 10 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 - L’habilitat del professor per actuar eficaçment - Si el nen es mostra excessivament reservat Laura Rodríguez Mesa 3.3 Procés d’avaluació en l’àmbit clínic En l’àmbit de la psicologia clínica, el procés d’avaluació integradora es duu a terme seguint totes les fases, però la conducció de la totalitat del procés depèn del tipus de consulta.
- Les consultes d’assessorament personal poden ser de tipus descriptiu o correlacional.
- També hi ha processos escindits on la descripció i el diagnòstic les fa un professional i el tractament un altre.
3.4 Procés d’avaluació en altres àmbits Àmbit judicial: peritatges, separacions matrimonias (atorgament de custodies...) Adopció d’infants: adequació de la parella adoptiva Centres d’acollida: situació de desemparament, immigració, retirada de pàtria potestat, etc.
11 ...