Apunts Introducció a la Microeconomia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura introduccio a la microeconomia
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA rosa.garciai@upf.edu Com definiríeu l'economia? Comportament mercats, moviment de diners.
Tema 1. Introducció. L'objecte de l’anàlisi econòmica.
1.1.
Definició i àmbit de l'economia Economia Ciència social que estudia les eleccions dels agents econòmics sobre la utlització de recursos, que són escassos, per a satisfer necessitats humanes, que són il·limitades.
Origen etimològic de Economia: "oikos" (casa) i "nomos" (administració, llei).
En qualsevol manual, es defineix l'economia és una ciència social que s'encarrega de gestionar uns recursos limitats per satisfer unes necessitats il·limitades. Problema d’assignació de recursos: tenim pocs recursos per a moltes necessitats. Mai podem oblidar el problema de la distribució dels recursos i dels beneficis/guanys obtinguts. El seu objecte d'estudi és la societat, des d'un punt de vista econòmic.
Recursos limitats/escassos amb els quals obtenim la producció de béns i serveis, hi ha un procés d'intercanvi (comerç), per poder satisfer les nostres necessitats il·limitades (consum de béns i serveis).
Factors de producció: Conjunt de béns que fem servir com eines per poder produir altres productes finals (tecnologia, capital, etc.). També s'inclou la mà d'obra, ja que ens ajuda a obtenir els nostres productes finals.
L'economia la poden dividir en dues branques: la microeconomia i la macroeconomia.
La macroeconomia intenta analitzar el comportament de l'economia en el seu conjunt (atur, inflació).
La microeconomia analitza com es comporten els consumidors, les empreses, etc.
Estan interrelacionades, perquè els que passi en uns sectors influencia en la resta.
1.2. Com prenen les decisions els individus? Sistemes econòmics Sistema econòmic Sistema de relacions bàsiques, tècniques i institucionals que caracteritzen l’organització econòmica d’una societat.
Els 10 principis per a pensar com un economista Principis de la presa de decisions de la gent: 1. La gent s'encara a disjuntives, és a dir, ha de prendre decisions. Implica renúncies. Si s'escull una opció es renúncia a una altra.
Eficiència/equitat. És difícil assolir els dos objectius alhora.
Eficient Treure el màxim profit dels recursos escassos que es tenen. Importància del creixement de l'economia.
Equitat Els beneficis estiguin distribuïts de la millor manera possible entre la població per tal de que tothom hi tingui accés i se'n pugui beneficiar. Importància de la distribució de la renda.
2. El cost de qualsevol acció es mesura en termes de les oportunitats a que es renúncia. Cost d'oportunitats.
És molt important veure com es calculen els costos i els beneficis de cada acció, podent valorar de forma correcta els costos, ja que és difícil tenir en compte tots, no només els costos de desemborsament de diners, sinó també els costos de renúncia. Hi ha un cost de renúncia. És important tenir una visió genèrica de tots els costos i els beneficis.
3. La gent racional pren decisions comparant els costos marginals amb els beneficis marginals.
Cost mig= cost total entre la quantitat produïda.
Cost marginal = Variació del cost total entre la variació de la quantitat produïda.
Ingrés marginal = Variació de l’ingrès total entre la variació de la quantitat produïda.
4. La gent respon a incentius.
La gent respon de manera individual, i respon a incentius per triar entre les diferents opcions, hi ha incentius positius i negatius.
Principis de la interacció de la gent: 5. El comerç és beneficiós per a tothom.
Les nostres decisions repercuteixen en els altres individus, i les decisions dels individus repercuteixen en nosaltres. Prenem decisions de manera interrelacionada. Els països comercien perquè el que fan és especialitzar-se en els productes en els que són més eficients o tenen més avantatges, i compren els altres productes per als que no són tan eficients a altres països. Tothom surt beneficiós per tots els països que comercien. A la pràctica, no sempre es dóna el benefici. Els comerç implica especialització.
Adam Smith: La riquesa de les nacions (1776).
RRI (Relació Real d'Intercanvi): Relació entre el valor de les exportacions P(x) entre el preu de les importacions P(m).
Si em baixa el meu nivell d'exportacions, la meva RRI cau.
6. Normalment els mercats són una bona manera d'organitzar l'activitat econòmica.
Economia de mercat (pura, només teoria, no es pot donar a la pràctica): Economia en la qual els agents que hi participen actuen lliurement i prenen decisions de manera totalment descentralitzades. No hi funciona cap altra més institució, no hi ha Estat, només funciona el mercat. No hi ha cap tipus d’intervenció per part de l'Estat. Hi ha un mercat lliure.
Adam Smith (La mà invisible): Tots els individus van buscant el seu propi interès a nivell individual, però hi ha una mena de mà invisible que empenya la gent per tal que s'assoleixi el benefici/benestar col·lectiu. Encara que buscant els propi interès, els individus aconsegueixen beneficiar a la resta.
Economia planificada: Totes les decisions que prenen els agents econòmics estan controlades per l'estat.
Son dos situacions extremes.
Economia mixta: El mercat té un pes important com institució, però per sí sol no funciona, necessita el paper de l'Estat, encara que aquest no pren totalment les decisions, és el cas de Catalunya o Espanya.
El mercat és el millor assignador de recursos, ja que és on es troba la oferta i la demanda, però el mercat per sí sol no pot funcionar.
7. De vegades, l'Estat pot millorar potencialment els resultats del mercat (si hi ha errades de mercat o si el resultat no és equitatiu).
La justificació de la intervenció de l'Estat ve per corregir els problemes de funcionament del mercat.
Problemes del mercat: - Eficiència: Les errades de mercat. De vegades el mercat no funciona tan bé com sembla que hauria de funcionar, perquè apareixen les externalitats (actuacions dels individus amb la societat) negatives, i per tant, l'Estat ha d'intervenir. També una altra causa seria el poder del mercat, on es pot donar el monopoli (una sola empresa que controla el mercat) o l'oligopoli (diverses empreses amb més pes que la resta). En principi, totes les empreses haurien de tenir el mateix pes en el mercat.
- Equitat: L'Estat ha d'intervenir per igualar la distribució de la renda.
Principis de l'economia en conjunt: 8. El nivell de vida d'un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis. La productivitat és la font principal dels augments del nivell de vida.
La productivitat és la quantitat de béns i serveis que es poden produir.
9. El creixement de la quantitat de diners és la causa fonamental de la inflació.
La inflació és l'augment del preu dels productes (IPC índex preus consum).
La inflació és un problema perquè els nostres diners perden valor adquisitiu, valor.
Salaris nominals (salaris que realment estem cobrant): W Salaris reals: W/P capacitat de compra d'aquest salari nominal.
Causes de la inflació: - Perquè es produeix més diner. Augmenta l'oferta monetària.
- Perquè augmenta la demanda.
- Expectatives de que l'economia millori.
Causes de la deflació (inflació negativa) l'IPC ha de ser negatiu durant bastant temps: - Caiguda de la demanda.
- Caiguda de les expectatives, ja no són tan favorables.
- Menor consum.
Desinflació: l'IPC no és negatiu però és molt baix.
10. A curt termini la societat s'encara a una disjuntiva entre inflació i atur.
Corba de Phillips Si augmenta la inflació, augmenta l'atur.
Si augmenta la demanda, hi ha un augment de preus: inflació.
Si augmenta la producció (de les empreses), l'atur baixa (+ contractació).
Si augmenten els costos de producció, augmenten els preus.
Si baixa la producció de les empreses, augmenta l'atur.
Estagflació: inflació + atur.
La corba de Phillips no sempre es compleix.
Passos del mètode científic per trobar una mesura de política econòmica Augment de preus - augment de la demanda agregada (hipòtesi) - recollim dades de la realitat - creem un model (ple de supòsits), darrere d'aquests supòsits hi ha judicis de valors.
Un cop tinc aquest model, torno a la realitat i tracto de contrastar el model. Si aquest model funciona (s'accepta), estem acceptant la hipòtesi. L’únic que em queda és buscar un model de política econòmica per corregir l'error, aquesta situació. Si el model no funciona, rebutgem la hipòtesi, i hauríem de tornar a començar.
8 hores Silvia Teo Silvia Teo Taula de possibilitats de producció Avellanes Cacau 1kg. avellanes 2 kg. cacau 2 kg. avellanes 1 kg. cacau Taula costos d'oportunitats cost oportunitats Cost oportunitat cacau avellanes 2 kg. cacau 1/2 kg. avellanes 1/2 kg. cacau 2 kg. avellanes El Teo té avantatge absolut d'avellanes.
La Silvia té avantatge absolut de cacau.
Té avantatge comparatiu qui hagi de renunciar menys. No necessariament ha de coincidir l'avantatge comparatiu amb l'avantatge absolut.
En Teo té avantatge comparatiu en la producció d'avellanes. Perquè ha de renunciar a menys cacau.
La Silvia té avantatge comparatiu en la producció de cacau, ja que ha de renunciar a menys avellanes.
Mai la mateixa persona podrà tenir avantatge comparatiu en tots els productes, però en canvi, la mateixa persona sí que pot tenir avantatge absolut en tots els productes.
Frontera de possibilitats de producció Combinacions que puc fer segons els meus recursos i les meves limitacions.
Són combinacions possibles i eficients. Els punts que m'interessen són els que estan a sobre de la frontera de possibilitats, ja que són el màxim que puc obtenir.
Un punt fora de la frontera és un punt inassolible.
Un punt a dins de la frontera és un punt ineficaç.
Analitzem el mercat de panellets Factors que determinen la demanda de panellets: - Època de l'any, temperatures - Tradició - Preu Corba de demanda Variable independent (preu), variable depenent (quantitat): "Ceteris paribus" La corba es pot desplaçar si, per exemple, tot i que el preu es manté estable, la renta dels clients augmenten, variable que s'havia considerat constant.
"Ceteris paribus" El preu, el temps, són unes variables exògenes. Són aquelles que es determinen fora.
Les variables endògenes són les que es troben dins de la demanda.
Pendent = Variació preu/variació quantitat Pendent negatiu Les variables es mouen en sentits oposats, quan un puja, l'altra baixa.
Constant El pendent es una recta.
Tema 2. Mercats: oferta, demanda i equilibri.
1. Definició La demanda És una funció que relaciona el preu i la quantitat demandada. La quantitat demanda és aquella que els compradors volen i poden comprar.
La llei de demanda Si s'incrementa el preu, baixa la quantitat demandada.
Si baixa el preu, augmenta la quantitat demandada.
Les dues variables es mouen en sentits oposats, per tant, el pendent serà negatiu.
Per que si una variable puja, l'altra baixa?  Efecte substitució Perquè hi ha béns substitutius. Si el preu de les sabates que jo compro puja, puc anar a comprar altres sabates més barates. Puc trobar un altre producte que satisfaci les meves necessitats de la mateixa manera.
 Efecte renda Independentment de que hi hagi un altre producte substitutiu. El fet de que el preu d'un producte pugi de preu, fa que em senti més pobre, per tant, decideixo no comprar-los.
Dividim el resultat de que si augmento el preu, baixa la demanda a causa dels dos efectes anteriors.
2. Representació Corba/Funció de demanda: Relaciona el preu i la quantitat demandada.
Corba d'oferta Quan augmenta el preu, augmenta la quantitat produïda/ofertada, ja que hi ha una possibilitat de vendre més, però no se sap cert, ja que depenem de la demanda.
Desplaçament de la corba d'oferta El desplaçament de la corba d'oferta cap a la dreta fa incrementar o reduir la quantitat demandada tot i que el preu no varia, és a dir, els factors que faran desplaçar la corba cap a la dreta o cap a l'esquerra seran les variables exògenes (no el preu):  Preu dels inputs (matèries primeres)  Tecnologia  Expectatives  Nombres de productors o ofertes Els factors negatius fan que la corba es desplaci cap a l'esquerra.
Els factors positius faran que la corba d'oferta es desplaci cap a la dreta.
Punt d'equilibri de mercat Punt en el que la quantitat demandada i la quantitat ofertada és la mateixa, coincideixen. Per tant, busquem el preu que doni igual demanda i oferta.
El punt d'equilibri és el punt en el que es buida el mercat, ja que tots el que es ven es compra.
Excés d'oferta/excedent Succeeix quan produeixo més quantitat de producte de la que el mercat pot absorbir. Més oferta que demanda. Per poder solucionar aquesta situació, baixem el preu per tal que la demanda augmenti.
L'estat introdueix polítiques econòmiques per poder controlar el mercat i el preu dels productes, per exemple, establint preus mínims i màxims.
Si venem el producte a un preu que està per sobre del punt d'equilibri, el resultat del mercat canvia, és a dir, serà rellevant. (positiu) En canvi, si el preu està per sota, serà irrellevant, és a dir, no servirà de res. (negatiu) L’excés en el mercat de treball es tradueix com l'atur. Una de les raons de l'establiment d'un salari mínim és per evitar que la gent estigui disposada a treballar per salaris massa baixos.
Excés de demanda La quantitat demandada és més elevada que la quantitats ofertada/produïda, és a dir, es demanen més productes dels que es produeixen/fabriquen. La solució és augmentar el preu del producte per tal de que la demanda es redueixi i s'obligui a la gent a reduir el seu consum.
L'Estat estableix un preu màxim, per tal de protegir als consumidors i que el preu de determinats productes no es dispari.
Si venem els productes a un preu que està per sobre del punt d'equilibri, no ens afecta, és a dir, serà irrellevant.
En canvi, si venem els productes a un preu que està per sota del punt d'equilibri, ens afectarà en el resultat del mercat, és a dir, serà rellevant.
L'elasticitat-preu de la demanda Quan puja el preu, la quantitat demandada baixa. Pot ser que quan incrementi el preu, la quantitat demandada baixa molt o poc.
Grau/nivell de sensibilitat que té la quantitat demandada davant de les variacions del preu, estem analitzant la elasticitat-preu de la demanda.
Si augmento el preu un 10% i la quantitat demandada baixa un 20%, tenim una demanda més elàstica, més sensible.
Si augmento el preu un 10% i la quantitat demandada baixa un 5%, tenim una demanda molt poc sensible, inelàstica.
L'elasticitat-renda de la demanda Quant de sensible és la quantitat demandada davant de les variacions de la renda.
L'elasticitat-preu de la oferta Grau de sensibilitat de la quantitat ofertada davant de les variacions dels preu.
Tema 3: Els costos de producció 3.1. Definició amb la producció Per que mesurar els costos de producció? 1. Àmbit d’aplicació 2. Quin és l'objectiu econòmic de l'empresa? 3. Definicions  Ingrés total  Cost total  Benefici total Objectiu principal és maximitzar beneficis.
Els beneficis d'una empresa, sempre els definim com la diferencia entre l’ingrés total i els costos totals (It - Ct).
Ingrés total és preu per quantitat (PxQ).
4. Els costos com a costos d'oportunitat  Els costos explícits (pagament)  Els costos implícits (no pagament). Avaluar el cost de la renúncia. Això el que ens fa és obtenir dos tipus de benefici: 5. Benefici econòmic i benefici comptable  Benefici comptable = ingrés total - costos explícits (mai pot ser cero)  Benefici econòmic = Ingrés total - Costos explícits - costos implícits El benefici econòmic serà sempre menor al benefici comptable.
La producció i els costos 1. La funció de producció És una funció que relaciona la quantitat que produïm i els factors de producció (treball).
3. La llei del producte marginal decreixent El producte marginal d'un factor baixa en augmentar-me l’ús.
Per exemple, si només augmentem el nombre de treballadors, però no augmento el número de maquinària, augmentaré la quantitat produïda, però el rendiment serà decreixent, ja que augmentaré la producció, però la variació de la producció cada cop serà mes petita.
4. La llei del producte marginal decreixent i la corba de costos totals Dues cares de la mateixa moneda.
6/2/14 Si nosaltres volem comprar una màquina que ens costa 300.000 euros. Nosaltres tenim estalviats 100000 euros, i els 200000 euros restants els hem de demanar al banc a un 5% d’interès.
Segons el punt de vista d'un comptable, els costos comptables serien únicament els costos explícits, és a dir, els 10000 euros que hauríem de retornar com a interès.
Segons el punt de vista d'un economista, els costos econòmics, és a dir, els costos explícits (10000 euros dels interessos) i els costos implícits (allò que deixo de guanyar), suposant que deixo de guanyar 5000 euros, ja que aquests 100000 euros els podria invertir al banc a un 5%. En total, 15000 euros.
Mercats perfectament competitius: 1. Hi ha molts compradors i molts venedors, però hi ha tants que cap d'ells te cap incidència sobre el preu. Gran nombre de compradors i de venedors, tots petits en relació al mercat. Són preuacceptants.
2. El producte és homogeni. Tothom ven exactament el mateix producte. No diferenciació de producte.
3. Compradors ben informats del preu de tots els venedors. Informació perfecta.
4. Compradors i venedors actuen independentment. Ni aliances, ni acords. No col·lusió.
5. Les empreses poden entrar al mercat i sortir-ne lliurement. No hi ha barreres a l'entrada/sortida.
Si les coses no funcionen bé a una empresa, perquè te pèrdues, pot abandonar el mercat.
24/2/14 3/3/14 Tema 6: Mercats de Treball Introducció. Teories del Mercat de Treball Treball i ocupació Treball: Conjunt d'activitats destinades a produir béns i serveis per satisfer les nostres necessitats. És un ventall molt ampli d'activitats.
Ocupació: Aquella part del treball, de les activitats que destinem per a produir béns i serveis, que passen pel mercat.
La ocupació considerem com a treball però que passen pel mercat, algunes poden ser remunerades i altres no.
Quan es fan estadístiques relacionades amb el mercat de treball, no tenen en compte les activitats que no passen pel mercat de treball però que també son importants.
 Teoria Neoclàssica de la Distribució: Mercats de factors. Demanda derivada. Demanda, oferta i anàlisi de mercat. El model neoclàssic del mercat de treball.
 Teoria Keynesiana del Mercat de Treball: Rigidesa de Salaris Reals i Insuficiència de la Demanda Agregada.
Introducció A. Mon precapitalista B. Mon capitalista (pèrdua de la seguretat en el treball) El treball comença a passar pel mercat de treball.
Les dones comencen a treballar, i a formar part del mercat de treball, però aquest fet no significa que abans no haguessin treballat.
C. Economistes Clàssics (determinants volums d'atur eren "naturals") Per a ells, l'atur no era un problema. El mercat, per si mateix, faria que l'atur es solucionés. L'Estat no hauria d'intervenir. El cicles econòmics faran que el propi mercat solucioni el problema de l'atur.
D. John Maynard Keynes (atur com a objectiu fonamental de PE) Tenen a veure amb les característiques pròpies de cada país, amb els problemes intrínsecs del mercat de treball, perquè té un mal funcionament. No està funcionant de la millor manera possible. L'atur és un objectiu molt important de política econòmica.
A. Fets importants  New Deal És un programa de política econòmica introduït per Roosvelt a EEUU, per tal de fer front a la gran deprecio dels anys 30. Es caracteritza per un grau elevat d'intervencionisme de l'Estat en l'economia per intentar resoldre els problemes que hi havia i reactivar l'economia.
 Aparició de la Teoria General de Keynes Resoldre l'atur com a objectiu de política econòmica. L'atur apareix com un problema macroeconòmic.
 Informe Willian Beveridge Informe que s'introdueix en el Regne Unit l'any 1943. Introdueix mesures de política econòmica per crear llocs de treball gràcies a la intervenció de l'Estat. Així doncs, s'ha de lluitar contra l'atur.
 Plena ocupació comença a ser recollida a la Constitució de la major part de països Conseqüència.
B. Desprès de la crisi dels 70 i 80 hi ha plena ocupació.
L'atur desapareix dels programes de Política Econòmica.
Teories sobre el mercat de treball Teories ortodoxes Intenten analitzar el mercat de treball com si fos un mercat de béns i serveis. Segons els autors, el mercat de treball funcionaria exactament igual que si fos de béns i serveis.
No tenen en compte el paper de les institucions.
L'objectiu és arribar al punt d'equilibri.
El mercat de treball funciona igual que el mercat de béns i serveis.
Darrere d'aquestes teories troben la Teoria Neoclàssica de la Distribució.
 Teoria Clàssica Hi ha atur perquè hi ha una sèrie de rigideses al mercat de treball. Aquestes rigideses impedeixen que arriben al punt d'equilibri. Si no existissin, sempre ens situaríem al punt d'equilibri. Si hi ha rigideses, les mesures que s'hauran d'aplicar seran per tal de flexibilitzar el mercat de treball. Mesures de política econòmica per flexibilitzar.
Aquestes rigideses provenen de: o Govern: Establiment d'un salari mínim. Ningú pot treballar per sota d'aquest salari, tot i que hauria gent disposada a treballar per sota d'aquest salari.
o Sindicats i de la Negociació Colectiva: Teoria dels insiders, que son la gent que esta treballant, i els outsiders, que son els que busquen treball. Els sindicats defensen els interessos dels que estan treballant, amb un salaris determinats i unes normes determinades. Hi ha gent disposada a treballar sense seguir aquestes pautes.
o Empreses: Teoria dels salaris d’eficiència. Les empreses en determinats moments estan incentivades en pujar els salaris dels seus treballadors per millorar la seva productivitat.
Aquestes tres causes faríem que el nombre de treballadors se situï per sobre del punt equilibri. El salari esta per sota del salari d'equilibri.
L’existència d'atur es deu a rigideses en el mercat de treball.
Si volem solucionar l'atur hem d'introduir mesures de polítiques econòmiques, que incideixin de forma directa en el mercat de treball, mesures flexibilitzadores del mercat de treball.
La part que causa aquest atur és la oferta.
L'atur és "voluntari".
 Teoria keynesiana El problema és que no es creen llocs de treball. El fet de que hi hagi atur té a veure amb un problema de demanda, hi ha manca de demanda.
Hi ha una demanda insuficient. Si vull solucionar el problema de l'atur he d'introduir mesures que afectin a tota l'economia, no només que afectin al mercat de treball, ja que el problema és que no hi ha llocs de treball.
Es diferencia de la teoria clàssica ja que diuen que el problema és l'oferta, però pels keynesians, és la falta demanda.
L'atur és involuntari, ja que les empreses no creen els llocs de treball. Per tant, si existeix atur, és involuntari.
 Teoria Neoclàssica de la Distribució La retribució de cada factor de producció equival al seu nivell de productivitat.
El que jo cobro ha de tenir relació amb el meu nivell de productivitat. Cada vegada més s'intenta que hi hagi aquesta vinculació.
Teories alternatives/heterodoxes El mercat no funciona com el mercat de béns i serveis. Consideren que el mercat no es pot analitzar d'aquesta manera perquè és molt complicat al punt òptim o d'equilibri, i les institucions s'han de tenir en compte, tenint en compte diferents elements.
 Teoria institucionalista Els salaris venen determinats per negociacions entre organitzacions sindicals o empresarials. A traves de la negociació col·lectiva i els salaris col·lectius.
Els sindicats són organitzacions més polítiques que econòmiques.
Les empreses i els sindicats tenen diferents comportament.
El salari no és un salari de mercat que estigui pautat per la oferta i la demanda, prové de les negociacions de les administracions, són salaris pactats.
Cal tenir en compte les estratègies de negociació entre els elements.
 Teoria dels mercats interns de l'empresa Trobem dos tipus de mercat de treball. Per una banda trobem el mercat extern de treball a través del qual les empreses tracten de captar els treballadors que els interessa. Hi ha competència entre les empreses. Funcionaria com diuen les teories ortodoxes, el seu funcionament s'acosta al mercat de béns i serveis. D'altra banda també hi ha un mercat intern de l'empresa, per tal de millorar el seu lloc de treball, per millorar el salari, etc. El funcionament d'aquest mercat s'acostaria a les teories heterodoxes, ja que es fa a través de sindicats i negociacions.
 Teoria de la dualitat o de la segmentació del mercat de treball El mercat està segmentat perquè no tots els llocs de treball tenen les mateixes condicions.
Els mercats de treball primaris estan formats pels llocs de treball que són millors, amb les millors condicions, alts salaris, alts nivells de formació, intensius en tecnologia i capital.
Els mercats de treball secundaris que estan formats pels llocs de treball més precaris, requeriments de baixos nivells de formació, baixos salaris, són intensius en mà d'obra.
La flexi-seguretat La flexibilitat són les diferents maneres per adaptar-se als canvis del cicle econòmic, ajustant elements que afecten al mercat de treball.
La flexibilitat externa numèrica La que facilita l'acomiadament i la contractació. Per exemple, podem abaratir l'acomiadament.
La flexibilitat interna numèrica Modificar la jornada laboral, per exemple, fer-los treballar el cap de setmana, jugo amb la jornada laboral, que treballin més o menys hores.
La flexibilitat interna funcional Com a empresari, es tingui la capacitat de dir als treballadors, o arribar a un acord per tal que els treballadors no sempre tinguin la mateixa tasca. Poder redistribuir la gent dins de les diferents tasques de l'empresa. Que els treballadors que tenim no estiguin especialitzats, poden fer diferents tasques dins de l'empresa.
Flexibilitat salarial No acomiado a ningú, però ajusto els sous dels meus treballadors. Sistemes de remuneració variable. Hi ha una part fixa del sou, i altra que es variable, segons els beneficis de l'empresa, o en funció de la pròpia productivitat del treballador.
Seguretat del lloc de treball Que t'assegurin que no perdràs el teu lloc de treball en aquella empresa.
Seguretat d’ocupació T'assegurin treball, un lloc de treball, encara que sigui en una altra empresa, t'assegurin que tindràs feina.
Seguretat d'ingressos mínims Que tinguis uns ingressos mínims si perds la feina que tens, unes prestacions socials en cas de quedar a l'atur.
Seguretat en termes de conciliació de la vida laboral i la vida familiar.
La flexiseguretat és la combinació de certs elements de la flexibilitat i de la seguretat.
Mini-jobs Neixen a Alemanya, i són treballs amb els que com a màxim es pot guanyar 400 euros al mes, amb menys hores treballades. El que es guanya és independència. El sou és independent de la remuneració que guanyaríem en un altre treball de 8h. En el cas dels mini-jobs, es treballa menys de la jornada completa.
Això doncs, les empreses paguen menys cotitzacions (paguen pensions mes baixes) a la Seguretat Social, i per tant, els treballadors cotitzen menys i cobren pensions pitjors, ja que han treballat a base de mini-jobs.
Atur. Causes i tipologies En la tradició keynesiana el concepte d'atur va lligat al l'atur involuntari.
Plena ocupació no implica que tothom treballi.
Tipus d'atur:  Atur estructural Activitats productives en regressió. Possible solució que es podria aplicar: Politiques econòmiques de formació i reconversió professional.
És independent del cicle econòmic que tinguem i es manté a llarg termini. Té a veure amb problemes més estructurals de la nostra economia, com l'estructura productiva, que pot provocar aquest atur.
Està relacionat amb aspectes amb problemes més profunds de la nostra economia.
 Atur friccional Evolució tecnològica i canvis en la demanda. Possible solució: Politiques econòmiques de millora dels sistemes d’informació.
Normalment té a veure amb el fet de que de cop i volta ens quedem sense feina, el temps que va entre que ens quedem sense feina i en trobem una altra. Té a veure amb la manca d’informació i posar-se en contacte entre les empeses que busquen treballadors i les persones que busquen feina. Atur a curt termini. Situació sense crisi econòmica.
 Atur estacional Està relacionat amb determinades activitats econòmiques que només requereixen treballadors en unes èpoques de l'any determinades. Possible solució: Politiques econòmiques que hauran d'intentar diversificar l’estructura productiva.
 Atur cíclic Taxa d'atur vinculada a l’evolució del cicle econòmic. Possible solució: Politiques econòmiques de tipus keynesià es centra en la correcció d'aquest tipus d'atur.
Llei d'Okun: Relaciona el PIB real i la taxa d'atur d'una economia. Avalua el cost d'una situació de crisi en termes de taxa d'atur.
Població en edat laboral: Persones majors de 16 anys.
La població activa està formada pels ocupats i els aturats, per tant, es defineix con les persones en edat laboral que treballen o busquen feina activament.
Teoria neoclàssica de la distribució La demanda d'un factor de producció és una demanda derivada, (PPT) TEMA 7: EXTERNALITATS Quan hi ha externalitats, l'equilibri de mercat no funciona.
Una externalitat es l'impacte que te l'activitat econòmica que algun agent realitza sobre la resta de la societat. Por ser positiva o negativa.
...