TEMA 1 CREACIÓN Y EVOLUCIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2014
Páginas 24
Fecha de subida 25/02/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 49
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 Creació i evolució de la Unió Europea 1. Antecedents La creació de la UE és fruit d’ una evolució històrica, polític, jurídica, econòmica i social.
La delimitació d’ Europa, és a dir, la idea d’ Europa comença a l’ Edat Mitjana, en la que s’ aplicaven uns criteris religiosos i geogràfics. La comunitat cultural europea de l’ Europa mitjana es caracteritzava per una llengua i una religió comunes; però Europa començà a tenir consciència de si mateixa a partir del segle XVI amb l’ aparició de l’ Edat Moderna, la zona d’ Europa s’ organitzà en estats sobirans, independents, i tenen una jurisdicció exclusiva sobre el territori, l’ Estat controla el territoris. La política de l’ època va intentar organitzar el turmentat mapa europeu dels segles XVI i XVII mitjançant el sistema d’ Estats Europeus procedent de la Pau de Westfalia (1648). Convé afegir que a partir de l’ Edat Moderna, es desenvolupen els imperis colonials i que en el fons són l’ embrió d’ una cerra consciència europea, ja que els que colonitzaven, portaven la civilització. Colonialisme- Identificació d’ Europa com els civilitzats.
Durant el període de la I GM, Europa es caracteritza per una divisió cultural i des del punt de vista polític, pels nacionalismes. A més, en aquest escenari, comencen durant tot el s. XIX, moltes colònies a independitzar-se de la metròpolis, i existiren moltes discrepàncies polítiques i econòmiques. Això va fent que des de principi del s. XI, hi hagués una idea entre els filòsofs (Kant, Saint Simon) i pensadors europeus de rebutjar la guerra, sobretot quan s’ utilitzava com a instrument de la lluita de poder entre els estats. Proposta davant d’ aquesta critica contra la guerra- Constituir d’ alguna manera, un poder supranacional els països europeus que s’ organitzarien en democràcies. Això, ja va ser defensat al 1863 per Proudhon. Evolució: Confrontació entre Estats, colònies, període de guerres i entre guerres i la solució és crear un en supranacional, una de les possibles solucions.
La construcció Europea després de 1945: El moviment europeu i el federalisme europeu.
1 En l’ escenari post II GM, Europa es troba dividida en 2 blocs, soviètics i els aliats. A més, Europa està en ruïnes, destruïda, tots els punts estratègics han estat destruïts, això comporta el dèficit econòmic. Existeix, en contraposició als soviètics, una defensa a les idees del lliure mercat i del capitalisme. Europa s’ havia de reconstruir econòmicament, i això comportava la necessitat de cooperar en 3 àmbits: militar, econòmic i polític/ ideològic. Diferents concepcions es van encarregar d’ aconseguir aquests objectius; d’ entrada, el federalisme, funcionalisme i la cooperació inter governamental, entre estats.
 Federalisme. Es basa en 3 principis: Autonomia, Cooperació i Subsidiarietat. En el 1948, la idea del Federalisme, tenia poc recolzament popular, de fet, hi havia una proposta per part de federalistes belgues i francesos de fer els Estats Units d’ Europa; però que va tenir un suport molt baix de l’ electoral, es va descartar aquesta proposta. Francesos i Belgues perquè són els que més han patit la guerra, tenen por d’ Alemanya, i una de les solucions és neutralitzar-la.
 Funcionalisme. Parteix de la idea que aïlladament els estats no poden satisfer les necessitats bàsiques humanes, com per exemple la seguretat o l’ economia. Un Estat per separat no pot abastir 100% les necessitats del sues ciutadans, i per tant, s’ han d’ agrupar en organitzacions internacionals. La idea principal és que la raó comuna triomfa sobre la politització. L’ acció comuna és més efectiva que l’ acció individual.
Per exemple, la teoria de l’ engranatge, és a dir, començarà construir un dels sectors i aquest en posar-se en marxa, es podrà arribar a sectors més amples. El carbó serveix per fer energia, moure maquinària... si només regulem el carbó, i els Estats cooperen respecte aquest es necessitaran prendre decisions comuns sobre els treballadors, polítiques de transports i d’ aquesta manera es podran regulars molts més àmbits. Regula primer 1 matèria i t’ obligarà a regular matèries que abarquen molts més àmbits.
 Neo funcionalisme. Parteix de la idea del funcionalisme. Opinió comuna, la regulació havia de ser tècnica, no política, deixar de banda els interessos polítiques. El neofuncionalisme diu que no existeixen solucions purament tècniques, de fet, cal una voluntat política per la integració dels valors i els sistemes.
Mitjançant modificacions jurídiques i tècniques, es pot aconseguir una aproximació 2 econòmica, per tant, mitjans jurídics i tècnics amb política pot portar a Europa a una integració econòmica.
 Cooperació intergovernamental. Aquesta cooperació està lligada a la teoria realista. Aquesta teoria es defensora de les relacions internacionals dels Estats per interès nacional, és a dir, els Estats quan es relacionen és perquè tenen uns interessos nacionals, el que acaben defensant són els seus propis interessos. La cooperació ens dóna un patró clàssic d’ Organització internacional, que era el patró clàssic que triomfava abans de la II GM. Això agradava als Estats j que cadascun d’ ells tenia 1 vot, a l’ inici de la UE tots els estats tenien 1 vot, igualtat entre els Estats.
A més, aquest patró clàssic d’ OI no posava en perill la sobirania dels Estats, els Estats es vinculen al que volen i a res més, no erosiona competències pròpies de l’ Estat.
A la Unió europea existeixen els 3 models alhora. Des del principi, hi ha una coexistència de les 3 concepcions. Convé afegir, que prèviament a que sorgís la UE, tampoc hi hagué un model predominant. Hi ha models d’ integració previs a la UE Be-nel-lux, però no hi havia cap organització creada basada únicament pel federalisme. S’ ha de tenir en compte que abans de la UE, la cooperació intergovernamental triomfava, de fet el president Churchill en un discurs a Zurich va proposar crear una organització regional que no erosionés la competència dels Estats.
El Pla Marshall: EL despertar immediat de la integració europea.
La cooperació intergovernamental, abans de la UE, va donar alguns resultats diferents en certs àmbits. Econòmic, militar i polític. L’ economia europea de la segona postguerra es basava en l’ autarquia i el bescanvi. La situació de penúria era tal que la dislocació econòmica, social y política que es vivia feia témer que aquesta meitat occidental pogués caure en mans comunistes. Això va fer que els Estats Units presentés el Pla Marshall, fruit d’ una conferència en la Universitat de Harvard l’ any 1947  Àmbit econòmic. 1948 es va crear l’ Organització Europea de cooperació econòmica (OECE). L’ objectiu d’ aquesta OI era la gestió del Pla Marshall. Aquest pla consistia en que el Govern nord americà pagaria directament als exportadors americans que venguessin productes als Governs o fabricants europeus. La reconstrucció de la 3 indústria, i el transport europeu, crear xarxes de transport dins d’ Europa. 1961 la OECE, evoluciona en l’ OCDE. Hi ha una evolució, uns canvis en els tractats ja que Europa està mig reconstruïda, i es veu que l’ OI té poca a fer, i la re dissenyen en els objectius, OCDE, organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic. Fa previsions, coordina polítiques, pot imposar regles a les ajudes que es donen als països pobres. És una Organització Internacional, per tant el poder de decisió el tenen els Estats que hi formen part.
 Àmbit militar. Por invasió soviètica i por ressorgiment armat alemany. França i RU van signar un Tractat de Duquerque amb la intenció de crear una aliança i assistència mútua en cas d’ atac alemany, que més tard va incloure al BENELUX. En el sector militar, en el 1948, hi havia un tractat de defensa mútua entre el Regne Unit i França, però altres països van voler- s’ hi afegir, i es va crear una OI, en el1954 es va crear la Unió de l’ Europa Occidental. Paral·lelament en el 1949, sorgeix la OTAN que va ser un èxit, Europa Occidental , EEUU i Canadà. Com a contrapartida, la Unió de la Europa Occidental va quedar una mica abandonada, existeix però ningú la fa servir.
Els darrers anys amb el tema de la lluita contra el terror volen tornar a posar en marxa la Unió de l’ Europa Occidental. No es podia pensar en la idea d’ un exèrcit europeu sense Alemanya, tot i que a França no li feia gaire gràcia. Amb l’ anomenat Pla Pleven es va crear la Comunitat Europea de Defensa (CED).
 Àmbit polític. Un antecedent a la UE és el Consell d’ Europa. NO CONFONDRE AMB EL CONSELL EUROPEU. El Consell d’ Europa ÉS INDEPENDENT A LA UE. Aquest neix en un Congrés de la Haia en 1948, era un congrés que agrupava els moviments per la UE, moviments polítics i ideològics. Hi havia representants de 19 països de l’ àmbit europeu, i va finalitzar amb la proposta de creació d’ una OI de caire quasi federal, aquesta idea d’ entrada, la gent que era pro Europa, pensaven que la solució era fer una Oi quasi federal. Aquesta idea va ser desvirtuada pel Regne Unit, s’hi va oposar i va influenciar moltíssim, va ser desvirtuat pel Regne Unit entre altres coses perquè defensava molt els interessos d’ EUA. Finalment, el que va sortir del congrés, va ser en 1949, la creació del Consell d’ Europa. En el seu origen, el seu objectiu bàsic era salvaguardar els interessos bàsics democràtics i la defensa dels drets humans. Per aquest motiu es va aprovar la Carta Europea del Drets Humans. El Consell d’ Europa dóna satisfacció a les corrents intergovernamentals, amb el suport dels països 4 anglosaxons, que no volien fer una cessió de sobirania sinó una cooperació intergovernamental. D’ altra banda, les corrents federalistes, partidàries de la cessió parcial de sobirania i d’ institucions dotades de poders importants es sentien insatisfetes amb el Consell d’ Europa, i per consegüent van crear la CECA, iniciant així l’ actual procés d’ integració europea.
Consell d’ Europa – Carta Europea de Drets Humans. De la qual és garant el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Aquest tribunal no és àmbit de la Unió Europea. Al Consell d’ Europa té més de 47 estats, i a la UE Europa n’ hi ha 28. Tots els Estats de la UE estan dintre del Consell d’Europa. Aquest Consell va fer molts tractats sectorials, és com una OI clàssica, l’ Estat decideix què ratifica i què no vol ratificar.
A la UE, hi ha 2 fòrums de decisió on hi ha Estats i també es diuen Consell Europeu.
UE- Carta de Drets Fonamentals, garant de la qual és el Tribunal de Justícia de la UE.
UE 28 Estats.
2. Unió Europea 2.1 El Pla Schuman y la C.E.C.A La CECA va ser la primera de les 3 Comunitats Europees i la més ambiciosa políticament.
El procés d’ integració europea, propiciat per EEUU mitjançant el Pla Marshall, va néixer de forma immediata amb la Declaració de Schuman, presentada pel Ministre francès d’ exteriors Robert Schuman, però elaborada per Jean Monet. El propòsit polític primordial consistia en posar definitivament fi a l’ antagonisme franco- alemany combinant-lo amb un objectiu econòmic. Per a ell, la unificació política sorgiria de la fusió d’ interessos.
El Pla Schuman, proposava iniciar un procés d’ integració a Europa, des d’ un perspectiva funcionalista en el sector econòmic. La declaració de Schuman parlava de la creació d’ una Europa a partir de petits passos (engranatge), i això dels petits passos es va aplicant en moltes ocasions.
5 La idea de Schuman era començar per l’ economia, i un sector vinculat a la guerra. El model que va plasmar aquesta idea va se dissenyat per Jean Monnet.
Els objectius d’ aquest pla consistien en: 1. Integrar el carbó i l’ acer, prendre decisions comunes pel que fa al carbó i l’ acer.
MERCAT COMÚ.
2. Eliminar les tensions a la compra del Rurh (Riu clau mercaderies).
3. Assegurar la pau i iniciar el procés d’ unificació d’ Europa.
-Declaració de Schuman- Aquesta proposta es va discutir a la conferència intergovernamental de París de 1950, en la que el Regne Unit va mostrar oposició en tot el que es proposava, fins el punt que se’l va anomenar el cavall de Troia dels EUA.
Finalment com a resultat d’ aquesta conferència es va arribar a un acord, crear la CECA, mitjançant un TRACTAT, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 1952. Durada limitada de 50 anys, al 2002 es va extingir. Amb la CECA s’ inicià un procés de federalització parcial o funcional, basat en la progressivitat, que afectava a un sector concret i limitat, però decisiu en l’ estratègia econòmica i política dels sis Estats fundadors de la CECA (França, Alemanya, Itàlia, BENELUX).
Funcionament de la CECA La CECA tenia diferents òrgans de govern, d’ una banda tenia una alta autoritat comuna, aquesta tenia poders vinculants, és a dir, els estats que l’ havien ratificar havien de seguir les seves decisions. Per començar, l’ alta autoritat gestionava els recursos propis de la CECA que els treien de les exempcions (impostos) que gravaven el carbó i l’ acer.
A més, l’ alta autoritat comuna tenia certes competències que tenien alguns objectius com, assegurar l’ abastiment dels mercats, assegurar les millores de vida dels treballadors vinculats al carbó i l’ acer, assegurar els nivells de productivitat, regular preus, fomentar el comerç i les inversions i evitar pertorbacions en els mercats.
Aquesta alta autoritat també s’ encarregava de fer les adaptacions estructurals necessàries per les indústries. No només intervé en el carbó i l’ acer, sinó que té incidència en altres àmbits, funcionalisme, amplia les seves competències.
La CECA tenia una altra institució anomenada Assemblea, amb poder consultiu (no vinculant) la qual no era una Assemblea parlamentària, eren representants dels Estats, 6 i exercia el control polític i de representació del ciutadans, però no eren escollits de forma directa i democràtica. Comitè Consultiu de la CECA, amb poder consultiu, que agrupava tant als productors com als comerciants del carbó i l’ acer. També hi havia el Consell de Ministres, és a dir, representants del Estats, i finalment el Tribunal de la CECA, tribunal de justícia de la CECA, que controlava la legalitat de les actuacions dels Estats membres. Actuacions conformes amb el que hi havia al tractat de la CECA.
La CECA malgrat les crítiques i les dificultats, va ser un èxits des del punt de vista jurídic especialment, ja que va ser una OI que estava ben dissenyada, i això va comportar que en un temps es comencés a plantejar altres projectes d’ integració com són la Comunitat Econòmica Europea CEE (s’ ha anat transformant amb el temps) , i la Comunitat Europea de l’ Energia Atòmica CEEA o EURATOM (vigent actualment).
2.2 Tractats constitutius de la CEE i el EURATOM i les seves modificacions El fracàs de la Comunitat Europea de Defensa, va comportar que els 6, a iniciativa italiana, es reunissin a Messina. Es va encarregar un projecte de rellançament de la integració sobre les següents bases: desenvolupament de les Institucions, fusió progressiva de les economies, creació d’ un mercat comú i harmonització de les polítiques socials. Per poder dur a terme això, es va crear un Comité Intergovernamental d’ Experts presidit per Spaak. La Conferència de Messina (intergovernamental) de l’ any 1955, La Comunitat Europea es crear al 1957, es presenta l’elaboració de l’ informe Spaak, el qual recomana la integració econòmica. Fins al moment només s’ havia integrat el carbó i l’ acer. Paral·lelament França proposa la integració i gestió de l’ energia nuclear. Aquestes dues propostes creen la CEE i l’ EURATOM. Tots dos tractats entraren en vigor l’ any 1958.
Objectius de l’ EURATOM Creació indústria pròpia potent, en el sector de l’ energia nuclear pacífica. A més un altre objectiu és fomentar l’ exportació tecnològica i assegurar la rendibilitat de les inversions. En aquell moment, la UE no estava composada per 28 estats, sinó per 6 Estats (França, RU, Benelux, Alemanya i Itàlia).
7 Finalment l’ EURATOM tenia unes institucions que tenien uns objectius específics, impulsar acciones comunes d’ investigació, seguretat aprofitament de l’ energia nuclear de forma eficient, i difusió dels coneixements tècnics. Res està vinculat al tema militar.
Objectius de la CEE D’entrada l’objectiu principal era crear, generar un mercat comú amb un desenvolupament harmònic de les activitats econòmiques, és a dir, que cap dels països creixés de manera desproporcionada respecte als altres, ja que la idea es l’ avanç conjunt cap a una situació millor. Mercat comú que beneficiarà a tothom. El que havia de buscar, era que hi hagués una expansió equilibrada i creixent de l’ economia amb una conseqüent elevació del nivell de vida dels ciutadans. La Comunitat Econòmica Europea, la ideologia que hi ha al darrere és clarament ideal, establir un mercat amb lliure competència i una lògica de mercat, que hi hagi creixement. Per aquest motiu, la CEE va començar a desenvolupar polítiques comuns en el camp de l’ agricultura, transport i relacions comercials entre els estats, àmbit limitat però molt vinculat a l’ economia dels estats.
Després de la conferència de Messina, es van crear 3 comunitats europees, 3 entitats jurídicament independents i clarament diferenciades amb els seus òrgans de pressa de decisions. CECA, CEE i EURATOM i així funcionà fins al 2009. El rerefons comú a aquestes 3,és la integració entre els estats europeus. Poder supra nacional que faci que els estats estiguin en pau, i amb institucions que tenen la possibilitat d’ emetre decisions jurídicament vinculants pels seus membres. La idea d’ aquest model és buscar la integració econòmica amb certa limitació dels sectors, no són tots els sectors econòmics, que allarg termini porti a una unitat política (neo funcionalisme).
Resultats de la CECA, CEE i EURATOM Els resultats eren merament econòmics, però en l’ àmbit polític no va ser el mateix. La creació de la UE es redueix a un tema econòmic.
Vincles polítics- Després de la CECA van néixer unes institucions per assumir una unitat política. Comunitat Europea de Defensa, regulava la defensa dels estats. La comunitat aquesta mai va entrar en vigor, perquè França es va oposar rotundament, ja que 8 afirmaven que un alemany mai serà un comandant de les nostres forces armades (franceses). A més, dintre de França hi havia una divisió clara entre les esquerres. Segona proposta d’ unió política, la Comunitat Política europea, aquesta proposta va ser elaborada per l’ Assemblea de la CECA, bàsicament aquesta organització s’ havia d’ encarregar d’ uns àmbits molt concrets. Les relacions exteriors dels estats, la coordinació de polítiques econòmiques, i la coordinació del mercat comú (factors de producciópersones, béns i serveis), unió política que desenvolupés aquests objectius, i que a la llarga absorbís allò que feia la CECA, i el que estava previst que fes la Comunitat Europea de Defensa. La idea era que fos una entitat única que ho absorbís tot. Aquesta comunitat presentava un clar model federal, i sorprenentment va tenir una oposició dels estats federalistes del Benelux.
Al 1968 es va plantejar la idea de reiniciar el camí cap a la unió política. Sense una unió política era molt dificultós dur a terme les propostes que es feien. Veient que la Comunitat política havia fracassat, es planteja crear la Cooperació Política Europea, cooperació- decidir entre tots, la qual va començar a funcionar a partir dels anys70. No és una OI però és un fòrum de presa de decisions. Té uns objectius i unes accions que van més enllà de les accions de la comunitat. Consisteixen en reunions periòdiques dels caps d’ estat o de govern, o bé en alguns casos dels Ministres d’ Assumptes exteriors, i la idea d’ aquesta cooperació és intentar coordinar l’ acció exterior amb matèries d’ interès comú. Clar esquema de cooperació intergovernamental, cada estat 1 vot, però sense tractat.
Escenari post CECA Un cop es va adoptar la CECA, es regeix per un sistema de petits passos, i de creació progressiva de solidaritats de fets, a la pràctica davant d’ un fet concret, ens posem d’ acord i ho defensem comunament. A més, aquest escenari presenta una tensió entre el respecte per la integració i el desix que continuen tenint els estats per mantenir la cooperació intergovernamental clàssica. Convé afegir, una nota clara i identificativa són les reformes, per tant comporta que en aquest escenari hi hagi una certa inestabilitat per dos motius: Inseguretat en el model polític a seguir, i la falta d’ una identificació clara dels objectius reals. Això comporta que els Tractats són olt complicats d’ entendre, 9 una redacció complexa i de difícil interpretació, aquest fet d’ ha anat solucionant però continuen havent articles molts difícils d’ entendre i d’ interpretar.
Amb el pas de temps va comportar que amb aquest escenari augmentés la complexitat de les comunitats, i per tant, hi ha un aprofundiment en els objectius de la UE i en els membres, cada cop hi ha més membres en la UE.
Com es fa l’ aprofundiment? Modificacions puntuals i sectorials dels tractats constitutius, modificant els Tractats internacionals que van canviant la UE, com per exemple, es crearen recursos propis, es donava més poder pressupostari en alguna institució. Redissenyaven el tema mitjançant els tractats i creant coses noves.
2.2 MODIFICACIONS MITJANÇANT TRACTATS INTERNACIONALS, JA QUE AQUESTES 3 INSTITUCIONS SÓN ASIMATEIX TRACTATS INTERNACIONALS.
Modificacions importants/ Modificacions globals. Revisions globals dels tractats. En una Conferència IG, revisió d’ article per article. Revisions de caràcter global:  Acte Única Europea. AUE Reforma important. Unificava totes les institucions, però és un tractat realment. Va suposar un prellançament comunitari des del punt de vista polític. Entrà en vigor a mitjans dels anys 80. Hi havia mostres prèvies a l’ acte única, es deia que s’ havia de tendir a la unió política. Ja hi havia un acord una mica més avançat per a la unió política. En el pla parlamentari, el Parlament Europeu van encarregar fer un informe al senyor Spinelli, i ell amb uns amics van dissenyar un pla d’ unió política, un projecte de tractat d’ unió ja que tenia òrgans duplicats, etc. El projecte Spinelli preveia importants modificacions institucionals.
Tractat que engloba tot des del punt de vista institucional, engloba les 3 institucions (CECA, CEE i EURATOM). Després del fracàs d’ aquest projecte, el Consell europeu reunit a Milà al juny de 1985, va convocar una conferència intergovernamental , la qual va aprovar l’ acte el 17 i 28 de febrer de 1986.. Derivat d’ això es va crear un comitè Dooge, en el que se li encarregà que esbrinés on es pot millorar des del punt de vista de competències i d’ institucions cada un dels 3 tractats.
L’ acte única europea va ser signat a Luxemburg i a la Haia, l’ any 1986 i que va entrar en vigor a finals dels anys 80 10 Comporta la reforma de tots els tractats fundacionals, les reformes van afectar a totes les institucions, atribuint-les hi noves competències. Es tracta d’ un text únic, 1 preàmbul i 3 títols. És el primer instrument jurídic que recull la cooperació política i la integració comunitària, i a més, enuncia la voluntat d’ avançar cap a la Unió Europea, no la instauració de la UE. S’ inclou també la cooperació política dels tractats, i finalment estableix un termini per la consecució del mercat únic abans del 31 de desembre de 1992, conseqüentment com que l’ acte posa aquest objectiu de data, reforça les competències de les comunitats en aquest àmbit, ja que s’ ha fixat una data de compliment perquè hi havia estats que no complien els seus objectius.
Parèntesis. Les modificacions globals modifiquen els tractats internacionals, amb els mitjans internacionals, no es pot canviar un tractat sense que les parts hi estiguin d’ acord. En el moment en que s’ aprova l’ Acte Única Europea, existeix el tractat de la CECA ( 1952 normes comuns entre els estats sobre l’ acer i el carbó que durava 50 anys), el tractat de la CEE ( 1957 Tractat de Roma, regulava el sector econòmic, no només el mercat comú, actualment està vigent però no al 100%, ja que s’ha renombrat i finalment a acabat sent una altra cosa. La CEE a partir d’ un moment va assumir les competència de la CECA) i l’ EURATOM (1957 Tractat de Roma, encara vigent, normes comuns sobre l’ energia atòmica amb objectius pacífics ja que la defensa va per la OTAN), 3 organitzacions internacionals diferents. Per mirar si un tractat està vigent hi ha un diària oficial de la UE.
En aquest escenari, van haver diferents modificacions puntuals. Entre que no s’ aprova l’ Acte Única Europea i altres tractats, hi havia diferents passos a seguir. En l’ any 1979 es va posar en marxa el sistema monetari europeu, es van fixar els canvis.
L’ any 1076 s’ havia aprovat un acte que decidia que el Parlament Europeu, institució de la CEE, el votarien els ciutadans, i l’ any 1979 es va fer la primera votació de la ciutadania per escollir els representants del Parlament. A partir 1965, hi va haver una primera unificació d’ institucions, intentar no triplicar institucions (CECA, CEE i EURATOM). Les mateixes institucions però s’ havia d’ especificar de quina de les tres era l’ acte en concret.
11 De manera paral·lela es van anar creant diferent programes legislatius i pressupostaris, ajudes europees.
Per això mateix amb l’ Acte Únic Europeu es vol englobar totes les institucions.
 Tractat de Maastricht. CREA LA UNIÓ EUROPEA FUNDADA EN LES COMUNITATS EUROPEES. Reforma global, la majoria de les reformes globals van unides a la incorporació de nous estats a la UE. Aquest tractat, és conegut com a Tractat de gènesi de la Unió Europea, primera vegada que es comença a parlar d’ UE, però no vol di que estigui configurada com a OI. El context de l’ adopció d’ aquest tractat, és la necessitat i l’ objectiu que es va aconseguir establert per l’ Acte Únic Europea (consecució del mercat comú). D’ altra banda, es un moment històric convuls, caiguda mur de Berlin, invasió d’ Iraq a Kuwait, però a més, abans havia caigut la Unió soviètica, i es reunifica Alemanya i per conseqüència, duplica els seus habitants. El Consell Europeu de Dublín l’ any 1990 va convocar una conferència, obrir les negociacions conferència inter governamental, caps de governs s’ ajuntaran per decidir que es fa amb els tractats. A més convoca 2 conferencies inter governamentals, que se celebraren de manera paral·lela, d’ entrada amb la unió econòmica monetària i la unió política.
El tractat resultant es signa a Maastricht i se li assigna el nom: Tractat de la Unió Europea (no confondre amb el tractat de la Unió Europea actual). TUE. Aquest tractat va modificar àmpliament els Tractats, i va fer perdre ca la més coneguda de les organitzacions comunitàries, la CEE, que va passar a anomenar-se Comunitat Europea.
Entrada en vigor. 1 de Novembre del 1993. Va trigar una mica en entrar en vigor, perquè hi ha països on hi van haver debats parlamentaris per esbrinar si ho havien de ratificar o no, en concret a Dinamarca, RU, França i Alemanya. No els hi agradava per l’ enfocament, la filosofia neo liberal que regia en l’ enfocament econòmic, ja que un altra els imposaria les normes, i per la possible pèrdua de sobirania política.
Què reformava aquest tractat. Reformava més de 160 articles del TCEE, i inclou les comunitats Europees, les 3 existents, en un tractat únic internacional, que per la doctrina és un tractat dels tractats. Es crea definitivament un marc institucional 12 únic, tant per les estructures comunitàries, com per les estructures intergovernamentals. Estan en el mateix marc institucional. HO AGRUPA TOT I DÓNA UN ÚNIC MODEL INSTITUCIONAL. A més, el tractat ja preveu una reforma directament. A partir del 1996, s’haurà de der una conferència per revisar-ho, termini de 4 anys.
La doctrina pensa en la UE com un temple grec, que se sustenta en base a un primer pilar d’ integració (TCECA, TCEE i TCEEA/ Euratom ). Hi ha dos pilars més, primer hi havia una preocupació respecte a l’ acció exterior, per aquest motiu el segon pilar el configura la política exterior i de seguretat comú DESC, i per acabar hi ha un tercer pilar molt vinculat a la sobirania dels estats, justícia i interior J i I. TOTS TRES PILARS SÓN UNIÓ EUROPEA, PER AQUEST MOTIU S’ ANOMENA TRACTAT DE TRACTATS.
Això vol dir que hi hauran normes d’ integració (PRIMER PILAR), que hi haurà un tribunal que verifiqui que es compleixin els tractats, TJCE. El segon pilar no estarà sotmès a un tribunals, aquí s’ adoptaran decisions comuns on tots els estats arribaran a un acord, aquest és el mateix funcionament del tercer pilar (controlat pels Estats, no per cap tribunal).
A la UE no hi ha una separació clara dels poders, a vegades un inicia la legislació, però també és a la vegada executant. No es dóna la divisió pròpia de poder excepte el Poder Judicial.
Unió Europea TCECA TCEE TCEEA PESC TJCE Comunitarització, augmentar potestats Parlament paulatinament  Justícia i igualtat.
Modificació amb el tractat d’ Amsterdam Tractat d’ Amsterdam. Any 1996, establert pel tractat de Maastricht. El tractat d’ Amsterdam es va influir per 2 punts. Una opinió pública molt crítica amb els temes 13 europeus. S’ ha de pensar si els governants del estats estan fent el ha deuen fer, i un segon punt, estem a l’ any 1996, i s’ha de preparar la UE per la gran ampliació.
Havien d’ entrar 10 estats de cop a la UE, Objectius del Tractat d’ Amsterdam De fet aquest tractat, el que tenia com a repte era resoldre els problemes que no s’ havien resolts a Maastricht. D’ entrada la possibilitat de reformar l’ estructura del tractat, l’ estructura del temple romà, sobre tot des del punt de vista de simplificar, i transparència. A més, hi havia el repte de veure com es coordinava la llibertat, la seguretat i la justícia, es vinculen aquests tres termes. D’ altra banda, el descontent que hi havia dels ciutadans, implicava que es discutís sobre la ciutadania europea, en especials pels drets, i perquè eren els afectats de les polítiques socials de la UE.
Així mateix, hi havia la necessitat d’ injectar de manera urgent coherència en la política exterior, i finalment, els temes institucionals que no quedaven resolts en Maastricht respecte a la futura adhesió dels futurs estats. Aquest tractat no planteja objectius polítics nous, i a més, no modifica l’ estructura de pilars, el que fa es una simple re enumeració i un suprimir les lletres per números.
És important que les institucions que ja estaven funcionant, emetien propostes de com havia de ser el funcionament de la Unió, emeses durant la conferència intergovernamental. 2 Octubre 1997 es va signar el tractat, i va entrar en vigor l‘ 1 de Maig de 1999.
Es tracta d’ un tractat de reformes modestes: o Lliure circulació de persones o Es comunitaritza una part de la cooperació de justícia i interior. El tema civil i d’ immigració el mouen de justícia i interior (assumptes civils) al primer pilar, i només queda la cooperació penal, i judicial penal (assumptes penalsjudicials). Se li reconeixia expressament la competència del Tribunal de Justícia en matèria de violació de drets fonamentals.
o Hi ha un camps d’ actuació una mica més ampli del Parlament Europeu. Lloc on la consulta la Parlament no era vinculant, passa a tenir una mica més de poder. El Parlament comença no sent escollit pels ciutadans, a ser escollit 14 pels ciutadans, i ampliar paulatinament les seves competències, del seu camp d’ actuació.
o Introdueix de manera expressa les cooperacions reforçades l’ Europa a la Carta, l’ Europa a diferents velocitats.
o Incorporava una última cosa, anomenades les passarel·les, certs articles que preveien que una matèria que es trobava en un pilar, pogués via les passarel·les, moure’s de pilar, sense la necessitat de reformar globalment tot el tractat. Tot a moure’s al primer pilar, però no del primer al segon o tercer, ja que la idea és que el primer pilar creixi.
Hi ha unanimitat en afirmar que el tractat d’ Amsterdam va ser un fracàs, i un tràmit fàcils.
 Tractat de Niça. S’ ha arribat al moment de l’ ampliació de membres, i amés, l’ existència de nivells d’ integració diferents, és a dir, algunes matèries més integrades que d’ altres. De fet, l’ objectiu de Niça era preparar el sistema polític i institucional per una Unió Ampliada. El Consell Europeu a Niça va posar de manifest que les negociacions eren complicades, en especial, sobre la distribució, el repartiment de poder dins de la Unió. Debat complicat perquè es discuteix qui manarà, i hi ha una reforma que només toca els punts indispensables. Signa en Febrer de 2001 y entra en vigor al Febrer de 2003. A Irlanda es van fer dos referèndums al respecte, ja que Irlanda perdia vots i sortia perjudicada per la nova reforma. La base de la reforma és molt limitada, i bàsicament toca dos punts: la composició de la comissió i el càlcul de la majoria qualificada en les votacions del Consell ( en substitució de la unanimitat) . A més a Niça s’ adopta la declaració sobre el futur de la Unió que aposta per implicar al màxim a la ciutadania europea en un procés que culminarà en una conferència inter governamental al 2004. La idea és fer partícip a la ciutadania mitjançant un procés participatiu que termini amb una conferència.
El Consell Europeu de Laeken de Desembre de 2001 va precisar les qüestions que havia de debatre la conferència inter governamental de 2004. Estableix 4 blocs sobre els quals s’ han de discutir: 15 1. Millor repartiment de competències entre la Unió i els Estats.
2. Simplificació dels instruments de la Unió.
3. Incrementar la democràcia, la transparència i l’ eficàcia.
4. Camí cap a una constitució pels ciutadans europeus.
Es reformen amb tractats amb altres tractats, i es deixen qüestions a resoldre en les conferències inter governamentals.
Referència a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió. Tribunal de Justícia de la Unió, no confondre amb el Conveni Europeu de DH. Aquesta carta troba el seu origen en un Consell Europeu de Colònia de 1999. En aquest Consell s’ acorda redactar la carta a partir d’ una convenció. En aquest cas la convenció preveu que hi hagi representants del parlament Europeu, dels Parlaments Nacionals, del Consell i de la Comissió. Aquesta carta s’ adopta a Niça el 26 de febrer de 2001, però la carta no s’ incorpora als Tractats, sinó que és un acord polític (no vincula als estats) el valor jurídic no és ius cogens fins que no se li doni valor vinculant.
La Declaració número 23 del tractat de Niça marca l’ estatut de la Carta de Drets Fonamentals com un dels punts a discutir a la conferència inter governamental de 2004. Deixa pendent discutir l’ Estatut.
El tractat de Niça plantejava començar a discutir per establir una constitució europea, i això és el que es va fer, reforma dels tractats i donar- els hi la forma de constitució. No es va aconseguir. A Espanya i a més països es van fer referèndums que van aprovar aquesta possible Constitució Europea. A França i Holanda els referèndums van ser negatius.
Elements que plantejaven la Constitució  Reforma institucional. Augment de les votacions per majoria al Consell de Ministres (Consell) Diferent del Consell Europeu. EXAMEN. Es va intentant eliminar la unanimitat perquè això comporta una dificultat per arribar a un acord. Augment a més, dels poders legislatius del Parlament Europeu (menys poder al Consell), no només d’ intenta disminuir els acords de votació sinó que 16 s’ intenta que el parlament pugui legislar sobre més matèries. S’ estableix un president fixe del Consell de la Unió a temps complert, la idea es acabar amb les presidències a torn que hi havia ( Sistema rotatiu de les presidències).
Així mateix es planteja una reducció de la Comissió Europea, de l’ estructura. La comissió europea s’ organitza per carteres i hi ha diferents comissaries. La reforma planteja tenir menys comissariats. Això no va triomfar i actualment hi ha 28 comissaris.
Finalment, la creació d’ un Ministre d’ Afers Exteriors Europeu. Això tampoc va triomfar gaire.
 Carta de Drets Fonamentals. La proposta del projecte de Constitució respecte ala Carta, proposava fer- ne una modificació, és a dir, que volien que la Carta passés a ser part del cabal comunitari, el qual és el conjunt de normes que deriven de la unió. També, que fos vinculant en el seu compliment, ja que la Carta continuava sent un acord polític.
 Consolidació dels tractats pre existents. S’ intenta consolidar els tractats previs, revisar i consolidar el contingut previ, així mateix que desapareix l’ estructura de pilars. La constitució atorga personalitat jurídica explícita a la Unió Europea. La unió Europea era allò que se sustentava en pilars i no se sabia què era exactament. Aquí es quan es va començar a parlar d’ Unió Europea com es coneix actualment, tot i que encara no es va consolidar com a tal. Per últim van plantejar la possibilitat de sortida de la Unió Europea. Posa un procediment específic propi de la Unió Europea.
AQUESTA REFORMA VA SER UN DESASTRE I PER CONSEGÜENT VA PROVOCAR UNA CRISIS, I ES VA PARAR L ‘ IMPULS DE VINCULAR A LA CIUTADANIA I DE FER UNA CONSTITUCIÓ.
 Tractat Lisboa. Malgrat la crisi, el consell Europeu de juny de 2007, acorda de nou la modificació dels tractats. S’ agafa el projecte de Constitució Europea i es mira què és el que no ha agradat. Desapareixen les referències a símbols europeus, així com el ministre d’ afers exteriors malgrat tot, i havia un alt representat de polítiques 17 exteriors. La inclusió de la Carta de Drets Fonamentals a la Constitució també cau, no s’ inclou la Carta en el tractat. 3 coses cauen.
En aquest tractat, es fa una referència que diu que la Carta s’ ha de respecta així que vincula als tractats però no la inclouen. La Carta forma part del dret primari i és vinculant, ja no és només un acord polític, els tractats li donen un valor.
Reforma institucional. Es manté quasi bé tot el paquet institucional, de fet tota la reforma institucional s’ introdueix igual.
Entra en vigor l’ 1 Desembre 2009. En cert retràs ja que Polònia va tenir un retràs en la ratificació.
Què deixa el tractat de Lisboa? Deixa l’ esquema de 2 tractats. Primer un tractat de la Unió Europea.
Objectius, principis i Instruments bàsics de la UE (Bases polítiques). El tractat de Lisboa transforma el temple grec en un tractat de la Unió Europeo i un segon tractat funcionament Unió Europea. TFUE. Conté procediments i provisions relatives a les polítiques de la Unió.
Unió Europea TFUE EEA (EURATOM) TUE Les reformes que introdueix el tractat de Lisboa es poden agrupar en 3 blocs: Pregunta examen: Quin esquema deixa el tractat de Lisboa?  Democràcia i transparència. Protagonisme del Parlament Europeu, pel que fa a l’ ampliació de la co decisió amb el Consell. Co decisió: Legislar parlament i Consell.
Hi ha un augment de la participació dels Parlaments Nacionals, i control de la subsidiarietat és a dir, quan actua l’ organització internacional. S’ instaura la iniciativa ciutadana popular. També això comporta l’ intent de delimitar de manera precisa la distribució de competències de la Unió. Quines son les competències que té la Unió, ja que dintre de l’ esquema grec resultava difícil saber qui tenia la 18 competències d’ una matèria. Finalment, la possibilitat de retirada d’ un Estat membre de la Unió.
 Eficàcia. Les decisions del Consell passen a fer-se per majoria qualificada, i quan s’ aprova el tractat de Lisboa s’ aplica un principi de doble majoria, que una part dels estats membres estiguin d’ acord i que a la vegada representin com a mínim un 65 % de la població. Doble majoria: Estats i població. Prèviament es feia per vots de manera que els Estats més poblats tenia més vots. La unanimitat que imperava al principi, queda com a residual i reservada a matèries específiques.
Acció president de Consell Europeu. Es crea una presidència permanent i es realitza la presidència en períodes de 2 anys i mig. Una legislatura la parlament dura 5 anys, llavors se sol canviar a la meitat de la legislatura. D’ altra banda també es preveu que l’ elecció del president de la comissió es vinculi al resultat del Parlament Europeu.
També es millora la capacitat de la Unió per abordar i desenvolupar polítiques comuns. Que la Unió sigui més eficaç en adoptar polítiques comuns. Les polítiques comuns han estat progressives, hi ha avançat des de la CECA.
 Drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat. Es defineix i es consoliden els valors en els quals es basa i es regeix la Unió. A més hi ha una garantia explicita de la llibertat i els principis de la unió anunciats a la Carta. Hi ha una consolidació de les 4 llibertats: lliure circulació de mercaderies, persones, béns i serveis i la llibertat política, econòmica i social dels ciutadans europeus. Així mateix s’ estableix el principi de solidaritat entre els estats membres en dues línies: en el sector de l’ energia, i en els cassos d’atacs terroristes o catàstrofes, ja siguin d’ origen natural o d’ origen humà. Augment de la capacitat d’ actuació en l’ àmbit de justícia, llibertat i seguretat, en especial en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència organitzada, terrorisme que afecta a més d’ un estat.
 Europa com un actor de la política global. Reconeixement explícit de la personalitat jurídic de la Unió, com a organització internacional única. Es vol reforçar el seu poder de negociació a escala internacional. Actor internacional únic i potent. A més, es crea la figura de l’ Alt Representant de la Unió per les polítiques exteriors i de seguretat que a la vegada actua com a vicepresident de la Comissió. La idea és donar pes i coherència a l’ acció exterior de la Unión. Per donar suport a l’ Alt representat, 19 es crea un Servei europeu d’ acció exterior. (Equip de funcionaris que l’ ajuden en les seves tasques). Finalment, s’ introdueix en els tractats una previsió de crear una política europea de seguretat i defensa mitjançant una cooperació reforçada, malgrat que en el tema de defensa, tot i que s’ accepti, es conservi un sistema especial de pressa de decisions com la unanimitat del Consell.
3. Ampliació de membres.
Des de l’ inici, en la Declaració de Schuman, es preveia la incorporació de nous estats a l’ organització, possibilitat d’ ingrés de nous membres, és per aquest motiu que el tractat inclou un procediment d’ adhesió que permet la inserció de nous membres. De manera que s’ estableixen unes condicions pels futurs candidats, que s’ han anat delimitant paulatinament.
3.1 Qui pot ser membre de la Unió Europea Art. 49 TUE estableix que poden ser membres o poden tenir qualitat de membre aquells estats que respectin els valors mencionats a l’ article 2 del TUE i que es comprometin a respectar-los i a promoure’ls. El tractat no té una definició d’ europeu, i ens hem de referir a elements geogràfics, històrics o culturals que configuren la identitat europea.
El Consell Europeu de Copenhaguen de 1979 va arribar a una definició més política que geogràfica. No possa unes fronteres clares sinó uns requisits polítics. Posteriorment, a la mateixa ciutat al 1993, el Consell Europeu reunit altra vegada a Copenhaguen va posar 3 criteris bàsics: Criteris de Copenhaguen.
1. Polític. Aquells estats que vulguin ser candidats i després membres, hauran de comptar amb una estabilitat institucional que garanteixi la democràcia, l’ estat de dret, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
2. Econòmic. El que vulgui ser membre ha de gaudir d’ una economia de mercat viable, de la capacitat de fer front a la pressió competitiva, i les forces de mercat dins de la Unió, que existeixen en la Unió.
20 3. Tècnic. Consisteix en assumir el cabal comunitari i la unió política, econòmica i monetària. L’ estat ha de tenir les estructures que comencin en quant l’ estat ingressi en la Unió.
Així mateix, és important que els estats que entre com a nous, no tenen la possibilitat de re negociar els tractats existents, s’ accepten algunes reserves, però se suposa que has acceptat tot el cabal comunitari.
3.2 Successives ampliacions Primera ampliació de 6 a 9 estats. Durant la cimera de l’ Haia de l’ any 1969, es va acordar la incorporació de 3 nous estats a partir de 1971. Els 6 primers estats eren, Benl-lux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), Itàlia, França i Alemanya, i els 3 nous estats són Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. A més, entrava Noruega però va quedar com a candidata, el referèndum d’ ingrés a la Unió va sortir negatiu. França durant molts anys va vetar l’ ingrés del RU, i de fet, el RU va tenir votacions negatives al 1963 i al 1967, això va ser complicat ja que l’ entrada d’ un nou país s’ havia de votar per unanimitat. Això és deu a que el RU va intentar crear una Associació Europea de lliure comerç de forma paral·lela a la Unió Europea, però no va funcionar. De fet, fins que Charles De Gaulle no va deixar el poder i va pujar Pompidou, el RU no va poder entrar a la Unió.
Segona ampliació de 9 a 12, dels país ibèric- mediterranis. Grècia, Portugal i Espanya.
Es tracta d’ estats que en certs moments surten de dictadures, de fet, Grècia va sol·licitar el seu ingrés al juny de 1975 firmant un tractat d’ adhesió però no va entrar fins al 1981.
Portugal i Espanya van sol·licitar l’ adhesió al 1977. Les negociacions van començar l’ any 1978, i van finalitzar-se amb la firma dels tractats al 1985, entrant a la comunitat 1 Gener de 1986.
Tercera ampliació de 12 a 15 estats. Àustria, Finlàndia i Suècia. Entren l’ any 1995.
Noruega, torna a plantejar la possibilitat d’ entrar a la seva ciutadania, un nou referèndum, i la població torna a votar que no.
Quarta ampliació de 15 a 25 (+2) estats. El Consell Europeu de Copenhaguen de 1993, va acordar l’ampliació d’ Europa cap a l’ Europa Central i Oriental. Polònia, Hongria, 21 República Txeca, Lituània, Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta.
Aquests van entrar a l’ 1 d’ abril 2004. Hi ha dos que van quedar sense entrar, Romania i Bulgària, i van acabar entrant al 2007.
Per últim el que fa 28, Croàcia al Juliol de 2013.
3.3 Candidats a entrar a la Unió Europea.
L’ àrea dels Balcans occidentals. En el Consell Europeu de Salònica de l’ any 2003, s’ identifiquen els 5 estats dels Balcans occidentals com a possibles candidats a l’ adhesió.
Antiga República Iugoslava de Macedònia (FRYM). Macedònia té des de 2005 la candidatura i des del 2009 hi ha un acord d’ exempció dintre de la zona Schengen (lliure circulació de persones). Montenegro, al 2006 va declarar la seva independència, al 2008 va sol·licitar l’ adhesió a la UE. Des del 2001 està activat el procés d’ adhesió, i des del juny de 2012 s’ han iniciat les negociacions d’ adhesió. Quan un cop et declaren candidat, si es compleixen els requisits has d’ ingressar, no pot recular el procés. En el cas de Sèrvia, en el 2008 es va signar un acord d’ associació, la idea del qual era aplicar disposicions de la UE a canvi de prerrogatives i llavors es va desenvolupament l’ adopció del cabal. Al 2009 Sèrbia presenta la sol·licitud formal, i rep la categoria de candidat al 2012. Al setembre de 2013 es signe un acord d’ estabilització..... i el Consell al desembre acorda iniciar les negociacions sobre els capítols de negociació. Des del gener de 2014 estant en negociacions formals. El problema principal de Sèrbia és Kosovo (minories), ja que no el reconeix com a estat independent.
Albània és l’ últim dels Balcans, a l’ abril de 2009 presenta la sol·licitud d’ adhesió, al 2010 s’ estableix l’ exempció de vises a l’ àrea Schengen d’ albanesos que tinguin passaport biomètric (iris, ADN, empremtes dactilars, etc). Febrer 2011, Albània adopta un pla d’ acció que la Comissió europea ajuda, i dóna un pla de 12 punts que ha de complir si vol ser candidata. La Comissió imposa uns deures, això és un pla d’ acció. Finals de 2012, la comissió proposa l’ estatut de candidata d’ Albània , subjecta encara al compliment de diverses mesures en algunes àrees. Juny 2014, candidata a la Unió.
Altres Candidats.
22 Turquia. Com a antecedent, es troba l’ acord d’ associació d’ Ankara de 1963. Aquest acord establia com a objectiu final l’ establiment d’ una unió duanera. Per tant, els estats membres de les comunitats, havien fet un acord que a la llarga havia de portar a una unió duanera amb Turquia. Aquesta unió es crea al 1995. Al 1987, Turquia sol·licita l’ adhesió a la CEE. 10 anys després, Turquia va ser declarada com a elegible per a unirse a la UE, no se li dóna l’ estatut de candidata, sinó que és una opció; no és fins al 2005 que no comencen les negociacions per l’ adhesió. Aquestes negociacions plantegen el quinquenni 2015-2020. El requisit per a que ingressi és que Turquia ha d’ aplicar el protocol addicional de l’ acord d’ associació d’ Ankara a Xipre. (Xipre està mig envaïda per Turquia). A més hi ha el problema dels curds. Mentre no apliqui aquest acord, 8 capítols de les negociacions no s’ obriran. Hi ha 27 capítols d’ adhesió.
Islàndia. Al juliol de 2009, va presentar la seva sol·licitud d’ adhesió. Al juliol de 2010 ja es van iniciar les negociacions. Desembre 2012, es va fer l’ última conferència de negociacions. Abril 2013, hi va haver unes eleccions parlamentàries a Islàndia, i el partir majoritari va decidir suspendre les negociacions d’ entrada.
Es reprendran si s’ aprovaran en referèndum perquè estan suspenses no cancel·lades. Islàndia tenia tots els capítols oberts, els 27, dels quals 11 ja s’ havien tancar provisionalment.
Candidats potencials. (Encara no són candidats) Bòsnia i Hercegovina. Se l’ identifica com a possible candidat a la conferència de Salònica. Té un acord sobre visats, i també un acord de re admissió, el qual es re admet persones. A més té un acord d’ estabilització, de comerç, i tot això amb un acord financer d’ assistència per la pre adhesió. La UE fica fons per a que es construeixin les seves institucions democràtiques, a canvi de signar els altres acords. Des de Desembre de 2010, tenen excepció de visats amb passaports biomètrics. Des de juny de 2012 s’ han iniciat les negociacions pels processos de negociació.
Kosovo. Kosovo té personalitat jurídica pròpia, i la seva voluntat no és la dels estats, no li cal reconeixement per entrar a la UE. Des de 1999, la UE està contribuint en la reconstrucció de Kosovo. Hi ha un dictamen sobre el TIJ sobre la subjectivitat internacional. Kosovo encara no era un subjecte internacional i li va demanar si la declaració d’ independència era conforme al dret internacional, perquè hi va haver un 23 cas de genocidi. El reconeixement, no és constitutiu de l’ estat. S’ ha de tenir, població, territori, sobirania interna i sobirania externa. Hi ha estats que no reconeixen Kosovo, com és el cas de l’ Estat Espanyol. La UE, està ajudant a Kosovo a construir-se com a Estat. Espanya paga per reconstruir un país que ni tan sols reconeix, l’ aportació econòmica no és obligatòria. Juliol 2014, la UE i Kosovo estan pactant un acord d’ estabilització i associació.
24 ...

Tags: