PROYECTO COMPLETO (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ingeniería de Aeronavegación - 1º curso
Asignatura Empresa
Año del apunte 2015
Páginas 37
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

RESUM EXECUTIU El projecte empresarial Drone Gadgetry® consisteix en la venta de naus no tripulades per un ús civil, equipats amb unes eines específiques per a facilitar la realització d’algunes tasques concretes, o inclús permetre la introducció d’aquests en noves àrees. A més, en el preu s’inclou l’adquisició de la titulació requerida per al seu pilotatge.
El nostre objectiu és facilitar a les empreses dedicades a la vigilància, agricultura, organització d’esdeveniments i multimèdia per a què desenvolupin algunes de les seves activitats clau amb l’ús de drons per tal d’aconseguir una major eficiència.
El projecte es basa en una idea innovadora i pionera en el sector aeronàutic degut a la seva recent introducció al mercat. Un projecte atractiu per la població i de gran utilitat per un públic molt ampli.
Els nostres clients són les empreses dels sectors esmenats, i els seus treballadors en són els usuaris. Les facilitats que ofereix aquest servei en un ventall molt ampli de sectors empresarials assegura un gran volum de consumidors finals.
La seu principal de l’empresa es situa al polígon industrial de Vic, un lloc adient per a realitzar les practiques de vol i alhora equipat per dur a terme tots els processos de treball.
Posar en marxa el projecte requereix d’una inversió inicial de 41.000 euros, diners que es pretenen recuperar en un període de temps de 4 anys.
Drone Gadgetry® pretén cobrir un nínxol de mercat amb escassa competència degut a la seva recent implantació al mercat, així doncs suposa una gran oportunitat de negoci.
2.6.4 DISTRIBUCIÓ ..................................................................................................... 18 Í ndex 1. ANÀLISI DE L’OPORTUNITAT ............................................................................................... 4 2.6.5 COMUNICACIÓ ................................................................................................. 18 3.OPERACIONS .............................................................................................................................. 21 3.1 PLA D’OPERACIONS ....................................................................................................... 21 1.1 DENOMINACIÓ DEL NEGOCI........................................................................................ 4 3.1.1 PROCESSOS I OPERACIONS ....................................................................... 21 1.2 L’EQUIP EMPRENEDOR .................................................................................................. 4 3.1.2 RECURSOS MATERIALS NECESSARIS ................................................... 21 1.3 DIRECCIONAMENT ESTRATÈGIC ............................................................................... 5 3.1.3 DISTRIBUCIÓ EN PLANTA ............................................................................ 22 2. ANÀLISI DEL MERCAT.............................................................................................................. 7 3.1.4 INFRAESTRUCTURA MÉS ADIENT ........................................................... 22 2.1 ANÀLISI DE L’ENTORN .................................................................................................... 7 3.1.5 TERMINIS ............................................................................................................. 22 2.1.1 ECONOMIA ............................................................................................................ 7 3.1.6 CAPACITATS ....................................................................................................... 23 2.1.2 DEMOGRAFIA ...................................................................................................... 7 3.1.7 EXISTÈNCIES....................................................................................................... 23 2.1.3 MEDI AMBIENT .................................................................................................... 8 3.1.8 COSTOS UNITARIS .......................................................................................... 23 2.1.4 TECNOLOGIA ....................................................................................................... 8 3.2 ESTRUCTURA DE L’EMPRESA ................................................................................... 26 2.1.5 NORMATIVA LEGAL.......................................................................................... 8 3.2.1 L’EQUIP I L’ORGANITZACIÓ ....................................................................... 26 2.2 MODEL PORTER................................................................................................................. 9 3.2.2 FORMA JURÍDICA ............................................................................................. 26 2.2.1 RIVALITAT ENTRE COMPETIDORS ............................................................ 9 4 FINANÇAMENT........................................................................................................................... 28 2.2.2 BARRERES D’ENTRADA .................................................................................. 9 4.1 PLA D’INVERSIONS......................................................................................................... 28 2.2.3 PODER DE NEGOCIACIÓ DELS PROVEÏDORS ................................... 10 4.2 PLA DE FINANÇAMENT ................................................................................................ 30 2.2.4 PODER DE NEGOCIACIÓ DEL CLIENT................................................... 10 4.3 BALANÇ PROVISIONAL DE L’EMPRESA ............................................................... 31 2.2.5 AMENAÇA DELS PRODUCTES SUBSTITUTIUS ................................. 11 4.4 COMPTE DE RESULTATS PROVISIONALS .......................................................... 32 2.3 SEGMENTACIÓ DEL MERCAT ................................................................................... 11 4.5 RÀTIOS DEL PROJECTE ................................................................................................ 33 2.4 MODEL DAFO ................................................................................................................... 12 4.6 EL VAN I EL TIR ................................................................................................................. 34 2.5 EL MÀRQUETING ESTRATÈGIC: EL POSICIONAMENT ................................. 14 5 CONCLUSIONS ........................................................................................................................... 36 2.6 EL MÀRQUETING MIX................................................................................................... 15 6 BIBLIOGRAFIA............................................................................................................................. 37 2.6.1 EL PRODUCTE .................................................................................................. 15 2.6.2 EL PREU ............................................................................................................... 17 2.6.3 OBJECTIU DE MERCAT I VENDES ............................................................ 17 2 3 1.
ANÀLISI DE L’OPORTUNITAT 1.1 DENOMINACIÓ DEL NEGOCI Drone Gadgetry® és una empresa de fabricació d’Unmanned Aerial Vehicle’s (UAV), altrament dit, drons o vehicles aeris no tripulats, adaptats a les necessitats del client.
El nom de Drone Gadgetry® és joc de les dues paraules principals sobre les quals se sosté el nostre negoci: Drone que vol dir vehicle aeri no tripulat i Gadgetry que fa referència a artilugi.
Aquesta denominació senzillament descriu la nostra activitat comercial que es basa en la personalització dels UAV’s per a què puguin executar la funció desitjada pel client. Aquesta funció es pot trobar en un ventall molt ampli de possibilitats, des de fumigar un camp de cultiu i controlar plagues, passant per la filmació de vídeos, per la vigilància aèria i per la georeferenciació, fins al control d’estructures, obres i línies elèctriques, entre altres.
La inversió en una tecnologia innovadora i capdavantera com és la dels UAV’s és el fonament que ens ha permès desenvolupar aquesta idea de negoci amb l’objectiu de simplificar aquelles tasques que l’home difícilment pot dur a terme.
1.2 L’EQUIP EMPRENEDOR Bet Piris Sánchez Sòcia fundadora de la societat. Departament de disseny.
Experta en noves tecnologies, és l’encarregada d’estudiar la necessitat del client i d’idear, en funció d’aquesta, els UAV’s. Imparteix les classes per a l’obtenció del títol de pilot d’UAV’s.
Marta Castañeda Mas Sòcia fundadora de la societat. Departament de producció i manteniment.
Experta en el funcionament d’aeronaus no tripulades, és l’encarregada de dur a terme la construcció dels UAV’s i la seva reparació. Imparteix les classes per a l’obtenció del títol de pilot d’UAV’s.
Bruno Dols Turiera-Puigbó Soci fundador de la societat. Departament comercial.
Expert en publicitat i màrqueting, és l’encarregat de donar a conèixer l’empresa, dissenyar les propostes de publicitat, estudiar les possibilitats de mercat i cercar potencials clients.
Anna Reig Callis Sòcia fundadora de la societat. Departament de gerència i financer.
Experta en finances i en direcció d’empreses, és l’encarregada de la direcció i l’administració del negoci, de supervisar les ventes i portar el control de la comptabilitat, la tresoreria i el pressupost.
4 1.3 DIRECCIONAMENT ESTRATÈGIC Missió Volem contribuir a la millora de certes activitats tant socials com d’empreses tot oferint un producte innovador, personalitzat, segur, lleuger, manejable i fàcil d’utilitzar.
Visió El nostre negoci té el desig de ser un referent pioner en l’àmbit aeronàutic i empresarial i pretén liderar el sector de les aeronaus no tripulades. Aspirem a fer popular entre les empreses aquesta nova tecnologia.
Valors Tenint en compte que la necessitat del client és l’única raó de l’existència del nostre negoci, ens comprometem a posar-lo per davant de tot, garantint la seva satisfacció amb el nostre producte. El compromís es pot traduir en la qualitat i la personalització d’aquest, així com en la voluntat de millorar dia rere dia.
En definitiva, volem que el nostre producte sigui de gran utilitat pel nostre client i així poder contribuir a una millora dins la societat.
5 6 2.
ANÀLISI DEL MERCAT 2.1 ANÀLISI DE L’ENTORN Malgrat aquests fets, l’any 2011, les aeronaus no tripulades van tenir un creixement del 4%. Va ser aleshores, dins el context dels bombardejos per part dels Estats-Units als talibans, quan el tinent de l’Exèrcit de l’Aire espanyol va afirmar que els drons començaven a treure feina als pilots de caça. Alhora, els informes d’International Data Corporation Research (IDC) i de Visiongain que es basen en les dades del mercat mundial dels drons van situar el valor d’aquest entre els 4.940 i 5.505 milions d’euros.
2.1.1 ECONOMIA L’entorn econòmic ve marcat per la crisi de la Recessió, que va començar l’any 2008 i encara, avui dia, afecta el món sencer. El Banc d’Espanya la definia com el desgavell més greu des de la Segona Guerra Mundial. La situació econòmica va crear en els consumidors una important crisi de confiança; a més, es van duplicar els imports impagats per part dels comerços i el que va desembocar en una baixada del 20% de creació de societats mercantils.
El Banc Central Europeu va ser incapaç de predir-la. En un primer moment, el govern de José Luis Zapatero es negava a parlar de crisi fins al següent any on ja era evident. L’any 2011 va ser considerat pel Banc Central Europeu i pel Banc d’Espanya com un any d’excepció dominat per una complicada situació econòmica i financera. L’elevada inflació provocada per l’augment del preu de la matèria primera i de l’energia van contribuir a aguditzar aquesta crisi.
Tot i així, la situació s’ha anat normalitzant i ja no ens trobem a la part més baixa de l’onada. El restabliment dels equilibris dins l’economia i l’aposta per la competitivitat han marcat el principi de la reactivació de l’economia mundial.
Segons dades del fabricant d’avions Hawker Beechcraft, Espanya era el país on més patia el sector aeronàutic, on l’activitat de vols privats va baixar un 2,1% i on, el 2013, segons AENA, 82% dels aeroports tenia pèrdua de passatgers. A escala mundial, les accions de les aerolínies van patir una baixada del 12%.
La Comissió Europea estima que la pròxima dècada, el mercat d’avions no tripulats, sector on volem introduir el nostre negoci, acapararà el 10% de la facturació del sector aeronàutic. Segons Teal Group, aquest mateix sector passaria dels 4 800 milions d’euros l’any, a comptar a partir del 2012, a 8 500 milions d’euros en 10 anys.
Es tracta doncs d’un mercat petit de moment, però s’espera que creixi creant més de 70.000 feines en els tres anys posteriors al 2015 segons un estudi d’Association for Unmanned Vehicle Systems International.
2.1.2 DEMOGRAFIA El nostre projecte se situa en un entorn demogràfic marcat pel coneixement de les noves tecnologies. Tot i això, els drons necessiten uns mínims coneixements per a treure’n el màxim rendiment.
És per aquest motiu que, tal com indica la llei, calen uns coneixements mínims en noves tecnologies i l’adquisició un títol de pilotatge d’aeronaus no tripulades per utilitzar-los, fet que condiciona l’usuari i que no permet que tothom pugui fer-ne ús. Més concretament, es tracta de persones menors de 18 anys i de persones majors de 60 anys que es veuen superades per l’avenç de la tecnologia.
No obstant això, el continu avenç de les noves tecnologies i la seva implementació dins la societat marquen un nivell d’aprenentatge a marxes 7 forçades obligant a estar sempre al dia o bé a posar-s’hi. Aquest fet representa un avantatge, ja que provoca que els habitants que són a la franja límit s’hi acabin adaptant. El que pot ser un inconvenient actualment, de cara al futur, es traduirà com una oportunitat per al negoci.
Per aquesta raó, s’haurà de fer un estudi periòdic per actualitzar els nostres productes i assegurar-nos de què aquests estan al dia i ofereixen les últimes innovacions disponibles al mercat. Això ens porta a primer dissenyar el producte abans de comprar les peces i els complements.
A més, cada vegada el nostre sector atrau més persones, degut que es caracteritza per la seva innovació i el seu gran potencial en molts àmbits.
Les aeronaus no tripulades són un projecte pioner en el sector aeronàutic, motiu pel qual es considera una tecnologia molt atractiva i innovadora. Gràcies a aquestes aeronaus, s’ofereix a la societat un ampli ventall de noves possibilitats per a realitzar determinades tasques que en faciliten la seva realització.
2.1.3 MEDI AMBIENT Quant al marc medi-ambiental, l’ús de drons contribueix al manteniment dels ecosistemes existents a la natura.
Les aeronaus no tripulades funcionen amb bateries, no utilitzen combustible de cap tipus i no emeten soroll de cap mena fet que no augmenta la contaminació acústica. El seu disseny no altera el paisatge natural, en altres paraules, no té un impacte visual considerable. A més, s’utilitzen materials sostenibles per a la seva construcció. Cal destacar també que no genera corrents d’aire degut a les seves dimensions i al seu pes, evitant així les turbulències, a diferència dels avions per exemple.
L’únic aspecte menys positiu que caldria remarcar és que, un cop queden inutilitzats, són destruïts fent-los xocar voluntàriament contra certes estructures i es converteixen en generadors de brossa.
Per altra banda, el fet que es trobi en una fase molt inicial podria significar que hi ha una quantitat d’oferta més elevada que la seva demanda, ja que es desconeixen moltes de les seves aplicacions.
2.1.5 NORMATIVA LEGAL La normativa lligada als drons és molt recent degut al fet que es tracta d’una tecnologia innovadora que fa relativament poc temps que s’ha començat a desenvolupar dins la societat civil. Donat que disposa d’unes bones perspectives de futur com ja hem vist anteriorment, el juliol d’aquest any 2014, el Govern Espanyol va decidir finalment regular aquesta activitat.
Aquesta normativa té un caràcter provisional a l’espera que surti la nova i definitiva llei sobre les aeronaus no tripulades. Segons el Butlletí Oficial de l’Estat, la normativa actual estableix que tots els drons han d’estar identificats i han de tenir un programa de manteniment.
2.1.4 TECNOLOGIA Actualment, la tecnologia està fent grans avenços i sobretot en l’àmbit de l’aviació. Però cal tenir en compte que la tecnologia evoluciona a gran velocitat i que no és estrany que, sense adonar-nos, en cinc anys, un aparell quedi obsolet.
A més, imposa que les activitats aèries es realitzin de dia i en condicions meteorològiques visuals respectant el següent:  Si el seu pes és inferior a 2 kg: l’aeronau pot operar en zones exemptes d'aglomeracions, en un espai aeri no controlat, més enllà de l’abast 8   visual del pilot i a una altura màxima de 120 metres. És necessari l’emissió d’un NOTAM, Notice To Airmen, per dur a terme una activitat.
Si el seu pes es troba entre els 2 kg i els 25 kg: l’aeronau pot operar en zones exemptes d'aglomeracions, en un espai aeri no controlat, no més enllà de l’abast visual del pilot, a una distància màxima del pilot de 500 metres i a una altura màxima de 120 metres.
Si supera els 25 kg: l’aeronau pot operar amb les condicions i limitacions establertes en el seu certificat d’aeronavegabilitat emès per l’AESA, Agencia Estatal de Seguretat Aèria, en espai no controlat.
Qualsevol operació d’aeronaus no tripulades ha d’efectuar-se com a mínim a 8 kilòmetres de qualsevol aeroport o aeròdrom. És fonamental per a l’ús de drons, que tots els pilots disposin d’una llicència de pilotatge per aeronaus no tripulades superiors al 2 kilograms, motiu que justifica el servei que oferim d’impartició de classes per obtenir aquest títol.
2.2 MODEL PORTER 2.2.1 RIVALITAT ENTRE COMPETIDORS Els drons són una novetat avui en dia molt atractiva pel sector aeronàutic, per això s’hi està treballant molt. Podríem considerar per tant que comptem amb una gran expectativa.
És per això que la nostra empresa intenta diferenciar-se de la competència oferint alguns serveis extres que els altres no donen com, per exemple, les classes de formació per a l’obtenció de la titulació de pilotatge de drons o el concurs de fotografia aèria per a incentivar l’ús del nostre producte i mantenir la relació amb el client.
Un dels rivals més potents és Precision Hawk Inc. i SZ DJI Technology Co, ja que ofereixen un servei de baix cost i unes bones prestacions, però la primera es troba al Canadà i la segona als Estats-Units, és a dir, lluny del nostre país, indret on volem oferir el nostre producte. Altres competidors són: Atyges, Drone Division SRF Profesionales, Futur Hobby, Drone Tools, CATUAV, totes elles d’origen espanyol.
2.2.2 BARRERES D’ENTRADA La principal barrera d’entrada són les lleis referents als drons, prèviament exposades, ja que aquestes en restringeixen l’ús amb finalitats professionals i civils. Tot i això, la FAA, Federal Aviation Administration, planeja proposar normes per a drons petits en els mesos vinents que podrien inclinar la balança en la competència entre els fabricants establerts i les empreses noves.
L’aprovació en un futur d’una regulació més severa de l’activitat que poden dur a terme les aeronaus no tripulades representaria un perill per a nosaltres. Tot i així, 9 considerem que és poc probable perquè el sector dels drons ajudaria al creixement de l’economia i a pal·liar la crisi.
Cal esmentar també com a barrera important, la necessitat de comptar amb un capital considerable, tal com explicarem més endavant, per a realitzar la inversió inicial requerida per entrar al mercat i competir al mateix nivell que les empreses que ja hi consten.
2.2.3 PODER DE NEGOCIACIÓ DELS PROVEÏDORS La nostra empresa proporciona 3 models de drons diferents a escollir. La base estructural d’aquests està constituïda pel mateix tipus de peces, diferenciant-se pel nombre de peces i d’hèlix, però no precisament pels materials emprats.
Aquest fet es pot interpretar com un avantatge enfront dels proveïdors, ja que les comandes es realitzarien a l’engròs. Així doncs ens convertiríem en un potencial client degut a l’interès econòmic generat. Aquest fet ens facilitaria la negociació i per consegüent el cost de la matèria primera es reduiria.
Com es mostra a la següent taula, el poder de negociació del que disposen els clients depèn de la grandària, del capital i dels diners que mouen i que facturen.
En altres paraules, si l’empresa amb la qual negociem té un capital major que el nostre, aquesta tindrà més poder per decidir sobre el preu final del producte. El motiu que explica aquest fet és que es tractaria molt probablement d’un client potencial que comandaria un nombre més elevat de productes que una empresa petita i a més, podria aportar altres clients importants.
Seguint aquest criteri, com es desprèn de la taula, les empreses que més poder tenen són les públiques, les multinacionals i les cooperatives generalment del sector de l’agricultura. Els clients que quasi no poden fer diferir el preu del producte són els particulars i les petites i mitjanes empreses, ja que es tractaria d’una banda, de clients puntuals generalment i per l’altra banda, de clients amb una comanda de poc volum.
És per això que s’estableix un preu fix indicatiu però que pot variar segons el client i la comanda, per tant, no es pot estandarditzar.
PODER DE NEGOCIACIÓ EN FUNCIÓ DEL CLIENT Empreses públiques PUNTS Empreses multinacionals 9 Empreses nacionals 7 Empreses estrangeres 6 Petites i mitjanes empreses 5 Cooperatives 8 2.2.4 PODER DE NEGOCIACIÓ DEL CLIENT Particulars 1 Els nostres clients són molt variats, ja que provenen de diferents sectors, com són l’agrícola, el de la vigilància, el del control d’estructures, el d’esdeveniments i el de filmació.
Taula 1. Poder de negociació sobre el preu en funció del client En cas de trobar-nos davant la negativa de negociació d’un proveïdor, atenent que les peces en qüestió no són exclusives, podríem valorar sense problemes la possibilitat de contractar-ne un altre que ofereixi millors condicions.
Per tot això, considerem que ens trobem en una situació favorable per poder negociar a la baixa el preu final de la comanda.
9 10 2.2.5 AMENAÇA DELS PRODUCTES SUBSTITUTIUS 2.3 SEGMENTACIÓ DEL MERCAT Com que ens trobem a l’inici de l’era dels drons, els nous competidors substitutius d’aquesta nova tecnologia podrien tardar força temps a aparèixer.
A més, el camp d’aplicació d’aquests és molt ampli, per tant, davant de l’aparició d’un competidor que proposés una millor alternativa al nostre producte, podríem respondre buscant un nou sector d’aplicació i abandonant aquell on la competència ens superi.
El nostre producte pretén cobrir la necessitat de cada client que, com veiem a la figura 3, pot tenir una procedència molt diferent el que es pot traduir per unes necessitats diferents. L’espectre és ampli, des de particulars a empreses estatals.
Podem considerar com a substituts actuals els helicòpters, avionetes, globus aerostàtics i paramotors, o el simple fet de no comprar el nostre producte. Tot i així, en aquest cas, la tecnologia que nosaltres oferim els supera amb claredat per la seva seguretat, funcionalitat i valor econòmic amb uns avantatges fins ara mai vistos.
Els principals sectors interessats creiem que poden ser aquells que vetllen per la seguretat i vigilància diürna i nocturna, així com els especialitzats en la gravació i fotografia d’esdeveniments. A més a més, cal destacar la presència de l’àmbit agrícola particularment les cooperatives i particulars com són els pagesos. Per últim, cal contemplar el sector del control d’estructures com són edificis, línies elèctriques, cobertes per exemple.
Figura 2. La segmentació del mercat Figura 1. Esquema del model de Porter 11 Les empreses del sector de seguretat i vigilància podrien estar interessades a afegir al dron base càmeres d’alta resolució juntament amb sensors de gran precisió com poden ser els de temperatura i avisos de perill. Tots aquests extres tenen un preu força elevat, és per aquest motiu que podrien ser els clients que més diners destinessin en un dels nostres productes.
En canvi, l’ús de drons per a la gravació de vídeos i fotografia seria segurament la més econòmica, ja que tan sols requereix la incorporació d’una càmera d’alta qualitat sense la necessitat de tenir un drons de grans mides. És per això que podríem considerar-lo com el sector que menys destinarà en un dels nostres productes però possiblement el baix preu podria significar una demanda major d’aquest tipus de producte.
Pel que fa al sector agrícola requereix el transport d’elements pesats. Per tant en aquest cas, el pressupost es destinaria en realitzar un dron de mides més grans i de materials resistents que permetessin suportar més pes. Aquest fet faria que el sector en qüestió destinés més diners en el producte.
Per últim, el sector de control i revisió d’estructures tindria una complexitat semblant al de gravació de vídeos i fotografia, ja que requereix dels mateixos elements que aquest afegint-li sensors de distància. Per consegüent, el producte no tindria un cost molt elevat afavorint l’augment de la demanda.
Aquesta tecnologia permet a les empreses dur a terme feines que fins ara no les podien fer o bé les fer-les de manera més fàcil tot evitant el risc que comporta tripular una aeronau i minimitzant les despeses que això genera. És per aquest motiu que el ventall de client és ampli i diversificat.
2.4 MODEL DAFO En les següents taules plantegem les principals fortaleses i debilitats que es presenten en el desenvolupament del nostre negoci. A la vegada, projecten les amenaces i les oportunitats de cara els competidors, que condicionen el desenvolupament i el creixement de l’empresa.
En les nostres fortaleses cal destacar el producte de qualitat ofert que es distingeix per ser un producte altament innovador i tecnològic amb grans expectatives de futur. D’altra banda, cal mencionar l’orientació cap al client marcada per la personalització del producte per tal d’adaptar-se a les seves necessitats i pel personal qualificat del qual disposem.
Per altre costat, les oportunitats tenen un pes molt considerable pel fet que el sector, que és molt recent, ofereix moltes expectatives. A més a més, en tractarse d’un producte innovador i nou, ens obre les portes a entrar en nous mercats i segments del món empresarial i per tant, al creixement i a l’ampliació del negoci.
L’estandardització dels imports per part de la competència suposa un avantatge per a nosaltres, ja que en aquest cas, el client no té poder de negociació sobre el cost del producte, fet que s’oposa a la nostra política de preus.
A l’altra cara de la moneda cal destacar una debilitat que pot suposar un fre a l’hora de posar en marxa el projecte com és la inversió inicial a causa dels costos de producció, però l’alta rendibilitat i garantia haurien d’esvair qualsevol dubte pel que fa al finançament.
Les amenaces també són apreciables. El ràpid avenç de la tecnologia pot desfasar el nostre producte. Si la rendibilitat és bona, caldrà invertir bona part dels beneficis en renovar la maquinària i actualitzar l’equip informàtic amb la finalitat que el client disposi sempre de l’última tecnologia. Cal remarcar també l’estricta reglamentació a seguir que condiciona en tot moment el disseny del nostre producte. També és necessari preveure que l’estancament en la crisi ens 12 pot afectar negativament de manera que les empreses deixin de fer noves inversions per millorar la seva activitat.
FORTALESES PES DEBLITATS PES Orientació al client Capacitat d’innovació 10 9 6 6 Excel·lents controls de qualitat Recursos humans capacitats Qualitats dels productes 8 Preus alts Baixa notorietat inicial del producte Inversió inicial Líders de mercat Total 7 53 Total 19 Aquests últims fets només podrien arribar a dificultar l’assoliment dels objectius del nostre projecte que exposarem més endavant, ja que les fortaleses i oportunitats tenen un clar predomini enfront de les debilitats i les amenaces.
Això afavoreix l’empresa i ens permet afirmar que es troba dins el sector d’estratègia de creixement.
7 9 10 Taula 2. Comparativa entre fortaleses i debilitats OPORTUNITATS PES AMENACES PES Fort creixement del sector 10 3 Possibilitat d’entrar en nous mercats Possibilitat d’entrar en nous segments Possibilitat d’exportar 8 Contribució al benefici del medi ambient Falta de flexibilitat de la competència Total 5 Aparició de nous competidors amb costos més baixos Alt nivell de reglamentació Increment de requisits reglamentaris costosos Ràpid avenç de la tecnologia Estancament en la crisi Total 28 8 5 6 6 7 6 7 42 Taula 3. Comparativa entre oportunitats i amenaces 13 2.5 EL MÀRQUETING ESTRATÈGIC: EL POSICIONAMENT L’èxit de la nostra empresa depèn de què està en la ment del potencial consumidor. Som conscients de la dificultat d’inventar quelcom nou que no existeixi en la ment del client, és per això que amb el posicionament pretenem trobar aquelles qualitats que ens diferencien de la competència per tal de potenciar-les.
A partir dels models d’anàlisi de Porter i DAFO obtenim la següent taula d’atributs enfront dos potencials competidors. El primer competidor correspon a l’empresa DroneTools i el segon competidor, a l’empresa Atyges. Totes dues espanyoles, per tant presents en el nostre mercat.
ATRIBUTS DRONE GADGETRY® Atyges Drone Tools PUNTS PUNTS PUNTS Qualitat del producte 10 6 9 Qualitat del servei 8 8 9 Imatge tecnològica 10 8 9 Versatilitat 10 8 9 Preu 9 8 7 Rapidesa de subministrament Disponibilitat de productes 9 10 9 10 10 9 Ubicació 8 7 10 TOTAL 74 65 71 D’aquesta taula en podem extreure que les característiques que ens diferencien de la resta. Aquestes són la qualitat del servei, ja que a més a més de vendre un producte de qualitat, oferim un servei personalitzat i la formació per a la titulació de pilot de drons gratuïta. També cal destacar la versatilitat del producte, és a dir el nombre de models que posem a la disposició del client i que es poden adaptar a les seves necessitats, que en el cas dels dos competidors és igual o inferior. Com a afegit, podem considerar que el preu destaca positivament respecte a la resta de competidors, ja que es caracteritza per la seva flexibilitat, atenent que el primer d’ells té un preu estandarditzat molt elevat i el segon un preu més baix però amb una qualitat inferior.
Per tant, podem concloure que les nostres principals característiques definitòries són la versatilitat i la qualitat del producte.
Partint d’aquestes dues variables, hem realitzat un gràfic on s’exposa la competència respecte al nostre producte. Podem afirmar clarament que amb versatilitat i qualitat no n’hi ha cap que destaqui per sobre nostre i que el competidor més important considerem que és DroneTools.
Finalment podem concloure que es tracta d’aspectes a potenciar, per què ens trobem ocupant una posició força elevada, el qual podria fer créixer el negoci.
Taula 4. Posicionament i atributs respecte la competència Figura 3. Posicionament de la competència 14 2.6 EL MÀRQUETING MIX 2.6.1 EL PRODUCTE El producte que nosaltres oferim és un dron, el qual va equipat amb elements que li permeten realitzar tasques específiques de forma més eficient. En primer lloc, el client ha d’escollir entre els tres tipus de model que oferim. Aquests són el Quadcopter, l’Hexacopter i l’Octocopter. L’últim d’ells no estarà disponible fins al segon any.
Així, oferim un producte d’avantguarda a un preu molt competitiu permetent que el nostre servei cobreixi tota classe de clients, tant a empreses com fins i tot a particulars.
El primer d’ells, el Quadcopter, està format per quatre hèlixs i permet volar a una velocitat de 50 km/h durant un temps màxim de 20 minuts i amb una càrrega màxima de 600 grams. El sistema de vol és manual i autònom amb GPS. Té aplicacions en la fotografia, la topografia, la georeferenciació, la vigilància i seguretat, el control d’estructures i obres, l’agricultura de precisió i vídeos esportius i socials.
Aquest prototip compta amb un xassís de fibra de carboni 3 K plegable, 4 motors d’alt rendiment, muntura de càmera de fibra de carboni de dos eixos estabilitzada, 4 barres de LEDs d’alta lluminositat, 4 nivells d’avis lluminós i sonor de bateria, Emissora Futaba de 14 ch T14SG i auto pilot DJI A2 d’aterratge autònom, pilotatge assistit i punt Interès (POI) per realitzar gins de 360º. A més a més va equipat amb un adaptador antivibració i un control de càmera amb disparador de fotografies.
Imatge 1. Quadcopter Per altra banda el model Hexacopter conté sis hèlixs les quals permeten ampliar tant la velocitat, com el temps de vol i la càrrega màxima. Pot volar a una velocitat de 60 km/h durant un temps màxim de 25 minuts i amb una càrrega màxima d’1,5 kg. El sistema de vol és manual i autònom amb GPS. Té aplicacions en la inspecció industrial, la fotografia, la topografia, la georeferenciació, la vigilància i seguretat, el control d’estructures i obres, l’agricultura de precisió, el control de plagues, i vídeos esportius i socials.
A diferència del Quadcopter, aquest model, a més a més de comptar amb un xassís de fibra de carboni 3 K plegable, 6 motors d’alt rendiment, muntura de càmera Cinestar de fibra de carboni de tres eixos estabilitzats, 4 barres de LEDs d’alta lluminositat, 6 nivells d’avis lluminós i sonor de bateria, Emissora Futaba de 14 ch T14SG i auto pilot DJI A2 d’aterratge autònom, pilotatge assistit i punt Interès (POI) per realitzar gins de 360º. També està equipat amb un adaptador antivibració, un control de càmera amb disparador de fotografies i la caixa negra per l’emmagatzematge de dades de vol i OSD.
15 Imatge 2. Hexacopter Imatge 3. Octocopter Per últim , el model Octocopter gràcies a les seves 8 hèlixs és capaç de volar a una velocitat de 70 km/h durant un temps màxim de 25 minuts i amb una càrrega màxima de 3 kg. El sistema de vol és manual i autònom amb GPS. Té aplicacions en la fotografia, cinema, agricultura com la fumigació de camps i la indústria en general.
Gràcies a les seves mides reduïdes i a la possibilitat d’actuar des de l’espai aeri, el nostre producte ofereix la possibilitat de desenvolupar algunes de les activitats principals de les empreses de forma més eficient i inclús en permet la realització de noves, impossibles de dur a terme sense aquest prototip.
Pel que fa a l’estructura del dron, aquest està format per les mateixes components que els models anteriors però ampliant els motors i incorpora dos nivells d’avisos lluminosos més que l’hexacompter. A més a més, va equipat amb un adaptador antivibració, un control de càmera amb disparador de fotografies, una caixa negra per l’emmagatzematge de dades de vol i OSD. Tot això permet realitzar tasques més pesades.
El que el diferencia amb la resta de drons és que, després d’un estudi, se li afegiran instruments específics perquè el producte s’adapti encara millor a la tasca que ha de realitzar, com per exemple una càmera fotogràfica, un termòmetre, sensors, sistemes de fumigació de camps, etc.
Un cop venut el nostre producte oferim un la possibilitat d’adquirir el títol de pilotatge d’aeronaus no tripulades, ja que la legislació sobre els drons estableix la seva necessitat per poder fer-ne ús. També es faran unes proves de manteniment periòdic per garantir la seguretat del seu ús i una garantia de 2 anys per a qualsevol defecte d’aquest.
16 2.6.2 EL PREU Considerant la delicadesa d’aquest producte creiem que proporcionar una imatge de qualitat de cara al client és la millor forma de captivar-lo.
Presentant al mercat un producte de gran qualitat podem apostar per la fixació d’un preu més elevat. En el sector tecnològic una imatge de qualitat dóna més fiabilitat als clients i aquests preferiblement escolliran pagar un alt preu si això els hi garanteix una llarga durabilitat que no un de més barat que no ofereixi aquesta seguretat.
És per aquest motiu que hem considerat l’opció de descremar el mercat com la més adient pel nostre negoci. Aquesta estratègia consisteix en la fixació de preus alts de forma que es pugui recuperar la inversió ràpidament.
Per tal d’economitzar el procés hem fixat tres models de drons entre els quals el client haurà d’escollir en funció de l’activitat que vulgui exercir.
Concretament, els preus finals de venda d’aquests són els següents.
MODEL PREU Quadcopter 4.000 € Hexacopter 6.000 € Octocopter 8.000 € Taula 5. Preu unitari de venda És necessari comentar que el preu inclou l’estructura del dron base, un manteniment periòdic i el títol de pilotatge d’aeronaus no tripulades. Per altra banda, no hi consta el cost de les prestacions extres requerides per exercir la tasca encomanada pel client, ja que el preu d’aquestes peces és imprevisible i variarà considerablement en funció de la seva complexitat, exclusivitat i material.
2.6.3 OBJECTIU DE MERCAT I VENDES Les perspectives de futur de Drone Gadgetry® són bones si ens basem en l’àmplia presència de la tecnologia en la societat i, sobretot, en el fet que l’empresa pertany a un sector que es troba en clara expansió. De fet, tot just en els darrers anys, ha estat quan s’ha començat a desenvolupar-se en l’àmbit civil.
A partir d’aquí, ens hem proposat unes fites clares.
Pel que fa al nostre projecte, l’objectiu que pretenem assolir en el primer any és l’abastiment del 5% de la quota de mercat i entre el segon i el tercer any arribar a tenir-ne prop del 10%, de manera que a mesura que avanci el temps i l’empresa creixi, la quota de mercat que podem satisfer sigui més alta.
És previsible que en un inici no es contemplin unes xifres elevades de vendes. El nostre objectiu és augmentar un 10% la producció cada any. El primer any la xifra rondaria les 26 unitats mentre que al segon any amb la introducció d’un nou dron anomenat Octocopter, la xifra podria elevar-se fins a les 36 unitats.
Aquestes xifres s’expliquen pel fet que som una nova empresa, poc coneguda i les aplicacions del producte que proposem encara estan poc esteses a la societat.
17 2.6.4 DISTRIBUCIÓ 2.6.5 COMUNICACIÓ Ubicació La seu principal de la nostra empresa es troba a la zona industrial de Vic, al carrer Sots dels Pardals. La seva posició estratègica ens facilita l’expansió al mercat internacional i ens permet realitzar les pràctiques amb els drons.
A més a més, el polígon se situa en una zona de fàcil accés i no hi ha dificultats a l’hora de realitzar càrregues, procés essencial per tal de poder entregar el producte al client i per tal de rebre les comandes fetes als proveïdors.
L’establiment també compta amb el servei d’electricitat, aigua, llum i gas.
Totes aquestes facilitats per un preu de 900 € euros al més. Més endavant, ampliarem aquest concepte a l’apartat d’Operacions.
Canal A Drone Gadgetry® apostem per la utilització d’un canal directe.
Des del moment en el qual el comercial capta un client, s’estableix un vincle entre aquest i l’empresa. El tracte a partir d’aquest instant sempre serà de forma directe sense intervenció d’empreses subcontractades ni tercers, exceptuant la fase d’entrega del producte, la qual és duta a terme per una empresa dedicada al transport. Aquest servei no és obligatori, per tant, en cas que el client ho preferís podria acudir directament al nostre local a recollir el producte.
Gràcies aquesta decisió, tenim la possibilitat de detectar canvis del mercat amb més facilitat, així com tenir un major control del client i per tant evitar una estandardització del preu.
Com que els avantatges del drons són encara poc coneguts a la nostra societat, és de vital importància per a la supervivència de la nostra empresa la publicitat, amb la finalitat de donar-nos a conèixer i fomentar l’ús de drons d’ara endavant.
D’una banda, apostarem per la participació en fires i congressos dels sectors on el nostre producte pot suscitar interès. En aquests esdeveniments, tindríem contacte directe amb possibles clients que ja tenen un previ coneixement del sector i coneixen les necessitats que han de cobrir. Aquest fet seria un punt a favor nostre i ens permetria donar a conèixer els múltiples avantatges que té el nostre producte i totes aquelles necessitats que pot resoldre. Així generaríem interès pel producte en aquestes empreses.
A més, realitzarem conferències principalment dirigides a empreses de tots els sectors en les quals presentaríem el nostre producte a partir de l’ús que en fan els nostres clients. Per exemple, si venem un drons fumigador de camps de cultiu a una empresa del sector agrícola, nosaltres presentaríem el drons que vam dissenyar cobrint la necessitat que tenia aquesta empresa. D’aquesta manera, faríem publicitat tant per la nostra empresa com pel nostre client si hi estigués d’acord. Així doncs, potencials empreses podrien sentir-se reflectides en el mateix cas i tenir la mateixa necessitat.
Per semblança de casos, intentaríem generar interès pel nostre producte en els futurs clients captant la seva atenció i demostrant-los amb exemples reals la necessitat que estem cobrint i que podríem cobrir.
Cal subratllar que el boca a orella dels clients satisfets generaria futurs clients.
L’ús d’un comercial que anés d’empresa a empresa donant-nos a conèixer també seria una altra estratègia per a captar clients.
18 D’altra banda, utilitzaríem la publicitat en premsa escrita. A través de revistes, ens donaríem a conèixer entre els possibles clients privats. Per portar-ho a terme, faríem publicitat de la nostra empresa en algunes revistes com ara: Revista Aérea, Revista Emprende, Revista Quo, Revista Ambienta o Revista FlightBots, que estan relacionades amb el tema de l’aviònica, dels drons o bé relacionades amb sectors que creiem que podrien estar interessats.
Mitjançant entrevistes que revistes o diaris de la regió, és a dir catalans, en fessin com a empresa pionera de drons a Catalunya, també seria una estratègia per donar-nos a conèixer.
Una altra estratègia de publicitat seria l’ús de les xarxes socials. És a dir, crearíem un compte de Facebook i de Instagram on penjaríem notícies i fotografies de tot allò que creem amb la finalitat de donar-nos a conèixer i ser una empresa accessible a tots aquells internautes que utilitzen aquestes tecnologies, per tant, tant empreses com privats, com associacions, organismes i institucions.
Finalment, la culminació de la publicitat vindria donada per la creació d’una pàgina web on tothom tindria accés i on presentaríem tots els nostres productes i serveis. A més, cal saber que representa uns costos considerables com apreciem a la següent taula.
MES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Congressos 100 € 0€ 0€ 0€ 100€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ Fires 0€ 200 € 0€ 100 € 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ Conferències 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 100€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ Visites a empreses 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ Fòrums 0€ 0€ 200 € 0€ 0€ 0€ 100 .€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ Revistes 2.000 € 0€ 0€ 700 € 0€ 0€ 0€ 3.500 € 0€ 0€ 0€ 2.000 € Pàgina web/xarxes socials 200 € 50 € 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ 50€ Entrevistes 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ TOTAL 2.200 € 250€ 50 € 850 € 150 € 150 € 4.000 € 50 € 50 € 50 € 2.050 € 50 € Taula 6. Despeses de publicitat 19 20 3.
OPERACIONS 3.1 PLA D’OPERACIONS 3.1.1 PROCESSOS I OPERACIONS Per tal d’arribar al d’obtenir un resultat final òptim, és necessari establir uns processos principals i auxiliars.
De forma cronològica, les operacions que duran a terme els agents del procés són les exposades a continuació.
    En primer lloc, un comercial buscarà els potencials clients per tal de donar a conèixer el producte i les facilitats que aquests els hi pot oferir amb l’objectiu de generar la necessitat d’adquirir-lo.
Un cop es decideix a fer l’encàrrec, el personal dedicat al disseny del dron es posarà en marxa per realitzar una proposta de producte. La proposta serà dissenyada exclusivament pel client, i amb les prestacions necessàries de forma que el dron en qüestió faciliti al màxim la tasca encomanada.
Aprovat el disseny, s’inicia el procés de fabricació dirigit pel cap de producció. Com que l’equipament extra que s’incorpora al producte s’ha d’encarregar, és possible que transcorri un període de temps aproximat d’un mes fins que el dron estigui finalitzat del tot i a punt per ser entregat.
Arribat aquest moment, una empresa dedicada al transport, el farà arribar a les mans del consumidor o bé si l’usuari ho desitja, pot venir a recollir-lo al local.
Paral·lelament a aquest procés, el client podrà iniciar les classes de formació per adquirir el títol que acrediti que li és permès el pilotatge de drons. Aquest curs serà impartit per un dels membres fundadors de l’empresa. D’aquesta manera un cop l’aeronau no tripulada estigui acabada, ja en podrà fer ús.
Pel que fa als processos principals, les operacions que es duran a terme pel muntatge del dron són les següents:  Primer s’elabora un disseny previ gràcies a uns programes informàtics específics per a portar a terme aquest tipus d’activitats.
 Un cop obtingudes les peces necessàries citades anteriorment, s’iniciarà el muntatge de l’estructura base del dron utilitzant eines i maquinària determinades (Quadcopter, Hexacopter i Octocopter). Aquest procés pot requerir aproximadament unes dues setmanes.
 A continuació, s’incorporaran aquells “gadgets” que permeten diferenciar-se de la resta de drons i que fan possible la realització d’unes tasques concretes mitjançant unes prestacions especials.
 Finalment es procedirà a realitzar unes proves de vol per garantir la bona funcionalitat del producte abans de ser venut.
3.1.2 RECURSOS MATERIALS NECESSARIS Per a la fabricació dels nostres drons, necessitem una sèrie de components, dels quals ja n’hem parlat abans, és a dir, totes aquelles peces bàsiques de les quals està constituït el prototip. Aquestes peces són estandarditzades, d’aquesta manera evitem la complexitat de trobar materials exclusius, que a més a més suposen un cost superior.
A part del material, un altre recurs essencial és la maquinària de manufactura i les eines que faran possible el muntatge del dron. D’aquestes, les més costoses seran llogades provisionalment, en vista de la seva rendibilitat, mentre que la resta seran comprades atenent que el seu ús és imprescindible i periòdic.
21 3.1.3 DISTRIBUCIÓ EN PLANTA 3.1.4 INFRAESTRUCTURA MÉS ADIENT El local escollit per a desenvolupar la nostra activitat és la nau industrial que es situa al Carrer Sot dels Pardals, al polígon industrial de Vic, a la comarca d’Osona, Catalunya. Consta d’una superfície de 258 m2, 213 m2 dels quals formen la planta baixa on podem trobar el taller que utilitzarem per a la construcció dels drons i el magatzem. Els 45 m2 restants estan destinats a la zona d’oficina on es desenvoluparà la part administrativa, situada a la primera planta.
Per escollir la infraestructura que més s’adapti a les nostres necessitats cal tenir en compte els paràmetres exposats a continuació.
Magatzem del material i peces Àrea de producció En primer lloc el local ha de comptar amb una zona oberta o bé de gran altura per poder realitzar les comprovacions del funcionament del nostre producte abans del seu lliurament. Cal que es realitzin sense interferir amb les altres aeronaus que ocupen la zona i a una distància prudencial dels aeroports i aeròdroms més propers. És per això que hem escollit un local que estigués dotat d’una àrea diàfana, a més a més de comptar amb una altura de 8 metres de la planta baixa i 3 metres de la planta superior.
Pel que fa a la superfície necessària, 213 m² seran dedicats a la zona de treball per realitzar les tasques mecàniques del procés de producció del drons i per a tenir la màquina i eines requerides per aquesta. Aquest espai juntament amb els 45 m² d’oficines ens ofereixen la possibilitat de desenvolupar totes les tasques imprescindibles.
Imatge 4. Estructura interna de la planta baixa Zona de reunions Zona administrativa En segon lloc és indispensable una zona per a la realització de la càrrega i descàrrega dels nostres productes. Per això la nau escollida compta amb una zona d’aparcament pròpia i d’una entrada per vehicles tals com camions, furgonetes i cotxes.
Per últim, és important tenir en compte que el local es trobi ben climatitzat i il·luminat per tal que les estructures dels drons es conservin a la perfecció sense patir cap desgast i es pugui treballar amb les millors condicions possibles.
3.1.5 TERMINIS Imatge 5. Estructura interna de la primera planta Cada procés que intervé en la fabricació del dron comporta la dedicació d’un període de temps determinat.
22 Partint de l’instant en què el client ha sol·licitat la compra del nostre producte, el primer pas és iniciar un procés de disseny del prototip. Aquest pot durar aproximadament uns 5 dies, depenent de la complexitat de la funció que haurà d’exercir.
Els 25 dies restants s’invertiran en el muntatge del prototip. Per tal d’optimitzar el temps, dediquem les dues primeres setmanes a la fabricació de la base del Quadcopter, Hexacopter o Octocopter mentre no disposem de les peces necessàries per poder afegir els extres. Un cop obtingudes, els deu últims dies s’utilitzen per a la incorporació dels extres i la realització dels últims acabats.
Per finalitzar es procedeix a efectuar una comprovació del seu bon funcionament. Si no sorgeix cap imprevist ni desperfecte, el procés de fabricació es dóna per acabat i el producte és enviat al client. En cas contrari, s’ampliaria el període de fabricació, el temps requerit per tal de pal·liar els desperfectes i proporcionar un resultat òptim, que seria aproximadament d’una setmana més.
3.1.6 CAPACITATS A causa de la limitació de personal, en un principi, durant el primer any, la capacitat de producció serà de 14 Quadcopter i 12 Hexacopter l’any, el que vindria a ser 2 drons per mes aproximadament, després s’augmentaria en un 10% juntament amb la incorporació de l’Octocopter.
Tot i així de cara al futur es pretén augmentar aquesta xifra mitjançant el lloguer de màquines que col·laboren durant el procés per tal de reduir el temps de producció i si fos necessari amb la contractació de becaris dotats de les capacitats crucials per realitzar les tasques més bàsiques correctament. Aquest darrer fet ens permetria doncs, la introducció en el segon any de l’Octocopter.
3.1.7 EXISTÈNCIES Atenent que les matèries primeres i semielaborades són les diferents peces que formen l’estructura base del producte, considerem essencial tenir les existències mínimes. Aquestes, però, han de ser suficients per poder elaborar un mínim de 2 drons al mes sense la necessitat de realitzar comandes per no haver de prolongar el període de fabricació establert. Aquestes existències seran col·locades al magatzem on es realitzarà el procés de fabricació amb la finalitat de tenir-les a disposició quan sigui necessari fer-ne ús i per garantir-ne el bon manteniment.
Pel que fa a les existències en curs, és necessari comptar amb un prototip de cada model de dron per tal de poder utilitzar-lo com a expositor i patró de la nostra feina i així mostrar-lo als clients proporcionant la possibilitat de veure el resultat final abans de la contractació.
Per últim, no comptarem amb existències dels productes acabats disponibles per ser entregats al client, a menys que durant un període de temps superior a un mes, no tinguem cap comanda. En aquest cas, procediríem a la realització d’estructures base del dron per tal d’agilitzar la venta del producte en rebre una sol·licitud de compra.
3.1.8 COSTOS UNITARIS Per tal d’emprendre la producció, haurem de destinar una determinada quantitat de diners per comprar la matèria primera requerida per la construcció dels drons i per adquirir la maquinària i eines necessàries. Per tant, tindrem uns costos.
23 Els nostres costos unitaris es divideixen en costos fixos corresponents als materials per fabricar l’estructura bàsica d’un Quadcopter, d’un Hexacopter i d’un Octocopter i en costos variables fent referència a la maquinària utilitzada que depèn del nivell d’activitat que li donem el que podria fer variar el consum de llum. Es tracta doncs de costos directes i indirectes respectivament.
Per tal de determinar el cost unitari del nostre producte cal fer un estudi dels costos de producció de cadascun dels models.
QUADCOPTER Preu Auto pilot DJI A2 aterratge autònom, pilotatge assistit i punt d’interès (POI) per realitzar girs de 360 º autònoms Emissora Futaba de 14 ch T14SG, amb telemetria parlada, en pantalla i alarma vibratòria de voltatge del dron Xassís de fibra de carboni 3K plegable 4 motors d’alt rendiment AXI amb garantia de per vida 4 hèlixs d’alt rendiment Muntura de càmera de fibra de carboni 2 eixos estabilitzada brushles 4 barres de LEDs d’alta lluminositat 4 nivells d’avis lluminós i sonor de bateria baixa Adaptador antivibració per muntura i multi rotor d’absorció dinàmica.
Control de càmera amb disparador de fotos Manual de protocols de vol i seguretat Curs de formació de 6 hores sobre el control, protocol i manteniment.
TOTAL 1299 € 549 € 200 € 50 € x 4 = 200 € 5 € x 4 = 20 € 51,00 € 99,00 € 29,99 € 0€ 0€ 2.500 € + extres Taula 7. Costos de producció del Quadcopter HEXACOPTER Preu Auto pilot DJI A2 aterratge autònom, tornada a casa, pilotatge assistit i punt d’interès (POI) per realitzar girs de 360 º autònoms Emissora Futaba de 14 ch T14SG, amb telemetria parlada, en pantalla i alarma vibratòria de voltatge del dron Xassís de fibra de carboni 3K plegable 6 motors d’alt rendiment AXI amb garantia de per vida 6 hèlixs d’alt rendiment Muntura de càmera Cinestar de 3 eixos estabilitzats 4 barres de LEDs d’alta lluminositat 6 nivells d’avis lluminós i sonor de bateria baixa Adaptador antivibració per muntura i multi rotor d’absorció dinàmica.
Caixa negra per l’emmagatzematge de dades de vol i OSD Unitat inercial d’alumini aeronàutic Bateries i carregador Revisió gratuïta Manual de protocols de vol i seguretat Curs de formació de 8 hores sobre el control, protocol i manteniment.
TOTAL 1299 € 549 € 200 € 50 x 6 = 300 € 5 x 6 = 30 € 71,00 € 99,00 € 99,00 € 59,99 + 33,99 € 0€ 0€ 0€ 3.500 € + extres Taula 8. Costos de producció de l’Hexacopter 24 OCTOCOPTER Preu Auto pilot DJI A2 aterratge autònom, tornada a casa, pilotatge assistit i punt d’interès (POI) per realitzar girs de 360 º autònoms Emissora Futaba de 14 ch T14SG, amb telemetria parlada, en pantalla i alarma vibratòria de voltatge del dron Xassís de fibra de carboni 3K plegable 8 motors d’alt rendiment AXI amb garantia de per vida 8 hèlixs d’alt rendiment Muntura de càmera Cinestar de 2 eixos estabilitzats 4 barres de LEDs d’alta lluminositat 6 nivells d’avís lluminós i sonor de bateria baixa Adaptador antivibració per muntura i multi rotor d’absorció dinàmica.
Caixa negra per l’emmagatzematge de dades de vol i OSD Unitat inercial d’alumini aeronàutic Bateries i carregador Revisió gratuïta Manual de protocols de vol i seguretat Curs de formació de 8 hores sobre el control, protocol i manteniment.
TOTAL 1299 € A la següent taula, podem veure quina n’és l’estimació així com quina producció pretenem assolir en un any tot això amb un marge unitari, essencial per generar beneficis.
CF Costos fixos 549 € 400 € 50 x 8 = 400 € 5 x 8 = 40 € 51,00 € CVU Costos variables Material per construir el Quadcopter 2.500€ Material per construir l’Hexacopter 3.500€ Material per construir l’Octocopter 4.500 € Manteniment de la maquinària 500 € PE 1 Producció estimada M Marge unitari 99,00 € Marge unitari del Quadcopter 35% Marge unitari de l’Hexacopter 50% Marge unitari de l’Octocopter 60% Taula 10. Costos i producció estimada 99,00 € 59,99 + 33,99 € 0€ 0€ 0€ 4.500 € + extres Taula 9. Costos de producció de l’Octocopter En les taules 6, 7 i 8 podem observar cadascuna de les peces i materials emprats per la fabricació del dron, acompanyat del seu preu i amb la suma del total n’obtenim el que determinem com a costos fixos.
Amb les següents fórmules podem calcular el preu final de venda del producte com observem a la taula 10.
CTU (cost total unitari) = CVU+ (CF/PE) PVP (preu de venda) = CTU + M x CTU QUADCOPTER CTU PVP HEXACOPTER OCTOCOPTER 3.000€ CTU 4.000€ CTU 5.000€ 4.050€ PVP 6.000€ PVP 8.000€ Taula 11. Cost unitari total i preu final de venda El preu de venda final no inclou els dispositius extres que s’incorporen al dron base, ja que aquests varien de forma considerable en funció del client i de la complexitat de les activitats que aquest ha de desenvolupar.
25 3.2 ESTRUCTURA DE L’EMPRESA 3.2.1 L’EQUIP I L’ORGANITZACIÓ Sense personal és impossible desenvolupar qualsevol projecte empresarial. És per això que cal fer-ne una bona gestió per ser el més eficient i produir al màxim.
La nostra empresa s’estructura seguint un model de pinta que tenim a continuació en el qual cadascun dels socis fundadors de l’empresa adquireix una responsabilitat del mateix nivell que la resta però en sectors diferents, cadascú liderant aquell que més domina. No obstant això, cal comptar amb un director que s’encarregui de la bona organització i planificació. Hem escollit a l’Anna Reig per desenvolupar aquesta tasca, ja que és la més capacitada per dur a terme aquesta activitat gràcies als seus coneixements de logística d’empresa i gerència.
3.2.2 FORMA JURÍDICA A l’hora de constituir una empresa, és important definir la forma jurídica que volem adoptar, ja que aquesta condicionarà la nostra activitat. N’hi ha dos tipus: la física i la jurídica però nosaltres hem escollit l’última.
Així doncs, realitzem la nostra activitat per mitjà d’entitats privades i tributem a través l’Impost sobre Societats.
Si tenim en compte que som quatre els fundadors de l’empresa i que el capital aportat és de 41.000€, la forma jurídica que més ens convé és la que es denomina societat limitada. D’aquesta manera formem una societat capitalista en la qual les participacions són indivisibles, acumulables i no transmissibles lliurement a persones externes.
Un dels motius pel qual hem triat aquesta forma, és per què el capital social mínim és de 3.005,07 €, mentre que el de la societat anònima és del voltant de 60.000€. A més, nosaltres, com a socis, no hem de respondre personalment dels deutes socials i la responsabilitat que assumim és per consegüent limitada al capital que aportem.
Figura 2 Figura 4. Organigrama 26 4.FINANÇAMENT 27 4 FINANÇAMENT 4.1 PLA D’INVERSIONS Un dels elements destacats del pla de finançament d’un projecte empresarial és el pla d’inversions, el qual detalla les despeses inicials necessàries per poder començar el projecte.
En el resum del pla d’inversions que es mostra en la taula 11, cal destacar la despesa que es preveu realitzar durant el primer any pel seu volum important que és de 40.700€ en relació al global de les inversions. Aquesta despesa es compos de l’immobilitzat material i immaterial.
El primer, el total dels diners destinats a la maquinària i les matèries primeres s’utilitzaran per a una banda per l’adquisició de les peces corresponents a l’estructura bàsica d’un Quadcopter i d’un Hexacopter i per altra banda l’obtenció de maquinària i eines durant. A partir del segon, cal subratllar la inversió de 4.500€ corresponent a l’aposta pel Octocopter.
Referent al mobiliari, invertim 1.300 € per tal de comptar amb les facilitats per poder desenvolupar la nostra activitat. Dins aquestes facilitats s’inclouen l’equip informàtic valorat en 3.000€ i el sofware en 400€.
Pel que fa al fons de provisions, comptem amb 10.000€ que serviran per cobrir despeses que puguin sorgir d’imprevist tals com la publicitat.
A més, s’observa que tots els components de l’immobilitzat compten amb una determinada amortització que pateix un increment al llarg del temps i que expliquen l’obsolescència i la deterioració dels productes.
28 Adquisicions d’immobilitzat: ANY 1 Maquinària i matèries primeres Mobiliari Equips informàtics Software Vehicles Provisió de fons ANY 0 26.000 € 1.300 € 3.000 € 400 € 0€ 10.000 € ANY 3 0€ 100 € 0€ 150 € 0€ 10.000 € ANY 2 4.500 € 0€ 0€ 150 € 0€ 10.000 € TOTAL 40.700 € ANY 4 ANY 5 0€ 300 € 0€ 150 € 0€ 10.000 € 0€ 0€ 0€ 150 € 0€ 10.000 € 0€ 0€ 0€ 150 € 0€ 10.000 € 10.250 € 14.650 € 10.450 € 10.150 € 10.150 € Vida útil Amortització 10 10% 10 10% 5 20% 5 20% 0 0% 0 0% Dotacions a l'Amortització ANY 0 ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5 Maquinària i matèries primeres Mobiliari Equips informàtics Software Vehicles Provisió de fons 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 10 € 0€ 30 € 0€ 0€ 450 € 0€ 0€ 30 € 0€ 0€ 0€ 30 € 0€ 30 € 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 30 € 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 30 € 0€ 0€ TOTAL 0€ 40 € 480 € 60 € 30 € 30 € Amortització Acumulada ANY 0 ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5 Maquinària i matèries primeres Mobiliari Equips informàtics Software Vehicles Provisió de fons 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 10 € 0€ 30 € 0€ 0€ 450 € 10 € 0€ 60 € 0€ 0€ 450 € 40 € 0€ 90 € 0€ 0€ 450 € 40 € 0€ 120 € 0€ 0€ 450 € 40 € 0€ 150 € 0€ 0€ TOTAL 0€ 40 € 520 € 580 € 610 € 640 € Taula 12. Resum de les inversions i amortitzacions 29 4.2 PLA DE FINANÇAMENT Pel que fa al finançament de la nostra empresa, es farà mitjançant un fons de capital risc.
En aquest fons s’hi troben inversors amb un determinat capital que vol ser exclusivament invertit en empreses de nova creació o que tenen una necessitat de finançament. En el moment en el qual els inversors veuen que una d’aquestes empreses és atractiva, ofereixen el seu capital per a què sigui invertit. A canvi, si l’empresa en la qual han invertit genera beneficis, el fons de capital risc guanya diners com nosaltres. Tot i així, el mateix succeeix si en perdem. D’aquesta manera evitem quedarnos amb un deute en el cas que tinguéssim fortes pèrdues com succeiria amb un préstec.
Per tant, per cobrir la inversió inicial, els socis aportarem 22.000€ del capital i el fons de capital risc 19.000€, obtenint en total 41.000€. El fet d’aportar la major part del capital ens permet tenir el poder de decisió sobre l’empresa i que aquesta estigui a les nostres mans.
Capital Social Any 0 Aportacions al Capital Any 1 41.000,00 € Any 2 0,00 € Any 3 4.500,00 € Any 4 0,00 € Any 5 0,00 € 0,00 € Préstecs Any 0 Nous Préstecs constituïts Any 1 0 Any 2 0 Any 3 0 Any 4 0 Any 5 0 0 Taula 13. Pla de finançament 30 4.3 BALANÇ PROVISIONAL DE L’EMPRESA El balanç és una visió ordenada del patrimoni de l’empresa en un moment temporal determinat. Aquest està dividit en masses patrimonials tals com l’actiu i el passiu detallats a continuació, des de l’inici del negoci fins al cap de 5 anys.
ACTIU Immobilitzat Amortització Immobilitzada Actiu Fix Existències Clients Tesoreria Actiu CIRCULANT Comptes amb socis deudors TOTAL ACTIU Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 40.700,00 € 10.250,00 € 14.650,00 € 10.450,00 € 10.150,00 € 10.150,00 € 0,00 € -40,00 € -520,00 € -580,00 € -610,00 € -640,00 € 40.700,00 € 10.210,00 € 14.130,00 € 9.870,00 € 9.540,00 € 9.510,00 € 0,00 € 18.000,00 € 27.396,00 € 30.738,31 € 34.488,39 € 38.695,97 € 0,00 € 6.904,11 € 7.746,41 € 8.691,47 € 9.751,83 € 10.941,56 € 300,00 € -35.190,68 € -34.871,04 € -30.219,14 € -17.831,27 € 14.202,55 € 300,00 € -10.286,58 € 271,37 € 9.210,65 € 26.408,95 € 63.840,08 € 0,00 € 14.300,00 € 59.573,19 € 91.219,61 € 129.852,54 € 192.354,07 € 41.000,00 € 14.223,42 € 73.974,57 € 110.300,26 € 165.801,50 € 265.704,15 € PASSIU Capital Reserves Resultat ejercici FONS PROPIS Préstecs a llarg termini EXIGIBLE A LLARG TERMINI Proveïdors EXIGIBLE A CURT TERMINI Comptes amb socis acreedors TOTAL PASSIU Any 0 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 41.000,00 € 41.000,00 € 45.500,00 € 45.500,00 € 45.500,00 € 45.500,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 23.526,62 € 60.906,80 € 117.756,99 € 0,00 € -32.530,00 € 23.526,62 € 37.380,18 € 56.850,18 € 101.598,57 € 41.000,00 € 8.470,00 € 69.026,62 € 106.406,80 € 163.256,99 € 264.855,56 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 5.753,42 € 4.947,95 € 3.893,46 € 2.544,51 € 848,59 € 0,00 € 5.753,42 € 4.947,95 € 3.893,46 € 2.544,51 € 848,59 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 41.000,00 € 14.223,42 € 73.974,57 € 110.300,26 € 165.801,50 € 265.704,15 € Taula 14. Balanç provisional de l’empresa a 5 anys vista 31 4.4 COMPTE DE RESULTATS PROVISIONALS El compte de resultats ens indica els guanys o pèrdues que generem. En el nostre cas, passem d’estar en nombres vermells, és a dir de -32.530€ el primer any a tenir uns guanys de 101.598,57€ el cinquè any. Els nombres resultants de l’exercici del primer any s’expliquen pel fet que som una empresa de nova creació i per tal de posar-la en marxa, és necessari una forta despesa inicial. En general s’ha estimat un increment anual dels ingressos i de les despeses entorn el 10%.
Cal destacar la baixada de les compres que fa referència a les despeses de subministrament. Aquest fet s’explica per què en un inici realitzem una inversió elevada la qual ens permet tenir provisions suficients de cara al futur, ja que fer una comanda a l’engròs surt més econòmic i a més les peces no tenen un venciment immediat. És per això que els darrers anys no s’observa una xifra tan significativa respecte a l’inici.
COMPTE DE RESULTATS Any 1 Vendes Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 180.000,00 € 273.960,00 € 307.383,12 € 344.883,86 € 386.959,69 € Ingressos d'Explotació Compres Variació d'existències Despeses de personal Lloguers Altres despeses Dotació per l'amortització 180.000,00 € 81.200,00 € 8.400,00 € 111.720,00 € 10.800,00 € 370,00 € 40,00 € 273.960,00 € 110.920,00 € 1.024,80 € 113.954,40 € 11.016,00 € 370,00 € 480,00 € 307.383,12 € 94.616,00 € 1.149,83 € 142.443,00 € 11.236,32 € 370,00 € 60,00 € 344.883,86 € 73.339,29 € 1.290,10 € 170.931,60 € 11.461,05 € 370,00 € 30,00 € 386.959,69 € 46.184,83 € 1.447,50 € 170.931,60 € 11.690,27 € 370,00 € 30,00 € Resultat d'Explotació -32.530,00 € 36.194,80 € 57.507,97 € 87.461,82 € 156.305,50 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € -32.530,00 € 36.194,80 € 57.507,97 € 87.461,82 € 156.305,50 € 0,00 € 12.668,18 € 20.127,79 € 30.611,64 € 54.706,92 € -32.530,00 € 23.526,62 € 37.380,18 € 56.850,18 € 101.598,57 € Despeses financeres Resultat abans dels Impostos Impost sobre beneficis RESULTAT DE L'EXERCICI Taula 15 . Compte de resultats provisionals 32 4.5 RÀTIOS DEL PROJECTE Tot seguit es presenten els ràtios financers i econòmics del projecte.
Pel que fa als ràtios financers, com veiem a la taula 16, a mesura que avança el temps, la rendibilitat augmenta, fet positiu per a nosaltres, ja que al cinquè any es situa per sobre de l’1. En conseqüència, podem dir que som capaços de poder pagar els deutes a curt termini. A més, cal afegir que l’endeutament es va reduint fins a arribar a 0 i com que el palanquejament financer no supera l’1 a excepció del segon any, no cal finançar-se mitjançant el deute.
Referent al ràtios econòmics, tal com es desprèn de la taula 17, els fons de maniobra presenten una pujada amb el temps igual que la facturació de cada treballador, això ens permet tenir reserves considerables per al futur i créixer com a empresa.
RÀTIOS ECONÒMICS RÀTIOS FINANCERS Any 1 Rendibilitat financera Palanquejament Financer Endeutament Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 1 -0,79 0,52 0,82 1,25 2,23 1,00 0,68 1,68 0,07 1,07 0,04 1,04 0,02 1,02 0,00 Rendibilitat econòmica Fons de Maniobra Facturació per treballador Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 -2,29 0,49 0,52 0,53 0,59 300,00 -16040,00 -4676,57 5317,19 23864,44 45000,00 68490,00 61476,62 57480,64 64493,28 RENDIBILIDAD FINANCERA 2,50 RENDIBILIDAD ECONÒMICA 2,00 1,00 1,50 0,50 0,00 1,00 -0,50 0,50 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 -1,00 0,00 -0,50 Any 1 Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 -1,50 -2,00 -2,50 -1,00 Taula 16. Rendibilitat financera Taula 17. Rendibilitat econòmica 33 4.6 EL VAN I EL TIR Com es desprèn del VAN i el TIR, la rendibilitat del projecte es situa en un llistó per sota de 36,69% fet molt positiu si es compara amb la competència que ofereix entre el 15% i el 35%. Els nostres inversors tenen una major rendibilitat apostant per Drone Gadgetry® amb nosaltres.
VAN 30% Període (anys) Inversió inicial 1 2 3 4 5 Taxa VAN Fluxe net -41.000,00 € -32.530,00 € 23.526,62 € 37.380,18 € 56.850,18 € 101.598,57 € 0,30 € 9.369,59 € Taula 18. Valor actual net del 30% TIR Període (anys) Inversió inicial 1 2 3 4 5 TIR Fluxe net -41.000,00 € -32.530,00 € 23.526,62 € 37.380,18 € 56.850,18 € 101.598,57 € 36,69% Taula 19. Taxa interna de rendibilitat 34 35 5 CONCLUSIONS Aquest pla d’empresa és l’estudi de la viabilitat del projecte de negoci de l’empresa Drone Gadgetry®.
A partir de les dades mostrades a l’apartat corresponent al pla d’operacions observem que la viabilitat del projecte és un fet justificable i clarament rendible.
En conclusió, Drone Gadgetry® presenta una oportunitat de negoci molt atractiva i amb possibilitats de desenvolupar-se amb gran èxit.
D’una banda, l’anàlisi de mercat ens demostra que el context caracteritzat per la innovació tecnològica afavoreix l’interès públic del nostre producte. A més a més, en tractar-se d’un sector implantat recentment no presenta una competència destacable.
Tot i les possibles barreres que hem analitzat, considerem que existeixen nombroses alternatives per tal de potenciar les característiques que ens diferencien de la competència (qualitat i versatilitat) i així pal·liar els punts febles.
El producte ofert, pretén facilitar a les empreses el desenvolupament de les seves tasques principals, així com generar la possibilitat de dur a terme noves activitats que sense l’ús dels drons seria impossible la seva realització gràcies a les seves mides reduïdes i la possibilitat d’accedir als espais des de l’aire.
L'oferta de models de drons s’amplia de dos a tres en els primers dos anys, augmentant així la xifra de vendes i conseqüentment generant uns ingressos més elevats.
La imatge que pretén donar la nostra empresa de cara als clients és d’un producte de qualitat. Aquest fet es reflecteix en el preu final del producte, el qual és elevat per tal de poder proporcionar un bon prototip i alhora recuperar la inversió inicial amb un període de temps menor.
36 6 Futur hobby (s.f.) Recuperat de http://www.futurhobby.com/ BIBLIOGRAFIA Robots d’auto vol (s.f.) Recuperat el 29 de de www.revistanueva.com.ar/portal/verNota/763 Setembre de el 2 d’octubre de 2014, 2014, El mercat dels drons, El Pais (s.f.) Recuperat el 29 de Setembre de 2014, de www.elpais.com.uy/economia/gente-negocios/mercado-drones-auge-nuestropais.html El mercat dels drons, indalics (s.f.) Recuperat el 29 de Setembre de 2014, de www.indalics.com/noticia/el-mercado-de-drones-generara-67500-millonesen-una-decada Drons i agricultura (s.f.) Recuperat el 5 d’octubre de http://www.redsustentable.org/drones-y-agricultura/ de 2014, Unnamed Aerial Systems (s.f.) Recuperat el 10 d’octubre de 2014, de http://www.infouas.com/ Dronetools (s.f.) Recuperat el 10 d’octubre de 2014, de http://dronetools.es/es/ Catuav (s.f.) Recuperat el 10 d’Octubre de 2014, de http://www.catuav.com/es/ Unmanned Aerial Systems (s.f.) Recuperat el 10 d’octubre de 2014, de https://www.uavs.org/ Atyges (s.f.) Recuperat el 28 d’octubre de 2014, de http://www.atyges.es/ Curso de Seguridad para el Trabajo en espacios confinados (s.f.) Recuperat el 30 d’octubre de 2014, de http://www.srfprofesional.es/ 37 ...