Sistema reproductor - Efectes esteroides sexuals (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA REPRODUCTOR Efectes esteroides sexuals (IV) – CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ACCIÓ D'ESTEROIDES EN L'ADULT L’activitat de tots els òrgans genitals depèn de la secreció gonadal d’esteroides. Les gònades no tenen activitat funcional fins que s’arriba a la pubertat (hi ha nivells baixos d’esteroides fins llavors). Un cop arribada la pubertat, hi ha una activació de la funció endocrina de les gònades. Trobem una funció contínua en el mascle dependent de la testosterona i una funció cíclica en la femella dependent d’estrògens i progestàgens i coordinada amb el cicle ovàric.
APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ – Estructura SECRECIONS La secreció bàsica és el semen o esperma. Els seus components són els espermatozoides i el palsma seminal. Aquest plasma seminal, un component líquid no cel·lular del semen, està format per les secrecions del testicle i de les glàndules annexes (glàndules vesiculars, pròstata, glàndules bulbouretrals (de Cowper, preejaculat).
La composició interna del plasma seminal és a base de substrats energètics de l’espermatozoide (fructosa), factors de maduració dels espermatozoides, testosterona i prostaglandines que tindran accions en l’aparell genital femení.
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ – Estructura L’efecte general dels esteroides en òrgans genitals femenins és la inducció de canvis morfològics i funcionals que tendeixen a : - Facilitar el transport espermàtic per la fecundació.
- Preparar l’aparell genital per la gestació - Si no hi ha gestació, preparen l’inici d’un nou cicle reproductor OVIDUCTE – Accions dels esteroides L’oviducte (part mitja de l’úter) és el punt on té lloc la fecundació – els esteroides faciliten el transport de gàmetes i actuen en aquest lloc on es dóna l’inici del desenvolupament embrionari.
L’òvul comença la segona meiosi i en quant es fusionen ja es dóna una cèl·lula 2n – quan l’embrió arriba a l‘úter per iniciar processos d’implantació ja és una mòrula.
ÚTER – Accions dels esteroides L’úter està compost de serosa, múscul llis (miometri, vàries capes amb orientacions variables i molt desenvolupat) i epiteli (l’endometri, ric en vascularització i amb estructures glandulars molt desenvolupades).
Les funcions generals de l’úter són la contribució al transport d’espermatozoides i el manteniment de la gestació.
EFECTES DELS ESTRÒGENS - Augmenten en general la síntesi proteica – fase proliferativa de l’endometri.
- En el múscul llis es dóna una hipertrofia del miometri i un augment de l’excitabilitat. També una inducció a la síntesi de receptors de progesterona.
Com a conseqüències funcionals, l’úter està més preparat per la gestació i es facilita el transport dels espermatozoides fins l’oviducte.
EFECTES DELS PROGESTÀGENS En l’endometri: - Augmenten les secrecions glandulars - Histiotrof o llet uterina – període ontogènic en el qual l'embrió utilitza els productes del procés d'implantació per a la seva nutrició (segona setmana de l’embaràs).
- Augmenta la vascularització - En primats, està implicat en el creixement de les artèries espirals En el múscul llis: - Descens de l’excitabilitat muscular - Inhibició de l’activitat motora Com a conseqüències funcionals, l’úter es prepara per la gestació, s’afavoreix la implantació (s’inhibeix la motilitat i s’estimula el creixement de l’endometri) i es produeix un aportament nutritiu per l’embrió (l’histiotrof).
CÈRVIX – Accions dels esteroides El cèrvix és la part de l’aparell reproductor femení que permet el pas dels espermatozoides des de la vagina. En cas de gestació, segella l’úter creant un ambient aïllat del medi extern.
EFECTES DELS ESTRÒGENS - Relaxació muscular - Creixement epitelial i augment de l’activitat secretora Com a conseqüències funcionals, s’obre el cèrvix i es facilita el pas dels espermatozoides.
EFECTES DELS PROGESTÀGENS - Descens de l’activitat secretora – producció de moc espès - Augmenta el to muscular Com a conseqüències funcionals, es tanca el cèrvix, creen un tap mucós i aïllen l’úter per la gestació.
REFLEXES GENITALS REFLEX D'ERECCIÓ L’erecció és un reflex piscosomàtic del mascle necessari per la còpula que implica canvis simultanis de tipus vascular, nerviós i endocrí que afecten el penis.
Tenim dos tipus de penis: - Vasculars – estan formats per teixit muscular esponjós (cossos cavernosos). L’erecció depèn dels canvis vasculars. Trobem una gran variació entre el penis flàccid i el penis erecte (home, cavall, gos, gat).
- Fibroelàstics – el component muscular és poc important. Hi ha poca variació entre el penis flàccid i erecte. L’erecció està produïda per la relaxació dels músculs retractors del penis (en rumiants i porcs).
L’erecció ve donada per un reflex parasimpàtic. Generalment és necessària una estimulació sensorial que és rebuda a la zona sacra de la medul·la i processada com un reflex nerviós pels nervis pudends. La resposta va al penis pels nervis erectors mitjançant NO, Ach, PGs i VIP implicant tot el que hi ha al quadre blau. Al mateix temps, hi ha vies que de la medul·la espinal pugen cap al cervell (SNC) i ho fan conscient – no pots controlar una erecció però ets conscient que n’estàs tenint una.
Una erecció no serveix de res sense el següent reflex que és una ejaculació.
REFLEX D'EJACULACIÓ L’ejaculació és un reflex simpàtic d’expulsió del semen que consta de dues fases: la d’emissió (sortida dels espermatozoides i secrecions glandulars a la uretra) i la d’ejaculació (expulsió forçada del semen des de la uretra fins l’exterior).
El desencadenant de l’ejaculació és la introducció del penis dins la vagina – estimulació sensorial del penis (temperatura, pressió i frec mecànic.
A partir de la penetració s’envia un reflex nerviós a la medul·la (nervis pudends) que torna a l’aparell reproductor i fa que les glàndules aboquin la seva secreció a la uretra mitjançant l’epidídim. La uretra es contrau i els expulsa cap a l’exterior. Paral·lelament, unes vies nervioses van cap al sistema límbic del cervell associat als centres plaer – ejaculació = plaer (avantatge adaptativa).
TRANSPORT D'ESPERMATOZOIDES EN LA FEMELLA L’ejaculació és líquida, però en els instants post-ejaculació aquest líquid coagula per evitar el reflux a l’exterior de la vagina. Més tard es dissol lentament el coàgul alliberant els espermatozoides.
El seu transport cap a l’oviducte està facilitat per la preparació hormonal de l’aparell genital i per l’activitat motora dels espermatozoides.
Més del 99% d’espermatozoides són imbècils perduts – potser una dotzena arriba on està l’òvul (el número mig d’espermatozoides en l’oviducte és de 100 – la resta es perden en el procés).
...