A_Vies_descendents (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

VIES DESCENDENTS Són aquelles que provenen de diferents centres encefàlics, i que de manera directa o indirecta acaben a la banya anterior de la medul·la espinal, o bé als nuclis motors dels parells  cranials  (a  les  motoneurones  d’aquests  nuclis).
Es poden definir dues vies: - Via motora voluntària, que al seu torn pot ser: - Via motora voluntària directa: és la que procedeix  de  l’escorça  cerebral,  i des d’aquí  pot  anar: - Motoneurones espinals (banya anterior de la medul·la), constituent el fascicle cortico-espinal o piramidal.
- Motoneurones cranials (nuclis motors parells cranials), constituent el fascicle cortico-nuclear o cortico-bulbar.
Nota.  S’anomena  directa  perquè  els  axons  que  provenen  de  l’escorça  no  s’interrompen  en  cap   punt (van directament a les motoneurones).
- Via motora voluntària indirecta: és la via que procedeix de nuclis diencefàlics o   del   tronc   de   l’encèfal,   i   que   s’interromp   abans   d’arribar   a   la   motoneurona.   Constitueix el sistema motor extrapiramidal.
- Via motora involuntària: és un circuit que  comença  a  l’escorça  cerebral,  passa  pels   nuclis pontins de la protuberància, i acaba en el cerebel (circuit cortico-pontocerebel·lós).
- Fascicle cortico-nuclear (o cortico-bulbar):   procedeix   de   l’escorça   motora   (àrea   4)   i   també de la pre-motora (de  l’àrea  6  i  sobretot  de  l’àrea  8).  Des  d’aquí  passa  pel  genoll   de la càpsula interna, i va a parar als nuclis motors cranials: - Nuclis motors somàtics (III, IV, VI i XII).
- Nuclis viscerals o branquials (la resta: V, VIII, IX, X, XI).
Nota. Se salten els nuclis especialitzats: I, II i VIII. Els somàtics són exclusivament motors i els viscerals són mixtes (nuclis motors i nuclis sensitius).
La  primera  part  del  fascicle  surt  de  l’àrea   8 de Broddman (on hi ha el centre ocular), provinent de les cèl·lules piramidals  d’aquest  centre;  els  axons  baixen  pel  genoll  de  la   càpsula   interna   i   es   dirigeixen   al   tronc   de   l’encèfal.   Aprofita   els   nuclis   oculomotors:   anirà   al   III   PP.CC.,   a   l’alçada   del   col·∙lícul   superior;   al   IV   PP.CC.,   a   l’alçada   del   col·∙lícul   inferior; al  VI,  a  l’alçada  de  la  protuberància;  i,  finalment,  se’n  va  al  nucli  ambigu,  però   només agafant el XI PP.CC. (és columna motora de IX, X i XI).
Recordar que el centre ocular provoca moviments contralaterals dels ulls quan s’excita,   de   manera   que   la   funció d’aquest   fascicle   seran   els   moviments   dels   globus   oculars conjugats amb les rotacions del cap.
L’altra   part  del  fascicle   surt  de   l’àrea   4   gamma   (responsable  del   moviment   voluntari,   lligada  intrínsecament  amb  l’homuncle  de  Pènfield),  concretament  del  terç  inferior de l’àrea.   Des   d’aquí   (des   de   les   cèl·∙lules   piramidals),   els   axons   aprofiten   el   genoll   de   la   càpsula  interna  i  se’n  van  als  nuclis  motors  viscerals: - V PP.CC.: nucli mastegador. Gràcies a aquests axons, es pot produir la masticació.
- VII PP.CC.: dels tres nuclis motors del facial, el més rellevant és el de la mímica; i els altres són: lacrimo-muco-nasal i el salivatori superior. Per tant innerva la musculatura de la mímica, la mucosa nasal, la glàndula lacrimal i les glàndules salivals.
- Nucli ambigu (IX, X, XI PP.CC.): innerva la musculatura de la faringe i la laringe.
- XII PP.CC.: innerva la llengua.
Tots els nuclis motors reben innervació bilateral; és a dir, cada nucli rebrà innervació del  propi  costat  però  també  de  l’escorça  del  costat  contralateral. Això és fonamental a nivell   de   diagnòstic,   ja   que   una   lesió   en   un   costat   quedaria   compensada   per   l’altre   hemisferi. Hi ha, però, dos parells cranials que només reben innervació del costat contralateral: - XII PP.CC.: innerva la musculatura de la llengua (del costat homolateral, un cop ja ha sortit pel seu origen aparent, com tots els PPCC.). Per tant, una lesió de  l’hemisferi  dret  farà  que  el  XII  PP.CC.  del  costat  esquerre  quedi  desnervat,  i   la innervació del costat esquerre de la llengua quedi paralitzada. Per diagnosticar cal demanar al pacient que propulsi la llengua cap enfora: es produirà una desviació de la llengua cap al costat de la lesió (costat dret), que és el costat que manté el to muscular.
- VII PP.CC: innerva la musculatura de la mímica. Una de les coses que es fa més patent  d’aquesta  musculatura  són  els  llavis  i  les  comissures  labials.  Així  doncs,   en  una  lesió  de  l’hemisferi  dret  (lesió  a  l’alçada  de  la  càpsula  interna)  quedaria   desnervat el nervi facial del costat contralateral. El pacient farà una desviació del somriure cap al costat de la lesió (la part esquerra de la musculatura de la mímica perdrà el to muscular).
Aquests parells cranials són els que permeten diagnosticar una lesió del fascicle entre els   nivells   de   l’escorça i el nucli (càpsula interna). El fascicle en conjunt produeix els moviments del cap i el coll.
- Fascicle cortico-espinal o piramidal: és el responsable dels moviments del tronc i de les   extremitats.   S’origina   en   l’àrea   4   gamma   (punt   on   s’ubica   la   primera neurona), concretament   en   els   dos   terços   superiors   de   l’àrea   (la   resta   respecte   el   fascicle   anterior).  Les  cèl·∙lules  piramidals  procedeixen  especialment  de  la  capa  5  de  l’escorça,  i   en   el   fascicle   surten   1.000.000   d’axons   (en   cada   costat)   i   d’aquests, un 2-3.% són cèl·lules gegants de Betz. El fascicle baixa i passa pel braç occipital de la càpsula interna i arriba al mesencèfal, concretament als peduncles cerebrals, per on passa com a fascicle compacte.
Arriba llavors a la protuberància, on es disgrega i passa entremig dels nuclis pontins (no hi ha passa pel mig, els esquiva); també passa per la part anterior dels peus de la protuberància.
En el bulb, el fascicle es torna a compactar i aprofita per passar per les piràmides bulbars. Quan arriba a la part caudal del bulb, es produeix la decussació de les piràmides (el fascicle decusa), entrant a la medul·la espinal. Decusen el 90% de les fibres cap al costat contralateral, rebent el nom de fascicle cortico-espinal lateral o piramidal creuat. El 10% de fibres restants no decusen i constitueixen el fascicle cortico-espinal ventral o piramidal directe.
El fascicle lateral baixa a través de tot el cordó lateral de la medul·la espinal; en canvi, en el cas del ventral, que segueix a nivell homolateral, passa pel cordó ventral de la medul·la espinal fins a baix. Donat que hi   ha   32   metàmeres   i   1   milió   d’axons,   en   cada metàmera es quedaran uns 30.000 axons. En la banya anterior de la medul·la espinal és on hi haurà ubicada la segona estació neuronal: motoneurones de la banya anterior.
A nivell del fascicle lateral: els axons que s’aturen   en   cada   metàmera   innerven   el   propi costat; en canvi, en el fascicle ventral, els axons innerven el seu propi costat però també   l’altre   costat.   Així   doncs,   el   balanç   total és molt majoritari cap costat contralateral (en cas de lesió, difícilment el fascicle cortico-espinal  ventral  podrà  compensar).  Des  d’aquí  les  motoneurones  surten   per la banya ventral, aprofiten els ganglis raquidis i van a innervar la musculatura esquelètica.
El fascicle cortico-espinal té com a funció controlar la motilitat muscular, però la seva funció principal és mantenir el bon funcionament de les motoneurones.
A les motoneurones els hi arriben tot tipus de inputs (excitadors, inhibidors, etc.), i quan tots funcionen la motoneurona està en equilibri; ara bé, si es lesiona aquest fascicle, com que aquest frena a la motoneurona (els inputs del fascicle són majoritàriament inhibidors) les motoneurones no tenen fre, i predomina el balanç excitador.
- Lesions del fascicle cortico-espinal: - Lesió de la primera neurona: Paràlisi espàstica contralateral o central, ja que la lesió ve   de   la   primera   neurona,   ubicada   en   l’escorça   cerebral.   És   una   paràlisi   excitadora   (excés de to muscular: hipertonia),   i   si   s’exploren els reflexes tendinosos, aquests estan exacerbats: hiperreflèxia. La patologia més freqüent que comporta la lesió d’aquesta  primera  neurona   és   l’ictus (accident cerebro-vascular, que pot ser degut a una hemorràgia, a una embòlia, a una trombosi, etc.).
- Lesió de la segona neurona, ubicada en la banya anterior de la medul·la. En són exemples: - Virus de la polio. Produeix una paràlisi flàccida homolateral. Aquesta lesió s’acompanya  de  hipotonia i hiporreflèxia en els reflexes tendinosos.
- Atròfia Muscular Espinal.   Afecta   a   la   segona   neurona,   és   d’origen   genètic   i   representa la primera causa de mort en nadons.
- Esclerosi Lateral Amiotròfia, que afecta tant a la primera com a la segona neurona.
Nota. Hemiplegia = paràlisi espàstica contralateral.
- Lesió a nivell del mesencèfal, que pot anar acompanyada de patologia dels parells cranials.  El  que  més  s’afecta  és  el  III  PP.CC;  així  doncs,  l‘hemiplegia  contralateral  anirà   acompanyada   d’una   paràlisi   de   la   musculatura   intrínseca de   l’ull   (innervada   pel   III   PP.CC.). La paràlisi de la musculatura serà homolateral. Hi haurà ptosi palpebral, i com que  innerva  4  dels  músculs  extrínsecs,  però  el  recte  extern  està  intacte,  l’ull  mira  avall  i   enfora.
- Lesió a nivell de la protuberància, que provocarà hemiplegia contralateral, i els músculs afectats pel VII PP.CC.; és a dir, paràlisi homolateral de la musculatura de la mímica.
- Lesió a nivell del bulb,   en   que   s’afecta   principalment   el   XII   PP.CC.;   de   manera   que   l’hemiplegia  contralateral  s’acompanya  d’una  paràlisi  de la musculatura de la llengua.
Aquests tres últims casos són excepció, ja que la lesió es dóna normalment en la primera o la segona neurona.
Sistema motor extrapiramidal El sistema motor extrapiramidal és un sistema que està format per un conjunt de vies i centres que tenen un caràcter descendent, motor, voluntari i indirecte. Això vol dir que està format per un conjunt de fibres descendents que procedeixen de nombrosos nuclis  diencefàlics  i  del  tronc  de  l’encèfal,  que  comuniquen  entre  si  abans  d’arribar a la motoneurona  (d’aquí  el  caràcter  indirecte).
El nom es va posar perquè es veia un munt de fibres que arribaven a les motoneurones sense  passar  per  les  piràmides  bulbars.  En  principi,  està  regulat  per  l’escorça  cerebral  i   el cerebel.
- Elements del sistema: Els nuclis que participen en el sistema motor extrapiramidal són: - Àrees: - Supressores: 4s, 6s, 8s.
- Motores i pre-motores: 4, 6.
Aquestes tenen dues funcions principals: - Regular els moviments voluntaris complexes (pràxia).
- Regular els nuclis subcorticals que estan destinats al to i a l’automatisme.
- Cervell: - Caudat - Putamen - Pàl·lid - Zona incerta i nucli subtalàmic de Luys - Tàlem (ventral anterior i ventral lateral) - Mesencèfal: - Nucli roig - Nuclis dels col·lículs (sobretot els superiors) - Substància negra - Protuberància: - Nuclis pontins - Bulb: - Nucli olivar - Nucli de Detters - Cerebel: - Nucli dentat - Nuclis de la formació reticular - Fibres  d’enllaç: Això vol dir que primer existeixen unes fibres  d’enllaç, que comuniquen uns nuclis amb els altres. Aquestes fibres són: - 1. Fibra pàl·lid-rúbrica. Surten del pàl·lid i van directament al nucli roig.
- 2. Fascicle lenticular. Va del pàl·lid a la zona incerta i el nucli subtàlamic de Luys.
- 3. Ansa lenticular. Surt del pàl·lid, voreja  els  camps  de  Forel,  i  se’n  va   al tàlem.
- 4. Fascicle rubro-olivar. Va del nucli roig al nucli olivar.
- 5. Tàlem-olivar. Va del tàlem a l’oliva  bulbar.
- Fibres de projecció: Un cop comunicats els nuclis entre si, es formen les fibres de projecció, les quals han  d’arribar  sempre  a  les  motoneurones   de la banya anterior de la medul·la, però fent sempre sinapsi abans amb interneurones de les làmines de Rexed.
Això és una de les característiques especials del sistema motor extrapiramidal. Algunes de les fibres són: - Fascicle A (rubro-espinal de Von Monakow). Procedeix del nucli roig, i quan surt   d’aquest   decusa   al   costat   contralateral   (decussació de Forel, a nivell del mesencèfal). La funció del fascicle es va descriure l’any   1965,   i   l’excitació   del   fascicle dóna lloc a una excitació de les motoneurones flexores i a una inhibició de les motoneurones extensores (excitació contralateral). Està lligat amb el to muscular,   necessari   per   iniciar   la   marxa   (s’excita   la   musculatura flexora i s’inhibeix  l’extensora).  El  fascicle  baixa  pel  cordó  lateral  de  la  medul·∙la  espinal,  i   quan arriba a cada segment medul·lar emet colaterals, fa sinapsi amb les interneurones de les làmines V, VI, i VII de Rexed, i després arriba a la motoneurona.
- Fascicle B (olivo-espinal). Va des del nucli olivar.
- Fascicle C (vestíbul-espinal). Va des del nucli de Detters. El fascicle baixa pel cordó ventral de la medul·la espinal, i en cada segment emet colaterals, que van a fer sinapsi a les interneurones de les làmines VII i VIII. Es caracteritza per tenir una funció molt important (contrària al fascicle rubro-espinal): inhibir les motoneurones flexores i excitar les motoneurones extensores. És, per tant, el responsable de la posició erecta. Es posa en funcionament en el moment en què ens posem de peu, i consisteix en vèncer la llei de la gravetat. És homolateral ja que no decusa (el rubro-espinal sí que ho fa).
- Fascicle tecto-espinal. Prové dels cul·lículs superiors. Aquest fascicle també decusa al sortir del mesencèfal (decussació de Meynert), baixa pel cordó lateral de la medul·la, i emet branques colaterals que arriben a les làmines VI, i VII de Rexed, per acabar finalment en les motoneurones. És una important via reflexa relacionada amb la visió i en humans  és  més  petit  que  en  d’altres  animals.
Nota. La via cortico-espinal pot anar primer a interneurona o fer sinapsi directament amb la motoneurona.
- Circuits: A més, hi ha circuits de les fibres d’enllaç.  Els  dos  més  importants  són: Cortico-estrio-pàl·lidtàlem-cortical. Les aferències procedeixen   de   l’escorça   motora   i   se’n   van   a   l’estriat   (caudat   i   putamen).   D’aquí,   les connexions surten massivament cap al pàl·lid, ja sigui el globus pàl·lid intern o el globus pàl·lid extern. El globus pàl·lid envia connexions al tàlem, concretament  al  nucli  ventral  anterior  i  al  nucli  ventral  lateral.  D’aquests  nuclis   les  fibres  retornen  a  les  àrees  de  l’escorça  motora  (4  i  6).   La   funció   del   circuit   és   inhibir   l’activitat   cortico-motora. Així doncs, quan es lesiona,  hi  ha  un  excés  d’activitat  cortico-motora, i dóna lloc a la malaltia Corea de Huntington,  la  qual  va  acompanyada  d’una  hipercinèsia (excés de moviment continu i groller), i de hipotonia.
- Cortico-nigro-estrio-pàl·lid-tàlem-cortical. Surt  de  l’escorça motora i va cap a la substància negra, on hi ha neurones dopaminèrgiques, les quals tenen una activitat  moduladora  cap  a  l’estriat.  De  l’estriat  al  pàl·∙lid,  al  tàlem  i  a  l’escorça.   Quan  es  lesiona  el  circuit  i  deixa  d’haver-hi dopamina, es produeix la malaltia de Pàrkinson, la qual va acompanyada de hipocinèsia (passos curts, dificultat per iniciar la marxa, etc.) i hipertonia (excés de to muscular), la qual és molt manifesta.  S’acompanya  també  de  tremolors  en  dits,  llengua,  cap,  etc.
Malaltia de Pàrkinson - Funcions del sistema motor extrapiramidal: Nota. Síndrome de Weber: lesió a nivell del mesencèfal; Síndrome de Gubler: lesió a nivell de la protuberància que afecta al VII PP.CC. i/o al VI PP.CC.; Síndrome de Jackson: lesió a nivell del bulb que afecta al XII PP.CC.
- Regular els moviments voluntaris complexes (pràxia).
- Regular el to muscular.
- Regular els moviment associats (moviment associat al moviment voluntari: per exemple el balanceig dels braços associat al fet de córrer).
- Regular els moviments  automàtics  (moviment  que  només  s’adquireix  gràcies  a   l’aprenentatge;   per   exemple   escriure   a   l’ordinador,   nedar,   conduir,   etc.).   Cal   esmentar que quan el moviment passa a ser automàtic, es desconnecta de l’escorça  cerebral  i  és  coordinat  a  través  dels  nuclis.
Així doncs, el sistema extrapiramidal permet refinar els moviments voluntaris.
...

Comprar Previsualizar