Tema 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Dret Administratiu I
Profesor M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Les bases constitucionals del dret administratiu 1)L'estat de dret a)Legalitat: la ce repeteix que el govern i l'admin publica estan sotmesos a la llei i al OJ. Amb aquesta afirmació diu que tot el poder executiu tenen la seva actuació sotmesa a la llei com a norma però també a la resta del OJ (Reglaments i principis generals propis del d.
Administratiu). El principi de legalitat suposa admetre que existeix una divisió de poders. I la primacia del poder legislatiu sobre el poder executiu. Diferència entre el govern i adm. Poder executiu format pel govern i l'administració. El govern està sempre al cap de l'administració pública, té dos funcions: a)f. Política: direcció política b)f. Administrativa: decisions administratives, aquestes decisions estan sotmeses a la llei i a la resta del OJ i al control judicial. Existeix l'admin. Pública: conjunt d'òrgans administratius que composen una administració pública, només realitza funcions administratives i per tant les seves decisions són impugnables i controlables davant de la jurisdicció contenciós-administratiu. Art. 103.1 i 9.1 afirmen: l'administració pública està vinculada a la totalitat del OJ tant a les normes escrites com els principis generals del dret i aquesta vinculació és un vinculació plena, és a dir, cap acte que fa l'admin. Pot estar fora de l'OJ. Diferència dels privats, tots els actes que fa l'administració tenen un valor jurídic i estan regulats per l'OJ.
Aquest principi de legalitat es manifesta a) a través de la primacia de la llei: hi ha dos teories: vinculació positiva a la llei (suposa que l'administració només pot fer/actuar allò que li manan-> quan es limiten drets) i la vinculació negativa a la llei( pot fer tot allò que no li prohibeix la llei)(quan l'admin dona drets o no limita drets podem dir que estem en una vinculació negativa, l'administració ha de tenir una norma delimitadora,mai l'admin pot dir que limita un dret per costum,...) i b) a través de la reserva de llei: altre manifestació, b1) reserva formal (el legislador pot decidir que una matèria que no està reservada a la llei la regula la llei) i b2)reserva material =determinades matèries estan reservades per la CE(afecta a algunes actuacions de l'admin publica i molt especialment quan aquestes actuacions són limitadores, la CE determina que determinades matèries administratives ha de ser regulades per la llei; ex: potestat sancionadora ha d'estar regulada a la llei, ex: art. 132: la llei determinarà i regularà el domini públic, ex: art. 149 sobre la competència de l'estat: la llei regularà les bases del procediment adminstratiu. Hi ha moltes més. ) b)Tutela judicial efectiva: aquest principi està regulat en el 24 CE quan estableix un control o possibilitat del ciutadà d'acudir als tribunals. La CE determina un control sobre la normativa administrativa judicial, els tribunals no poden rebutjar cap demanda de tutela judicial efectiva contra la administració. El control de la tutela judicial efectiva: Tres tipus d'actuacions administratives: a) potestat reglamentaria, aquests reglaments estan sotmesos al control judicial, es poden impugnar davant del poder judicial. b)són controlables la actuació de l'administració pública tant de govern com de la resta de institucions u òrgans. Els actes de govern o polítics no son controlables. c) altre control, més específic de l'administració és sobre la finalitat de la legislació .
c)Principi de garantia patrimonial: es que l'administració respon econòmicament : c1)l'expropiació forçosa: et paguen per suprimir un dret (indemnització, no sempre en diners); c2)responsabilitat patrimonial de l'administració: la llei la regula, es que l'admin quan provoca una lesió o dany a un ciutadà (antijurídic) ha de indemnitzar.
2) Estat social Quan la CE diu que és un estat social de dret està implicat(art. 9.2, i 39 – 51: està obligant als poder públics a crear una sèrie de situacions d'igualtat, de trencament de les classes socials i una sèrie d'objectius de caràcter social, aquests principis que estan a la CE, serveixen per: a1) per crear normes, normes reglamentàries, no hi pot haber cap reglament que vagi en contra del principi de legalitat; 2) per interpretar les normes: d'acord amb els principis socials 31 al 51.
103 .1 es el principi d'eficàcia administrativa (principi indeterminat pero que ha de lligar l'administració amb diferents aspectes: Organització administrativa, quan la administració organitza la seva estructura ha de tenir en compte el principi d'eficàcia.
L'administració ha de funcionar eficaçment: funcionar eficaçment amb coordinació amb les altres administracions i funcionar eficaçment en el seu propi funcionament (amb el seu propi procediment).
L'eficàcia també s'ha de demostrar en la forma del seu procediment i dels objectius.
La forma del seu procediment: l'eficàcia suposa que el procediment s'ha de fer amb rapidesa, diligentment.
L'eficàcia es demostra quan l'administració compleix els objectius que té la potestat que estan exercint, és a dir, que cada potestat tenen uns objectius, i han de vigilar i procurar complir-los.
3) L'estat democràtic de dret: Ens referim que hi ha una divisió de poder i aquests poders dividits tenen una sèrie de principis d'actuació. El principis que tenen l'estat democràtic respecte l'administració: principi de jerarquia: (principi d'org. administrativa)ordena l'admin entre òrgans superiors i inferiors, els òrgans superiors estan els òrgans polítics, el seu nomenament és de caràcter polític, de forma directa o indirecta (ajuntaments, alcalde que es nomena indirectament pels ciutadans i el ple l'elegim de forma directa).
Principi d'objectivitat: CE és una forma que ha d'actuar l'administració, suposa que en tots els procediments o actuacions administratives, l'admin ha de actuar d'acord amb els interessos públics i sense privilegi a cap ciutadà o a cap organització o conjunt de ciutadans, aquesta objectivitat es concreta en cada norma. És un principi democràtic: tots els ciutadans són iguals davant la norma.
Principi del interès general: l'administració democràtica intenta aconseguir el interès general. Què és el interès general? No hi ha una solució única, el interès general té límits. No és la suma de tots els interessos dels ciutadans. Ni és el interès de la pròpia administració. El que segur que no és interès general és l'interès privat (grup d'empresaris o individu). Es pot controlar.
Principi de publicitat: llei de transparència. Totes les decisions i tot el que afecta a l'organització i als servidors públics s'ha de poder conèixer. A) Publicitat activa: aquella que obliga a l'administració a publicar determinades dades, procediments, etc B)Publicitat passiva: tot allò que l'administració ha de donar al ciutadà quan la sol·licita. Tot ciutadà pot dirigir-se a l'administració.
Principi de participació: està a la CE la idea de la participació dels ciutadans a l'administració pública. Per a que tingui efecte hi ha diferents tècniques: Tècnica de participació en l'administració: les normes obliguin que determinades ciutadans s'hagin de prendre pels propis ciutadans afectats. Determinatso òrgans necessitin al ciutadà Tècnica de potestat reglamentària: puguin participar tots aquells grups o associacions que estiguin afectats.
Els ciutadans puguin presentar al·legacions en un procediment. Aquestes al·legacions que es presenten han d'estar tingudes en compte .
Participació popular/general: en determinats procediments (medi ambient, urbanístics, patrimonials) la legitimació per poder presentar el procediment, Concepte de democràcia participativa: per a que hi hagi aquest tipus de democràcia cal que es demanin mecanismes de participació.
4) Estat autonòmic: Què vol dir, principis, etc Art. 2 CE: principi d'unitat de l'estat espanyol i el principi d'autonomia de les regions, de les CCAA.
Principi d'unitat: el interès general unitària com a límit(la ce estableix que existeixen uns interessos generals, que van més enllà que les CCAA, Les províncies, aquell que defensarà el interès és l'estat espanyol. S'està establint una jerarquia entre els interessos, primer el interès estatal i després el interès de la resta de ciutadans), límit de la igualtat(En dos sentits: a) tots els ciutadans de forma igual tenen els mateixos drets i deures, art. 149.1, no és del tot veritat, perquè el nivell impositiu és diferent segons la CCAA i b) tots els ciutadans han de ser tractats de forma igual siguin de la CA que siguin, les diferents CCAA han de tractar a tots els ciutadans de forma igual), límit de la unitat de mercat(art. 139 i 157, cap CA podrà imposar de forma directa o indirecta resolucions o normes que afectin a la lliure circulació i establiment de persones, i a la llibertat de circulació dels béns).
Principi d'autonomia: l'autonomia de les CCAA és una autonomia política, que depèn de la constitució i dels estatuts d'autonomia, i en canvi l'autonomia local, municipis i províncies i l'autonomia universitària depèn de la legislació que es faci en cada lloc. Tenir autonomia comporta una besant positiva i besant negativa, vol dir tenir potestats administratives. Tenen potestats públiques que li permeten fer normes jurídiques, potestats d'autotutela, potestat sancionadora,etc, potestats de caràcter superior. Potestat sobre un àmbit indeterminat, és a dir que les potestats no estan limitades. I tenen potestats diversificades.
Besant negativa: l'autonomia té límits, perquè es controlable aquesta autonomia, per part del TC o per part dels tribunals contenciosos-administratius.
Principi de solidaritat: establert a la CE, principi que regeix a les relacions entre l'administració pública, està basat en tres principis concrets a la CE: - l'equilibri econòmic interterritorial principi de lleialtat autonòmica(aspecte autonòmic: les CCAA i l'estat han d'actuar amb lleialtat amb el sistema de solidaritat; lleialtat de caràcter jurídic institucional: tenen l'obligació totes les organitzacions de l'estat de respectar la CE) el principi de cooperació(exigeix que s'apliquin tot un conjunt de tècniques de col·laboració entre les diferents administracions, el TC ho ha vist en diferents sentències que cal establir un sistema de cooperació entre l'estat i les CCAA i que en tot cas hi ha d'haver un règim de col·laboració i cooperació entre les administracions públiques).
Les estableix a través de dos tècniques: que l'estat té la competència per la planificació econòmica i; l'existència d'un fons de compensació interterritorial, serveix per poder aportar aquells territoris desfavorits.
...