Tema 4 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Histologia T4 El TEIXIT ADIPÒS És un tipus específic del teixit conjuntiu.
FUNCIONS DEL TEIXIT  Emmagatzemar energia pel tal de subministrar-la al cos quan sigui necessària. Aquesta energia és emmagatzemada en forma de triglicèrids ja que són més eficients que qualsevol altre molècula: 1 gram de triglicèrids equival a 9 calories mentre que 1 gram de carbohidrats equival a 4 calories de manera que ens permeten guardar més energia en una mateixa massa.
 Secretar substàncies endocrines o paracrines com hormones, factors de creixement, citosines... és important perquè la obesitat està predisposada a un gran nombre de malalties i es creu que és per la diferent secreció d’hormones del teixit adipós (com la síntesis de substàncies que generen hipertensió) TIPUS DE TEIXIT ADIPÓS Cal tenir present que l’adipòcit és la cèl·lula característica del teixit adipós i el trobem en els dos tipus de teixit.
Teixit adipós unilocular (blanc) En adult el trobem principalment en:  Formant la hipodermis (greix subcutani). Recordem que l’epidermis és un epiteli estratificat pla i la dermis era un teixit conjuntiu laxe en la part més superficial i dens el la més intensa. La localització d’aquest greix no és a l’atzar i varia en funció de si ets home o dona però generalment el trobem en: abdomen, glutis, aixelles, cuixes, pits...
 Regions internes amb funció estructural (molt important). Cal tenir present que el greix d’aquesta regió mai no el perdem, té una localització molt preservada i una funció molt important per l’organisme. Exemples com:  o Regions periorbitals dels glòbuls oculars (al voltant de l’ull) o Palmells de les mans i plantes dels peus Omplint espais com a la medul·la òssia groga on es sintetitzen les cèl·lules sanguínies (no es dona en tots els ossos sinó que varia en funció del creixement). Recordem que teníem dos medul·les òssies: vermella (sintetitza cèl·lules sanguínies) i groga (no en sintetitza). En nàixer tot és medul·la vermella i en créixer es transforma.
Les funcions principals d’aquest tipus de teixit són:  Emmagatzemar energia  Aïllament tèrmic (hipodermis) ja que aïlla l’exterior de l’interior del cos per no perdre molta energia  Definir la superfície corporal, els contorns de l’organisme  Protecció d’òrgans vitals  Secretar hormones com la leptina, AGE, estrògens o testosterona, factors de creixement o citosines.
1 Judith González Gallego Histologia T4 Hormona leptina És una hormona peptídica que intervé en la regulació energètica (anomenat homeòstasi energètica) i permet assegurar que els nivells d’energia siguin els que siguin i passi el que passi es mantinguin constants, independentment del que mengem i per tant del medi extern. En ser secretada promou la pèrdua de la gana i disminueix la ingesta per tant augmenta el metabolisme per tal de cremar el greix i perdre’l. És una hormona exclusiva dels adipòcits.
Hormona AGE o angiotensinogen És una hormona peptídica que promou l’augment de tensió arterial. No és exclusiva dels adipòcits sinó que al fetge també la poden generar els hapotòcits. Aquest fet és el que permet relacionar la obesitat amb la hipertensió tot i que com també es pot sintetitzar al fetge res no és segur.
És un teixit altament irrigat i innervat es a dir, es un teixit amb molts vasos sanguinis i molt ben vascularitzat.
La cèl·lula que està en aquest teixit adipós és molt gran (més de 100µm de diàmetre) i és una cèl·lula mare que presenta una única gota lípidica envoltada de filaments de vimentina (fibres reticulars de col·lagen tipus II) per tal que mantingui l’estructura en un ambient aquós i per tant sabem que no està envoltada per una membrana. Té un nucli aplanat i aixafat desplaçat a la perifèria de la cèl·lula, unit a la membrana plasmàtica. Els adipòcits acumulen triglicèrids i per tant alliberen el màxim espai possible del citoplasma per tal de tenir la major part de gota possible motiu per el qual la gota ocupa gran part del citoplasma i el nucli està a la perifèria.
Sabem que el citoplasma té poc volum de manera que trobarem poc orgànuls (Golgi, Reticle...) i alguns ribosomes lliures i mitocondris però cal tenir present que la major part del citoplasma és ocupat per la gota lipídica.
Teixit adipós multilocular (marró) Aquest tipus de teixit el trobem principalment en fetus (tot i que canvia en funció de l’espècie) i predomina doncs durant la vida fetal i nounat (desapareix aproximadament als 10 anys) i en adults el podem localitzar en glàndules suprarenals, aorta, regions del coll...Aquest teixit és molt important i abundant en animals que hivernen ja que els hi permet generar emmagatzemar calor en comptes d’energia.
El teixit està organitzat en lòbuls separats pel teixit conjuntiu, sabent que els lòbuls són petits compartiments del teixit adipós multilocular que estan separats els uns dels altres per tàbics de teixit conjuntiu. Està molt irrigat i innervat, com l’anterior.
En funció de les necessitats ambientals podem transformar un teixit adipós blanc en marro per tal de tenir la nostra temperatura corporal estable com ho poden fer, per exemple, els ratolins o animals que no poden tremolar ja que transformen el teixit blanc en marro i generen calor.
2 Judith González Gallego Histologia T4 Els adipòcits multiloculars son cèl·lules més peites que les anteriors i comprèn moltes gotes lipídiques. El nucli té una morfologia més esfèrica que l’anterior i tendeix a estar en una posició més centrada, es a dir, no està enganxat a la membrana com l’anterior sinó que tendeix a estar més cèntric tot i que segueix sent un nucli excèntric. Té una gran quantitat de mitocòndries ja que es on es genera el calor (per això té una coloració marró, per l’estructura del citocrom oxidasa) i en general pocs orgànuls.
La termogènesis és el procés per el qual es genera calor i es produeix als mitocondris motiu per el qual el teixit necessita tenir una gran quantitat. Sabem que en generar calor la sang que passa a prop del teixit s’escalfa i va per tot el cos. Sabem que durant la respiració oxidativa expulsem fora de la matriu mitocondrial protons que generen un gradient de protons diferents al interior i al exterior. La proteïna termogenina upc-1 permet l’entrada d’aquests protons sense generar ATP sinó calor i per tant l’energia que en moltes cèl·lules es converteix en ATP en aquesta es forma calor.
3 ...