Metareflexió de la pel·lículaTaare Zameen Pa (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Teoria i pràctica de l’escola inclusiva
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Metareflexió de la pel·lículaTaare Zameen Par Breu síntesi de la pel·lícula.
Ishaan és un nen hindú de vuit anys molt alegre, somiador, gran dibuixant... Viu amb la seva família a una caseta i, pel que fa a l’escola, aparentment no obté bons resultats.
Ishaan a l’escola no està a gust, està desmotivat perquè per molt que ell vol no pot, i com a conseqüència d’això els seus mestres el castiguen i el renyen sense esforçar-se a buscar una possible solució; aleshores un dels dies que està castigat pren la decisió d’anar-se’n ell solet a passejar pels carrers de l’Índia, se’l veu feliç i atent a tot el que l’envolta, però quan Nandkishore Awashti, el pare de l’Ishaan s’assabenta que ha faltat a l’escola per anar-se’n sol al carrer decideix internar-lo a una escola-internat, així traurà bones notes i tindrà una bona conducta.
L’Ishaan, malauradament, es desmotiva molt més i entra en un estat de tristesa permanent per estar lluny de la seva família, a causa d’això ell no vol intentar fer res, ni tan sols pintar. Desgraciadament, tots els mestres de l'internat segueixen la mateixa línia de cridar i castigar al pobre Ishaan... però un dia bé un mestre substitut d'art, Ram Shankar Nikumbh, que s’adona que a l’Ishaan li passa alguna cosa i comença a investigar, aleshores descobreix que té dislèxia, com ell quan era petit. Gràcies a aquest descobriment, Ram va a parlar amb el director per demanar-li hores extres per fer classes particulars a l’Ishaan perquè així arribarà a llegir i escriure com els seus companys. Finalment, Ram ajuda a l’Ishaan i aquest acaba llegint i escrivint! Finalment, la motivació i l'autoestima de l'Ishaan incrementen quan el mestre organitza un concurs de dibuixos de tota l’escola i tot l’equip docent. Ram observa neguitós com l’Ishaan no apareix al concurs, però finalment apareix i comença a pintar amb les pintures que el seu germà li va regalar. El mestre Ram fa un retrat del nen i l’Ishaan en veure’l es posa feliç. La jutgessa anuncia que hi ha dues pintures empatades però que només una pot ser la guanyadora i estar en l’anuari de l’escola, seguidament afegeix que les bases del concurs no deixen que els mestres guanyin i que, aleshores el guanyador de la pintura és l’Ishaan, ell no s’ho creu i finalment acaba sent molt feliç gràcies al seu mestre Ram.
Reflexions: Petita descripció dels i les protagonistes principals i el paper que juga cadascú.
Ishaan Awashti: Ishaan és un nen amb molt de talent en l'art, al començament de la pel·lícula s'observa que no obté bons resultats en l'escola i ell mateix es frustra perquè per molt que ho intenta no ho pot aconseguir. Es cansa del fet que els mestres li renyin i castiguin, és per això que decideix anar-se'n de classe i donar una volta per la ciutat i veure coses fascinants i meravelloses. En anar a l'internat es desmotiva molt més i la seva autoestima baixa moltíssim, ja que els mestres nous li criden i el renyen, i troba molt a faltar a la seva família perquè només els pot veure els caps de setmana, aleshores és molt infeliç; fins i tot quan bé el nou mestre d'art i els deixa dibuixar el que els alumnes vulguin. Un dia inventa, amb material que ha anat recollint, una barca que flota i tots els seus companys es queden bocabadats, però ell no fa cap mostra de felicitat. Gràcies al mestre que s'adona que Ishaan té dislèxia i per això té més dificultats per aprendre, Ishaan arriba a ser feliç i a poder seguir amb la seva vida quotidiana amb normalitat.
Maya Awashti (mare): Maya és la mare de l'Ishaan, és una dona que estima molt als seus fills i està molt per ells perquè no treballa, ajuda al seu fill Ishaan amb els deures però s'empipa moltes vegades perquè no ho fa bé. Maya no està d'acord amb la decisió que pren el seu marit de canviar al seu fill Ishaan a un internat, de fet ella li diu que seria millor esperar al fet que Ishaan acabés el curs, ja que el pare vol internar-ho a mitjans de curs. Ella està molt trista quan veu al seu fill plorar i quedar-se en l'internat però no és capaç de portar-li la contrària al seu marit i decideix callar.
Nandkishore Awashti (pare): És el pare de Ishaan, és un home treballador, de negocis que el seu treball requereix que faci viatges. Nandkishore és una persona que sempre ha de tenir la raó, seriosa i molt estricta en relació als seus fills, ja que interna al seu fill petit en una escola-internat perquè no és capaç de treure bones notes i té una mala conducta, segons els mestres; també és exigent amb el seu fill gran en relació al tenis, ja que quan fa el campionat i perd, Nandkishore s'enfada i es frustra amb el seu fill pel fet de no haver guanyat.
1 Yohaan Awashti (germà): Yohaan és el germà gran de l'Ishaan, és un nen que treu molt bones notes a l'escola i la seva actitud és perfecta, es podria dir que tot el contrari de l’Ishaan. Yohaan estima molt al seu germà i el recolza en tot, com per exemple quan el pare crida a l’Ishaan i ell li diu que no li cridi, o quan li fa un justificant falsificat perquè així no el renyin a l'escola. Quan Ishaan està a l'internat, Yohaan el troba molt a faltar i en una visita li regala unes aquarel·les perquè pinti, ja que Yohaan sap apreciar l'art del seu germà. És un gran noi, que es preocupa i està atent per la seva família i sobretot pel seu germà petit.
Ram Shankar Nikumbh (mestre): Ram és el mestre d'art i "salvador" d'Ishaan. En la pel·lícula es pot observar com des del primer moment que Ram veu a Ishaan sap que no és feliç i que necessita ajuda. Ram s'involucra molt amb la comunitat educativa i amb Ishaan, perquè es veu reflectit en ell mateix quan era petit pel fet de tenir dislèxia com l'Ishaan. Una de les coses que fa Ram per introduir la dislèxia a l'aula sense que els nens sabessin que parlava del protagonista és explicar històries de persones famoses que han sofert dislèxia però que encara això han pogut arribar a la cima de la muntanya. Gràcies a ell, l'Ishaan aprèn a llegir i escriure; i a més, reprèn l'amor per l'art fent un dibuix increïble. Ram aprecia molt a l'Ishaan i està satisfet i feliç del fet que el nen hagi trobat la felicitat i la motivació.
2 Què t’ha aportat el visionat per la teva pràctica docent? Què penses que podries millorar? La pel·lícula de Taare Zameen Par m’ha aportat moltes coses positives com a futura mestra. Una de les coses més importants que he observat en la pel·lícula ha sigut que no es pot dir que un nen o nena és dolent en alguna assignatura o que la seva actitud no és la correcta pel fet de treure males notes, per això quan les primeres mestres renyien i castigaven a l’Ishaan em feia molta llàstima perquè se’l veia que no era perquè ell no volia estudiar sinó que perquè no podia, com per exemple quan en l’examen de matemàtiques fa el càlcul de 3x9 i posa de resultat un 3, en aquest moment quan es veu quina és la seva justificació me’n vaig adonar que podria ser una solució correcta i que tal com la va plantejar en la seva imaginació era correcta.
Gràcies a la pel·lícula i, sobretot, al mestre Ram Shankar Nikumbh m’he adonat de com detectar la dislèxia i de com tractar-la amb naturalitat en l’aula i amb els alumnes. A més a més podria millorar en l’aspecte de tractar diferents problemes o assumptes importants a l’aula sense que es noti que al mestre o a la comunitat educativa ens preocupa, ja que ha de ser de manera natural i clara per tal que arribi i canvií esquemes en els nostres futurs alumnes.
Com a conclusió, penso que en Ram Shankar Nikumbh és un molt bon mestre perquè va més enllà del cas d’en Ishaan i parla amb la seva família i amb el director, i gràcies a la seva persistència ajuda i encamina al protagonista de la pel·lícula, m’agradaria ser tan bona mestra com ell.
3 Posa un exemple d'una escena educativa de la pel·lícula que t'hagi impactat i, des del teu parer, com podries donar resposta docent davant de l’aula, l'escola i/o la comunitat educativa? Una de les escenes que més em va impactar i agradar va ser quan Ram Shankar Nikumbh arriba per primera vegada disfressat, ballant, cantat i fent gaudir als seus alumnes, aquests s’impressionen molt i es motiven mentre ballen i canten. Quan Ram acaba de fer la seva espectacular presentació, demana als seus alumnes que pintin el que els vingui de gust en el paper, tots els nens es queden quiets i un d’ells pregunta que com vol que pintin si no hi ha cap objecte el qual pintar, aleshores Ram els diu que deixin volar la seva imaginació i pintin el que ells vulguin. El mestre va passant per les taules i observant els dibuixos de cada nen i, en arribar a la taula de l’Ishaan veu que el paper està en blanc, i en comptes d’empipar-se i renyar-li, li diu que no pateixi si encara no ha trobat la inspiració.
La primera escena, desgraciadament, no és quotidiana en el nostre país; el primer que vaig pensar en veure-la va ser que m’encantaria poder fer una presentació d’aquest tipus als meus futurs alumnes, ja que així es pot trencar el gel i donar confiança, però després vaig pensar que per fer això hauria de parlar amb l’escola perquè acceptessin aquesta forma de presentació, ja que al no ser molt formal no agradés a la comunitat educativa.
L’actitud que té Ram davant la segona escena, quan l’Ishaan no pinta el paper és admirable, ja que la majoria dels mestres no contestarien el que ell contesta, sinó que s’empiparien perquè no està fent la feina; per això trobo aquesta escena admirable perquè potser, per exemple, un alumne no té un bon dia i nosaltres els mestres no li estem ajudant. És aquí on Ram s’adona que no està bé i que li passa alguna cosa, aquesta escena m’ha obert els ulls per saber veure quan a un alumne li passa alguna cosa i no el pots obligar a fer la feina sense abans haver parlat amb ell. És molt important conèixer a tots els nens i nenes de l’aula i saber donar resposta a totes aquelles preguntes i problemes que poden sorgir.
Com a conclusió d’aquesta escena es podria dir que és molt important arribar als alumnes des d’un primer moment per així connectar i tenir confiança mútua, ja que és molt important per a l’aprenentatge. A més, estaria bé tota l’escola i la comunitat educativa ajudés a tots els alumnes amb necessitats; tal com s’observa a la pel·lícula que el mestre va a parlar amb el director de l’internat i l’ha de convèncer del fet que ell mateix ajudarà a l’Ishaan, ja que el director va trobar l’excusa perfecta per fer-ho fora, però al final sí que va acceptar l’ajuda del gran mestre Ram Shankar Nikumbh.
4 ...

Tags: