Tema 3.3. L'expansió per la Mediterrània (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

21/04/16 L'expansió per la Mediterrània L'expansionisme militar mira cap el sud, cap a Llevant.
En l'expansió peninsular en època de Berenguer IV es va arribar a un acord pel repartiment de les terres, Tractat de Tudillén (1151), es reparteixen les àrees d'expansió. Aquest repartiment marcarà els esdeveniments futurs tant a nivell polític com cultural. Principis del s.XIII acabada l'aventura occitana. Amb la mort de Pere el Catòlic la successió quedava en mans del fill Jaume I, que tenia % anys, això comportarà la revolta de bona part de la noblesa feudal, que intentarà controlar el poder i controlar els beneficis de la corona per repartir-la (1213-1225), apropiacions de rendes públiques, de dominis públics, això s'agreuja per l'atura de l'expansió militar, això frenava per part de la noblesa guerra aconseguir terres i beneficis.
S'inicia un període d'expansió militar i comercial per la mediterrània. L'expansió no va ser un procés coherent i planificat, les diverses campanyes militar de conquesta van obeir a les circumstàncies pròpies del moment (econòmiques, polítiques, diplomàtiques etc...) voluntat de controlar l'espai comercial del mediterrània degut a que les ciutats es troben en creixement.
Estratègia diferent entre el mediterrani occidental (implicació militar directa de la corona amb finalitats polítiques i motivacions econòmiques i comercials) i el mediterrani oriental i cap al nord d’Àfrica (política de pactes i d’intentar afavorir l'expansió comercial, les campanyes militar són anecdòtiques o obeeixen altres causes) Fases: 1. Conquesta de Mallorca (1229-1232), hi van tenir un paper destacat la burgesia barcelonesa urbana interessada en obtenir una base comercial que els hi facilites la navegació cap Orient i Àfrica del nord. El fet d'ocupar-la permetia eradicar les activitats de pirateria dels mallorquins i posava als catalans al front dels genoveses envers el control de la mediterrània. El rei convocaria corts a BCN i aconsegueix el suport. Al setembre de 1229 sortiria una expedició cap a Mallorca, formada gairebé exclusivament per catalans i va tenir un èxit enorme. A fi d'any prenen a l’assalt la ciutat de Mallorca. La conquesta de la resta de l'illa la prenen amb calma i s'allargaria fins a la primavera del 1232.
El que va caracteritzar la conquesta de marca va ser el seu caràcter destructiu, no tenim referencies de cap tipologia de pactes o tractats. El que constatem és una destrucció total de la societat mallorquina per part dels conqueridors, els que no van morir van ésser utilitzats com esclaus. Es van produir grans moviments de migració, que culminaria amb la desaparició de la societat mallorquina, presència de subsaharians. En les dècades després de la conquesta constatem una reducció de la població autòctona, on aquesta població andalusina no arriba al 10%, alguns es converteixen al cristianisme i d'altres emigraran cap a altres ciutats musulmanes. A partir del 1300 pràcticament no queda població autòctona de l'illa.
Els repartiments, sistema que es va utilitzar en la conquesta, sistema on el rei obtenia la ciutat de Mallorca a través de la conquesta que esdevindria una ciutat franca i la meitat de l'illa, anomenat medietas regis, aquesta meitat la repartiria entre els seus fidels, els ordes religiosos i militar, els jueus, els monestirs cistercencs etc... l'altra meitat de l'illa seria repartida entre la noblesa que havia participat en la conquesta, anomenada medietas magnatum, on destaca el comte de Barcelona, tots aquests distribuirien aquest territori amb contractes (emfitèutics) i vassallatge. Aquest repartiment aniria seguit de l'establiment de pagesos, normalment amb sots establiments (els propietaris no mantenen el domini directa, sinó que l'establirien als primers colons, a la noblesa etc... que es convertirien en una gran elit de grans terratinents, aquests seran els que visquin allà, es converteixen en terratinents i ells sots estableixen les terres a pagesos).
Pel que fa al govern, el que fa es crear una estructura institucional que agafava les Illes Balears, el Rosselló, Cerdanya, Vescomtat de Carladès i la Baronia de Montpeller, tot això seria el regne de Mallorca, que el deixaria al seu fill menor Jaume II. Al fill gran Pere II li deixaria Catalunya, Aragó i el regne de València.
2. Conquesta de València, obeïa una dinàmica diferent, obra de catalans i aragonesos. Els aragonesos eren els més interessats en aquesta expansió peninsular i seran els primers en realitzar campanyes. Aquest fet obligaria a Jaume I a posar-se al davant de la conquesta, i les corts aconsegueix el suport de realitzar aquesta conquesta. Va ocupar durant 17 anys tot el territori València fins a Múrcia. Aquest avenç es fa en varies fases. A nivell institucional i polític aquest avenç va preocupar als castellans i va portar a la signatura d'un nou tractat, el Tracta d'Almirra, que redefineix els territoris corresponents als dos regnes, Múrcia queda en mans dels castellans (per garantir l'accés al mediterrani). A diferencia de Mallorca, durant la conquesta de València van haver nombrosos pactes de capitulacions amb les ciutats, això va fer que el rei aconseguís grans centres de poder intactes, i va afavorir la permanència d'un gran gruix de la població autòctona.
Pel que fa al repartiment, les zones de l'interior va quedar en mans de les nobleses aragoneses i de les ordes militar, i la ciutat de València i la zona litoral són de jurisdicció reial i són poblats per població catalana (de Tortosa). S'estableixen amb una pressió menys forta que a Mallorca que aniran arribant, però seran majoritaris els andalusins.
A nivell polític i institucional, València passaria a ser una govern confederat (tres estats sota un mateix rei, Aragó, Catalunya i València) cadascú amb les seves lleis, amb les seves corts etc...
1238, setembre, 28.
Fragment de la crònica de Jaume I o Llibre dels fets en el que s’explica la capitulació de la ciutat de València.
Les quatre grans cròniques. “Crònica de Jaume I”, caps. 278-286.
El rei de València Çaèn1 s’era acordat, e que ben coneixia que la vila no es podia defendre a la llonga. E per tal que non se’n feés traure altre major mal d’aquell que treit n’havien, que la la’ns rendria ab aital condició que els sarraïns e les sarraïnes ne posguessen trer tot llur roba, e que hom no els escorcollàs ni els faés neguna vilania, e que fossen en nostre guiatge tro 2 a Culera ell a ells; e pus Déus volia que nós l’haguéssem, que ell ho havia a voler. E sobre açò dixem-li que ens acordaríem ab la regina3 solament, que era en aquell consell. E ell dix que ho tenia per bo, e eixí’s de la cambra. E romanguem nós ab la regina, e dixem-li què li’n semblava. E ella dix que, si a nós semblava que preséssem aquell pleit, que bé el tenia ella per bo, car València no la devia hom aventura qui haver la podia d’un dia a altre. E nós entenem que ells nos consellava bé, e dixem-li que li atorgàvem lo consell que ells ens donava, mas aitant hi volíem nós anadir, e que sobre açò teníem per bo lo consell, que si vila se prenia per força, que greu seria que baralla no hi hagués gran entre aquells de la host e nós per àvol haver ni per roba, no no devíem allongar ço que tostemps havia desitjat nostre llinatge d’haver e de pendre; e encara si nós hi fóssem ferit o malaltia que nos vingués en aquest allongament tro la vila fos presa per força, que es poria la cosa perdre, perquè tan bon feit com aquest no feia metre a ventura, e que la feïa bon cuitar per haver-la4.
E sobre aquestes paraules ferem demanar raiç Abulphamalet5 e responem-li en aquesta manera: -Raiç, ben sabets vós que nós havem feita gran messió en aquest feit; però gens per la 1 2 3 4 Es tracta de Zayyan ibn Msrdanis darrer reietó del regne musulmà de València (1229-1238).
Tro= fins.
Violant d'Hongria, cada amb Jaume I l'any 1235.
En aquest paràgraf es parla del pacte amb el rei de València, perque marxessin de València sota una protecció reial.
Per evitar el saqueig de la vila, Presència de la reina en el consell que estaven realitzant (paper de la reginalitat).
5 Era un capitost musulmà, com ho indica l'apelatiu raiç, negociador enviat pel rei Zayyan de València.
messió que nós e nostres hòmens feita havem, ni per lo mal que hic havem treit, per tot açò non romanrà que nós aquest pleit vos seguirem, e us guiarem tro a Cullera ab tota la roba que els sarraïns e les sarraïnes ne traen ni en pusquen traure. E, per amor del rei e de vós, qui sots venguts aquí, volem fer aquesta gràcia que se’n vagen sans e segurs llurs robes, e ab ço que portar ne volran6.
E ell, quan ho oí, plac-li, e dix que ens ho graïa molt, ja sia que hi perdessen molt, que ab tot açò sí graïa molt la mercè que nós li feíem. E quan haguem estat una peça 7, demanam-li qual dia seria. E dix-nos que mester havia deu dies d’escombra. E nós dixem-li que sobre demanaven, que la host s’estava molt, e que s’enujava, car no feïa re, ni era prou llur ni nostre: e tant que, per allongament de les paraules, que ens avenguem que al cinquè dia que ens redrien la vila, e que començarien d’eixir. E quan aquesta paraula fo empresa entre nós e ell. Dixem-li que tingués secret tro que nós haguéssem parlat ab l’arquebisbe de Narbona, ab los bisbes, e ab nostres hòmens nobles; e ell dix que ho faria. E nos dixem-li que hi parlaríem aquell vespre, e manaríem cessar que d’aquella hora a enant no els faessen mal8.
E quan acò fo feit, e haguem menjat, e begut, e dormit en un reial qui era prop de la nostra albergada, enviam per l'arquebisbe e els bisbes e els rics hòmens, e l'arquebisbe de Narbona que hi fo. E quan trots foren denant, nós deixem-los com Nostre Senyor nos havia feites moltes gràcies; e entre les altres, havia'ns-en feita ara una que nós e ells devíem molt grair; e quant en aquest bé nosrte havien gran part, volíem-los-ho fer saber, per tal que ells se n'alegrassen: que València era nostra. E quan nós haguem dit aquest mot, don Nuno, e don Eiximèn d'Urrea, e don P. Ferrández d'Açagra, e don Pero Cornell perderen les colors així com si hom los hagués ferits endret del cor: e de l'arquebisbe enfora, e dels bisbes alguns, qui dixeren que graïen a Nostre Senyor aquest bé e aquesta mercè que ens havia donada, negun dels altres no lloaren ni hi graïren a Déu, no hi tengren per bi, sinó que ens dixeren don Nuno e don Pero Ferrández d'Açagra e com era aquest feit ni en qual manera. E nós dixem que havíem guiat lo rey de València e els sarraïns tots aquell qui habitaven en la vila, hòmens e fembres, e que anaven en nostre guiatge tro a Cullera e tro a Dénia, e que ens redien la vila al cinqué dia9. E dixeren que ho teníen per bo, pus feit ho havíem. E dix l'arquebisbe de Tarragona: -Açò és obra de Déu, e jo no creu que de tres coses en vós no n'haja la una: o que vós hajats servit a Déu, o que ara lo sirvats, o que el servirets.
E dix en Ramon Berenguer d'Ager10: -Molt devem grair a Nostre Senyor l'amor que ens mostra, car ço que vostre llinyatge e vós havets desitjat, e que ara es cumple per vós, molt ho devem grair a Nostre Senyor.
E quan venc altre dia a hora de vespres, enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que negun mal no els faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre . E, quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havía feita.
E, ab tant, los sarraïns cuitaren d'eixir dels cinc dies que havien emprès ab nós, e al tercer dia foren 6 En aquest paràgraf fan saber al rei de valència que han acceptat el pacte.
7 Peça= estona.
8 En aquest paràgraf realitzen l'establiment dels dies perquè marxessin, aquest pacte a de quedar en secret perquè no s'esberessin les host.
9 En aquest paràgraf es diu que València queda conquerida per Jaume I, els nobles aragonesos volien entrar en batalla i per això no donen gràcies a Déu.
10 Ramon Berenguer d'Ager, templari, apareix sovint al costat de Jaume I en totes les seves empreses, a Peñiscola, a Mallorca, a València.
aparellats tots d'eixir. E nós ab cavallers e hòmens armats prop de nós, traguem-los tots de fora en aquells camps que són entre Ruçafa e la vila. E haguem-hi a ferir hòmens per mort, sobre acò quant volien tolre als sarraïns robes, e emblar algunes sarraïnes e tostes 11. Si que anc tan gran gent com de València eixia, on havia bé entre hòmens e fembres cinquanta mília, anc la mercè de Déu no perderen, valent de mil sous, sí els guiam e els faem guiar tro sus a Cullera.
E, quan acò haguem feit, entram-nos-en en la vila. E quan venc al tercer dia, començam de partir les cases ab l'arquebisbe de Narbona, e els bisbes, e els nobles qui estat havien ab nós, e ab los cavallers qui heretats eren en aquell terme, e partim a les comunes de les ciutats, a cada una segons la companya ni los hòmens que hi havia d'armes12.
E, quan venc anant en torn de tres setmanes, metem partidors que partissen la terra del terme de València, e vim les cartes de les donaciones que nós feites havíem, e trobam que eren més les cartes que no bastaria al terme, segosn les donacions que nós feites havíem a alguns. E tals n'hi havia que demanaven poca cosa, e trobaven pius que era dos tants, o tres tants. E per l'engan que ens havien feit, e car la cosa no podia bastar de les donaciones de les cartes, tolguem-ne a aquells qui sobre n'havien e tornam-ho a mesura, si que tots hagueren de la terra covinentment. E així partí's la terra...13 11 Tostes= infants petits.
12 En aquest paràgraf s'inicia el repartiment de les terres.
13 En aquest paràgraf s'explica que hi ha un problema envers les terres, ja que hi ha més documents de possessió que no pas terres a València.
...

Comprar Previsualizar