Apunts Temes 5,6 i 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 31
Fecha de subida 12/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er TEMA 5  PERSPECTIVA DISPOSICIONAL. APROXIMACIÓ LÈXICA 1. Introducció i antecedents A les persones que formen part d’aquest perspectiva, els interessa fer un estudi estadístic dels trets comuns, bàsics de la personalitat. No es poden centrar en els trets individuals o idiogràfics (singulars de cada persona), sinó que han de centrar l’atenció en els trets comuns de l’espècie humana, aquells que es troben en tots o en la majoria d’individus (nomotètics).
Per esbrinar quins són els trets més importants de la personalitat cal fer-ho amb una eina que és l’anàlisi factories. Aquest anàlisi es fixa en les correlacions entre moltes variables.
Alguns investigadors han de determinar empíricament quins trets conformen la personalitat, ja que començar amb premisses es un error segons Catell per exemple.
Les premisses que presenta aquesta perspectiva son les següents:    Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions concretes.
Trobem una consistència en les accions, pensaments i emocions en el temps i en les diferents situacions.
Contempla les diferencies individuals.
Els antecedents d’aquesta perspectiva van ser: La idea de que les persones es diferencien entre elles ja la trobàvem a Hipòcrates. Es va pensar que cada tipus de persona reflexa excés d’un dels quatre fluids basics de l’organisme.
1) Hipòcrates (400 a.c) i Galè: Teoria dels 4 humors.
A Hipòcrates i Galè se’ls considera els pares de la medicina moderna perquè es van interessar en l’estudi de les diferents malalties dels individus i no en conformar-se en el pensament de que les malalties eres degudes a Deus.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Llavors van començar a fer uns experiments per esbrinar quina metodologia podien utilitzar per trobar la cura.
Bilis negra (melangiós) Flegma (flegmàtic) Bilis groga (colèric) Sang (sanguini) Un cop estudiats els diferents individus, van plantejar una teoria dels 4 humors o temperaments normals, en la qual et classifiques segons com ets. Segons on et trobis pots tenir més risc a patir una malaltia o altra.
Les característiques temperamentals es troben dividides en 4 tipus o categories:     Melangiós  Tristesa, pessimisme, depressió.
Flegmàtic  Calma, apatia, invariabilitat.
Colèric  Irritabilitat, ràbia, ira.
Sanguini  Optimisme, temperament, valentia.
2) Wilhelm Wundt (1832-1920) Wundt va ser el creador de la psicologia experimental perquè va dir que s’havien de mesurar els processos del comportament.
Va introduir el concepte de dimensió enfront del de categoria. I defineix aquesta dimensió com una variable quantitativa.
A més, va agrupar en dues dimensions les categories plantejades per Galè:   Emocional vs no emocional  Força o intensitat de les emocions Estable vs inestables  Velocitat de canvi.
3) Carl Jung (1932) Durant les seves observacions va veure que hi havia dos tipus diferents de persones, amb unes característiques molt diferenciades. Així que va classificar les persones en dues categories:  Introvertits  Prefereixen estar sols i tenen pocs amics.
 Preferència per activitats que comportin poc contacte social.
 No expliquen els problemes.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II)  Extravertits  Prefereixen companyia i tenen molts amics.
 Expliquen els problemes.
Totes les teories disposicionals coincideixen en que tots els individus ens trobem en alguna d’aquestes dues dimensions.
2. Tipus i trets Hem de deixar clar la diferencia entre el concepte de tipus i tret.
Els tipus tenen la següents característiques:     Categories de pertinença diferents i discontinues.
No hi ha terme mig.
Diferencies qualitatives.
Exemple: Mascle-femella En canvi els trets tenen les següents característiques:     Les persones es diferencien en dimensions Variables continues Diferencies quantitatives, no qualitatives Exemple: Estatura, pes, introversió.
3. Gordon Allport (1879-1967) Allport va ser l’iniciador de la teoria disposicional, i fou el primer en definir i acotar el concepte de tret de personalitat.
Els trets segons Allport tenen les següents característiques: Definició  Disposició a actuar de la mateixa manera en un ampli ventall de situacions.
  No hi ha dues persones iguals.
El tret és la unitat d’anàlisi més valida per a l’estudi de les diferencies individuals.
1er ROCÍO HERVÁS ROMERO  PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er És l’entitat psicològica que converteix diferents estímuls i respostes en equivalents. És a dir, diferents estímuls, una mateixa resposta i, diferents respostes, un mateix significat funcional.
Un exemple de tret seria la “Por al comunisme” (1961) Els estímuls o situacions serien els següents:  Comunistes, llibres de Marx, intel·lectuals, liberals, organitzacions d’esquerres, sindicats...
Ara bé, les respostes o conductes serien les següents:  Votar dretes, afiliar-se al KKklan, criticar la ONU, guerra contra països comunistes, cartes de protesta als diaris...
Tenim uns estímuls que activen uns trets, i a partir d’aquí, desenvolupes una sèrie de respostes o conductes.
Els 8 criteris basics per a definir un tret (conducta manifesta) són:         És real, no és un constructe teòric.
És més generalitzable que un hàbit.
Dinàmic  Busca la situació per manifestar-se Empíric  Es pot trobar de forma empírica.
Independent dels altres trets.
No implica judici moral.
Es pot analitzar com es distribueix en la població.
La inconsistència no és prova de la no-existència  Encara que ens algunes situacions el tret no es manifesti, això no dignifica que aquest no estigui).
La personalitat segons Allport té les següents característiques:   La personalitat és el conjunt de trets que ens caracteritzen. Aquesta no canvia, sinó que ho fa la conducta (manifestació oberta) en funció de la situació. Analogia de l’aigua.
Els trets i les situacions interacciones i determinen la conducta que apareixerà.
 Diferencia amb Skinner: El subjecte no és un simple reactiu a les situacions, sinó que es troba en aquestes perquè ell s’ha implicat.
Segons Allport els trastorns de personalitat apareixen quan les persones no podem ajustar el comportament al context en el qual ens trobem.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 4. Raymond B. Catell (1905-1998) Una de les aproximacions empíriques es van enfocar al llenguatge com a font d’informació.
Un llenguatge evolucionat és la millor manera de descriure les qualitats humanes. De fet, mentre més paraules hi hagi per descriure una qualitat, possiblement sigui més important. I a això s’anomena criteri lèxic.
Seguint aquesta idea Catell, va agafar un conjunt de conceptes de trets, va recol·lectar les seves qualificacions i llavors va realitzar un anàlisi factorial. Els factors que van resultar, son els que ell va considerar els trets més importants.
Va acabar concloent que la personalitat es troba en 16 factors primaris que van donar nom al seu inventari dels 16PF.
L’objectiu de Catell era descobrir i definir els trets basics de personalitat, a partir de l’anàlisi estadístic de les paraules que són més utilitzades per descriure un determinat comportament.
Va proposar un model estructural a partir d’aquest anàlisis lèxic de l’idioma, sobre adjectius relatius a la conducta (comunicatiu-reservat, amable-hostil, generós-avar, etc...).
Catell considera que els trets nomes es poden inferir a traves de la precisa mesura de la conducta oberta.
Model de Catell Creu que el llenguatge és la via per identificar els trets de la personalitat, per tant l’objectiu és trobar unitats lingüístiques amples que descriguin la personalitat.
Els aspectes rellevant de la personalitat es troben registrats en el llenguatge natural derivat de les interaccions socials.
El procediment que dur a terme Catell és el següent: 1. Registres de la vida real, basats en observacions del comportament quotidià.
2. Aplicació d’autoavaluacions o opinions dels subjectes sobre si mateixos.
3. Aplicació de proves objectives.ç 5. Teoria de la personalitat segons Catell Segons Catell una bona teoria ha de tenir en compte: els diferents trets, els determinants genètics i ambientals, la interacció entre els diferents trets i la ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er metodologia empírica [anàlisi factorial i anàlisi multivariant (anàlisis entre diferents factors)].
La seva teoria planteja que la personalitat d’un individu és allò que ens permet predir el que una persona farà en una situació determinada. Això es pot establir fins i tot amb una formula:  Equació d’especificació  R (resposta)= f (S,P)  S= situació / P= personalitat.
5.1. Categories dels trets Els trets tenen una sèrie de categories o estructures mentals hipotètiques inferides:  De superfície o de base (16 factors) Els de base poden ser:  En funció del seu origen: Constitucionals o ambientals.
 En funció de la modalitat a traves de la qual s’expressen: Aptitudinals, temperamentals o dinàmics.
  Comuns i únics Catell sempre treballa amb trets de base i comuns.
5.2. Fonts de recollida de dades     Dades L  life record data (exemple: observació) Dades Q  questionnaire data (exemple: 16PF) Dades T  objective test data (exemple: freqüència cardíaca) 5.3. Derivació empírica dels trets  Estratègia multivariant: Deixar que la realitat es manifesti per si mateixa sense cap manipulació experimental.
 Anàlisi factorial: ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Planteja 16 factors de primer ordre: Relacionats, oblics. (Dades Li Q) Planteja 4 factors de segon ordre: Independents, ortogonals.
    Introversió-extraversió Ajustament-ansietat Poca-molta socialització Dependència-independència A partir d’aquests factors construeix l’inventari dels 16PF.
 Configuració de la personalitat:  Ambient  2/3 parts de l’individu.
 Genètica  1/3 part de l’individu.
Fases de desenvolupament dels 16PF Durant les 4 fases del procés el que s’anava fent és reduint el nombre de termes lingüístics utilitzats, i va ser en la fase 5, on a través d’un anàlisis factorial, es van obtenir els 16 factors de personalitat.
5.4. Els 16 factors de personalitat de R.B.Catell Catell va ser un dels primers en plantejar una taxonomia, és a dir, una classificació dels trets en categories.
Llavors va dur a terme la creació dels 16PF, un qüestionari amb 16 factors que un cop analitzats, es va poder veure que es podien agrupar en altres 4 grans superfactors. Aquests 4 superfactors són independents els uns dels altres, és a dir, no tenen cap relació entre ells.
Aquesta teoria esta basada en la freqüència de resposta ja que com uns adjectius es troben correlacionats, se suposa que quan dius una cosa, també la relaciones amb una altra.
6. El model dels “BIG FIVE” Comença a haver-hi un debat sobre els trets basics de la personalitat i 4 equips diferents del mon, amb metodologies diferents, van arribar a la mateixa conclusió: 5 factors són els que componen la personalitat d’un individu. A més aquests els trobem en diverses cultures. Van trobar els mateixos conceptes traves de l’anàlisi del llenguatge.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er El model dels Big Five és un model de combinació de l’aproximació lèxica i estadística, i és un dels models més utilitzats en el mon. A Espanya aquest model no és gaire vàlid ja que es va utilitzar un barem (o mostra) de gent que estava a l’atur, i per tant es tracta d’una mostra molt determinada i no representativa.
Aquesta va ser una observació empírica ja que primer es va observar la realitat i després es va plantejar una base teòrica.
6.1. Els BIG FIVE. Les 5 dimensions o factors:  Neuroticisme  Freqüència o intensitat de viure les emocions.
 Assertivitat  Habilitat de comunicació, l’art de dir les coses bé.
 Dins del factor de neurotisicme trobem inclòs la impulsivitat. Van veure que la impulsivitat no és nomes un tret negatiu, sinó també d’urgència positiva (estic tant content que no sé ni el que faig).
S’ha de dir que en models anteriors, la impulsivitat ja no cau dins el Neuroticisme ja que pot arribar a ser un gran factors.
 En els BIG FIVE no ser extravertit, no significa que seria el pol contrari, és a dir, introvertit, sinó que tindrà absència d’alguna cosa, absència d’extraversió per exemple.
 S’estableix una gran relació entre l’obertura i el grau de coeficient intel·lectual. És un tret molt relacionat amb l’educació que t’han inculcat els pares.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 6.2. Els cinc grans i altres models Dos dels cinc grans factors dels cinc grans són iguals als super trets d’Eysenck (extraversió i neuroticisme).
Una altra semblança és que els 5 grans factors inclouen trets més específics a l’igual que la teoria d’Eysenck.
6.3. El model de P.T.Costa i R. McCrae Un dels instruments d’avaluació que va crear va ser el NEO PI-R, un qüestionari amb 240 ítems que avaluen les cinc dimensions de les quals parlava la teoria dels Big Five. A més a dins de cada dimensió trobem 6 facetes (30 facetes en total).
És un instrument amb gran validesa transcultural, per això és molt utilitzat en recerca, ja que en diferents parts del mon es va arribar a unes mateixes conclusions. A més presenta validesa predictiva ja que és capaç de predir d’alguna manera el futur, i això es va valorar a partir d’un estudi longitudinal.
o Rendiment acadèmic  Fins la ESO el coeficient intel·lectual defineix la intel·ligència però més tard el que més valor té és la responsabilitat; tret que avalua el NEO PI-R.
o Comportaments de risc (sexual, consum de drogues...) o Depressió i nivells de felicitat  Relacionat amb el neuroticisme.
o Lideratge i rendiment professional  Les persones responsables tenen tendència al lideratge.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er TEMA 6  LA PERSPECTIVA DISPOSICIONAL. APROXIMACIO TEORICA 1. H. J. Eysenck: Model tridimensional No tots els autors estan d’acord amb que un inici empíric és la millor manera de començar. Eysenck va argumentar que hauríem de començar amb unes idees ben desenvolupades sobre el que volem mesurar, i després procedim a mesurar aquestes qualitats.
Hans Jürgen Eysenck (1916-1997) va ser dels primer en parlar de la relació que h ha entre els trets de personalitat i la genètica. Va començar a posar en dubte el mètode psiquiàtric i la validesa del mètode psicoanalític. I el que va trobar és que Freud era un teòric, i que no havia comprovat res del que deia.
Es va observar amb l’arribada dels soldats de la guerra que els trastorns no estaven des del naixement. Ja que hi havia soldat que al marxar a la guerra estaven mentalment sans i al tornar eren diferents, venien amb unes diferencies individuals (trastorns d’ansietat, psicosis...). A partir d’aquí es planteja el per què unes persones tornen d’una manera i altres d’altres, i va arribar a la conclusió de que tots som susceptibles a patir un trastorn, i els més sensibles són els que es troben als extrems de la campana de Gauss.
En aquest moment al que ell li interessa és veure quins són aquells trets que expliquen l’aparició de les malalties mentals.
Eysenck era un científic que anava al lloc on s’estava fent una investigació amb dades del seu treball, a confirmar si les dades que s’havien introduït eren bones o no.
Agafar algun tret de forma categòrica vol dir que o tens un o tens l’altre, però no pots tenir una mica de cada. Això és el mateix que posar una etiqueta, és a dir, posar una etiqueta de valor implica que si tens una cosa no pots tenir l’altre.
I el que Eysenck fa és plantejar una aproximació dimensional, en la qual es tinguin el compte els diferents o tots els nivells d’una variable.
Això és degut a que com la personalitat té moltes diferencies individuals, si l’agafem de forma categòrica, ens perdrem molts valors entremitjos.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er A més també observa que hi ha trets que es poden trobar també en persones que no pateixen patologies.
Semblances i diferencies amb Catell Les semblances que trobem entre Catell i Eysenck són les següents:     Unitat bàsica d’anàlisi: el tret Recerca dels trets basics de la personalitat Mètode: anàlisi factorial Encara que el començament d’aquests dos autors hagi estat diferent, les dues dimensions plantejades per Eysenck s’assemblen als dos primers factors dels 16PF. I encara s’assemblen més als factors de segon ordre (Un anàlisi de segon ordre diu si els factors en si mateixos formen factors).
Les diferencies que trobem entre Catell i Eysenck són:   Ús natural del llenguatge vs antecedents històrics Mètode empíric (exploració) vs mètode racional (hipòtesis i escales de mesura prèvia).
Eysenck es va dedicar a estudiar si les tipologies que havien plantejat Hipòcrates i Galè es poden crear al combinar nivells alts i baixos de dos grans dimensions. Aquestes dues dimensions que va plantejar van ser: introversió vs extraversió i, estabilitat emocional vs neuroticisme.
Eysenck el que vol és convertir el sistema galènic en dimensions. Llavors planteja trets que comparteixen uns temperaments amb altres, i així poder ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er situar-nos les persones en un costat o altre d’un eix de coordenades. Aquest eix és important ja que indica un grau, es basa en l’aproximació dimensional, és a dir, sent una persona colèrica també pots ser una mica sanguini; no tens perquè ser extravertit o introvertit, pots estar en un grau mig entre els dos trets.
Eysenck mostra que cada supertret es conforma per altres trets.
A més a més, creu que l’extraversió i el neuroticisme es relacionen amb aspectes del funcionament del sistema nerviós.
Més tard tenim que apareix una tercera dimensió de la seva perspectiva anomenada psicoticisme.
 El criteri estadístic és necessari per establir patologia o vulnerabilitat però no suficient. Per establir patologia no només cal infreqüència.
1.1. Pressupòsits de les teories dels trets       Els individus es diferencies respecte la seva localització en els trets.
Identificació mitjançant estudis correlacionals Determinats per factors hereditaris Mesura mitjançant qüestionaris, escales, etc La interacció entre trets i situacions produeix estats.
Trets i estats. Un estat és una resposta especifica o concreta.
1.2. Pressupòsits de la teoria de H. J. Eysenck      Dimensió Extrems de la dimensió Judicis extrems Distribució normal 3 dimensions independents  Extraversió  Sociabilitat  Neuroticisme  Inestabilitat emocional  Psicoticisme  Duresa mental (és l’escala menys consistent) ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Estructura jeràrquica: Respostes especifiques – hàbits – trets – dimensions Introducció 1) Aplicació de qüestionaris per a confirmar els trets de la personalitat.
2) Anàlisi estadística dels ítems.
3) Càlcul de correlació dels ítems i agrupació en unitats bàsiques o factors.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 1.3. Dimensions del model d’Eysenck La escala de mesura de les dimensions del model d’Eysenck es tracta d’una escala heterogènia.
 Extraversió – introversió  Neuroticisme – estabilitat emocional  La N en les dones és més alta ja que està relacionada  Psicoticisme (Dures vs Blanesa) En aquesta època (anys 70) hi ha problemes per no saber on col·locar el tret d’impulsivitat però finalment el trobem en la P, com un tret normal.
1.4. Relació edat i gènere  Extraversió  Els homes joves són més extravertits que les nenes. En canvi les dones quan creixen es tornen més extravertides i els homes més introvertits.
 Neuroticisme  Les dones, s’ha observat en diverses cultures del mon, tenen la N més alta perquè hi ha unes hormones implicades. Malgrat això, el neuroticisme va disminuint amb l’edat.
 Psicoticisme  S’ha vist el mateix que en el neuroticisme però en homes. Es veu que la P està més relacionada en homes per un tema d’hormones, de testosterona. Però aquest tret també va disminuint amb l’edat.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 1.5. Fenòmens de laboratori  Introversió (Capacitat de processar quantitat d’estímuls)      Es condicionen fàcilment, extinció més lenta  Aprenen més fàcilment però els hi és més difícil desaprendre un hàbit. Es troben incomodes en les situacions de canvi, però capten ràpid la dinàmica. A més com prenen millor les rutines, tenen un major rendiment acadèmic.
Llindars sensorials més baixos  Són més observables i per tant s’adonen més dels estímuls que els envolten.
Pauses de descans involuntàries més curtes, són més regulars Els estimulants empitjores l’execució Llindar de sedació més alt  És molt més sensible sensorialment.
 Neuroticisme     Major sensibilitat als estímuls negatius, major resposta.
Latència (el que triga en donar una resposta) de resposta front estímuls aversius  Pot haver una resposta cognitiva si hi ha un component agressiu.
Recuperació emocional més lenta als estímuls aversius Oscil·lacions fortes de l’humor  Té por al rebuig  Psicoticisme       Baixa vigilància i atenció Temps de reacció alt Gran variabilitat en el temps de reacció Moltes anormalitats perceptives  Filtra el mon a partir de la seva realitat. Pensa coses que no son, o que són interpretades de manera malament.
Pensament màgic augmentat Destresa manual baixa.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 2. M. Zuckerman: el Model dels 5 Factors Alternatius 2.1. Justificació teòrica del Model Una altra variació del model dels 5 factors és el de Zuckerman que va portar aquest model en una altra direcció. Zuckerman i els seus company van proposar l’existència de 5 factors alternatius.
El model de Zuckerman diu que les dimensions bàsiques de la personalitat són genètiques, tenen una funció d’adaptació a l’entorn i són observables en altres especies animals.
A més, les característiques que compartim amb els animals són les més importants.
 Aquests investigadors van col·locar el psicoticisme fora de la faceta del neuroticisme.
Eysenck i Catell es troben en desacord amb aquests factors ja que argumenten que algun fet es perd quan les facetes s’uneixen per formar un gran tret.
2.2. Desenvolupament del Model dels 5 Factors Alternatius Zuckerman, per la construcció d’aquest model, va agafar 45 escales i va fer un anàlisi factorial de les escales que mesuren les dimensions bàsiques de personalitat o temperament, concretament aquelles utilitzades en recerca psicobiològica, per veure com s’agrupaven els diferents ítems dels diversos qüestionaris.
Aquest model teòric alternatiu, influenciat per les investigacions prèvies d’Eysenck i Gray, es focalitza principalment en les característiques temperamentals (accentuant els aspectes psicobiològics) de les dimensions de la personalitat.
Segons Zuckerman, confiar només en la codificació dels trets de la personalitat en el llenguatge (aproximació lèxica) pot ser enganyós, ja que aquesta codificació probablement reflecteix els trets observables en les interaccions socials, però no necessàriament la rellevància biològica proporcional dels trets.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Per tant, en contrast amb l’aproximació lèxica de la personalitat, l’ús de variables psicobiològiques permet als investigadors explorar millor els orígens causals de la personalitat.
2.3. Desenvolupament dels Model dels 5 Factors Alternatius  Tret de percaça de sensacions  SSS (1979)  Descobriment gen receptor D4 Anàlisi factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca psicobiològica.
 Desenvolupament del ZKPQ (Zuckerman – Kuhlman Personality Questionnaire)  Anàlisi complert de l’anàlisi de la personalitat. Mesura 5 dimensions de la personalitat.
Els 5 factors alternatius 1. Neuroticisme – Ansietat Mesura la tendència a estar sovint preocupat, tens, disgustat, poruc i indecís, tenir una manca d’auto-confiança i ser molt sensible a les critiques.
2. Activitat 2.1. Activitat general: Descriu la necessitat de tenir una activitat diària continua, i certa incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer.
2.2. Esforç pel treball: Mesura la preferència pels treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d’energia per a treballar i fer diverses tasques alhora.
3. Sociabilitat 3.1. Festes i amics: Mesura els amics que es tenen, el temps que es passa amb ells i el gust per anar a les festes i reunions socials.
3.2. Intolerància a l’aïllament: Indica la preferència per la companyia dels altres, en contrast a la soledat i a la realització d’activitats solitàries.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 4. Impulsivitat – Percaça de Sensacions 4.1. Impulsivitat: Es refereix a la manca de planificació i a la tendència a actuar sense pensar.
4.2. Percaça de sensacions: Mesura la necessitat general d’aventura i excitació; la preferència per situacions i amics impredictibles, i la voluntat d’assumir riscos pel sol fet de viure’ls.
5. Agressivitat – Hostilitat Reflecteix la disposició a expressar agressivitat verbal (per exemple dir paraulotes), un comportament groller i descuidat, conducta antisocial, disposat a la venjança i a la impaciència amb els altres. És l’escala menys consistent en mostres espanyoles i catalanes.
 Infreqüència  Aquesta escala no mesura personalitat. S’utilitza per a detectar manca d’atenció o poca cura en respondre, i es considera com una mesura de validesa de qüestionari.
 Les persones poc impulsives, cometen errors per ometre les respostes ja que pensen massa en les conseqüències.
2.4. Propietats psicomètriques del ZKPQ Des de la seva primera publicació, al 1993, el ZKPQ ha experimentat amplies proves psicomètriques:  Fiabilitat  Consistència interna, estabilitat temporal.
 Validesa de criteri  Concurrent i predictiva.
 Drogoaddictes i decurs de la teràpia  Busquen més la percaça de sensacions.
 Conductes de risc  Puntuacions altes en percaça de sensacions  Depressió  No busquen la percaça de sensacions.
 Trastorn límit de personalitat  Trastorn de dèficit d’atenció i/o hiperactivitat  Validesa de constructe  Discriminant i convergent  Prostitutes (discriminant)  Consens (convergent) Estudis transculturals han replicat fiabilitat i validesa utilitzant traduccions a altres idiomes ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er TEMA 7  PERSPECTIVA BIOLOGICA (H. J. Eysenck, J. A.
Gray, M. Zuckerman) 1. Introducció   Relació entre el cos i la personalitat.
Antecedents: Hipòcrates i Galè.
La perspectiva psicobiològica es basa en com afecten els gens als diferents individus, però en cap moment nega la influencia de l’aprenentatge en la conducta.
Però diuen que l’experiència no afecta per igual a tots els individus, així que hem de tenir unes disposicions que afectin d’una manera o altra a un tret. És a dir, tenim una sèrie de comportaments que ja venen donats, però, que depenent de l’experiència, aquesta persona actuarà d’una manera o altra.
2. Físic i temperament E. Kretschmer (1888-1964) i W. H. Sheldon (1898-1977), van començar a observar que hi havia una relació entre la forma del cos i el comportament de l’individu. Van veure que ens els diferents grups de malalts, hi havia unes tendències somàtiques, unes tendències diferents de forma del cos.
Kretschemer Aquest psicòleg va plantejar 3 categories diferents sobre la forma del cos. Una categoria és una variable qualitativa ja que si formes part d’una categoria, no pots formar part de l’altre.
   Atlètic  Persona robusta i amb molta massa muscular.
Leptosomàtic  Individus alts i prims.
Pícnic  Persona !adiposa”, és adir, baixet i grassonet.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Sheldon Sheldon converteix les categories de Kretschemer en 3 dimensions, per tal d’obtenir combinacions infinites. És a dir, va ampliar la idea de categories a dimensions i va analitzar la personalitat normal. Per tant una dimensió és una variable quantitativa ja que pots ser una mica d’una variable i una mica d’un altre.
   Endomorfia  Tipus picnic Mesomorfia  Tipus atlètic Ectomorfia  Tipus leptosomàtic Aquestes observacions les va dur a terme amb població clínica, per tant abans de fer la generalització a la població normal, s’havia de fer un estudi sobre aquests individus.
Estudiant aquests malalts es van veure unes diferencies en el centres psiquiàtrics.
Sheldon planteja un somatotipus, que és una representació en xifres del nivell de la forma del cos, es representa amb 3 xifres de l’1 al 7.
Per exemple, un 117 representaria un ectomorfic pur.
A cada somatotipus se li va associar un temperament:  Endoformia  Endotonia (relaxat, amable, tolerant, sociable i amant del confort).
 Mesomorfia  Mesotonia (sesig d’aventura i risc, físicament actiu, competitiu).
 Ectomorfia  Ectotonia (gran activitat mental, evitació interacció social, privacitat).
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 3. Herència i personalitat En aquesta perspectiva comencem a trobar els primers estudis de genètica conductual. La personalitat s’hereta i en funció del tret por haver: o 60%-40% d’herència o o 60%-40% d’ambient Estratègies psicogenètiques Per decidir si una determinada qualitat de la personalitat és heretada es duen a terme dos mètodes: l’estudi dels bessons i la investigació sobre l’adopció.
 La tècnica dels bessons  Es van començar a fer estudis per trobar les semblances i diferencies entre els bessons univitel·lins i els bivitel·lins. La premissa dels experimentadors va ser: Si l’ADN en els bessons univitel·lins és el mateix, llavors, el comportament també ha de ser igual; en canvi en els bivitel·lins no.
Van passar uns qüestionaris de personalitat a nens (que havien de contestar els pares òbviament) i després a l’adultesa se’ls tornava a passar i en la majoria dels casos, els trets o comportaments dels bessons univitel·lins s’assemblaven més que en els altres.
Conclusió  Les semblances de comportament entre els bessons és deguda, als gens.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er  La tècnica de l’adopció  Es feia un estudi amb els nens que eren deixats a l’orfenat pels seus pares. Un cop allà se’ls feia un qüestionari als pares biològics i un cop els nens eren adoptats per una família a aquests nous pares se’ls passava el mateix qüestionari. A més a més, li passaven al nen.
Llavors amb estudis correlacionals, miraven en quin grau s’assemblaven els resultat del nen amb els dels pares biològics i amb els adoptius. El que es va veure és que hi havia uns trets en els quals el nen s’assemblava més a uns i d’altres, que s’assemblava més als altres.
Conclusió  No tot és aprenentatge sinó que també hi ha una part heretable.
Heretabilitat i temperament Els primers estudis per veure els efectes d ela genètica en la personalitat, es van centrar en els temperament.
A finals del segle XX, Arnold Buss i Robert Plomin (1984) van plantejar una estratègia diferents. Van començar a utilitzar el terme temperament per referirse a un tret de la personalitat heretada, present en la primera infància.
Els interessava estudiar la part més biològica de l’individu (el temperament), allò que trobem més arrelats biològicament, ja que són els trets de personalitat heretats que es manifesten en la infància i continuen a l’edat adulta (serien els que es mantindrien durant tota la vida). Això s’ha demostrat a partir d’estudis longitudinals. Ells van observar signes de possibles temperaments al observar el comportament dels nens petits.
Més tard es van trobar tres dimensions de personalitat normal que havien de ser anomenades temperament: Emotivitat, Activitat i Sociabilitat. Aquests trets es mantenen durant tota la vida.
No parlen dels efectes positius o negatius de les emocions, sinó de l’emotivitat en general.
 Emotivitat: Tendència a ser emocionalment excitat.
 Activitat: Resultat del nivell d’energia, resultat global d’energia (intensitat i velocitat).
 Sociabilitat: Tendència a preferir estar amb altres persones.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 4. Teoria de H. J. Eysenck i les funcions cerebrals El punt de vista dels processos psicològics de la personalitat suposa que el comportament humà reflexa l’operació d’un sistema biològic complex. En aquesta perspectiva els processos biològics in flueixen sobre el comportament i l’experiència.
En aquest apartat ens centrem en la idea de que el funcionament del nostre cos o del nostre cervell, influeix en la personalitat.
Un dels primers intents de relacionar la personalitat amb les funcions biològiques la va realitzar Eysenck, que argumenta que aquesta diferencia entre les diferents personalitats deriva de la diferent zona d’activació de l’escorça cerebral.
4.1. Bases biològiques de l’extraversió El substrat biològic de l’Extraversió – Introversió es troba arrelat en el Sistema Reticular Activador Ascendent (SARA).
o Activa el còrtex cerebral de manera inespecífica.
o Participa en el manteniment de l’estat d’alerta i de la concentració.
o Participa en el control del cicle son-vigília ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Es va veure que l’escorça cerebral esta formada per matèria gris, és a dir, axons que s’encarreguen de conduir informació. S’observa en el cervell d’una persona extravertida, que ens repòs, tota l’escorça cerebral s’activa molt més en introvertits. Això és degut a que hi ha més connexions neuronals, més activació cerebral. Els extravertits per poder tenir aquestes connexions necessiten més estímuls, més activació.
I per tant es va veure que el substrat biològic d’Extraversió – Introversió es trobava associat al SARA. El SARA és un sistema on es troben tots els feixos neuronals que reben i processen tots els estímuls sensorials, que van dels receptors dels sentits al SNC, passant per l’espina dorsal.
 Input  Arriba la sensació (Tinc gana).
 Output  Responc a l’estímul (Menjo).
En situació de nivells moderats d’estimulació:  Introvertits  Major activació cortical en repòs. SARA més activat, més alerta. Per això eviten la interacció social perquè els pot sobre estimular.
 Extraversió  Menor activació cortical. SARA menys activat, menys alerta i busquen l’estimulació.
Una gran quantitat d’evidències suggereix que la diferencia entre els introvertits i els extravertits, es troba en la seva excitabilitat o resposta d’excitació, no en el seu nivell d’excitació en la línia base.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 4.2. Bases biològiques de l’emotivitat  Cervell visceral  El que s’activa és el SNA, el sistema límbic.
 Gestiona les respostes fisiològiques davant els estímuls emocionals.
 Connectat al SARA: L’activació emocional produeix un increment en l’activació cortical.
Les persones que puntuen alt en Neuroticisme:   Presenten més inestabilitat emocional: Activació més rapida i més freqüent. Tenen més facilitat per l’activació cerebral.
Més activació  Condicionament més ràpid. És a dir, aprenen més ràpid.
5. Teoria de J. A. Gray i els sistemes cerebrals Gray va plantejar que la conducta es pot regular per més d’un mecanisme cerebral: Sistema d’activitat conductual (SAC) Molts teòrics creuen que hi ha un conjunt d’estructures cerebrals que provoquen que els animals s’apropin als incentius, a les coses que desitgen, i a aquestes estructures se li anomena sistema d’activació o sistema d’apropament conductual.
Es tracta d’un sistema de recerca de la recompensa.
El funcionament d’aquest sistema es relaciona també amb un neurotransmissor, la dopamina. S’ha vist que un augment d’aquest neurotransmissor provoca una emotivitat positiva més alta, és a dir, més nivell d’extraversió.
o Sensible a senyals de recompensa.
o Avalua la possible aparició d'estímuls apetitius en l’ambient.
o Resultat final és l’activació conductual: conducta d’aproximació i exploració- IMPULSIVITAT.
o Localització anatòmica: complex circuit neuronal amb un paper central a l’àrea segmental central i les seves projeccions dopaminèrgiques al nucli accumbens.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Sistema d’inhibició conductual (SIC) Aquest és un altre sistema ja que s’estudia com reacciona el cervell als càstigs i les amenaces. Aquest sistema pot provoca runa inhibició conductual i del moviment dels individus.
Quan aquest sistema s’activa, fa parar a les persones i parar i buscar les claus de l’amenaça.
També aquest sistema es relaciona amb un neurotransmissor, la serotonina, que es troba relacionada amb l’ansietat, igual que els nivell de GABA.
Un altre neurotransmissor és la norepinefrina, que es produeix com a resposta a les situacions d’estrès.
o Sensible a estímuls que prediuen un possible càstig o omissió de recompensa.
o Facilita l’experimentació d’emocions negatives (la por i la frustració)ANSIETAT.
o El resultat final és la inhibició conductual: facilita els aprenentatges de condicionament aversiu i l’evitació.
o Localització anatòmica: associació d’estructures serotoninèrgiques i GABAèrgiques com l’amígdala, el nucli basal de l’estriat terminal i l’hipocamp.
Relació entre sistemes d’activació i inhibició amb els trets o temperaments El sistema d’inhibició es relaciona fàcilment amb el tret de neuroticisme ja que l’ansietat es troba en el centre d’aquest tret.
Respecte el sistema d’activació, trobem una relació entre aquest i la faceta d’introversió.
Sistema de lluita i fugida  Organitza la conducta en resposta al dolor o càstig presents (més que els anticipats).
 S’activa en situacions d’emergència i esdeveniments aversius incondicionats.
Respostes:    Fugida (escapar del càstig o dolor).
Lluita (agressió defensiva, afrontar).
Detenció (paràlisi).
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er  Possible localització en l’hipocamp i l’amígdala.
 Correlats neurofisiològics: MAO i els nivells de Testosterona.
En primer lloc es va plantejar la relació entre un químic cerebral amb la lluita vs la fugida. Va suggerir la monoamino oxidasa (MAO) com ajudant a regular diversos neurotransmissor.
Els nivells de la MAO es relacionen amb els trets de personalitat com en el cas de la recerca de noves sensacions.
També s’ha trobat una relació entre els nivells de serotonina, que estan controlats per la MAO, i l’agressivitat. Es diu que una baixa funció de serotonina comporta un augment de la conducta a la qual nosaltres tenim tendència. Però tenim molts estudis que relacionen una baixa activitat de serotonina amb altes puntuacions en impulsivitat i psicoticisme.
6. Model biològic de Marvin Zuckerman.
6.1. La percaça de sensacions (1979) Zuckerman i els seus companys estudien la dimensió de la recerca de sensacions.
Les persones amb puntuacions altes en la recerca de sensacions, desitgen experimentar experiències noves i emocionants. Provoca un augment de conductes de risc (sexe, drogues, alcohol, esports de risc, etc).
Les persones amb puntuacions baixes s’adapten millor a les situacions i per contrari, les persones amb puntuacions altes necessiten una major estimulació, no suporten la rutina.
 Relacionada amb la dimensió d’ extraversió Eysenck  Relacionada amb el SAC de Gray Evidències:      R defensiva i R d’orientació Potencials evocats Endorfines MAO Tipus B Testosterona ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er Relació ntre recerca de sensacions i trets o temperament Aquesta recerca de noves sensacions es relaciona de manera inversa amb l’amabilitat i la responsabilitat del model dels 5 factors Alternatius de Zuckerman.
Trobem una relació entre la recerca de sensacions i el psicoticisme del model d’Eysenck, que es refereix al fet d’ignorar la restricció social només pel fet de la recerca de noves sensacions.
6.2. Justificació teòrica del Model  Els principals factors de la personalitat són genètics, tenen una funció d’adaptació a l’ambient i són observables en altres espècies animals.
 Els factors bàsics o principals són aquells més arrelats genèticament i que han facilitat la supervivència de l’espècie.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er La personalitat no pot explicar-se per efectes de gens aïllats, sinó per conjunts de gens, per les interaccions entre ells i l’ambient.
Interacció genotip-ambient Tipus de correlació genotip-ambient  Correlació genotip-ambient passiva  la persona rep un genotip i un ambient que estimula el tret de personalitat sense fer res de forma activa.
 Correlació genotip-ambient reactiva  l’ambient varia en funció de la reacció del nen (genotip diferent als pares). Els inputs ambientals o educatius canvien en funció de la conducta de la persona.
 Correlació genotip-ambient activa la persona rep un genotip concret i crea o busca l’ambient per a desenvolupar-lo.
 Positiva o negativa: o + l’ambient anima i estimula l’expressió del tret. Ambient facilita l’expressió del genotip.
o - l’ambient s’oposa i no estimula l’expressió del tret. Ambient minimitza l’expressió del genotip.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) 1er 7. Hormones i personalitat Ara ens fiquem en una part diferent de la perspectiva biològica de la personalitat: la relació de les hormones amb la personalitat.
Diverses investigacions relacionen nivells de testosterona amb comportament.
Un estudi amb presos va revelar que els homes amb nivells més alts de testosterona presentaven més conductes dominants i agressives.
El sistema també inclou una hormona anomenada oxitocina. Aquesta hormona actua per relaxar-se i com a mètode de sedació. A més s’ha vist que en tenen un nivell més alt les dones. A més els andrògens inhibeixen la seva alliberació en presencia d’estrès i els estrògens augmenten els seus efectes.
Un augment d’oxitocina es produeix en abraçades, durant el part, en el vincle afectiu mare-fill, orgasmes sexuals...
Recentment s’ha trobat que la oxitocina es relaciona amb un menor nivell d’agressió.
ROCÍO HERVÁS ROMERO PERSONALITAT I DIFERENCIES INDIVIDUALS (PART II) Hormones sexuals:  Homes: andrògens i testosterona.
 Dones: estrògens, progesterona i oxitocina.
Estudis:  Relació hormones gonadals, impulsivitat, percaça de sensacions i agressivitat.
 Relació testosterona i conducta antisocial.
 Relació oxitocina i conducta pro-social.
1er ...

Comprar Previsualizar