1.1.2. Diplomàtica - Concepte, objectius, tendències. TERMINOLOGIA I METODOLOGIA (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

DIPLOMÁTICA:  CONCEPTE,  OBJECTIUS,  TENDÈNCIES.  TERMINOLOGIA  I  METODOLOGIA     -­‐QUÈ  ÉS?   Definició  etimològica:     Diplo:  doblegat  /  jo  doblego   I   d’aquesta   mateixa   paraula,   en   llatí,   paraula   diploma,   que   es   document   doblegat.   Seria   qualsevol   document   doblegat,   però   els   diplomes   en   especial   eren   els   documents   oficials  que  emanaven  d’un  magistrat  i  estaven  segellats.     I  d’aquí  deriva  la  paraula  diplomata,  els  documents  imperials  d’època  romana,  i  els  privilegis   (e.  Mitjana),  documents  comtals,  papals,  reials,  on  hi  ha  una  concessió  de  la  autoritat,   la  concessió  d’un  benefici.   Així  à  diplomàtica  es  la  ciència  dels  documents.     Societat  internacional  de  diplomàtica  la  defineix  com:   “És   la   ciència   que  estudia  la  tradició,  la  forma  i  l’elaboració  de  les  escriptures.   El   seu   objecte   d’estudi  és  fer  la  crítica,  jutjar  sobre  l’autenticitat  diplomàtica,  fer  una  valoració  de  la   qualitat   del   text,   extreure   de   les   fórmules   tots   els   elements   del   contingut   susceptibles   d’ésser   utilitzats   pels   historiadors,   datar-­‐los   i,   finalment,   editar-­‐los.”   (Vocabulaire  International  de  la  Diplomatique)       ANALITZEM  PUNT  PER  PUNT:   à  Objectius  de  la  diplomàtica:   Determinar   la   tradició   documental,  la  manera  en  què  ens  arriba  el  document,  es  a  dir,  com   ha   estat  transmès.  Pot  ser  un  original,  una  copia,  una  copia  simple,  un  trasllat  públic,  un   registre  en  un  cartulari.   La   forma:   quan   parlem   de   la   forma   fem   referència   als   caràcters   interns   i   externs   del   document.     o o   Els  externs  son  la  semblança  física  del  document  (suport,  tinta,  segells)   i  els  interns  parlen  de  l’estructura,  de  cadascuna  de  les  parts  del  document.     I   aquesta   forma   evoluciona   al   llarg   del   temps,   de   manera   que   es   tracta   de   veure   aquesta  evolució,  i  segons  l’època,  els  caràcters  variaran.  (egipcis,  per  exemple,  usen   papir,  després  ja  no  s’usarà...)   Elaboració  escriptures     Fer  la  crítica  à  determinar  el  veritable  significat  del  document,  i  lligat  amb  la  crítica:    hem   de   determinar   l’autenticitat   del   document,   mitjançant   el   mètode   crític   (analitzant   formes,  si  són  adequades  per  l’època...).  I  dos  autenticitats:     o Legal   à   és  a  dir,  si  l’acte   jurídic   que   recull   el   document   és   veritable,  es  a  dir,  si  es   veritable  si,  per  exemple,  una  venda,  ha  succeït  o  no.   o històrica  à  si   l’acte   jurídic,  com  per  exemple  una  venda,  ha   succeït   quan   diu   el   document.  Ex:  fundació  del  monestir,  pot  haver  estat  feta,  si,  però  pot  ser  no   sabem  el  quan.     Valorar   el   text:   determinar   la   tipologia   documental,   sobretot   al   analitzar   les   diverses   institucions  productores  dels  documents...   Extreure  les  formules  (estructura  interna)   Datar  els  documents   Editar  els  documents,  es  a  dir,  fer  transcripció,  regest...  preparar-­‐lo  per  posar-­‐se  a  l’abast  de   la  comunitat  científica  o  el  públic  general.     Però  que  és  un  document?   Es  l’objecte  de  la  diplomàtica   Procedeix  de  la  paraula  documentum,  que  vol  dir  ensenyar   Es  qualsevol  objecte  amb  capacitat  per  transmetre  el  coneixement  humà  independentment   de  l’època  en  que  ha  estat  elaborat,  i  en  qualsevol  suport.   També   es   pot   definir   com   un   testimoni   escrit,   font   d’infroamció   històrica,   acte   jurídic   (els   actes  documentals  son  infinits  i  tenen  la  mateixa  estructura).  També  dels  documents   electrònics  s’ocupa  la  diplomàtica.     TENDÈNCIES   -­‐L’origen   de   la   diplomàtica   el   trobem   en   l’enfrontament   entre   Papenbroeck   i   Mabillon   (De  Re   diplomatica,  1681).   -­‐Papenbroeck  negava  l’autenticitat  dels  documents  carolingis,  i  Mabillon,  monjo  benedictí,  en   la   seva   obra   citada,   exposava   el   mètode   a   utilitzar   per   determinar   l’autenticitat   dels   documents,   defensava   aquesta   autenticitat.   Es   el   pare   de   la   diplomàtica,   i   establí   les   regles   fonamentals  d’aquesta  ciència.     -­‐En   principi,   només   dedicada   als   grans   documents   medievals,   els   que   sorgien   de   les   cancelleries,  tant  papals  com  comtals...   -­‐Mes  endavant  també  documents  moderns   -­‐École   des   chartes,   l’escola   dels   documents,   dels   diplomes,   fundada   al  1821   a   París,   donà   la   empenta  decisiva  a  aquesta  ciència.  I  es  comença  a  ampliar  la  concepció  de  la  diplomàtica   -­‐Historia  del  document  escrit  on  també  s’inclouen  els  contemporanis.     -­‐   Segona   meitat   s.   XX,   apareix   diplomàtica   Moderna,   i   a   finals,   no   només   inclou   els   contemporanis,  sinó  també  manifesta  la  importància  d’ocupar-­‐se  dels  documents  electrònics  i   digitals,  món  nou  per  la  diplomàtica  i  l’arxivística.     -­‐S.   XXI,   amb   l’ús   de   les   noves   tecnologies,   basades   en   el   sistema   XML,   es   pretén   la   new   diplomatics,  millorar  i  potenciar  la  descripció  diplomàtica  apropant-­‐nos  a  l’arxivística  i  usa  els   diversos  llenguatges  de  marca,  que  permet  emmarcar  les  paraules  dins  un  arxiu,  recuperar-­‐les,   les   formes.   I   permet   difondre   les   transcripcions   i   conèixer   documents   llunyans,   remots.   Això   permet  la  xarxa.       METODOLOGIA:  EL  MÈTODE  DIPLOMÀTIC     1. Quan  tenim  un  document,  en  primer  lloc,  cal  establir  l’autenticitat  del  document,  tant  la   històrica,  la  diplomàtica  i  la  jurídica   2. Després,  establir  la  datació  del  document,  datar-­‐lo.   3. Establir   la   tradició   del   document,   la   forma   en   la   que   se’ns   ha   transmet   (Copia,   registre,   trasllat...)   4. Realitzar  l’estudi  formal  del  document,  analitzar  els  caràcters  interns  i  externs.     5. Reconstruir  la  gènesi  del  document.  Generalment,  dos  fases:   a.
Actio  à  fa  referència  al  fet  jurídic  documentat,  expressió  de  la  voluntat  de  dur  a   terme  un  acte  jurídic,  per  exemple,  si  estem  amb  un  privilegi  reial,  seria  el  rei   qui   ordenés   que   es   faci   el   privilegi.   Notari   quan   rep   la   missió   de   fer   el   document  i  pren  els  apunts...   b.
Conscriptio  à  procés  pel  qual  es  posa  per  escrit  aquest  acte  jurídic  (notari  posa   per  escrit  el  que  li  demanen,  p.  ex.,  testament)   6. Classificar   el   document   tipològicament,   quin   tipus   d’acció   es   du   a   terme   (venda,   testament,  privilegi,  capítols  matrimonials,  assentament  comptable)   7. Editar  el  document.   8. Enllaçant  amb  el  concepte  actual  de  diplomàtica,  es  vol  anar  mes  enllà  del  document,  no   només   centrant-­‐nos   en   ell,   sinó   enllaçar-­‐lo   ,   contextualitzar-­‐lo,   a   tots   els   nivells   històrics,   jurídics   o   econòmics.   Porta   a   un   nou   interès   de   la   diplomàtica:   les   institucions   productores   de   documents.   Hi   ha   interès   per   anar   més   enllà   del   document,  i  es  fixen  en  aquestes  institucions  productores  del  document,  sobretot  les   notarials   i   de   cancelleria,   també   del   municipi...   per   tant,   afegir   a   la   definició   les   oficines  expedidores  de  documents.     Així,  ens  fixem  en:   el  context  de  producció   la  gènesis  del  document   la  institució  que  el  produeix   la  forma   el  tipus  documental   i  les  persones   a  més  de  forma,  suport,  i  tradició  documental.     A  la  pràctica,  que  fan  els  diplomatistes?   -­‐Element  bàsic  à  la  fitxa:   Autor   Destinatari   Data   Tipologia   -­‐I  això  es  el  mínim,  però  a  més,  podem  afegir  en  la  fitxa:   Suport  (material  sobre  el  qual  s’escriu)   Estat  de  conservació  i  mides   Notari  (que  dóna  fe  de  l’acte  jurídic,  de  l’autenticitat)   Testimonis   Arxiu  (Referència  per  localitzar-­‐lo)   Tradició  documental     Interdisciplinarietat:  Com  tot,  necessita  d’altres  ciències.  Ciències  afins:   Epigrafia   Numismàtica   Sigil·∙lografia   Heràldica   Codicologia   Cronologia   Genealogia   Arxivística   Biblioteconomia   Història   Etc.     -­‐Utilitzar  al  Campus  Virtual  la  pàgina  de  “Scriptorium”  (exercicis  pràctics)  i  capelli  per   abreviatures  (diccionari)   ...

Tags: