CONCEPTE DE NORMALITAT (2014)

Apunte Catalán
Universidad Pere Tarrés (URL)
Grado Educación Social - 1º curso
Asignatura FONAMENTS
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/06/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

M1.
12-VALVERDE CONCEPTE DE NORMALITAT Aquest text, com ja diu el títol, parlarà del concepte de normalitat relacionat amb les persones. Des d’un inici podem comprovar com aquest concepte és totalment subjectiu, i el fet que una persona sigui considerada normal o anormal/inadaptada no dependrà únicament del seu comportament, sinó també del context social, qui és l’individu que ho manifesta, qui ho valora, quina és la distància social entre ambdós, quines són les conseqüències del comportament i a qui afecta. En la pràctica, la ciència té clars els límits entre la normalitat social i l’inadaptat. Això es deu a que la societat té uns filtres per determinar qui arriba a aquests càrrecs tals com el de científic o el de jutge. Seran persones que estiguin dins del concepte de normalitat de cada societat.
Des de l’estadística, normal és el que entra dins el comportament de la majoria de la societat, el que és freqüent. En la nostra societat, per considerar el normal o l’anormal o inadaptat, ens regim per les normes, per si es veuen afectades. Però totes les societats són diferents, i per tant no poden ser estudiades des de la mateixa perspectiva. Ara bé, dins de cada societat, hi ha diferents grups socials, i aquests són estudiats segons els criteris de la major part de la societat en la que es troben, això comporta que les normes de convivència i lleis no s’adeqüin a cada grup social i es creïn divergències, és així com es valorarà d’anormal o inadaptat a una persona respecte la majoria de la societat.
Des del criteri sociològic normal és el que entri dins el moral del grup. Que com ja venia dient anteriorment amb el criteri estadístic, aquesta moral sol venir determinada per les normes, costums, lleis... Per altra banda, les etiquetes que adjudica la societat als individus són les que farà que aquests es comportin d’una determinada manera. La societat ha creat unes mesures per a reprimir aquells comportaments inadequats.
Des de la psicologia l’adaptació a la societat no només és ser eficaç per aquesta, sinó també sentir-se feliç. La inadaptació és un fet complex i grupal, ve donada per la resta d’individus d’una mateixa societat que no comparteix els mateixos criteris, i que per tant, formen un grup social diferent. I la inadaptació també pot ser que es doni com una forma d’equilibri, amb el qual l’individu pertanyerà a un altre nivell de realitat. Per tant, la inadaptació és un desequilibri provocat quan un individu es troba en mig de dues normalitats socials, buscant un equilibri amb el que es senti bé. Per descomptat, aquest desequilibri suposarà una desviació respecte les normes de la societat i serà jutjat i s’actuarà amb les mesures repressives per reequilibrar-lo dins el concepte de normalitat. Serà normal, des del criteri psicològic aquell que s’adapta o es conforma a les normes de la societat, i que per tant, no planteja ni té greus problemes.
I finalment, des del criteri jurídic no es planteja els conceptes de normalitat i anormalitat o inadaptació, sinó que es regeix pel que és legal i el que no. En aquest cas, a l’individu desviat no se’l veurà com una persona infeliç, com hem vist en el criteri psicològic, sinó que se’l veurà com una amenaça per a la resta de ciutadans d’una mateixa societat.
...