L'escola (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Didàctica i Curriculum
Año del apunte 2014
Páginas 26
Fecha de subida 30/11/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

L'escola Característiques, Tipus d'escola, Història i orígens.
Laia Martínez, Carmen Martínez, Miriam Sànchez, Aina Paz.
10/01/2012 Conté les pràctiques 3 (Anàlisi d'una classe, aspectes negatius i millorables) i 4 (Programació curricular).
Índex 1. Què és l'escola? ..................................................................................................................... 3 1.1 Definició escola, com a concepte. ................................................................................. 3 1.2 Els orígens de l'escola .................................................................................................... 4 1.3 Funcions/Objectius de l'escola ...................................................................................... 6 1.4 Problemes que es poden destacar en l'àmbit escolar. .............................................. 8 2. Característiques principals de l'escola. ............................................................................ 10 3. Història de l'escola. .............................................................................................................. 12 3.1 On comença per primer cop l'escola .......................................................................... 12 3.2 Diferents tipus d'escola a la història. .......................................................................... 12 3.2.1 Escola tradicional.................................................................................................... 12 3.2.2 Escola Nova ............................................................................................................ 12 3.2.3 Escola autoritària .................................................................................................... 13 3.2.4 Escola Marxista ....................................................................................................... 13 4. Tipus d'escola que podem trobar ...................................................................................... 14 4.1 Segons la titularitat o propietat .................................................................................... 14 4.1.1 Escola pública ......................................................................................................... 14 4.1.2 Escola pública ......................................................................................................... 15 4.1.3 Escola pública ......................................................................................................... 15 4.2 Altres tipus d'escola ....................................................................................................... 16 4.2.1 Escola religiosa i Escola Laica ............................................................................. 16 4.2.2 Escoles especialitzades. ....................................................................................... 16 4.2.3 Escola a Casa (Home Schooling) ........................................................................ 18 Pràctica 3. Observació d'una classe. .................................................................................... 19 Pràctica 4. Programació curricular......................................................................................... 20 1. Què és l'escola? 1.1 Definició escola, com a concepte.
Per començar a tractar el terme “escola” hem de saber d'on prové. Aquest terme prové del grec clàssic σχολή (eskholé) per mediació del llatí schola.
Curiosament el significat original en grec era d'oci, tranquil·litat, temps lliure, que després va derivar a allò que es fa en durant el temps lliure i, més concretament, allò que mereix la pena fer-se, d'on va acabar significant 'estudi'. En el període hel·lenístic va passar a designar a les escoles filosòfiques, i d'aquí, per extensió, va prendre el significat actual de «centre d'estudis».
Si busquem el terme “escola” en la enciclopèdia catalana trobem que “escola.
[enseny] Lloc, edifici, etc, on es desenvolupa l'activitat escolar, docent i discent”.
Per ampliar aquesta definició també podem dir que “escola” és el nom genèric de qualsevol centre docent, centre d'ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa; és a dir, de tota institució que imparteixi educació o ensenyament, encara que sol designar més específicament als de l'ensenyament primari.
L'Estat és aquell que ha de complir el paper de garantitzador de la integritat de la funció educativa de l'escola, per tant en general la seva funció és inspeccionar i supervisar i, per l'altre costat, governar, la qual cosa es transmet en: Legislació: per a la creació de normes de compliment obligatori.
Execució: portar a la pràctica les normes legals amb les quals les societat disposa.
Jurisdicció o Justícia: que consisteix en l'aplicació de les penes a els qui no compleixin amb les normes legals.
Malgrat la gran funció que compleix l'escola en la nostra societat existeixen persones que creuen que l'escola crea un retard en la impartició dels coneixements, i també resulta controvertida l'efectiva participació democràtica dins de l'escola amb el model actual, per tant es basen que l'escola és: Conservadora: accés, no exàmens, no diferències individuals, divorci escola/treball.
Humanista: rebutja pragmatisme, lamenta pèrdua dels valors morals i religiosos.
Neomarxista: col·laboració de l'escola per perpetuar la societat classista.
1.2 Els orígens de l'escola Per parlar dels orígens de l'escola primer hem de parlar de l'escola com a insititució. L'escola com a institució sorgeix amb conseqüència de l'alfabetització.
Les primeres escoles es poden situar en l'any 2000 a.C a Sumeria. La seva funció primera i els seus objectius eren ensenyar l'esciptura cuneiforme a una classe social privilegiada, els escribes.
En les cultures orals, l'aprenentatge era adquirit a partir de l'experiència propia de les activitats realitzades el dia a dia. L'aparició de l'escriptura va imposar la descontextualització entre les activitats d'ensenyança/aprenentatge i les activitats de la vida diària.
Aprendre a llegir i escriure requeria l'us de medis extraordinaris (ja no es podia utilitzar l'observació i repetició dels adults, que molts cops utilitzaven en forma de joc).
La paraula, escrita i parlada, prenia el relleu de l'experiència directa amb les coses.
Així, les variables que van determinar l'arribada de les ciutats, les urbes inicials com Ur, Jericó, entre d'altres, les quals la necessitat de racionalitzar l'ús dels recursos va fer necessari la creació de códigs o “llibres de deures” en els quals es detallava el comportament de l'habitant del paisatge urba.
Ara, era necessari transferir als nens el coneixement generat en la seva casa i també preparar-lo per al coneixement que aplicaria en relació amb els que compartirien l'espai en la “Polis”. Així, van nèixer els grups de discusió, ensenyança i aprenentatge, “las peñas del saber”.
En la civilització occidental podem contar amb el moment en que “la peña del saber” es va convertir en “acadèmia”. Aquesta conversió va succeir a Grecia, quan Plató va donar-li aquest nom a les reunions en les quals s'impartien matemàtiques, filosofia, medicina, dret i lletres.
El fenomen de l'escolaritat no es cenyia solament a la geografia història d'occident, simultàniament la saviesa de Confunci, Buda i Lao Tsé es van obrir pas en Xina i la India i en el sud-est asiàtic, el que va originar el sorgiment dels monasteris on els frailes observaven una vida basada en la contemplació en la qual es transferien el coneixement gravat pels escribes en els textos manuscrits en papirs i pergamins, i on d'igual forma i utilitzen tècniques artesanals, resguardaven el coneixement per a les futures generacions.
Al crear-se la Polis, la institució de l'Estat per administrar la competència pública, la funció de l'educació també es va institucionalitzar com l'administració de justícia, l'exercici del comerç i la sanitat en la societat. A mesura que el coneixement de l'entorn anava augmentant es va fer evident la necessitat de institucionalitzar l'escola socialitzant-la, es a dir, situant-la fora de la exclusivitat del domini de l'entorn familiar on estava limitada als coneixements de la família, per agafar un entorn molt més ampli al ocupar-se'n de la transmissió de coneixements i instruccions dels oficis requerits per a la societat en general.
Cada cop es feia necessari la generació de noves idees, conceptes i procediments per superar la realitat canviant, llavors es necessari investigar les fonts d'informació i documentació que es tenien disponibles en l'època. Es van començar a reunir els llibres que contenien les claus de l'enteniment del món natural, físic i humà que es tenia i es va democratitzar la lectura, a través de la creació de biblioteques. La biblioteca més famosa de l'antiguitat és la Biblioteca d'Alexandria la qual comptava amb més de 100.000 volums. A partir d'aquí van començar a transmetre aquest coneixement (conegut fins aquell moment) a tot el món quan la cultura grega va entrar amb contacte, a través dels macedonis amb les mil·lenàries i antigues cultures orientals, en el que podríem senyalar com el començament de la globalització de la cultura romana.
Així, Europa Occidental va començar a avançar en els seus coneixements pel Medi Orient i el món aràbic, creant-se una espècie d'arxiu històric del pensament occidental que tenia com a discurs integrador, l'obra d'Aristóteles (mestre d'Alexandre Magne), actor polític i militar que va fer una acció que va desencadenar la difusió de valors i coneixements nous als assentaments humans més antics del planeta.
D'aquesta manera la dialèctica socràtica va entrar en contacte amb els coneixements de l'Índia, dels àrabs, dels xinesos i més pobles nombrosos d' Àsia. Així, es va preparar el terreny per a una nova corrent institucional que tindrà tots els camps del saber al voltant d'un concepte ciutadà de l'home i l'espai. Aquesta nova corrent va ser a Roma on es va crear la visió del Dret República per a constituir l'Estat.
Allà l'educació es va estructurar en una cadena de coneixements que es connecten amb el model o perfil de societat que es busca a partir d'un ideal de convivència pràctica i efectiva.
L'escola, el liceu i l'acadèmia generen activitats estrictes a discussions de idees i d'exercicis d'art; essent el fòrum, de forma equivalent a l'àgora o a la plaça grega de certa manera, l'espai per excel·lència pel ciutadà, lloc on creixerà i on es desenvoluparà l'opinió (publica) donant lloc al escenari d'acord social.
Podríem incloure, en gran mesura, que aquest es el moment de major esplendor de l'escola peripatètica (iniciada en els temps presocràtics, aquella que escenificava l'aprenentatge basat en la plena observació de la natura a travès de passejos a l'aire lliure, on els mestres i deixebles compartien un Estat dinàmic de pensament compartit caracteritzat pel transit d'idees fins arribar a la formulació de postulats de pensament i acció que sorgien com veritats actualitzades, avui diríem certeses, fins el adveniment de les lleis que estatuïen la seva interpretació correcta.
L'educació en aquell moment estava a mans del mestres. Els savis eren ciutadans considerats com persones cultes i que es declinaven cap a la conversació didàctica: feien sessions de discussió i interpretació dels coneixements aplicats, teòrics i espirituals, que junts donaven lloc al ''pensum'' (predissenyat per la formació de diversos rols ciutadans a realitzar per ells, dins d''un espai determinat i convingut o acceptat pel exercici dels diversos rols o professions, per així dir-ho, que la societat requeria) L'escola des de els seus inicis va ser creada per transmetre sabers, cultura i que les persones puguin intervenir amb les seves idees i posades en comú. L'escola, avui dia, encara que han passat molts segles segueix amb el mateix esperit amb el que va començar: transmetre coneixements per poder adaptar-te'n a la societat.
1.3 Funcions/Objectius de l'escola L'educació té funcions socials, que podem reduir a les següents: Podem començar amb la funció d'adaptació del individu a les exigències del grup social, ja que viure és estar integrat socialment i aquesta integració té les seves exigències: el individu ha d'aprendre-les, ha de formar-se en els hàbits requerits i a tals aprenentatges és l’educació qui els dóna.
La funció d’assegurar una continuïtat social tracta sobre l'educació i l’efecte que transmet a tota l’herència cultural, amb usos i costums, idees i creences, temors i desitjos. És conservadora. Amb això s’assegura la cohesió social -condició primària de l’existència d'una societat- .
La funció d’introduir el canvi social, d'altra banda, es basa en una educació que promou les innovacions, que promou fomentar la capacitat crítica enfront de les realitats socials existents, en formar una voluntat al servei de les idees i en estimular la creativitat individual.
També podem parlar de la funció econòmica. L’educació promou el progrés material de la societat. El vincle entre educació i desenvolupament constitueix avui un postulat per tots els que es dediquen a planificar l’expansió econòmic - social d'un país.
La funció política per la preocupació per la vida pública, constitueix una dimensió inalienable de la persona humana: per tant l'educació s’ha de formar, orientar i donar-li cos, especialment a través de conrear el sentit cívic dels individus i de donar-los la instrucció que els capaciti per a la participació democràtica.
La funció del control social és una altra acció que pot exercir l'educació en la vida social. Es basa en promoure els individus al món de les idees i actituds que interessen als dirigents de la mateixa.
La funció de selecció social, té uns aspectes positius on s’observa que l'educació va canalitzant els elements més capaços de la població cap als llocs d’elit. Entre els aspectes criticables, s’assenyala la selectivitat econòmica i social operada pel ensenyament escolar, o la diferenciació cultural i personal engendrada per ella.
Un altre funció de l'escola podria ser promoure el progrés humà de la societat.
L'educació vol perfeccionar als individus, perfeccionar també al grup, millorant la seva qualitat humana i el nivell social.
Així mateix, la descripció de les funcions socials de l'educació pot completar-se esmentant una altra d'elles que, encara que segueix una línia diferent, és igualment autèntica i notablement suggestiva des del punt de vista teòric. Ens referim al fet que l'educació prepara a l'individu perquè assumeixi amb eficiència els seus diversos rols socials.
Anar entrant en la vida social consisteix en una progressiva adquisició de status (la posició que ocupa un individu dins d'un grup social) i la seva corresponent representació de rols. A mesura que un nen vagi creixent, haurà de convertir-se en un jove, en un professional, en membre d'un partit polític, en espòs i pare, etc.
Per a un subjecte en desenvolupament, educar-se consisteix en aprendre a exercir bé els seus rols. Per això, les normes inherents als mateixos, no són establertes pel propi interessat: vénen determinades i imposades pel grup social. Llavors l'educació és també un "aprenentatge de rols". Aquesta idea es relaciona amb la funció nomenada a dalt d'adaptació social de l'individu.
Els objectius de l'escola els podem afegir com les funcions: són molt similars.
L'escola pretén contribuir al desenvolupament econòmic i social del país permetent a l'estudiant l'assoliment de coneixements fonamentals que li possibilitin exercir-se adequadament en el seu futur entorn social i poder, també, integrar-se al món laboral.
L’educant ha de respectar els drets essencials que emanen de la naturalesa humana, considerar prioritaris el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.
També cal desenvolupar en els alumnes el interès i la capacitat per iniciar els seus propis quefers dissenyant, materialitzant i operant amb èxit els seus propis coneixements assolits.
Un altre objectiu es aconseguir que els alumnes adquireixin la comprensió total de la necessitat de ser permanentment autocrítics dels seus coneixements i habilitats, a fi de continuar aprenent en els seus propis camps d'especialització o en àrees afines, que els permetin actualitzar, perfeccionar o ampliar la seva formació.
1.4 Problemes que es poden destacar en l'àmbit escolar.
Al parlar de problemes educatius es fa referència a qualsevol situació que afecti de manera negativa al procés escolar. Es a dir, a qüestions que, por si soles o en conjunt, dificultin que qualsevol alumne desenvolupi el potencial que té. Hi ha diversos problemes en l'àmbit escolar, entre ells els més visibles i rutinaris son els següents.
El rebuig a l'aprenentatge és un problema molt freqüent a les aules: alguns alumnes tenen cert comportament per a evitar situacions d'ensenyança proposades pel grup.
Aquestes conductes pot ser que no alterin substancialment el ritme del treball a classe, però poden afectar al professor considerablement.
Una altre conducta d’aquest rebuig, es dona molt sovint, sobretot a l'etapa secundaria. Es basa en no assitir a l'escola sistemàticament, arribar tard a classe, no portar el material escolar necessari, no participar en el desenvolupament de la classe, no realitzar els treballs proposats, no atendre a l’aula...
Un altre problema es el tracte inadequat, la falta de respecte o les formes de comportament davant la societat (en aquest cas, l'escola) que es consideren acceptables.
Hi ha molts casos on el problema està en que l'alumne vol ser el centre d'atenció a la classe, obtenir una posició de cap de grup.
Tornant al rebuig a l'aprenentatge, podem trobar varies causes, entre elles les dificultats cognitives del nen, un ambient familiar desfavorable, falta d'interès en temes educatius i experiència inicial de dificultat per realitzar aprenentatges i establir relacions escolars.
Un problema més greu que podem trobar a classe són les conductes agressives. Són comportaments intencionats que es realitzen per fer mal a una altre persona. El nen que fa l’agressió, sent plaer al realitzar aquesta conducta.
Hem de saber identificar i actuar sobre conductes de caràcter “menys greu” que poden anar evolucionant fins a altres manifestacions de major gravetat.
Als nens que no es comporten a classe se'ls ha de saber explicar la percepció de l'estat de la convivència entre els membres de la comunitat educativa: professors, pares, alumnes, etc.
2. Característiques principals de l'escola.
Les característiques principals de l’escola són: - L’escola té un currículum educatiu a impartir, sovint aquest currículum esta fixat per l’administració política amb les competències en educació del territori i no pas per la pròpia escola, encara que tenen llibertat per afegir les seves pròpies idees. El currículum educatiu es un conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i competències bàsiques i criteris d’avaluació en que es basen les escoles públiques, com ja hem dit abans fixat per la llei. També disposa d’un projecte educatiu, en el projecte educatiu es defineixen els objectius i l’orientació de l’escola com ara una escola religiosa o laica.
- Els alumnes de l’escola s’organitzen en cursos a partir de l’edat, així queden un total de sis cursos d’educació primària i tres d’educació infantil, el parvulari. Els cursos d’educació primària s’organitzen en nivells, primer i segon elemental, tercer i quart mitjà i cinquè i sisè superior. El número d’alumnes per classe sol ser d’uns 25 en un mateix curs poden hi haure més d’una classe. Generalment cada classe té un tutor que és el que s’encarregarà de qualsevol problema que tinguin els alumnes, de comunicar-se amb els pares... Els tutors són mestres de l’escola. També la classe pot tenir un delegat i un subdelegat que seran els propis alumnes, les funcions d’aquests són apropar la relació entre mestres i alumnes.
- En els diferents cursos es realitzen un conjunt de pràctiques que engloben activitats de diferents tipologies i que treballen diferents punts d'interès. A mesura que avancen els cursos les dificultats augmenten,al final de cada curs s’espera que els alumnes assoleixen unes competències bàsiques delimitades per aquell curs en concret, l’alumne que no les haurà assolit tindrà que repetir curs o al pròxim curs es posarà en grups de reforç amb mestres especials per als nens amb dificultats d’aprenentatge.
- L’horari de l’escola és basa en unes cinc o sis hores al dia, dividides entre el matí i la tarda de dilluns a divendres. Tots els cursos fan el mateix horari, però l’organització de l’horari durant el dia és diferent, el que si que tenen en comú és l’hora de l’esbarjo que sol durar uns trenta minuts. Als horaris de l’escola també s’inclouen les excursions que es poden fer durant el curs o les colònies o viatges. Quan s’acaben les classes del matí moltes escoles disposen d’un servei de menjador on els alumnes es queden a dinar i desprès fan tallers fins que les classes de la tarda comencen.
- És necessari disposar d’un edifici on situar l’escola. Dintre d’aquest edifici hi trobarem diferents habitacions per a diferents funcions. Trobarem les aules on els diferents grups de classes i cursos tindran la seva pròpia i impartiran les seves classes. També ha de tenir un gimnàs per a l’educació física, un auditori per a les obres de teatre o els festivals, una aula o varies d’informàtica, una aula d’idiomes, un taller per a fer manualitats, una biblioteca... També ha de tenir un recinte al voltant de l’edifici on puguin anar els nens a l’hora de l’esbarjo a descansar a jugar, aquest recinte ha de disposar de pistes de futbol o basquet per a practicar esport... Deixant a banda els aspectes educatius l’escola ha de tenir una banys per als alumnes i també si l’edifici disposa d’escales hauria de tenir un ascensor per a que les persones discapacitades en poguessin fer-ne ús.
3. Història de l'escola.
3.1 On comença per primer cop l'escola El desenvolupament de les escoles com a llocs allunyats dels processos educatius productius de la societat està estretament connectat amb el desenvolupament de l’escriptura” Bosco, l’any 1995. En l’escola realitzaven unes matèries bàsiques que eren la lectura i escriptura i desprès també realitzaven unes de secundàries on pertanyien la gramàtica i els coneixements dels textos clàssics i religiosos.
La primera escola es caracteritzava perquè utilitzava un aprenentatge a base de còpies. Més tard van incorporar la creació de les biblioteques. El sorgiment de la Polis es caracteritza perquè va socialitzar l’educació.
3.2 Diferents tipus d'escola a la història.
3.2.1 Escola tradicional Eren col·legis internats amb una finalitat específica. Els nens estaven al marge de la vida diària. En canvi l´educador se sent objecte d´amenaça. La llengua romana la utilitzaven durant la vida diària per comunicar-se. Aquest tipus d’escola es caracteritzaven perquè tenien una gran domini de l´art de la retòrica. En quant el seu mètode d’aprenentatge i ensenyament es basava en el càstig i la obediència.
3.2.2 Escola Nova L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com a Escola Activa, és un moviment pedagògic sorgit a la fi del segle XIX. Alguns autors distingeixen en aquest moviment un corrent ja posterior i de caràcter liberatori a la qual denominen Escola Moderna. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització, la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava a un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.
Context històric: La primera contribució per ordre cronològic si no en importància va ser la constituïda per les anomenades escoles noves, és a dir, institucions escolars d'avantguarda fundades i dirigides per professionals innovadors. Hi ha una sèrie de etapes que són: - Etapa dels grans sistemes: A partir de 1914, amb el conflicte de la Primera Guerra Mundial, aquestes idees van a estendre's sobretot a Europa. És una època en la qual diversos autors es proposen revisar els principis que sustenten l'acte educatiu i les institucions creades per a això. Són intents de millora que havien calat en un grup d'autors i mestres liberals i esquerrans que es van plantejar la necessitat de reconsiderar els plantejaments educatius imperants fins a aquest moment. Per a això van buscar una nova educació que anés activa, que preparés per a la vida real i que partís dels interessos reals que tenia el nen.
- Època actual: Va ser en la dècada de 1990 quan es van reprendre aquestes idees en plans educatius com l'espanyol o per investigadors com José Gimeno Sagristà o Ángel Ignacio Pérez Gómez, de la denominada Línia de Desenvolupament Curricular.
3.2.3 Escola autoritària Es basava en la llibertat. Es caracteritzava per la dissolució de barreres entre professor i alumne. La seva formació parteix dels plantejaments de Neill (Summerhill) 3.2.4 Escola Marxista Es basa en la unió entre educació i treball. Va haver-hi una evolució politècnica.
L’educació estava dividida en tres categories; nens de 9 a 12 anys, nens de 13 a 15 i la tercera de setze a disset anys. En quan al context històric en el Partit Comunista haurien de practicar una educació marxista; però no resulta tan obvi.Marx va entendre la nova societat com una societat en què el món de la producció és l'espai social més adient per instal·lar-hi una escola. La vella estructura capitalista esdevindrà nova, mitjançant el treball que ben aviat realitzen els nens junt als adults. No cal separar ensenyament i producció, petits i grans, teoria i pràctica. El marxisme proposa una relació entre béns culturals i força de treball. Sistemes educatius: proporcionen ciències i tècniques que milloren la“ força de treball “.
1. El Treball és un valor comú al socialisme i al liberalisme.
2. Els mestres són una força de treball que no introdueix plus- vàlua.
3. La força de treball produeix, és cert, béns culturals 4. Tipus d'escola que podem trobar 4.1 Segons la titularitat o propietat Podem trobar diferents tipus d'escoles, els diferents tipus que tots coneixem són aquells que es distribueixen segons la titularitat o propietat, on trobem l'escola pública, l'escola privada i l'escola concertada, en el cas d'Espanya.
4.1.1 Escola pública L'escola pública és el sistema nacional educatiu que té cada país, que s'entén per la planificació i supervisió directa de diferents pla d'estudis i educació escolaritzada de diversos nivells acadèmics.
L'objectiu principal de l'educació pública es l'accessibilitat de tota la població a l'educació, i generar diferents nivells d'institucions desitjables per a l'obtenció d'un afavoriment cooperatiu. L'educació pública està en general a disposició de tots. En la majoria dels països, és obligatòria per als nens/es assistir a l'escola fins a una certa edat, però la opció d'assistir a l'escola privada està obert a molts.
L'escola pública està dirigida pel govern, el que proporcionen al centre l'edifici (físicament), i el pla docent, a més a més, materials didàctics per a la realització dels estudis. Tot això es regit pel Departament o Ministeri d'Educació. El govern pot tenir una intervenció mínima en l'educació pública, o per ho contrari, pot tenir el control total del sistema educatiu, com en el cas dels països socialistes. Aquesta educació pública s'ofereix als nens públics pel govern, ja sigui nacional regional o local. Es pagat, tot o quasi tot, pels impostos. Això s'aplica a l'educació bàsica (primària i secundària), pero també s'aplica a l'educació post - secundària, educació superior, o a les universitats i escoles tècniques.
L'educació púbica exigeix uns mínims a aquelles persones que reben l'educació pública o ensenyen, com per exemple; l'obligatòria assistència dels estudiants; certificació dels professors, ja sigui pel govern o per una organització de docents; i els assajos i normes establertes pel govern.
Per un altre costat, el finançament de les escoles públiques es proporcionat pels ingressos fiscals, de manera que si les persones no assisteixen a classe, d'una manera estan ajudant a garantir que la societat si sigui educada. A més hi ha altres països que si el nen no assisteix a classe per treball (explotació infantil), perdrà el dret per assistir a classe.
Per tant l'escola pública és aquella mantinguda pel govern (fons públics), està controlada públicament, està gestionada democràticament i projecta a través del seu ensenyament la formació d'un ciutadà crític, solidari i lliure, i a més que recolzi la idea de pluralitat social i les desigualtats.
4.1.2 Escola pública Les escoles privades o escoles independents a diferencia de les públiques no són administrades pel govern del país. Les escoles privades es financen a través d’organitzacions no governamentals, socis o generalment amb el preu de la matrícula dels alumnes, així no depenen dels impostos del govern. Aquestes escoles generalment estan a l’abast d’un pública amb una bona economia però també hi ha beques per als alumnes que no disposen d’aquesta economia, poden ser beques per esport, per intercanvis o per estudis… La matrícula elevada que paguen els alumnes per aquestes escoles no es en va, s’utilitza per pagar sous altíssims als professors, que solen ser molt bons en la matèria i també per proporcionar un ambient on l’aprenentatge sigui més fàcil com ara el grup de classe reduït per tal que el professor doni abast i pugui estar més al damunt del alumne, això fa que els resultats acadèmics siguin més alts, també les instal·lacions d’aquestes escoles són molt millors que les de les públiques. Sovint aquestes escoles són internats on els nens dormen allí i marxen o no al cap de setmana.
Moltes vegades aquests escoles són de caràcter religiós, ensenyen educació religiosa i fomenten les seves creences, tradicions i celebren les seves festes.
Generalment en aquestes escoles l’ideal que predomina és l’ideal del fundador o fundadors, hi ha moltes escoles privades religioses que imparteixen una gran qualitat de disciplina i d’altres que tenen un caràcter molt més liberal però generalment abunden les que confien amb la disciplina. En aquestes escoles el paper de la família és molt important, aquestes escoles tenen una gran relació amb la família del nen ja sigui per a l’educació d’aquest o per les activitats que es realitzen a l’escola ja que han d’estar d’acord per a finançar-les.
4.1.3 Escola pública L’escola concertada a Espanya és l’escola sostinguda amb el fons públic però de gestió i titularitat privada, però a diferència de les públiques que també rep diners de l’estat en aquesta els pares dels alumnes paguen unes quotes cada mes. Aquestes quotes solen ser d’uns trenta - cinquanta euros, res a veure amb la fortuna de les escoles privades. Aquests escoles algunes, però molt poques també solen ser religioses.
L’escola concertada té que seguir les lleis que dicta el govern sobre l’educació igual que la pública.
4.2 Altres tipus d'escola 4.2.1 Escola religiosa i Escola Laica L'escola Religiosa o també coneguda com a col·legi religiós sol ser una propietat d'un ordre religiós catòlic. Aquest tipus d'escola, mantenen un ideari catòlic, per això parteixen la seva educació des de un punt de vista religiós, i a més realitzen l'assignatura de religió.
Aquí a España encara es mantenen aquest tipus d'escola, y podem trobar que algunes, les quals són totalment privades, és a dir, que s'ha de pagar tot integrament, tot i així, trobem que la gran majoria de la resta són escoles concertades per l'Administració Educativa, és a dir, gratuïtes, però són escoles sostingudes pels fons públics.
L'altre tipus d'escola és l'escola laica, aquella caracteritzada per el laïcisme, corrent de pensament o ideologia, o moviment polític que defensa l'existència d'una societat organitzada de forma independent. En aquestes escoles es defensa la llibertat de consciència, a més de la imposició de normes i diferents valors morals de cap religió.
Alguna de les escoles d'aquest tipus que es conserven, la podem trobar a França, l'escola republicana francesa (laica, pública) que es va crear com element fonamental de la República Francesa, quan es va produir la separació entre institucions, Església i Estat, a finals del segle XIX.
4.2.2 Escoles especialitzades.
D'escoles especialitzades en podem trobar de diferents tipus. Entre totes podem trobar l'escola normal (dedicada a la formació dels mestres), l'escola normal superior, l'escola tècnica, l'escola tècnica superior, l'escola diplomàtica, l'escola del comerç, l'escola superior de comerç, l'escola d'arts i oficis, l'escola de treball i l'escola de formació professional. Principalment ens centrarem en el concepte d'escola normal, d'arts i oficis i l'escola de formació professional.
4.2.2.1 Escola normal (mestres) L'escola normal és una institució d'educació, va iniciar les seves activitats al gener del 1795. Aquesta escola té com a funció la formació de professors. Aquesta escola té com a objectiu principal en la seva educació establir les normes d'ensenyament.
Les activitats que realitzen són pràctiques model de pedagogia o instruccions per als estudiants - professors. En aquesta escola hi ha unes sales d'observació on s'impartia l'educació a nens per a que aprenguessin els estudiants - professors.
4.2.2.2 Escola d'arts i oficis.
L'escola d'arts i oficis (Arts & Crafts) va sorgir a Anglaterra a mitjans del segle XIX.
Antigament era una simple escola artística.
Per a l'escola d'arts i oficis podem destacar la figura de William Morris, que fou un impressor, un dissenyador, un escriptor, un poeta, un activista polític i un artesà.
Aquest home fou qui es va ocupar de recuperar les arts i oficis medievals.
L'aparició d'aquesta escola va reivindicar la primacia del l'home sobre la màquina, amb la filosofia d'utilitzar la tecnologia industrial al servei de l'home, d'aquesta manera potenciaven la creativitat i l'art. Això va ser un moviment que va tenir, per exemple, gran influència sobre l'arquitectura, les arts decoratives.
4.2.2.3 Escoles de Formació Professional.
L'escola de formació professional es aquell tipus d'estudis i aprenentatges que té com objectiu la reinserció i l'actualització laboral. A més, el que vol transmetre és l'augment el coneixement i habilitats de les actuals i futurs treballadors.
Hi ha diferents titulacions, les més destacades són, Administració y Gestió, Comerç i Marketing, Educació, Electricitat i Electrònica, Imatge i so, Sanitat, Informàtica, Instal·lació, entre molts altres.
Segons el tipus de país trobem diferents tipus de graus dins de la formació professional, en el cas d'Espanya: • El cicle formatiu de grau mitjà. Per poder accedir a aquest cicle s'ha d'haver obtingut com a mínim el títol d'ESO, o també existeix la possibilitat de fer una prova específica d'accés a grau mitjà (17 anys mínim).
• Cicle formatiu de grau superior. Per poder accedir a aquest cicle es pot haver obtingut el títol de Batxillerat. Però existeixen altres opcions com la prova específica (requisits mínims 19 anys), o bé realitzar aquesta prova amb 18 anys, però abans haver obtingut el cicle formatiu de grau mitjà.
Els cicles formatius contenen moltes assignatures (Mòduls Professionals) de caràcter teòric i pràctic, pràctiques que es desenvolupen en alguna empresa.
Després d'haver obtingut el Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) es pot accedir alguna titulació Universitària que siguin compatibles amb la temàtica que s'ha estudiat al cicle.
4.2.3 Escola a Casa (Home Schooling) L'educació a casa o també més conegut com "Homeschooling" és una educació que reben els infants en un context familiar, és a dir, a casa o algunes associacions (veïnats, parròquies, etc), el que entenem com a fóra d'una institució pública o privada.
Aquest tipus d'educació ha estat present durant molts anys, i en temps remots.
Antigament era la única forma d'instrucció intel·lectual per als infants de la llar. A molts lloc aquesta educació ha estat una opció legal per als pares, és a dir, per diferents motius han decidit establir l'educació a la llar, alguns motius coneguts són per motius religiosos, perquè no els agrada els tipus d'escola de l'àrea on viuen, o també i el més conegut per aquelles famílies que viuen a zones rurals aïllades i són elles qui decideixen, per raons personals o pràctiques, no portar als seus fills a l'escola.
Segons el tipus d'utilització del material curricular, podem trobar diferents tipus d'educació a casa: • L'escola lliure, o no escolaritzada L'educació lliure o no formal. Es basa en l' interès del nen per aprendre. Es considera que gràcies a aquest tipus d'educació la integració en la societat és molt més natural i més ràpida, ja que habita més en ella que la resta dels nens que resten a les aules.
• L'educació curricular, supervisada per una escola establert L'educació curricular a la llar. Aquest tipus d'educació consisteix en que basant-se en el projecte curricular d'una escola realitzen la educació a casa pels pares. A més aquests nens els fa una supervisió per el centre al que estan adscrits.
Pràctica 3. Observació d'una classe.
Aquesta pràctica consisteix en l'observació d'una sessió de qualsevol assignatura d'uns alumnes del CEIP Can Besora (Comunitat d'Aprenentatge) de Mollet del Vallès. Concretament ens hem centrat en una classe de P3 (nens/es de 2 i 3 anys), quan realitzaven anglès, introducció a l'anglès pels més petits.
El grup que analitzarem està format per 25 alumnes, d'entre ells hi ha 14 noies la resta són nois. El més jove tots els alumnes de la classe és un nen petit que encara no ha complert els 3 anys, per tant podem observar les seves dificultats de desenvolupament davant de les diferents activitats proposades.
Hem pogut observar al llarg de l'hora a l'aula que hi ha diferents aspectes, que podríem dir d'ells, negatius.
Primerament realitzen unes salutacions per a que aprenguin a dir "Fine!, thank you" amb bona pronunciació, però vam observar que hi havia nens que no se'ls entenia gaire bé o directament no deien res. L'aspecte negatiu és que la mestra no feia res davant aquestes accions, simplement passava al següent alumne, sense donar importància als nens que no ho pronunciaven bé En segon lloc, vam poder observar que durant la classe d'anglès realitzaven una única dinàmica sobre el que havien treballat. Per exemple el dia que nosaltres vam ser pressents van realitzar una dinàmica sobre les paraules "table", "crayon", "school" i "teacher", aquesta dinàmica consistia en fotografies repartides per la classe, sobre aquestes paraules, i quan la mestra deia el nom d'alguna d'aquestes paraules havien d'anar a on es trobava la fotografia. Però només van realitzar aquesta dinàmica.
Davant d'aquest aspectes negatius, creiem que es podrien millorar de manera fàcil i ràpida.
Primer amb l'observació dels nens amb dificultats de pronunciació creiem que seria fàcil primer parlar amb els pares, per a que els facin activitats extres a casa. O també que la mestra es quedi amb aquell alumne fins que pronunciï bé la paraula, i després passar al següent alumne, sense deixar passar les seves dificultats.
I pel que fa a les dinàmiques creiem que seria ideal que realitzin alguna activitat més de dibuix, d'oïda (com cançons o activitats a la pissarra electrònica) ja que la classe té una durada de 60 minuts, i normalment queden 15 minuts aproximadament en els quals es dediquen a jugar per fer temps fins a l'hora d'esbarjo.
Pràctica 4. Programació curricular.
Dades generals Etapa educativa Majors de 18 anys Cicle i curs Cicle Superior Assignatura, àrees Català concernides Tema: títol del tema, del Català I per a principiants projecte,de la unitat didàctica o del bloc temàtic que es presenta Durada Un curs (dividit en tres trimestres) Espais. Calendari i horari Es realitzarà sempre en la mateixa aula, i l'horari serà fixa: dilluns, dimecres i divendres de 15h a 17h Autors i data Grup B1. Laia Martínez, Carmen Martínez, Míriam Sánchez, Aina Paz. 10/01/12 Justificació i contextualització • Vam decidir escollir aquesta institució per escollir quelcom diferent a la resta dels companys, ja que tots escollien l'educació primària o secundària i nosaltres vam decidir escollir l'educació en adults.
Una escola d'adults ens va semblar bastant interessant i ja que no es una escola corrent no se li dona molta importància, i perquè tenen diferents mètodes d'ensenyament.
• El motiu pel qual vam escollir l'uniat didàctica de Català I és perquè no moltes persones poden estudiar el català, per la seva situació social, econòmica o política, i el català en la nostra regió és una llengua molt important.
• El context socioeconòmic i cultural en el que es situa l'escola i de la classe són, que l'escola es troba en una zona urbana, en l'entorn i el centre d'una ciutat.
Les característiques i tipologia de l'alumnat es que, els alumnes que accedeixen a aquest tipus de centres són persones majors d'edat (oscil·la entre 18 - 35 anys), que molts treballen i volen ampliar els seus coneixements, en aquest cas, aprendre noves llengües (el català). Alguns són treballadors, altres no ho són, que decideixen ampliar els seus coneixements per més tard ampliar els seus currículums.
Entre l'alumnat trobem persones que no van poder estudiar, o també immigrants que es veuen en la situació de que necessiten el català per poder treballar aquí.
Competències que es desenvolupen.
Domini de la dimensió oral i escrita (comprensió i expressió) de la competència comunicativa lingüística i audiovisual en llengua catalana en diversos contextos: acadèmic, familiar, laboral, social i suports tecnològics.
Producció de textos de la vida quotidiana i laboral fent ús d'eines i recursos TIC amb correcció formal i de contingut.
Domini de l’ortografia; accents, diferents normes d’ortografia… Domini de la puntuació: ús de . i , i altres signes correctament.
Domini de la compressió oral i expressió escrita.
Han de distingir perfectament els diferent tipus de textos i la seva estructura; diàleg, narració, descripció… Coneixements de la literatura catalana; autors principals, obres importants, corrents ideològiques… Lectura de 3 obres literàries de diferents gèneres; Teatre, Narració i Diàleg… Objectius didàctics • Treballar les habilitats de comprensió i expressió oral i la lectura comprensiva que desenvolupin les capacitats d'aprenentatge deis alumnes.
• Comprendre adequadament missatges orals de la vida diària (acadèmics, laborals, • socials en general).
• Dominar els textos escrits bàsics • Iniciar una visió crítica davant dels missatges orals • Desenvolupar les produccions orals dins d'una societat lingüísticament plural.
• Treballar la comunicació oral i escrita a través d'Internet i la producció de textos de la vida quotidiana i laboral fent ús d'eines i recursos de comunicació que ofereixen les TIC per tal de desenvolupar les capacitats d'aprenentatge de l'alumnat.
• Treballar les habilitis de comprensió i expressió escrites i la producció de textos de la vida quotidiana i laboral que desenvolupin les capacitats d'aprenentatge deis alumnes així com la seva relació amb la societat que l'envolta.
• Comprendre adequadament missatges escrits de la vida diària (especialment en entorn laboral) • Dominar la producció de textos escrits basics.
• Iniciar una visió crítica davant deis textos escrits.
• Desenvolupar respecte per la diversitat lingüística i cultural dins d'una societat plural.
Continguts • Participació activa i crítica en les interrogacions orals, escrites i audiovisuals per a la recerca i exposició d’informació.
• Ús apropiat de fórmules lingüístiques i de comportament social associades a situacions concretes de comunicació: cortesia, acord o discrepància.
• Anàlisi de seqüències audiovisuals procedents dels mitjans de comunicacions, com a basc per a l’exercitació de situacions de conversa, expressió d’opinió i d’argumentació.
• Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees i la seva selecció i ordenació.
• Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intensions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius, expositius, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics (noticia, crònica, reportatge, entrevista, opinió) i d’argumentació ideològica, exposició de treballs i informes, administratius , respectant les normes adequades a cada situació, text i suport.
• Identificació del registre de les formes d’expressió de la cortesia.
• Coneixement de les lleis ortogràfiques que comporten més dificultat per aplicarles en els textos propis, fent especial atenció en les que suposen diferències entre les llengües que s’aprenen.
• Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials.
• Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.
Estratègies i recursos metodològics.
Caldrà resoldre dubtes, reconduir coneixement dispersos o "mal apresos". En el cas dels nou vinguts es recomana un domini equivalent al que s'obté en haver finalitzat el curs de català bàsic que s'imparteix als centres i aules de formació de persones adultes (nivell A1 del Marc Comú europeu).
Utilització del correu electrònic per compartir materials orals, escrits i audiovisuals.
Treball d'anuncis en català.
Creació d'un anunci en català (guió, oral o audiovisual) Recitar un poema en català.
Activitats d’aprenentatge Realització d’exercicis de vocabulari per millorar l’ortografia i conèixer les normes ortogràfiques.
- Realització d’exercicis de puntuació - Llegir diferents textos i fer la comprensió lectora, escoltar converses i fer-ne la corresponent compressió al igual que la comprensió lectora - Elaboració dels diferents tipus de text i estudi de l’estructura corresponent - Estudi de la literatura catalana - Lectura de tres obres de diferent gènere ·Realització d’exercicis de puntuació: Els alumnes tindran una sèrie d’activitats on estudiaran les normes d’accentuació i d’ortografia, desprès posaran a proba els seus coneixements amb aquestes activitats on hauran de posar accents, completar buits… Aquestes activitats es podran realitzar a la classe o a casa com a deures, però es corregiran en grup, es a dir es posaran en comú amb tota la classe. Posteriorment algunes d’aquestes activitats entraran a la prova final, al examen on s’avaluaran tots els coneixements obtinguts.
· Llegir diferents textos i fer la comprensió lectora, escoltar converses i fer-ne la corresponent compressió al igual que la comprensió lectora: Els textos que els alumnes llegiran poden ser notícies, reportatges o històries o fragments de llibres, l’important és que acabin de llegir el text i tinguin una bona comprensió, idees principals... Aquestes activitats es realitzaran individualment a la classe com una mena de prova, duraran entre uns 15 i 30 minuts.
· Elaboració dels diferents tipus de text i estudi de l’estructura corresponent: L’activitat anterior complementa aquesta ja que quan llegiran es diferents textos podran diferenciar les seves característiques, abans hauran d’estudiar les característiques i l’estructura dels textos per poder diferenciar-los i finalment elaboraran escrits on mostraran els coneixements apresos, aquesta activitat és pot fer a casa o a la classe, tots els escrits puntuaran i es descomptarà un total de 0,1 punts per cada falta i o error de puntuació.
·Estudi de la literatura catalana: En aquest estudi s’analitzarà la literatura catalana i s’estudiarà per etapes. A les diferents etapes s’estudiaran les seves corrents i els seus màxims representants, aquesta serà una activitat teòrica on a l’examen s’hauran de redactar les seves preguntes i argumentals respostes. Aquesta activitat pot durar tota una classe, ja que les altres classe serien pràctiques aquesta seria només teòrica.
· Lectura de tres obres de diferent gènere En aquesta activitat ens serveix la distinció i diferenciació de gèneres literaris mencionada anteriorment, l’activitat consisteix en llegir tres obres i desprès fer-ne un treball, amb el resum del llibre, preguntes sobre la història la biografia de l’autor... Aquesta activitat serà feta individualment.
Activitats i criteris d’avaluació concrets Les activitats que es realitzaran com a avaluació seran les següents: • Dossier amb activitats d'ortografia i textos bàsics.
• Mural de l'alumne • Guió audiovisual • Observació directa als debats • Dues proves d'avaluació amb activitats semblants a les realitzades a classe.
Els criteris d'avaluació que s'utilitzaran seran: • Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l'aprenentatge i per a les relacions socials i laborals amb l'ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre les convenientment.
• Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l'obtenció d'informació i administratius per a la relació formal amb l'administració i amb el món laboral.
• Utilitzar tècniques d'anàlisi del contingut de textos orals i escrits mitjançant l'ús d'eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos.
• Mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d'altres.
• Participar activament i reflexivament en l'avaluació (autoregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i ús de les llengües.
...