Comunicació Oral i Gestual (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Els nostres inicis i la comunicació no verbal. Els tòtems i tabús. Els ritus, rituals i cerimònies. Els nòmades fins l'actualitat i l'animisme.

Vista previa del texto

1. COMUNICACIÓ ORAL - GESTUAL • Els nostres inicis – Simis d'Euràsia → la seva evolució es va produir a Àfrica, probablement per un canvi climàtic en la gran falla africana, la qual va deixar un costat amb grans boscos i un altre una sabana totalment seca.
Un grup de simis es van alçar sobre les seves dues extremitats davanteres (homo erectus) per raons de defensa provocada per la desaparició d'arbres a la sabana.
Dues teories sobre els primers grups humans: darvinista (selecció natural del grup més adaptat) i lamarckisme (adaptació al medi mitjançant l'ús i transmès per herència) – L'evolució de la mà i de l'habilitat per usar-la, va permetre la millora de les tècniques de caça i dels instruments d'atac, amb la qual cosa van representar un animal superior.
– La comunicació va descobrir la vida en societat – El cos es va convertir en l'instrument d'identificació de la persona dins d'un grup i dels grups en si (tatuatges, deformacions, colors,...) – Descobriment del foc: els va permetre consumir aliments adequadament, és una defensa contra els depredadors, els dóna escalfor,...
En resum, ens trobàvem en un sistema cultural de tipus oral – gestual on es el cos és el suport de comunicació. Indicacions gestuals i crits ordenen el grup i organitzen la caça, avisen dels perills o transmeten les primeres informacions. Llenguatge → connexió del grup Comunicació no verbal → fonamental. La dansa com a forma d'expressió del sentiment d'unitat de la comunitat.
Més tard → el grup ja no és nòmada, comença a establir-se en campaments Dues organitzacions: – Horda de caçadors – Campament on les dones organitzen el treball, acompanyades de malalts, vells i nens. Aquest grup s'organitza entorn de les àvies → bruixes que transmeten el saber generacionalment.
La bruixa (chamana) → el campament està organitzat entorn a les bruixes, les quals són les herboristes i llevadores.
Societat agrícola: El descobriment de l'agricultura es basa en la gestió de la reproducció controlada de les gramínies i cereals + el control de l'aigua.
* La teoria de l'àvia (antropòloga Kristen Hawkes) La femella humana es dóna compte que es més productiu i rentable per a l'espècie dedicar-se a la cura dels fills. Les àvies no seran mares d'un fill, sinó de tots els fills de les seves filles. Les dones post-menopàusiques eren biblioteques vivents (reconeixien plantes verinoses, algunes eren visionàries, sanadores, llevadores...
• Tòtem i tabú Tòtem → entitat o força natural (animal, vegetal, espacial, lloc) a la qual se li atribueixen determinades característiques màgiques. És la divinitat, la força espiritual en si mateixa ja que no hi ha un més enllà ni una individualitat divina. També pot ser la representació o reproducció d'aquesta entitat natural o alguna cosa tocada per ella (un arbre tocat per un raig).
Tabú → en polinesi, “el sagrat”, és una prohibició o regla que relaciona els tòtems amb la comunitat i que obliga a dur a terme determinats comportaments (limitacions en el llenguatge, en les relacions socials, en la relació amb el territori, la mobilitat, la comunicació, el comportament individual o de grup,...) Mitjançant el tòtem i el tabú, la comunitat nòmada organitza un codi d'interpretació del món.
• Ritus, rituals i cerimònies Ritu: acte que es repeteix amb unes normes estrictes. Ex: celebrar el Nadal, incinerar els morts,... Pot consistir en festes i cerimònies. Ex: menjar panellets, torró, castanyes,... La tradició i l'autoritat religiosa han posat les pautes.
Quina utilitat tenen? – Permeten una societat a través de regles clares, defineixen la seva identitat a través d'actes individuals o, sobretot, col·lectius.
– Confirmen l'estructura jeràrquica de la pròpia comunitat – Reforcen l'existència i el poder de les regles Ritual: seqüència d'accions que porten al ritu. Es caracteritza per una configuració d'espai – temps específica.
Es defineixen com les conductes que formen part d'un sistema de senyalització i serveix per transmetre informació, no en raó d'un vincle mecànic entre els mitjans i els fins, sinó a causa de l'existència d'un codi de comunicació.
Ritus d'iniciació → molt cruels (mort i renaixement) amb canvis de nom, homosexualitat jeràrquica, escenificació del part... Els caçadors iniciats creen una nova categoria viril que segrega del conjunt diferenciat del grup col·laborador.
• Animisme i nòmades fins l'actualitat Els nòmades seran la obsessió de les societats sedentàries que mitificaran el seu odi cap a aquest personatge al qual no podrà eliminar totalment. Fins el segle XIX, les tres quinzenes parts de la terra estaran habitades per comunitats nòmades i seminòmades.
Animisme → Creencia que atribuye vida anímica y poderes a los objetos de la naturaleza.
• La eliminació dels nòmades Tres invents que van acabar amb els nòmades: – El fusell automàtic – El telègraf – El ferrocarril La aculturació o eliminació física es practiquen durant dos segles. (Indis, tribus siberianes, Tuaregs del Sahara, tribus amazòniques, esquimals nòrdics...) • Què ens queda del món animista i màgic? – Les tribus urbanes – La moda – El teatre i tota representació (novel·la, cinema) – Rituals de la vida moderna – L'art com a èxtasis de bellesa – Les decisions no racionals: amistat, amor, desitjos, viatges,...
– Tot allò que dóna sentit a la nostra vida i converteix un instant en una cosa eterna.
...