Otònides. Any mil (part 2) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SORGIMENT D’UN BURG NOU: Bruges (Bruges), segons JEAN LELONG, cronista de Saint-Bertin (s. XIII).
“…Per tal de donar satisfacció a les mancances i necessitats dels habitants de la fortalesa, començaren a arribar davant la porta, a la sortida del castell, diversos negociatores, o sigui, mercaders d’articles costosos, i motl aviat taverners, després també hostalers per a l’alimentació i l’acolliment dels que feien negocis samb el senyor (sovint present a la zona) o d’aquells que feien cases i preparaven albergueries per a persones que no eren admeses a l’interior de la plaça”.
“La frase que es repetia sempre era: “Anem al pont”! Els habitants s’aferraren tant a l’indret que molt aviat hi nasqué una ciutat importantíssima que encara avui conserva el nom vulgar de “point”, perquè “Brugghe” significa “pont” en llengua vulgar”.
- Qui són els nous mercaders? Mercatores, negociatores, reclutats entre gent sense terra, que vivien al marge de la societat. Fills petits de pagesos.
- S’enganxaren a les expedicions venecianes, pisanes o genoveses, o de tantes ciutats del Mar del Nord.
- A Itàlia, alguns nobles inverteixen en expedicions. No hi falten, però cada vegada menys, els jueus. Presència de grecs i musulmans.
- No són ben vistos per la resta de la societat. Un anònim pisà de finals del s. X es meravellava i criticava els venecians perquè es feien rics sense fer res: “Aquesta gent no treballa, ni llaura, ni sembra ni verema. Arriben amb les seves mercaderies, compren gra dels nostres mercats, i se’n van amb els nostres diners…” La formació d’un mercador, segons Reginald de Durham: “Libellus de Vita et miraculis sancti Godrici” (+ 1170).
“Quan el nen, després d’haver transcorregut els anys d’infància assossegadament a casa seva, arribà a la pubertat, començà de pensar en els mitjans de vida més adequats per anar pel món. Per això decidí no pas seguir la vida de pagès, sinó estudiar, aprendre i exercir els rudiments d’arts més subtils. D’ací que, volent ésser mercader, començà de practicar el modus de vida del mercader ambulant, aprenent primer com es podien fer petits negocis i guanys en coses de poca importància, i així, a mida que anava fent-se gran, començà a tenir guanys en coses cada vegada de més volum i de més alts preus….” “Primer visqué com a mercader ambulant, durant quatre anys, a Lincolnshire. Anava a peu i es carregava amb paquets i bosses molt petits. Després viatjà més lluny, primer a Saint Andrews, a Escòcia, i després per primera vegada arribà a Roma. A la tornada féu amistat amb altres joves que desitjaven i estimaven el risc del comerç, i amb ells començà i es llençà a viatges més arriscats; anava per mar, tot seguint la costa [navegació de cabotatge] i així conegué terres estrangeres. D’aquesta manera, navegant moltes vegades entre Escòcia i Bretanya, negocià amb mercaderies variades. Aprofità la seva ocupació i els seus viatges per a conèixer millor el món…” “Tan aviat era a Dinamarca com a Flandes o Escòcia. A les terres on podia trobar mercaderies estranyes i precioses, se les enduia cap a altres indrets on sabia que no eren conegudes o eren molt apreciades per la seva raresa, i per tant pagades a preu d’or. D’aquesta manera féu molts guanys i molt importants amb les seves vendes, i aconseguí molts i grans béns amb la suor del seu front, i també a base de vendre molt cara una mercaderia que havia comprat molt barata en un altre indret”.
Els pelegrinatges - Posen en moviment multitud de gent, sobretot a partir de l’any Mil. Són masses que es desplacen des de l’Europa central cap a Jerusalem, Roma o Sant Jaume de Compostel·la.
- Moltes ciutats es desenvolupen en funció de la presència i acollida de peregrins: Lleó, Sahagún, Burgos, Santo Domingo de la Calzada, Pamplona,… Apareixen barris de “francos”, “ruas de francos”,… Itineraris - Per terra: Es recuperen les antigues vies o se’n fan de noves: “via francisca”, “via morisca”, “strata cardonensia”… Nous traçats i nous camins: els carros són de dos eixos i 4 cavalls. Camins en forma d’estrella al voltant de cada vila o ciutat.
- De gran importància a l’Europa del sud. Fou decisiva l’obertura dels camins dels Alps (pas de Sant Gotard, 1237) que permeteren unir Itàlia i Alemanya sense passar per França, i atragueren molts mercaders de les fires de Xampanya. Les rutes terrestres tingueren un paper secundari a l’Europa septentrional.
- Fluvial: Més seguretat i rapidesa. Penetren ràpidament dins d’Europa (Sena, Loira, Garona, Roine, Danubi, Po, Rhin, Mossa, Mossela…).
- Ponts de fusta i després de pedra: obra pietosa i de confraries (S. Ermengol d’Urgell: Tres Ponts, Pont de Bar, …). Ús d’embarcacions planes i ràpides.
- Marítim: Progressos lents al Mediterrani. Avenços grans al Nord. Sempre navegació de cabotatge. Comerç amb illes mediterrànies, nord d’Àfrica (sobretot Egipte) i Orient (Bizanci, Síria) Àmbits ecònomics - Zona nòrdica: comerç d’homes: mercenaris, esclaus.
- Ruta del Danubi: controlada pels alemanys.
- Mediterrani. Itàlia: Controlat per Amalfi i Venècia. Després també per Pisa i Gènova.
Mercats i fires - Mercats:  Fins als s. XII-XIII no són regulats pels prínceps.
 Primera fase: Mercats petits tocant a esglésies i castells o muralles (p. ex. Lleó, els dimecres; Barcelona, a plaça del Blat; París, Saint-Denis, Pavia,…).
 Segona fase: 1050… estables.
- Fires:  Més amples, major dinàmica i major duració.
 Les més importants són les de Xampanya (Reims, Yprés...). Les més antigues són del s. XI, creixen al s.
XII, i són molt nombroses al XIII.
 En funció dels poders públics, de la ubicació i de la connexió.
 El ritme dels temps (agrícola, ramader,…).
 No són generalitzables (No en tenen ni Milà ni Venècia, ni Gant).
- Fan consolidar el dret mercantil: Usatges.
- Guiatges: camins oficials protegits, mercaders i mercaderies protegits. “Ius mercatorum”.
- GRACIÀ: “L’home mercader mai o quasi mai pot plaure a Déu” - Canvis d’actitud: - Recordem l’inventari de Sanaüja (Guillem Guifrè d’Urgell).
- Gregori VII (fi. S. XI) amenaça als violadors de mercaders.
- El 1080 s’aixeca una església per als mercaders a Wurzgburg.
- Alexandre III (1175) diu que si poden perdre també tenen dret a guanyar.
- Inocenci III (1197) canonitza Homobonus, mercader de Cremona.
- Tomàs d’Aquino els integra plenament.
- El mercader és protegit pels prínceps, i l’utilitzen com a forma de pressió per evitar que la llana arribi a altres indrets, o qualsevol producte elaborat o matèria primera. O per especular.
- Se sotmet el mercader a taxes especials, a canvi de protecció i salvaguarda. Hi ha aliança entre ells per defensar-se, les Hansas, confraries i més tard gremis.
- Les fires de Xampanya o les d’Itàlia provoquen l’aparició de les Universitates mercatorum, amb precedents des del s. XII.
Las Ferias de Champagne. Noticias de estas ferias enviadas a la sociedad de los Tolomei de Siena por un asociado en 1265 Aquí las mercancías se venden tan mal que parece imposible vender alguna cosa; y hay inmensa cantidad de ellas. La pimienta no se vende bien. El jenjibre vale de 22 a 28 dineros, depende de la calidad. El azafrán ha tenido mucha demanda y se vende a 25 sueldos la libra y ya no hay nada en el mercado. La cera de Venecia a 23 dineros la libra. La cera de Túnez a 21 dineros y medio. El socio de Scotto tiene un lote de mercancías y no consigue venderlas; está intentando enviarlas a Inglaterra para venderlas allí. La buena moneda de Friburgo vale 57 sueldos y 6 dineros el marco. El tarí de oro 19 libras y 10 sueldos el marco. El oro en polvo según la calidad. El augustal a 11 sueldos la pieza. Los florines en la feria de Saint-Ayoul valían 8 sueldos cada uno, más un dinero a causa de la cruzada, pero ahora no creo que los puedan vender por más de 8 sueldos. La moneda de Le Mans vale un quinceavo, es decir 15 sueldos de Le Mans equivalen a 2 sueldos turolensis.
Paoli y Piccolimini: Lettere volgari del siglo XIII scrita de Senesi.
Las Ferias de Flandes “En Flandes hay muchas y variadas ferias como se verá a continuación ordenadamente expuesto. La feria de Yprés comienza el primer día de Cuaresma, y en la segunda feria de Cuaresma se exponen los paños por la mañana continuando así hasta la cuarta feria, y después al final de la tarde se grita “ara” y ya no se venden más paños desde entonces; hasta quince días más tarde transcurre el periodo de pago de dicha feria. La feria de Brujas comienza a 8 días después de Pascua de Resurrección y al cabo de 14 días comienzan a exponer los paños durante tres días; acabados estos tres días por la tarde se grita ara y ya no se muestran más paños...La Feria de Tourout comienza el 29 de junio. La de Lille el día de Santa María de Agosto... la de Messines el dia de san Remigio que es 1 de octubre”.
Banca i finances - La majoria dels banquers-canvistes procedien d’Asti i Piacenza, Florència i Siena.
- També de la ciutat de Cahors (França). El mot “cahorsí” és sinònim de banquer o prestamista.
- El préstec és prohibit per l’església, però els eclesiàstics el necessiten i l’usen, sobretot el Papa per cobrar tributs.
- Els mercaders internacionals es dediquen al préstec com a activitat subsidiària. Accepten dipòsits a interès i a més atorguen préstecs a interessos força més elevats.
- Sovint, per escapar de les penes eclesiàstiques, es deixa diners en un tipus de moneda i s’han de tornar en una altra: en el canvi hi ha el lucre o guany (ningú regular la equivalència de les monedes).
...