PART 1- PRINCIPIS DE BIOÈTICA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BIL- Part 1 mfiguls PART 1: PRINCIPIS DE BIOÈTICA 1. Definició de bioètica Ètica: Comprèn el conjunt de normes que la societat ha consensuat basant-se en el referent mínim comú, que són els drets humans.
Bioètica: part de l’ètica aplicada a les qüestions que tenen a veure amb la biotecnologia.
“Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur. “ La ètica es variable en funció de la societat (territorialitat de la ètica), pel que el consens és més difícil d’aconseguir. Això porta a un nou terme, l’imperialisme territorial.
La ètica es variable en funció del temps. Per exemple, l’esclavisme (defensat per Aristòtil) avui en dia no es veu com a una cosa acceptada.
A mes, hi ha opinions que no són respectables. Sí que ho som com a persones, però no totes les opinions.
Així doncs, per solucionar aquest problema, utilitzem la raó. No obstant, aquesta també depèn de la història i la cultura, pel que cada tradició té la seva ètica.
“La racionalitat només te sentit en una tradició històrica-cultural” Alasdair McIntyre.
Malgrat tot, hi ha alguns principis en els quals tots hi estem d’acord. En general, no triarem una ètica basada en el mal. Encara que la raó sola no pugui determinar quins principis hem d’acceptar, la tria no té perquè ser totalment arbitrària. (Universalisme vs. Relativisme).
Per exemple: - tots tenim necessitats bàsiques - tots sentim dolor i som susceptibles d’emmalaltir - tots som productes de forces evolutives que ens fan parcialment altruistes i som animals socials. La recerca del bé propi i de l’espècie és una constant. (Contractualisme de Hobbes).
Abast de la bioètica En el pla de la naturalesa: - experimentació amb animals - drets dels animals - OMGs - Híbrids i quimeres - La vida sintètica - Sostenibilitat En el pla de les persones - Medicina de conveniència (prioritzar operacions de sordesa o TRAS?, operacions d’estètica...) - TRAs - Experimentació en humans - Consell genètic - Eutanàsia i cures pal·liatives - Obstinació terapèutica - Trasplantament i donació de material biològic 1 BIL- Part 1 mfiguls En el pla social - Política de salut i assignació de recursos limitats - Gestió de la informació i confidencialitat - Patentabilitat dels essers vius - Anàlisi i gestió de la percepció pública els avenços en biomedicina - Solidaritat, justícia i equitat en la recerca - Malalties orfes (per exemple l’ebola i el VIH) 2. Teories ètiques fonamentals en Bioètica La bioètica està basada en dos corrents: - Ètica deontològica (Kant) - Ètica utilitarista o conseqüencialitat (Stuart Mill) Hi ha altres corrents: - Ètica de la virtut - Ètica diatològica (comunicativa, discursiva) Ètica deontològica (Kant) Iniciada per Immanuel Kant.
- Es basa en la raó, és deductiva. Ens posem a pensar què és bo i totes les accions es basen en aquest principi. Identifica com a intrínsecament bones o dolentes independentment de les seves conseqüències.
Per Kant, els principis regeixen la nostra voluntat: “La voluntat no és altra cosa que la raó pràctica i obeeix mandats o imperatius.” “Si l’acció és bona només com a mitjà per a alguna cosa, l’imperatiu és hipotètic, però si l’acció és representada com a bona en si mateixa...aleshores l’imperatiu és categòric.” Ètica utilitarista o conseqüencialista (Stuart Mill) Els pares d’aquesta ètica són Stuart Mill i Jeremy Bentham.
Considera les conseqüències. Les accions són bones o dolentes depenent de les seves conseqüències. Això ens porta a fer un balanç entre les conseqüències positives i negatives, a partir del qual se’n deduirà si l’acció es pot dur a terme o no.
Amb les conseqüències no n’hi ha prou, així doncs, aquesta ètica està composta de diferents branques: de: – Conseqüencialisme – Beneficència: “fer el bé” , buscar que les conseqüències siguin bones i no dolentes. El benefici ha de ser màxim.
– Agregacionisme (o distribució del benefici): els beneficis s’han de distribuir el màxim.
– Igualitarisme (imparcialitat en la distribució): tothom ha de rebre el mateix benefici.
Imaginem una acció que permet fer el benefici en 20 pacients però provoca un dolor insuportable en un pacient. Aquest igualitarisme i adregacionisme ha de ser equitatiu però depèn de si es reparteix benefici o prejudicis interessa més o menys.
Ex/ En els camps de concentració s’estudiava quan un individu trigava a morir per hipotèrmia, això provocava un benefici als soldats però provocava la mort del individu amb el que s’experimentava.
2 BIL- Part 1 mfiguls En aquests casos, s’aplica el principi de subsidiarietat, és a dir, el principi de repartir el benefici per tota la població no pot estar per sobre els beneficis de la persona.
La combinació de totes aquestes branques és el BENESTARISME (welfarism): – la màxima preocupació és incrementar el benestar de les persones posant un espacial èmfasi en una distribució igualitària dels beneficis i una reducció dels riscosinconvenients.
Altres ètiques influents: Ètica de la virtud – Posa especial èmfasi en el caràcter i les motivacions morals de la persona més que no pas en les accions empreses per ell.
– S’ha d’actuar d’acord a allò que faria una persona virtuosa (per exemple, un sant), posant-se en el seu lloc → empatia.
Altres ètiques influents: Ètica dialògica (o comunicativa, o discursiva) – – Propugna que les normes morals provenen del diàleg entre els “afectats” per aquestes normes.
No podrem posar normes sobre una cosa que no estem patint. A més, l’opinió dels afectats sempre val més que la dels no afectats.
3. Anàlisi en bioètica Estem davant una situació i ens preguntem si és ètica o no. Per això, podem enfocar la situació per dues vies: • El principalisme • La casuística PRINCIPALISME: Deriva de l’ètica deontològica (prové de la raó), proposada per Kant.
• • • Estableix uns principis bàsics (elaborats per un procés de raonament), que donen un marc per a l’anàlisi ètic en la recerca i la biomedicina Els principis són percebuts pels subjectes morals com a obligatoris→ imperatius.
Els principis poden entrar en conflicte entre ells. En aquest cas el subjecte moral ha de triar, segons els seus criteris i escala de valorsà en aquest cas, es posa en joc la casuística.
Aquesta situació és molt freqüent.
CASUÍSTICA Funciona per comparació: - Proposa el treball mitjançant “màximes”: criteris savis i prudents d’actuació pràctica.
Basada en el raonament analògic: Busca casos paradigmàtics (situacions extremes similars) i els utilitza com a analogia.
Compara el cas en qüestió amb els casos paradigmàtics à es tracta de veure en què s’assemblen i en què es diferencien en els aspectes èticament rellevants. I determinar si podem seguir el mateix procediment que en el cas paradigmàtic o no.
La casuística té el problema que pot caure en un excés de judicis intuïtius, un excés de relativisme à Cal que sigui modelada pel principalisme i pel mètode de l’acord dels 3 BIL- Part 1 mfiguls principis morals (contractualisme i ètica dialògica) “El principalisme dona les normes i la casuística exemples per interpretar les normes” els casos paradigmàtics són infinits, però els principis o normes no.
En l’anàlisi bioètic ens fixarem tant en el principalisme com en la casuística.
4. Principis bàsics en bioètica Provenen de l’Informe de Belmont: Beauchamp i Childress (1979) - Autonomia - Beneficiència - No maleficiència - Justícia AUTONOMIA Molts autors defensen és el principi bàsic.
- Per Kant, l’autonomia de la voluntat és “el principi suprem de la moralitat (ètica)” - Les lleis Kantianes provenen de o Raó o Llibertat o Reflexió “Auto –nomos” significa donar-se normes a si mateix - Són per tant autònomes i no pas heterònomes (venen imposades des de fora) i molt menys teònomes (provinents de Déu) o “La il·lustració imposa la teonomia sobre l’autonomia” - Però això podria dur problemes, la llibertat ha de tenir uns límits. Max Scheler afirma que la persona té autonomia com a realitzador de valors, però aquesta autonomia s’insereix dins d’una “comunitat de valors” àparcialment heterònoma perquè algú individualment podria arribar a conclusions aberrants.
o “Els meus drets acaben on comencen els vostres” - Aquest pensament entronca amb o Ètica diatològica (o discursiva o comunicativa) (Jürgen Habermas i Karl Otto Apel) o El contractualisme (Hobbes) Quan les accions són realment autònomes? - L’acció ha de tenir una intencionalitat, ha de ser producte de la meva voluntat - Ha d’estar basada en el coneixement, sobretot saber quines son les conseqüències i objectius de l’acció - Ha de presentar una absència de control extern - Ha de ser autèntica, és a dir, coherent amb el sistema de valors i actituds de la persona (Ex/ Una dona molt religiosa que decideix avortar) Es considera una persona autònoma aquella amb: - capacitat de comprendre la informació. S’ha de modular la informació perquè la persona pugui comprendre el que se li diu.
- capacitat de raonar a partir de la informació i la pròpia escala de valors - capacitat de jutjar l’abast i les conseqüències de les seves accions: assumpció de riscos - capacitat de comunicar la decisió presa de forma clara i reiterada (Ex/Una persona en coma no pot comunicar la seva decisió) L’autonomia: - és irrenunciable: tothom ha de participar lliurement en una acció. Però a vegades la gent vol renunciar a l’autonomia (no vol exercir la llibertat de participar, per exemple, en una 4 BIL- Part 1 mfiguls recerca) i deixa la decisió a altres persones, potser perquè es consideren incapaços de decidir. Això sol passar en societats molt patriarcals (ex/ A la Xina les dones deixen la decisió pels marits).
Això configura un retrat del subjecte ideal (capacitat de decisió, raonament...elevada) - cal estar molt atents amb els casos de vulnerabilitat: els casos vulnerables són aquells en que la seva autonomia es veu amenaçada. (Ex/ recompenses per participar en un estudi) cal estar molt atents amb els casos de la supeditació jeràrquica: normalment els investigadors o professors estan en una posició jeràrquica sobre els seus alumnes, perquè poden exercir un poder sobre ells. Per evitar això, en les recerques no s’utilitzen els alumnes del mateix professor, sinó uns en els que no hi té una posició jeràrquica, perquè no es vulneri l’autonomia.
BENEFICIÈNCIA - Sempre s’ha d’actuar en benefici del subjecte.
- En aquest punt es posen en conflicte els principis. Per això, aquest principi està supeditat al d’autonomia, perquè sinó és paternalisme. (Ex/ si un pacient no vol que se li faci un tractament molt bo encara que el metge pensi que li anirà molt bé, no se li pot fer. Ex/ Els testimonis de Jehovà no permeten que se’ls faci transfusions de sang, per això, moltes vegades moren) El paternalisme apareix en nens, ja que en molts casos no són capaços de comprendre les conseqüències i decidir. El principi d’autonomia no es pot aplicar al fill amb els principis del pare.
- Aquest principi està contrapesat pel principi de proporcionalitat: s’ha de fer un balanç de riscos i beneficis (Ex/ Si per desenvolupar un fàrmac contra el dolor s’han de fer proves que fan una mica de mal, s’ha de fer un balanç entre el mal que se’ls fa i aquell mal que evitarà el tractament).
NO MALEFICIÈNCIA – – No perjudicar innecessàriament als altres.
Beneficiència i no maleficiència es confonen, en què es diferencien? o Es pot evitar fer el mal no actuant, però cal actuar per fer el bé: el mal s’ha d’evitar, el bé s’ha de fer o No s’ha de fer el mal a una persona encara que ens ho demani, però no se li pot fer el bé en contra de la seva voluntat.
JUSTÍCIA Implica tractar igual als iguals i desigual als desiguals. La qüestió està en quin criteri utilitzem per definir quins són iguals o desiguals. Ex/ els professors han de tractar els estudiants per igual, per tant, tots han de fer el mateix examen. Això no treu que hi hagi estudiants que necessiten una atenció diferent (com els dislèxica), llavors, se’ls tracta diferent, perquè son desiguals.
Estem parlant de justícia en: – En la distribució dels beneficis. Els beneficis d’una recerca s’han de repartir d’una manera justa.
– En la distribució de la càrrega dels riscos: sobretot pel que fa la selecció dels subjectes a nivell: o Individual o Social 5 BIL- Part 1 mfiguls – Ex/ Nivell individual: si estem dissenyant una recerca i desenvolupem una teràpia molt beneficiosa pels individus, no puc decidir fer el tractament només als familiars, per exemple. Tant en el grup de tractament com no-tractament els individus han de ser aleatoris.
Ex/ Nivell social: The Taskegee Syphilis Study: no triem un col·lectiu perquè ens “cau malament”. Per exemple, es va “utilitzar” un col·lectiu de presos negres afectat de sífilis per estudiar el desenvolupament de la malaltia, i, tot i que hi havia tractament no se’ls va aplicar. Quan es va descobrir el cas, es va considerar una aberració. L’estudi va continuar a Guatemala, on encara es van empitjorar les condicions (fins i tot s’infectava deliberadament els individus sense que ells ho sabessin).
Justícia compensatòria: preveu la compensació, que ha de ser justa.
Justícia compensatòria La justícia compensatòria implica: – el rescabalament (compensació resarcitòria) de: (resercir= es compensa allò que produeix uns riscos) o les despeses i cessament de guanys Quan compensem una recerca als investigadors, estem pagant per les molèsties, despeses i els diners que deixen de guanyar ells. Ex/ Donació de gàmetes: no es paga el mateix es dona semen o oòcits. Bàsicament perquè el tractament no és el mateix. Aquests diners compensen l’estona que es perd, els diners de transport...
Els oòcits els paguen al voltant de 1000 euros, ja que això esta calculat en funció del temps que s’hi perd, el risc, salari mínim...
o compensació de riscos Si els riscos son molt elevats, no hi ha diners que ho paguin (per exemple, mort). La compensació no ha de posar en risc la vulnerabilitat de l’individu. A vegades, si la compensació és excessiva, l’individu no s’hi pot negar (Ex/ et tallen un dit i et donen molts diners per a fer-ho) La justícia compensatòria no es una compra, no paga (la donació o participació és altruista). I el que no pot fer la compensació és estimular la donació.
– la compensació dels danys derivats de la recerca apareix en la Llei 14/2007 i permet que els participants tinguin una assegurança per compensar els danys a curt termini i llarg termini.
5. Altres principis rellevants en bioètica Hi ha altres principis que no estan dins els 4 importants però també son necessaris.
Peter Kemp va fer una reflexió i és que basar l’actuació exclusivament en l’autonomia genera dificultats: – els individus són poc o molt vulnerables i no absolutament lliures en llur elecció Es per això, que Peter Kemp va defensar que calen principis de protecció dels individus (Kemp P., 2000) o Respecte a la Dignitat o Respecte a la Integritat o Respecte a la Vulnerabilitat 6 BIL- Part 1 mfiguls RESPECTE A LA DIGNITAT – – Dignitat és la propietat en virtut de la qual els éssers posseeixen status moral.
Respecte a la dignitat és molt semblant a respecte a l’autonomia, però es diferencien en què: o autonomia: determinació d’un mateix o dignitat: reconeixement de l’altre. És una cosa que ens ve de fora.
Els estoics (Séneca) la consideren com a intrínseca amb la condició humana: tot ésser humà la mereix com a posseïdor de drets i deures. Mentre que ells existencialistes (J.P. Sartre) consideren que es guanya mitjançant l’esforç moral, pel que seria molt similar a la honorabilitat.
Està basada en la racionalitat de l’ésser humà: o consciència (en un mateix) o responsabilitat o llibertat perquè es refereix a com s’afronta l’existència i les eleccions morals à entronca amb el principi d’autonomia, perquè en el fons prové de la voluntat de cadascú Missatge carreteres: “Tu no tens preu, condueix amb precaució”, és una idea Kentiana.
Segons Kant(Fonaments de la metafísica dels costums. 1785): “En el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot ser substituït per alguna cosa equivalent; en canvi allò que està per sobre de qualsevol preu i, per tant, no admet res equivalent, això té dignitat....” No hi ha res per sobre de la vida de la persona, que és el que té la dignitat.
Respecte kentià – Imperatiu categòric o Actua de tal manera que tractis a la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre (qualsevol ésser racional), sempre al mateix temps com un fi i mai únicament com un mitjà (Fonaments de la metafísica dels costums. 1785). = Els essers racionals han de ser tractats com a un fi i mai únicament com a un mitjà. Ex/ Si utilitzem un missatger (un home) no l’estem tractant únicament com a un mitjà, perquè li tenim un respecte.
És un aspecte important al parlar dels embrions.
– El respecte Kentià consagra la indisponibilitat de la persona o La persona no està subjecta a la discrecionalitat de l’Estat ni de la societat o Els seus drets no poden cedir davant de pretesos interessos d’ambdós à principi de subsidiarietat. (Ex/ Mort per hipotèrmia: utilitzar individus per calcular quan es tarda a morir per hipotèrmia, en aquest moment s’estan utilitzant com a mitjà, no se’ls té respecte) Respecte a la dignitat: La dignitat també s'estén al propi cos i les seves partsà és per això que no s’hi pot comercialitzarà i per això la donació ha de ser altruista. Una part meva, com que té dignitat (s’estén al cos) no te cap valor.
Aquest concepte s’estén i ens porta al d’integritat.
15/2/15 RESPECTE A LA INTEGRITAT – – Inviolabilitat tant física com mental de la persona àno pot ser subjecte d’intervencions externes (sense el seu consentiment à autonomia).
Respecte per a la persona com a un conjunt, sense que es pugui dissociar la seva condició 7 BIL- Part 1 mfiguls – en parts o fragments: integritat física i moral La integritat també pot ser concebuda a nivell d’espècie à rebuig a la manipulació genètica humana (transhumanisme) o animal (transgènia). Aquest argument arriba una mica tard perquè ja hi ha hagut tots els processos de domesticació de les espècies. Per tant, el respecte estricte ja no es pot donar, perquè sinó hi hauria un problema alimentaiei RESPECTE A LA INTIMITAT/PRIVACITAT I LA CONFIDENCIALITAT – La intimitat en la comunicació i la relació interpersonal és necessària per experimentar una vida plena. Com que som essers socials, ens preocupa la imatge. El dret a la intimitat és una necessitat perquè en algun moment hem de ser lliures.
– La privacitat permet la llibertat de definir les relacions personals amb els altres i de definirse un mateix (autonomia) Privacitat Té dos aspectes – sobre la informació: permet el control de la informació sobre un mateix (p.e adreces, emails, dades bancàries, de salut, de característiques genètiques, etc.) – espaial: habitatge i el propi cos (Ex/ Buscar drogues a l’aeroport, càmeres de raigs...) Confidencalitat La confidencialitat fa referència al compromís de no desvelar de forma innecessària i/o interessada dades personals i sensibles referents al subjecte. Aquestes dades poden ser: – importants per a dur a terme la recerca: de salut, del propi individu, consum de drogues...
– que es deriven de la pròpia recerca De vegades es confon la confidencialitat amb el “no obtenir dades”, però es refereix a “no utilitzar de manera innecessària les dades que hem obtingut”. Obtenim les dades però no les desvelem de forma innecessària.
La confidencialitat té uns límits, no és un valor absolut, ens podem veure obligats a trencar-la.
Per exemple, imaginem que d’una recerca descobrim que un menor sofreix abusos sexuals, per tant, en benefici del menor, hem de comunicar-ho. Aquest és un punt de col·lisió entre beneficència i confidencialitat.
à Actualment hi ha un debat obert, el de les dades genètiques. A Espanya, la base de dades d’un perfil genètic està en el banc de la policia, i si l’individu és innocent s’elimina. Però perquè s’elimini ho ha de demanar el propi individu, per tant, al final no s’eliminen molts perfils. Hi ha un debat obert en si això vulnera la intimitat, per una banda són útils per a la resolució de crims...i per altra, se’n pot fer un mal ús.
à Cas HELA: Dona afectada per un càncer d’ovari, de les quals se’n van derivar les cèl·lules HELA, actualment molt utilitzades. La família s’ha queixat pel fet que es van extreure i utilitzar sense el consentiment de l’afectada. A més, es volia publicar el genoma d’aquestes cèl·lules, el que podria desvelar susceptibilitat per a la família (discriminació de les assegurances...). El cas s’ha solucionat amb una compensació econòmica, finalment, el genoma de les cèl·lules HELA no s’ha publicat.
8 BIL- Part 1 mfiguls Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades Personals (LOPDP) Conserva 4 drets(ARCO): – Accés (a les pròpies dades): el registre on es guarden les dades de l’individu ha d’estar aprovat i s’ha d’especificar tota la informació que conté.
– Rectificació (subsanació d’errors i/o inexactituds) – Cancel·lació (durant quant temps s’ha de mantenir informació rellevant però sensible). Hi ha casos en que el registre no es pot eliminar, com el registre d’antecedents penals de la policia – Oposició (a que es guardin), tot i que és més difícil d’exercir (és més fàcil entrar en un registre que no sortir-ne).
RESPECTE AL DRET A LA INFORMACIÓ - Lligat amb els temes anteriors hi ha el respecte al dret a la informació, també lligat a l’autonomia.
El respecte al dret a la informació en la recerca s’exerceix en tres etapes: – Previ a la recerca – Durant la recerca – Posterior a la recerca 1. Informació prèvia a la recerca Tenim dret a saber els detalls de la recerca.
Per respectar el principi d’autonomiaà informació al subjecte dels aspectes rellevants de la recerca: objectius, riscos, beneficis, procediments, etc...
Cal que la informació sigui: – Clara – Comprensible pel nivell de l’interlocutor – Veraç 2. Informació durant la recerca Dret a rebre informació rellevant pel subjecte que es derivi de les dades obtingudes durant la recerca, en especial si fan referència a qüestions de salut (riscos de tenir malalties, anomalies detectades, etc...) - També hi ha el dret a “no saber” , que sobretot apareix en els casos de: – Malalties greus – Sense teràpia provada: de què em serveix saber que tinc una malaltia si no hi ha tractament? És una situació corrent en el cas de les predisposicions genètiques.
A vegades, però, el “dret a no saber” pot afectar a tercers (Ex/ DGP per Huntignton, es poden fer 9 BIL- Part 1 mfiguls DGP per assegurar que els embrions no tinguin Huntington i evitar haver de dir als pares si tenen la malaltia o no, però això també dona confusió: però si no li faig DGP sabrà que no té la malaltia, i si li faig, sabrà que la pot tenir à fer DGP en tots els casos, encara que si sabem que no el tenen, realment no el farem, sinó que fingirem que el fem). Això pot entrar en col·lisió amb el principi de l’investigador (ex/ deure a dir la veritat), en aquests casos, s’ha de renunciar a un deure per no trepitjar un dret.
3. Informació posterior a la recerca Dret a accedir a la informació derivada de la recerca per part de la societatà difusió de la recerca.
Aquí hi entren en joc els temes de confidencialitat.
RESPECTE A LA VULNERABILITAT Té una relació molt forta amb l’autonomia.
– Respecte especial a o més dèbils o aquells que, per la seva condició, estan en una posició de supeditació – Els éssers vulnerables (o que estan en una posició vulnerable) són aquells en qui es pot veure amenaçada la seva: o Autonomia o Dignitat o Integritat – Se’n deriva el deure de socors à una persona que ha tingut un accident te dret a que l’ajudin.
No discriminació – – Equivalent al de respecte per la igualtat No discriminació: o per raons genètiques : No es pot discriminar una persona en una assegurança pel seu perfil genètic. La discriminació i la selecció són lleugerament diferents, però la frontera entre elles no està clara. (Ex/ una persona baixa que vol jugar a bàsquet).
per l’exercici del principi d’autonomia: no discriminar, per exemple, els individus quan, utilitzant la seva autonomia, es volen retirar de la recerca.
Entronca amb el principi de justícia distributiva, perquè la justícia pretén tractar igual als iguals i desigual als desiguals.
o – Gratuïtat en la participació i la donació El principi de respecta a la vulnerabilitat lliga amb la gratuïtat en la participació i la donació.
– Participacióàcontractació – Donació és gratuïta i altruista à sinó seria una venda o bescanvi – La compensació pot ser: o Fixa o Variable – La compensació ha de ser o Justa o Proporcionada (ex/ em tallen un dit i em donen molts diners) – Aquest aspecte està reflectit en la llei 14/2007: Renúncia a la participació dels subjectes en els possibles beneficis econòmics derivats de la recerca (els participants no obtenen els beneficis obtingut pel fàrmac desenvolupat, per exemple).
10 BIL- Part 1 mfiguls 18/2/14 ALTRES PRINCIPIS – – Ésser humàà deures vers les parts no humanes de la natura vivent i el medi ambient.
Es basa en el respecte a la integritat i vulnerabilitat de la natura. D’aquesta idea en deriven dos principis: o principi de proporcionalitat o principi de precaució/cautela Proporcionalitat – Deriva de l’utilitarisme i del principi de beneficència.
– Es basa en avaluar la relació entre el benefici que s’obté i els “costos” /riscos. Es tracta de veure si la proporció entre un i l’altre és positiva. Els costos són referits a: o medis a utilitzar o recursos o riscos o efectes negatius – Acceptar l’acció(recerca)quan aquesta relació sigui raonable i positiva.
El problema esta ne que els beneficis i els riscos son difícils d’avaluar, no sabem els beneficis i riscos de les noves tecnologies. Per tant davant aquesta situació s’aplica el principi de cautela.
Precaució/cautela Persegueix evitar , desaconsellar i/o prohibir tota acció (recerca) que pugui posar en risc la salut personal i mediambiental de les persones i les generacions futures àanàlisi de riscos El principi de precaució alhora s’ha d’aplicar amb precaució però alhora la ciència ha d’avançar, és com un peix que es mossega la cua.
Aquest principi és fàcil d’invocar, però cal actuar de manera assenyada i amb evidències científiques, per tant calen condicions prèvies per aplicar el principi: – – Condicions prèviesà si conflueixen dues situacions: o Hi ha d’haver incertesa científica en quant als possibles danys (hem de saber que no sabem) o Els danys ha de ser de gravetat i/o han de ser incontrolables i irreversibles (els danys que preveiem han de ser molt greus i irreversibles) Requereix: o identificació dels efectes potencialment negatius o avaluació de les dades científiques disponibles o determinació del grau d’incertesa científica En definitiva, això ens diu que no podem actuar en hipòtesis sense base científica, abans de prohibir una recerca hem d’aconseguir tenir-ne algunes dades.
Imaginem que hem arribat a la conclusió que cal actuar amb precaució davant una cosa biotecnològica, si es dona el casà no paralitzar la recerca sinó que cal avançar en una direcció: o determinació del nivell de protecció perseguit, que inclogui un ús moderat i raonable de la tecnologia desenvolupada o aplicació de mesures d’avaluació (programa de revisions periòdiques i freqüents a la llum dels nous avenços científics), quantificació i comunicació del risc o aplicació de mesures per prevenir danys especialment greus.
Quan s’actua sota aquest principi cal aplicar altres principis: o d’autorització i inspecció: de la tecnologia en qüestió o traçabilitat : important per poder conèixer el resultat de la recerca i poder-lo seguir (seguir 11 BIL- Part 1 mfiguls o o el destí dels productes elaborats o seguir l’origen dels productes utilitzats) o ex/ utilització de plantes transgèniques: cal marcar la presència dels OMG, per poder-los seguir de pas a pas: no podem passar a la següent etapa de desenvolupament/ implantació de la tecnologia si no tenim el mínim coneixement dels efectes reals de la tecnologia de cas a cas: ens diu que cada cas és diferent, el que passa amb una tecnologia no passa amb una altra, per tant, l’anàlisi s’ha de fer en cadascun dels casos.
Enfront aquest principi hi ha 2 posicions oposades al respecte: – In dubio pro malo: (piensa mal y acertarás) Davant del dubte sempre pensa el pitjor, si no pot ser massa tard à bioconservadurisme. El bioconservadorisme va ser proposat per Hans Jonas i és majoritari a Europa (sobretot Alemanya).
H. Jonas va proposar l’imperatiu de responsabilitat: Actua de forma que els efectes del teu acte siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana genuïna (que es pugui mantenir la vida humana en un futur) (Hans Jonas 1903-1993). Això està en contra del transhumanisme (modificació gènica en humans).
– Proactiva: Les tecnologies són bones si no es demostra el contrari. Aquesta idea diu que qualsevol progrés científic és positiu. És una posició típica de EEUU.
Entronca amb el tecnoprogressivisme. Equivalent a presumpció d’innocència.
Slippery slope Una època no pot obligar-se ni conjurar-se per posar la seguent en una situació en la que li sera impossible ampliar els seus coneixements (en particular els de màxima urgència), purificar-los d’errors i, en general, seguir avançant en la Il·lustració. Això seria un crim contra la naturalesa humana, la destinació originària de la qual consisteix precisament, en aquest progressar...
Immanuel Kant 1784 (Resposta a una pregunta. Què és la il·lustració?) Immanuel Kant, en un llibre ja parlava del principi de precaució. La frase següent indica que el nostre coneixement actual està basat en el coneixement passat i el futur en l’actual. Com que no sabem on ens portarà la ciència, no podem saber si un invent serà bo o no (Ex/ Piles: quan es van inventar no tenien més utilitzat que la distracció, actualment són essencials). Si deixem de fer recerca, les generacions futures no estaran suficientment avançades, ens poden retreure el que no haguem estudiat.
Aquesta idea va en contra del “slippery slope” (pendent relliscosa)à desenvolupes una cosa i ja es veurà on acabarà.
12 ...

Comprar Previsualizar