Tema 3: Parènquima (HV) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

Tema  3:  El  parènquima   El   teixit   parenquimàtic   està   àmpliament   distribuït   per   tota   la   planta   (arrels,   tija,   branques,  fulles,  fruits,  llavors...).  Es  pot  formar  a  partir  de  meristemes  laterals  o  apicals.   Només  presenta  un  tipus  de  cèl·∙lula:  la  cèl·∙lula  parenquimàtica.     1.  Característiques  de  les  cèl·∙lules  parenquimàtiques   -­‐Són  molt  peites  (al  voltant  de  10micres).     -­‐Cèl·∙lules  vives  sempre  (lamina  mitja  i  paret  primària).     -­‐Poden  estar  especialitzades  en  moltes  tasques  i  poden  desdiferenciar-­‐se.     -­‐Tenen   una   marcada   plasticitat   citofisològica:   en   funció   d’allò   en   que   estiguin   especialitzades   veurem   la   seva   morfologia   i   ultraestructura   diferent   (EX:   si   fan   la   fotosíntesi  doncs  veurem  els  cloroplasts).       1.1  Morfologia  de  les  cèl·∙lules  parenquimàtiques   Les  podem  aïllar  al  laboratori  i  gràcies  a  això  les  podem  classificar  morfològicament  en:     A)  Morfologia  lobulada:  entre  cèl·∙lula  i  cèl·∙lula  hi  ha  amplis  espais   intercel·∙lulars,  formant  un  teixit  parenquimàtic  lax.  És  típica  de   les   plantes   aquàtiques.   Aquests   espais   es   poden   formar   de   dues   maneres:       -­‐Esquizogènesi:  degut  a  que  hi  ha  una  alteració  o  un  defecte  en  la  formació  de  la   paret  cel·∙lular.  Això  es  produeix  durant  la  dipositació  de  la  paret  cel·∙lular  entre   dues  cèl·∙lules  al  produir-­‐se  la  citocinesi.                           -­‐Lisogènesi:   quan   les   cèl·∙lules   vegetals   moren   normalment   perden   el   protoplasma  i  persisteix  la  paret  cel·∙lular,  exceptuant  quan  hi  ha  una  lisogènesi.   Això  es  degut  a  que  les  cèl·∙lules  parenquimàtiques  segreguen  enzims  hidrolítics   cap   a   l’espai   intercel·∙lular   que   degraden   el   protoplast   i   la   paret   cel·∙lular   de   d’altres   cèl·∙lules   parenquimàtiques   adjacents.   Es   produeix   una   digestió   enzimàtica  i  queda  un  espai  format  per  la  desaparició  de  les  cèl·∙lules.     Es  produeixen  espais  intercel·∙lulars  molt  més  grans  que  per  esquizogènesi.                                                                           B)  Morfologia  polièdrica:  és  típica  de  plantes  terrestres.  Són  cèl·∙lules  parenquimàtiques   que  recorden  a  un  poliedre  amb  un  nombre  molt  variable  de  cares.  Aquestes  cèl·∙lules   sempre   formaran   un   teixit   parenquimàtic   compacte   on   no   hi   hauran   espais   entre   les   cèl·∙lules  o  seran  molt  petits.     2.  Classificació  del  parènquima   2.1  Parènquima  de  reserva   És   aquell   teixit   que   presenta   cèl·∙lules   parenquimàtiques   especialitzades   en   emmagatzemar  lípids,  proteïnes  o  glúcids.  Es  pot  trobar  a  la  paret  cel·∙lular,  al  vacuoma   (conjunt  de  vacuoles),  al  citoplasma,  al  nucli  o  als  plastidis  depenent  en  que  estiguin   especialitzades.    Hi  ha  una  important  variabilitat  entre  aquestes  cèl·∙lules.     Normalment  es  localitzen  en  aquelles  parts  de  la  planta  no  exposades  a  la  llum  solar  per   aconseguir   que   aquestes   no   perdin   la   seva   capacitat   de   reserva   i   es   diferenciïn   en   cèl·∙lules  fotosintètiques.       2.2  Parènquima  fotosintetitzador  o  clorènquima  o  parènquima  clorofíl·∙lic     És   aquell   teixit   que   presenta   cèl·∙lules   parenquimàtiques   especialitzades   en   fer   la   fotosíntesi.  Es  comporta  temporalment  com  un  parènquima  de  reserva,  ja  que  com  a   producte  de  la  fotosíntesi  sintetitza  sucres  i  aquests  són  emmagatzemats  en  aquestes   cèl·∙lules   durant   un   temps.   Sempre   està   localitzat   en   aquelles   parts   de   la   planta   exposades  a  la  llum  solar.   Aquell  clorènquima  que  es  localitza  a  les  fulles  s’anomena:  mesofil·∙le.     El  mesofil·∙le  es  pot  classificar  en  funció  de  la  seva  morfologia:     -­‐Homogeni:   totes   les   cèl·∙lules   parenquimàtiques   encarregades   de   fer   la   fotosíntesi  formen  teixits  molt  compactes  en  el  qual  els  espais  entre  les  cèl·∙lules   o   no   existeixen   o   són   molt   petits.   Totes   les   cèl·∙lules   són   iguals   i   presenten   la   mateixa  disposició.       -­‐   Heterogeni:   les   cèl·∙lules   les   hem   de   trobar     obligatòriament   en   dues   conformacions  espacials:   -­‐Parènquima  heterogeni  en  forma  de  palissada:  les  cèl·∙lules  estan  tocant-­‐ se   entre   elles   i   no   deixen   espai   intercel·∙lular.   Són   molt   semblants   a   l’homogeni  però  constitueixen  juntament  amb  l’esponjós  el  clorènquima   heterogeni.     -­‐Parènquima   heterogeni   llacunar   o   esponjós:   on   hi   ha   amplis   espais   intercel·∙lulars  entre  les  cèl·∙lules.                                 *Segons   el   grau   d’insolació   que   hi   hagi   els   cloroplasts   es   situaran   d’una   manera   determinada:   -­‐Si  incideix  molt  el  sol:  es  situaran  als  costats  de  la  cèl·∙lula.   -­‐Si   no   incideix   molt   el   sol,   o   la   intensitat   de   llum   es   baixa,   els   cloroplasts   es   situaran  a  dalt  i  a  baix  de  la  cèl·∙lula  per  intentar  captar  la  major  quantitat  de  llum.     2.3  Altres  tipus  de  parènquima   Almenys  hi  ha  dues  especialitzacions  més  a  part  de  reserva  i  fotosintètiques:     1)  Les  cèl·∙lules  de  l’endodermis  radical:  només  es  troben  a  les  arrels.  Està  constituïda   per   una   monocapa   de   cèl·∙lules   que   aïllen   el   sistema   vascular   de   la   planta   (xilema   i   floema).  Són  cèl·∙lules  vives.  (TREBALL)     2)   Les   cèl·∙lules   de   transferència:   les   podem   trobar   a   tota   la   planta.   Estan   especialitzadades  en  diverses  funcions:   A)  Poden  fer  la  fotosíntesi  si  es  troben  en  zones  on  toca  la  llum.  Llavors  estaran   properes  a  la  superfície  de  la  planta.       B)   Transferència   de   soluts   entre   cèl·∙lules   adjacents.   La   seva   paret   cel·∙lular   (lamina  mitja  i  paret  primària)  està  plegada  (és  la  única  cèl·∙lula  vegetal  que  la  té   així),  per  augmentar  així  la  seva  superfície  de  contacte.  La  membrana  plasmàtica   segueix   els   plegaments   de   la   paret   (augmentant   la   superfície   també   de   la   membrana).   En   aquests   plegaments   de   la   membrana   plasmàtica   hi   trobem   bombes   iòniques   que   permeten   el   moviment   de   soluts   entre   la   cèl·∙lula   i   la   adjacent.  (EX:  estan  localitzades  en  els  punts  que  connecten  xilema  amb  floema   de  les  fulles  que  fan  la  fotosíntesi  per  a  transportar  la  glucosa  obtinguda).                                             [acasals]  Més  apunts  a:  https://unybook.com/perfil/acasals     ...