PART III (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Música, història i societat
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Barroc, Bach i Classicisme

Vista previa del texto

BARROC SXVII Des del punt de vista artístic i músic va tardar en assolir reconeixement, es deixava de banda i el rebutjaven. Un autor que valora el Barroc és Jacob Bruckhardt (1839) tracta el Barroc com un període de decadència però l’esmenta.
Cornelius Gurlitt l’any 1887 afirma que el Barroc té una certa personalitat, es pot distingir de l’art i de la música d’altres èpoques. Heinrich Wölfflin l’any 1888 escriu Principis de la història de l’art on afirma que veu una coherència interna i articulada dins de l’estil Barroc. Hugo Riemann escriu un llibre l’any 1911 on considera diferent i únic el Barroc musical i introdueix el concepte de “Generalbass-zeitalter” que vol dir literalment “antiga època del baix continu”.
Manfred Bukofzer l’any 1947 escriu Music in the Barroque era, from Monteverdi to Bach on afirma que és música de l’època del Barroc i NO època Barroca. Dona més importància a l’època que a la música. Per delimitar l’època anomena dos autors, Monteverdi i Bach.
MONTEVERDI Viu en el pas del Renaixement al Barroc. Monteverdi també evoluciona en la seva música.
Escriu una sèrie de volums anomenats Madrigal (música profana, polifònica... d’alt nivell) inspirat en Petrarca.
Arriba un moment en el qual canvia la seva música. Al 1605 escriu el 5è llibre dels Madrigals i són diferents dels anteriors. A més, escriu un pròleg on explica les seves intencions  abandona la prima pràctica (estil antic) i escriurà en seconda practtica.
Ex. Audició 4t llibre Madrigal  polifònica, estil Renaixement.
Ex. Audició 3r llibre Madrigal.
Ex. Audició T’amo mia vita 5è Madrigal  1a veu i acompanyament, 5 veus, seconda practtica i hi ha un intent de llenguatge diferent: 1 melodia 1 veu acompanyament més instruments  Això serà la base del Barroc la monodia acompanyada 1 sola melodia i acompanyament instrumental (base de l’òpera).
L’any 1605 inicia un nou estil musical, que es desenvoluparà i donarà lloc al Barroc.
BACH (aproximat) És el compositor que representa el final del Barroc. Mor l’any 1750, podem afirmar que és una data rodona i així coincidir amb la fi del Barroc. Recull tota la tradició del segle XVII i crea una obra que es pot considerar final del Barroc ja que després d’ell ningú més escriu música barroca.
Reelabora i magnifica la música, la monumentalitza. Bukofzer al pròleg del seu llibre ens parla de la periodització del Barroc. Tots els compositors barrocs fan música sensiblement diferent malgrat que hi ha uns trets comuns.
Divideix el període barroc: Primer barroc 1580 – 1630 Barroc mitjà 1639 – 1680 • Barroc final 1680 – 1730  Però Bach mor al 1750. Segons Bukofzer aquesta cronologia es del Barroc a Itàlia, els altres països van darrere i s’inicia més tard (10-20 anys més tard).
Händel també és un compositor barroc que neix l’any 1686 i mor el 1759 i també és barroc malgrat que no quadrin les dates.
Les característiques comunes que tenen els 3 períodes del Barroc són el recitatiu (mig camí entre parlar i recitar) i el baix continu.
PRIMER BARROC (aproximat) Hi ha dues idees fonamentals: • • Oposició al contrapunt (polifonia) de la música  canvien per la monodia acompanyada amb baix continu.
Es busca la interpretació musical de les paraules  la música reflecteix el que diu el text. Retòrica musical passar les figures retòriques a la música.
Baix continu  Acompanyament instrumental Per unir les dues melodies el músic tocava uns acords improvisats. A vegades necessitaven més instruments que fessin moltes notes a la vegada o afegien.
Ex. Llaüt.
Ex. Monteverdi, L’Orfeo  1a òpera important de la història a principis del segle XVII. BARROC MITJÀ (aproximat) Hi ha un desenvolupament del Bel canto on la melodia principal serà més cantada i no tant recitada. Comencem a veure els avantatges de la música polifònica  retorn a la música contrapuntística (polifonia) no tant vocalment sinó instrumental.
Ex. Giacomo Carissimi, vittoria mio core.
Ex. Francesco Cavalli, La Calisto (agafaven temes mitològics per tornar a la tragèdia grega).
BARROC FINAL (aproximat) És el punt culminant. Hi ha compositors que seran claus com Bach. Explosió del contrapunt i la música polifònica. Cada vegada les obres són més extenses, apareix un nou estil el Concierto Grosso un tipus de música orquestral, on la orquestra es dividia en: • • Concertino grup solistes (2,3 instruments) Concerto grosso o Ripieno resta d’instruments El Bel canto evoluciona al cant virtuosístic  música tècnicament impossible d’interpretar. Riccardo Broschi, compositor, té un germà anomenat Carlo Broschi que era cantant d’òpera i l’anomenaven Il farinelli (contratenor) era un cantant castratto. Gairebé tenien més fama que les cantants soprano.
Ex. Idaspe, qual guerrero in campo armato, Riccardo Broschi, àrea virtuosíssima.
Bach (aproximat) Ex. 5 variacions canòniques de Bach  “cànon” tipus de contrapunt on dues melodies comencen a diferents temps. En les 5 variacions Bach presenta una melodia i la va repetint amb modificacions. Cànons + coral  El coral comença amb Von Himmel Hoch (melodia religiosa simple). Bach organitza la composició a 3 veus: • • Cànon 2 veus Coral melodia Així crea una textura polifònica contrapuntística de 3 veus. La melodia és com és, s’ha de trobar un cànon que s’adapti a la coral. És una música complexa, es considera el punt culminant del contrapunt i és una música que escriu per ell mateix. Els últims 5 anys Bach era considerat antic i avorrit.
Ex. 2a variació canònica Von Himmel Hoch amb orgue.
Si parlem del llenguatge instrumental, Bach pensa molt en els instruments de tecla. Al Barroc la música instrumental assoleix més importància que la vocal, els compositors comencen a pensar directament en crear música per instruments. Les característiques de l’instrument imposaran les característiques del llenguatge i es creen gèneres pròpiament instrumentals: - Concerto grosso: per orquestra. Es divideix en dos grups, aquest dos grups concerten, es posen d’acord establint una discussió. Hi ha una alternança d’intervencions entre els dos grups: • • Concertino  Violins. 2-3 Instruments aguts. Tenen un caire més lleuger i són més ràpids.
Ripieno  Violes, violoncels, violins i contrabaix. Aproximadament 10-15, barreja greus i aguts. Més lent i feixuc.
Això crea un contrast entre els dos grups de lleuger vs. Pesant i de fluix vs.
Fort. El Concerto grosso es va dividint en parts: 1er ràpid, 2n lent, 3er ràpid, 4t lent... i així successivament. És un gènere que busca el contrast, i aquest contrast el podem portar a l’art amb el contrast de llum i clarobscur de Caravaggio. Ex. Concerto grosso, Arcangelo Corelli Op.6 No8 moviment no5.
L’idea de Concerto grosso va evolucionant i quan arribem al final del Barroc, Bach l’adapta als nous temps. Deixa d’utilitzar exclusivament el violins al concertino i introdueix els instruments de vent i de tecla i així no és un concertino tan compacte.
1948 l’autora Susanne Clerx-Lejeune Publica a l’any 1948 un llibre sobre la música del Barroc anomenat “Le Barroque et la musique” amb el subtítol éssai d’estetique musical. Tracta sobre el Barroc i la música de la època sense dir que és música barroca.
Defensa la independència de l’anàlisi musical respecte de les altres arts.
L’anàlisi de la música ha de ser independent de l’anàlisi artístic. No es poden utilitzar conceptes que es refereixen a conceptes d’art, la música ha de tenir el seu propi llenguatge.
PRIMER PERÍODE BARROC Com canvia de polifonia a monodia? Fan renéixer la tragèdia grega i adopten la monodia acompanyada (cantant + acompanyament musical).
- Camerata fiorentina  Segles XVI i XVII. Autors del Renaixement coneixien exemples de música grega, volien el seu ressorgiment. Camerata Bardi (comte Bardi). Els autors proposen un nou gènere a partir d’aquestes corrents: òpera.
Vinzenzo Galilei formava part de la camerata i s’encarrega de crear el nou gènere entre d’altres. Escriu el llibre “Dialogo della musica antica o della moderna” 1581 on fa un elogi a la música grega i condemna la polifonia, la música de la seva època. Galilei considerava més important la paraula que la música “primer la paraula després la música”. Idealització entre el món antic i el clàssic.
Galilei presenta dues composicions seves a la seva obra per demostrar que el recitatiu (stile rappresentativo) és perfectament vàlid per la música religiosa i profana. Aquestes dues composicions són escrites amb recitatius i efectes del text musicalment.
Ex. 1 composició religiosa: lament sobre les lamentacions de Jeremies.
Ex. 1 composició profana: lament de Ungolino, personatge de la Divina Comèdia.
Els primers músics professionals de la camerata fiorentina són Emilio de Cavalieri, Giacopo Peri i Giulio Caccini. Escriuen les primeres òperes o tipus de música (obra teatral cantada).
• • Cavalieri  Utilitza el stile rappresentativo amb estil religiós i crea la obra Sacra rappresentazione di Anima e di Corpo.
Peri i Caccini  Creen obres com Euridice (òpera) i també textos profans i mitològics.
- Stile rappresentativo  Tipus de música creat per poder representar musicalment una obra teatral, és un dels fets més importants de la música.
També l’anomenen recitatiu. Representa el pas de la polifonia a un tipus de música completament nova: monodia acompanyada. Ex. Orfeo. Un element important és el tractament afectiu de les paraules, del text, és a dir; la música ha d’estar d’acord amb els afectes que expressa el text. Neix la música retòrica, una música que ens ajuda a entendre el text. Ex. Un text alegre ha de tenir una música alegre, en concordança amb l’afecte.
Oratòria: Nou gènere, tipus de música religiosa amb text dramàtic entre personatges. Després va deixar de representar-se i només es cantava.
Baix continu: Forma abreujada d’escriptura musical, el músic sap el que ha de tocar perquè no hi està tot escrit. Melodia greu (en clau de fa) que realitza l’acompanyament només una melodia. Un instrument melòdic greu tocaria aquesta melodia (baixó, flauta de gamba). Entre la melodia i el baix continu hi ha acords improvisats per unir les dues melodies, ex. Llaüt.
Primeres òperes Abans conegudes amb el nom drama in musica o òpera in musica i es va acabar abreviant en òpera.
Primer exemple d’òpera  S’ha perdut. S’estrena l’any 1597 aproximadament. Tenia un text de Rinuccini i música de Peri. El títol de l’òpera era Dafne (temàtica mitològica per reviure el drama grec).
Segon exemple d’òpera  S’anomena Euridice també de Rinuccini i Peri.
Aquesta és la primera òpera completa que conservem. Estrenada pel casament de Enric IV de França i Maria de Medicci, l’any 1600.
Mateix any que Euridice  Es publica una altra òpera que també s’anomena Euridice però de Caccini i el text de Rinuccini. Hi ha una disputa entre les dues òperes, Caccini deia que anys abans ella havia sigut l’autor de Dafne. No sabem qui te raó. Les dues òperes d’Euridice són molt similars, segueix les característiques de la monodia acompanyada i recitatiu. Peri i Caccini comencen el gènere operístic.
Oratòria  Cavalieri amb la seva obra crea la oratòria. És representada en una congregació de capellans a Sant Felip Neri entre els segles XVI i XVII.
L’oratori té 2 actes (música + sermó + música). No es representava i el text era dramàtic i religiós.
ORFEO, Claudio Monteverdi  L’òpera arriba a Mantua. Trobem la 1a òpera com a obra artística. S’estrena l’any 1607, el text està compost per Striggio i és d’un caire més superior (millor escrit i millor argument). El mite d’Orfeo acaba malament i Monteverdi decideix modificar-ho: Apol·lo es compadeix d’Orfeo i el glorifica posant-lo en una estrella on d’es d’allà pot observar a Euridice. Aquesta òpera està formada per 5 actes: • • • 2 primers  pastorals (noces Orfeo i Euridice), música més animada, instruments aguts, danses.
2 següents  viatge d’Orfeo a l’Hades, música pausada, fosca, instruments greus... Ex. L’orgue de regalia: instrument “terrorífic” tubs amb llengüeta de metall molt potents.
1 final  glorificació d’Orfeo.
La música d’aquesta òpera va en concordança amb el text: 2 actes primers i als 2 següents la música varia. L’òpera va evolucionant.
SEGON PERÍODE BARROC (diferència recitatiu i ària) Johannes Sebastian Bach 1685-1750 Tindrà elements innovadors però hi ha elements comuns i constants amb el primer període. Per exemple, una característica que continua és la teoria dels efectes que al segle XVIII es normativitza. Consisteix en que la música transmet efectes, característica que també trobem amb Bach. Una de les maneres és a través de la música religiosa, música amb vessant teològica.
Trobem en Bach una fusió d’estils: • • • • Música òpera (música cantada) molt melòdica (propi del barroc italià).
Monodia acompanyada (propi del barroc italià).
Estil interessat pel contrapunt (propi del barroc germànic).
Estil diferent, música vocal molt marcada per la manera de parlar del francès ( propi del barroc francès).
Bach recorre a aquests tres tipus d’estils (italià, germànic i francès) a partir d’estudiar diferents compositors.
Bach neix a Eisenach (Sud de Berlin) a un poble petit, durant tota la vida viu sempre allà. Bach queda orfe en una família de músics i comença a conèixer la música. La seva formació va ser per les partitures de compositors italians, un dels que més li interessaven va ser Antoni Vivaldi, Bach arriba a reelaborar obres seves. La biografia de Bach la podem dividir en 5 etapes: 1 etapa  Arnstadt (fins al 1703 entra a treballar com a organista en una església) i Mulhausen (fins a 1707 també com a organista però s’interessa en l’estudi de l’orgue. Al 1705 va amb un permís a Lübeck ja que hi ha un organista famós que admira, Dietrich Buxtehude i arran d’aquí la música d’orgue de Bach canvia). A Arnstadt i Mulhausen escriu una sèrie de cantates, un tipus de música religiosa dintre del context luterà per ser cantada cada dia.
Ex. Gottes Zeit  és una música calmada i trista, cantata fúnebre 1 preludi obertura instrumental, hi ha 2 flautes de bec que realitzen una melodia descendent, aquest fenomen s’anomena catàbasi.
Ex. Fragment cantata Es ist der altre Bund1: Mensch, du mubt ster ben! Ja, komm, Her Jesu2! Diu la antiga llei: Tu has de morir! Si, vine a mi, senyor Jesús! Observem la relació musical de Bach amb la teologia. El primer text (1) és més terrorífic, música més antiga, correspon a l’Antic Testament. El segon text (2) expressa una idea diferent, avinguda de Jesús dulcifica la idea de l’Antic Testament, música més moderna (1 sola veu), correspon al Nou Testament, a l’apocalipsi.
Utilitza llenguatges musicals diferents per uns conceptes teològics: Antic testament  Polifonia, música antiga, contrapuntística (prima practica). Nou testament  Sttile moderno, monodia acompanyada (seconda practica).
El sentit que Bach li vol donar a la composició, pensa en l’estil antic o en l’estil modern en relació amb el text. Això ho trobem en totes les cantates de Bach. A Mulhausen perfecciona el seu llenguatge organístic gràcies a les classes d’un professor.
2a etapa  entre els anys 1707 i 1708 es trasllada a Weimar (ciutat cosmopolita) i s’estarà fins l’any 1717. A Weimar treballa com a organista i mestre de capella, es converteix en un organista (improvisant amb l’orgue) de molta fama. Coneix música d’altres indrets com França i per exemple Itàlia  Estudiava la seva música, l’interessa especialment el component melòdic molt important i gran influència per Bach.
El seu estil va evolucionant i també es va perfeccionant, l’estil de Bach comença pròpiament aquí. Bach copiava la música d’autors italians i la relaborava. Un en el que més es fixa és en Antonio Vivaldi  Bach transformava els concerts de violí i orquestra i els feia per clavicèmbal.
Ex. Concert per violí i orquestra de Vivaldi. RV 565 no11 Opus 3, 3 moviments. Bach el relabora amb instruments de tecla: 1er moviment BWV 596.
A Weimar assoleix el veritable estil Bach. També s’influència de Corelli.
3a etapa  Bach viatja a Cöthen des del 1717 fins al 1723 i treballa en una orquestra no religiosa del príncep Leopold. Bach no tenia obligació de fer música religiosa, crea música de cambra, profana. Durant aquests anys escriu molta part de la seva música per clavicèmbal. Les composicions més importants de Bach són: • Claveci ben temperat (24 preludis i fugues escrites en les 24 tonalitats per demostrar que els instruments de tecla es podien tocar totes les tonalitats i fer qualsevol tipus de música).
• Orgelbüchlein (petit llibre d’orgue).
Invencions.
Totes aquestes composicions van dirigides a la família del príncep, petites obres que no s’imprimien sinó que es difonien en manuscrits. Bach crea un tipus de composicions i obres: sonata i en fa dos tipus: sonata a tres (3 parts)  4 instruments (2 solistes + baix continu 1 instrument melòdic i un polifònic) i 3 parts (1er solista – 2 solista – melodia baix continu).
solo sonata  3 instruments (1 solista + baix continu 1 instrument melòdic i un polifònic) i una part (solista – melodia baix continu).
També escriu unes composicions excepcionals sense baix continu: 1 solista sense baix continu  6 composicions sweets per viola pomposa/ violo picolo i 6 sonates per violí, malgrat que es poden fer 2 o 3 notes a la vegada, Bach escriu amb un llenguatge contrapuntístic amb un instrument melòdic gràcies a la melodia composta (violí i violoncel són instruments monòdics 1 sola nota a la vegada).
La melodia composta ens dona una sensació d’escoltar dues melodies diferents amb un instrument monòdic  crea una il·lusió de música polifònica. Bach aconsegueix crear l’efecte d’una fuga (contrapuntística) amb un inici esglaonat, i motius que van apareixent en diferents llocs. Crea una sensació de contrapunt però amb la mateixa melodia.
Ex. Sonata per violí no3 BWV 1005 4 parts  adaggio, fuga, largo (lent) i alegro (ràpid).
És molt important els 6 concerts de Brandemburg BWV 1046-1051 (6 concerts per instruments variats  títol oficial). Està format per concerto grosso (solistes i grup petit) i concertino (grups petits d’instruments). Bach dona més llibertat als instruments solistes, no fa falta que toquin alhora, a vegades són veritables solistes.
Divideix l’orquestra en 3 seccions i va alternant la seva participació. Fa diferents grups dintre de l’orquestra. Al grup concertino deixa de ser un grup només format de violins (hi ha instruments de vent, vent-fusta com l’oboè, vent-metall com la trompeta i el clavicèmbal).
Ex. 2n concert BWV 1047 solistes  trompeta, flauta dolça, oboè i violí. El concertino no sempre toca junt, Bach els hi dona flexibilitat.
Ex. 5 concert BWV 1050 solistes  flauta travessera, violí i clavicèmbal, on l’últim toca un extens fragment ell sol anomenat cadenza.
L’any 1723 necessitaven un mestre i un professor a Leipzig per l’església de Sant Tomàs. Bach faria de compositor però també de mestre (llatí, gramàtica...). El càrrec s’obtenia per oposició i ja volien agafar a Fasch, però ni tan sols es presenta a les proves i van anar a buscar a Telemann i malgrat que és presenta denega el treball. Criden a un tercer, a Graupner però tampoc va voler i finalment criden a J. S. Bach. Bach era considerat a la seva època passat de moda, però era molt apreciat com a tocador de l’orgue, per les seves improvisacions. Porta l’estil Barroc al seu extrem, a les últimes conseqüències.
Bach feia una música difícil d’entendre pel seu moment, estrictament contrapuntística i densa. Al 1723 escriu una obra molt important: El magnificat text bíblic de la lloança a la mare de Déu que es recita al vespre.
Les vespres del dia abans de Nadal.
També va escriure moltes de les seves cantates. Les cantates eren fragments per cor, àries i corals, obres de certa extensió amb una funció important a l’església luterana. Els textos de les cantates havia de coincidir amb els textos de la celebració del dia en qüestió. Calculant que aproximadament hi ha 60 dies de festa (diumenges + festa) i cada 5 anys van variant els textos, Bach escriu a Leipzig aproximadament 300 cantates. A vegades copiava fragments de cantates però Bach es copiava a si mateix o als altres i les millorava.
Bach intenta relacionar el text amb la música, la música ha de representar i transmetre el que diu el text, busquen la màxima expressivitat de la música.
Ex. Cantata BWV 105  Parla del penediment d’un pecador, el text transmet por, això també s’expressa amb la música.
Ex. Passió segons Sant Mateu BWV 244 “Lass ihn Kreuzigen”  Literalment vol dir “deixa que li porti el pes de la creu” (kreuz) però kreuz també era el significat sostingut en la música, amb el qual es puja mig to #.
Hi ha un cor on cada vegada que diuen kreuz feien la nota sostinguda (simbolisme musical de Bach).
Bach també aplica la retòrica musical on explica els sentiments del text a través de la música. Magnifica els sentiments, petits motius musicals. Ex Magnificat BWV 243 “magnificat domu animamea”  Lloar ho expressa musicalment amb música solemne.
Ex. Fragment del magnificat “De posuit potentes de sede...” “Treu els poderosos del seu seient i exalta als humils, musicalment sona una línia descendent (catàbasi), quan diu exaltar musicalment hi ha una línia ascendent (anàbasi), quan diu humils també trobem una catàbasi.
Ex. Fragment “es orientes in plebit bonis...” “Els pobres els omple de bens i els rics els fa marxar buits, sense res. Quan diu omple musicalment trobem un manisme (1 síl·laba moltes notes) i quan diu buit Bach buida l’ària de música, la paraula és cantada i els músics callen.
Ex. Fragment “Ay que dolor” Escolania de Montserrat Joan Cererols, un monjo de Montserrat, al SXVII escriu aquest motiu amb les paraules ay que dolor. Al 1729 Bach a Leipzig escriu una obra similar sense lletra anomenada Passió segons Sant Mateu on l’inici és molt similar. La música circulava i Bach va estar en diferents ciutats, circulació de motius musicals.
La Passió segons Sant Mateu és una obra musicalment plena de teologia, la música en el Barroc sempre està en profunda consonància. Text bíblic de Sant Mateu (tenim recitatius, àries, fragments per cor...): Recitatius  fragments que semblen recitatius (s’entén millor que cantat). Text bíblic es pot seguir a través del recitatiu, hi ha Jesús, Pilat, Maria... i el narrador anomenat Evangelista. El paper més important és el de Jesús i així ens ho fa veure la música, la veu de Jesús és un baix (+ greu). El tipus de recitatiu que tenen tots els personatges és el recitatiu secco el més simple de tots, l’orgue i la viola de gamba fan acords curts; en canvi, Jesús té un recitativo acompagnato on té una secció de corda que toca els acords que tocaria l’orgue i fan acords llargs, es crea un tipus de “resplendor sonora” és un acompanyament més ple. Ex. Fragment recitatiu on sentim a Jesús i l’Evangelista.
Missa en SI menor escrita per Bach a Leipzig, és una música catòlica perquè la cort de Dresden era catòlica.. És una obra monumental, una missa per ser tocada durant una celebració de missa. Obra de grans proporcions.
Ex. Fragment del Credo (3er part missa)  Baix continu// veus melodies alternant-se en forma de cànon i amb contrapunt. “Credo in unum deum” Cada veu canta una síl·laba diferent. El text es va partint i amb un fragment de text li posem una música. Al següent fragment amb una altra música, i així... La melodia del credo per sota continua empre amb el mateix ritme, la melodia es va repetint. Això s’anomena Basso ostinato  una melodia que es va repetint i repetint... les veus com van variant queda bé amb la melodia.
5a etapa  Últims 5 anys (1745 – 1750) del 1723 al 1745 treballa a Leipzig.
L’any 1745 comença el 5è període, la gent no entenia a Bach i volien modernitat. Es dedica a escriure música per ell mateix. Dels anys 1745 – 1750 crea composicions molt importants escrites segons el que ell creia: 1. Variacions canòniques (en forma de cànon) de Von Himmel Hoch. Utilitza una melodia d’un coral que comença amb les paraules “Von Himmel Hoch...”, d’aquí fa unes variacions en forma de cànon. Un coral és una cançó senzilla de tradició luterana feta amb notes blanques i negres. Són 5 variacions que fa i que presenta el cànon i el coral de diferents maneres: • • • • • 1a variació el cànon comença a l’octava (comencen en DO, l’altre del cànon començarà amb DO↓) i la coral per sota.
2a variació el cànon és a la cinquena, tècnicament és més complicat i la coral per sota.
3a variació la coral per dalt, la veu lliure, i el cànon a sota a la 7a.
4a variació trobem el cànon per sobre, la veu lliure i la coral per sota.
5a variació trobem un cànon invertit (una veu puja i l’altre baixa) i va apareixent la coral en diferents llocs.
2. Ofrena musical 3. L’art de la fuga Aquestes tres composicions són obres contrapuntístiques on treballa amb la textura polifònica i contrapuntística de forma instrumental no vocal. La relació d’aquestes obres amb els problemes matemàtics deguts a la seva dificultat és molt propera, Bach aplica les normes musicals i a més a més són veritables obres d’art.
Ex. Variacions canòniques: 1a variació. Bach, BWV 769.
L’any 1747 Bach viatja a Pochman a veure al seu fill Carl Philippe Emmanuel que treballa per la cort de Frederic II el Gran. Bach coneix a Frederic II i parlen de música, el rei li dona una melodia creada per ell per tal que Bach improvisi i el rei queda molt satisfet.
Bach torna a Leipzig i escriu allò que improvisa amb el rei i li envia al rei com a ofrena musical.
CLASSICISME No es coneixen els clàssics grecs ni romans. Musicalment no hi ha Neoclassicisme, és música clàssica. Imitació d’uns valors que trobem en l’art grec o romà. La paraula clàssic a la música presenta unes dificultats: • • • Música d’un determinat període SXVIII.
Música culta (la que es contraposa a la popular) i que ha arribat a nosaltres de forma escrita i no oral.
Tipus de música digna de ser agafada com a model.
Clàssic té diferents significats: - “Classicus”  referència a les classes socials altes, als objectes i les accions que feien la gent de classe alta.
- Literatura i estètica utilitzen el clàssic com a obra exemplar, obra modèlica.
- Palestina al segle XVIII les seves obres són clàssiques perquè va ser pres com a model. La seva polifonia va ser presa com a model.
- Clàssic ≠ Popular  no està clar perquè hi ha melodies populars que s’han convertit en clàssic, com els clàssics de jazz. També música popular considerada com a clàssica i música clàssica que podem dubtar de que sigui popular.
- Clàssic també per referir-se a Grècia o Roma  Art grec i romà se li atribueixen una sèrie de propietats (equilibri, proporció, serenitat...). En aquest sentit el neoclassicisme en art i classicisme en música agafen les qualitats de Grècia i Roma. Música equilibrada, serena... és música clàssica.
- Stravinsky al segle XX neoclàssic, trencar amb el llenguatge musical de èpoques passades i crea un llenguatge nou. Escriu aquesta música que pot semblar antiga.
- Primera meitat SXX NEOCLASSICISME Ex. Stravinsky, ballet Pulchinela: té un regust clàssic i barroc.
Ex. Stravinsky, consagració de la primavera.
Classicisme Imita valors, també és un període que compren el segle XVIII, però encara hi havia Barroc a Itàlia per exemple. La cronologia no és concreta.
Bach i el seu fill Carl Philippe Emmanuel, el fill de Bach fa una música més moderna. Art de la fuga  Contrapunt (clavicèmbal ex. Bach). SXVIII crea el piano. Emmanuel Bach utilitza el piano forte, crea una música més fresca, una sola melodia, música ja preclàssica.
Cronologia SXVIII - Fins als anys 40  BARROC - Entre els anys 40 i anys 70  PRECLASSICISME - Anys 70 (1770) fins al 1800  CLASSICISME - A partir del 1800  PRIMER ROMANTICISME/ Conviurà amb autors clàssics com Beethoven.
Ex. Franz Schubert 1797-1828 Romàntic i Beethoven 1770-1827 autor clàssic que evoluciona cap a una cosa nova, considerat com a model a seguir.
PRECLASSICISME 1740 – 1770 Hi ha diferents estils preclàssics: Rococó  és un estil que es desenvolupa especialment a França. Ambient menys formal que el Barroc, major llibertat, art més lleuger, considera fora de lloc les emocions extremes (al contrari que el Barroc). Busca un cert ingeni, gràcia, encant... Caràcter més íntim. En art busca molt la ornamentació, i en música també: melodies extremadament ornamentals (notes més o menys llargues i col·locar entre mig notes curtes pujant i baixant). En música Rococó s’expressa amb l’estil Galán  música que vol ser agradable, que entretingui, que no presenti problemes...
Generalitza la comèdia d’òpera buffa (dins de l’estil Galán) al teatre.
És un tipus de comèdia, de teatre que té una funció d’entreteniment (música simple i senzilla, arguments senzills). A la vegada també hi havia l’òpera (més seriosa, tema més transcendental), un tipus d’obra es desenvolupa als intermedis de descans als intermezzo i va evolucionant fins a l’òpera buffa.
Tindrà 2 actes.
De l’òpera buffa podem destacar La serva Padrona  La serventa mestressa (casar-se amb l’amo i ser la mestressa). Creada per Pergolesi, formava part de l’òpera en Il prisioner Superba, és a dir, teníem l’òpera de Il prisioner Superba i a l’intermezzo es representava la Serva Padrona.
...