TEMA 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Esteve Espelt

Vista previa del texto

Exemples d’estereotips i prejudicis: racials, de gènere, dels malalts mentals, religiosos, de la gent gran, de la gent jove... estem envoltats d’estereotips. Campanya “Love has mot labels” (2015) ESTEREOTIPS: Prové de la impremta. Stereos (sòlid) i Typos (motlle): clixé o imatge fixa, en aquest cas, sobre un col·lectiu Un estereotip consisteix en un conjunt de creences, compartides socialment, sobre les característiques i trets personals que posseeixen els membres d’un grup. És la part cognitiva dels prejudici. Formen part del procés cognitiu normal, és a dir, prové de la nostra forma de veure el món, al etiquetar-lo. És un procés “normal”, natural, universal. A la base dels prejudicis hi ha la nostra base normal de veure el món. En qualsevol col·lectiu hi ha associats estereotips.
Prové de la nostra forma de veure el món, per tant d'entrada és un procés bàsic del nostre sistema cognitiu i no cap procés patològic.
Els estereotips són preconcepcions que dirigeixen la nostra percepció, mirada, pensament, i les nostres expectatives. Quan ens expliquen com és un col·lectiu (amb estereotips), acabem veient el que creiem (estereotip), només acabes fixant-te en aquelles característiques que podrien alimentar aquells estereotips associats a aquell col·lectiu. Sempre podrem veure exemples que confirmin allò que creiem.
   Presons inferencials: empresonem la nostra mirada i a la persona associada als estereotips, a la qual etiquetem.
o Camps de reubicació Resistents al canvi: pel caràcter autopropulsor (es confirmen a si mateixos, informació que confirma el nostre estereotip) i per la funció ideològica (serveixen per justificar situacions de desigualtat o d'injusticia). És més difícil justificar-ho quan s'inferioritza a l'altre.
Són difícils de desconfirmar: excepció, nova subcategoria. En comptes de canviar el teu pensament, penses que és "l'excepció que confirma la regla".
Estereotips de gènere: Experiment: hi ha una dona, acusada de matar al seu marit, al judici declara que el va matar en defensa pròpia, perquè havia estat maltractada durant molt de temps. Es van plantejar dues condicions diferents: - la Maria 1 presentada com una dona atractiva, consultora financera, no tenia fills, vestia a la moda...
la Maria 2 presentada com una dona no tan atractiva, mestressa de casa, amb fills, tímida...
La Maria 1 rebia una responsabilitat criminal superior a la Maria 2.
Les conclusions de l'estudi era que a vegades l'atractiu d'una dona juga en la seva contra quan està en una situació que no és típicament femenina, con la de no encaixar en el perfil de dona maltractada. La bellesa és valorada positivament si els rols que desenvolupa són els que la societat espera d'ella, com el rol tradicional de mare o treballs històricament femenins.
PREJUDICIS El prejudici com una actitud negativa: és una actitud hostil o previnguda cap a una persona que pertany a un grup, simplement pel fet de pertànyer a aquest grup suposant que posseeix les característiques objectables que atribuïm a aquest grup. (Allport) A vegades el prejudici no és tan clar.
- Estereotip: dimensió cognitiva, creences que tenim cap a aquell grup Prejudici: dimensió emocional Discriminació: dimensió conductual Identitat personal (conducta interindividual) ....................................... Identitat social (conducta intergrupal) El prejudici és un fenomen intergrupal Es poden agrupar en 4 grans perspectives: 1. Biaixos cognitius Conceptes que es poden aplicar: - Efecte Nosaltres- Ells Biaix d'atribució etnocèntric Error d'atribució grupal Correlació il·lusòria Profecia autorrealitzada: creença falsa que tu tenies incialment sobre l'altre, al final s'acaba complint 2. Aprenentatge social El prejudici és un productes de les normes socials. Aprenem prejudicis a través del procés de socialització, perquè formen part de la societat. També a través de la conformitat. El prejudici abans d'estar en l'individu està en la societat a la qual pertany aquest. El podem aprendre de manera directa o indirecta. S'agafa (caught) més que s'ensenya (taught). S'agafa a través d'observar models, de veure que les diferències no són ben vistes.
Estudi de Minard, mitjans del segle XX (poble, mina): Opinió de la gent blanca sobre la gent negre. Hi havia dos escenaris, el poble i la mina. Al poble hi havia molta discriminació dels blancs cap als negres, en cavi a la mina no perquè hi havia una norma diferent, la de col·laboració entre tothom. En funció de la norma un manifestava els prejudicis o no. En un context es podia manifestar el prejudici i en l'altre no.
En el fons en aquesta perspectiva hi ha una visió optimista del prejudicis, perquè canviant les normes podem canviar els prejudicis.
3. Factors motivacionals i.
Autoestima Els problemes que tu tens dintre del teu grup els intentes solucionar considerant que l'altre grup a fet alguna cosa malament i que és el culpant dels teus problemes.
Quan un sent que la seva identitat està amenaçada, una manera de mantenir la identitat és discriminar a l'altre.
Relacionat amb identitat social.
ii.
Boc expiatori Davant d'un problema, en lloc de mirar d'on ve realment la causa, li atribuïm la culpa a un altre grup. Tenim la sensació que si culpem a l'altre, tot tornarà a la normalitat. Quan la societat pateix experimenta la necessitat de trobar a algú a qui atribuir la culpa del seu patiment i sobre ell es venja de la seva decepció.
Idea de la frustració  agressió desplaçada cap a l'altre En el grup estigmatizat es troba una vàlvula d'escapament a les seves dificultats socials i psicològiques. Un exemple clàssica és la caça de bruixes. Quan augmentava aquesta caça era quan la societat tenia algun problema, com una epidèmia. El més fàcil era atribuir a un culpable (independentment de que ho sigui o no) les causes.
Pot ser "funcional" per a un grup buscar les causes del seu malestar social en les característiques, intencions o conductes d'altres grups.
Quan hi ah tensió i els problemes socials semblen insuperables, trobar a un grup innocent, dèbil i distintiu a qui culpar i victimitzar.
Què passa en contextos o situacions de crisi econòmica? Estudi: Linxaments USA (1882-1930). Van trobar que hi havia una correlació inversa entre el número de linxaments de persones negres que hi havia i el preu del cotó.
iii.
Personalitat autoritària Tant aquesta teoria com la del boc expiatori no són optimistes perquè consideren que els prejudicis tenen una funció defensiva. El prejudici no és un tret aïllat sinó que apareix lligat a una determinada estructura de la personalitat. Qui té prejudicis sol tenir unes característiques de personalitat específiques.
- - Convencionalisme: adhesió rígida als costums/valors tradicionals. Qui té prejudicis sobre els negre, normalment també en té sobre els jueus o els que consideren "desviats" respecte al grup (feministes, homosexuals...) Orientació al poder (fort/feble) Poca capacitat d'introspecció Forma de pensar estereotipada (blanc/negre): no acostumen a acceptar l'ambigüitat Hostilitat generalitzada cap al món. Veuen el món com una selva on hi guanya el més fort. Ajuda a justificar la pròpia hostilitat Tendència a projectar en els altres els seus defectes. També permet parlar d'aquestes defectes, que possiblement sinó serien tabus Origen: tipus d'educació rebuda. Descriuen la persona autoritària amb aquestes característiques i expliquen que prové d'un tipus d'educació. Possiblement, en una família molt estricta, amb mètodes de disciplina molt severs, on feien dependre el seu amor i aprovació de l'obediències inqüestionada. La idea és que l'infant creat en aquestes condicions necessita reprimir l'hostilitat cap els seus pares i la desplaça cap a l'exterior.
Més gran, aquests sentiments positius cap els pares es generalitzen cap a les autoritats i els sentiments negatius cap altres grups o "desviats" endogrup Tot ho volen solucionar castigant a l'infractor.
4. Conflicte d'interessos Quan competim, dominem, explotem  hostilitat i prejudici Quan un grup minoritari vol millorar la seva posició social i/o quan el grup dominant sent que la seva posició està amenaçada, “apareixen” o s’intensifiquen els conflictes.
Els prejudicis s’entenen com un mecanisme ideològic construït per mantenir i legitimar les posicions de poder TEORIA DEL CONCLICTE REALISTA DE GRUP Què passa si prenem a l'atzar a una sèrie de persona que no es coneixen entre si i les dividim en dos grups que han de competir entre ells? Possiblement sortiran estereotips i prejudicis d'un grup cap a l'altre.
Sherif i col·laboradors van fer un estudi clàssic en el qual un grup d'infants anaven de colònies i va fer dos grups per veure què passa. Tres etapes: formació dels grups (primera setmana), creació d'un conflicte (segona setmana), disminuir el conflicte (tercera setmana) Etapa 1: formació dels grups. Es formen dos grups independents, sense contacte i sense saber de l'existència de l'altre. Al cap d'una setmana quan cada grup ha desenvolupat una "cultura", s'assabenten de l'existència de l'altra grup. Van respondre amb interès creant el conflicte de Nosaltres- Ells, fortes declaracions endogrup- exogrup.
Etapa 2: creació d'un conflicte intergrupal. Torneig amb diverses activitats esportives: objectius incompatibles. El conflictes es desenvolupa amb molta facilitat. Les estructures grupals que s'havien desenvolupat en la fase anterior es modifiquen. Augmenta la cohesió entre cada grup i les hostilitats dins un mateix grup desapareixen. Si hi ha algun líder que no li agrada el conflicte és canviat.
Etapa 3: reducció del prejudici. És més fàcil crear la hostilitat que no pas reduir-la o eliminar-la, ja que no es va acabar d'eliminar del tot. Primer intenten veure si el simple contacte funciona, però no és així. Més aviat quan estan en conflicte, si els posen a prop augmenta aquest. Intenten donar informaicó positiva sobre l'altre, apel·lar a normes morals, reunió de líders... tot això no funciona. El que funciona millor és generar un objectiu compartit entre els dos grups: meta supraordinada Si funciona tendeix a augmentar el prejudici però si no funciona genera un efecte contrari, cada grup li dóna la culpa a l'altre del fracàs.
CONCLUSIONS La interdependència negativa:   Augmenta la cohesió i la preferència endogrupal Augmenta el prejudici i la discriminació contra l'exogrup La interdependència positiva: promou la cooperació i redueix el conflicte Els valors de la societat actual han fet que les expressions obertes de sexisme, racisme, homofòbia, siguin socialment i personal inacceptables Prejudici manifest: estereotips grollers, oberta hostilitat i discriminació  Les formes més obertes de prejudici actualment han disminuït, mentre que el prejudici subtil va en augment.
Prejudici subtil: fred, distants, indirecte  No asseure’s al costat, allunyar-se, no parlar-li...
Test d’associació implícita  et preguntaven si una paraula era positiva o negativa, però abans t’ensenyaven una foto o bé (grup 1) d’un home blanc o bé (grup 2) d’un home negre.
Comparació entre blancs i negres Escales positiu – negatiu (ambiciós- sense ambició)  S’avaluen igual als blancs que als negres - Escala positiu-positiu i escala negatiu-negatiu o “Els negres no són pitjors, però els blancs són millors”.
RACISME AVERSIU (Dovidio i Gaertner) Valors igualitaris, imatge de persona just i sense prejudicis Malgrat que es consideren persones igualitàries i sense prejudicis (nivell implícita) continuen tenint sentiments i creences negatius (nivell explicíta).
Hi ha una espècie d'actitud dual: explícita i implícita Actituds contradictòries i ambivalents creen tensió psicològica  alternança de conductes positives i negatives cap a les minories. En funció de la situació tractarem igualitàriament al membre de la minoria o el discriminarem.
El racisme aversiu tendeix a manifestar-se en determinades situacions:     Quan hi ha normes dèbils, ambigües o conflictives Existeixen arguments no ètnics disponibles per justificar les seves actituds negatives En respostes espontànies En situacions de tensió o excitació emocional: fins i tot persones igualitàries, en determinats contexts tornen a formes anterior de prejudicis i discriminen el membre de la minori.
Experiment de formació de paraules Varia el grup (negre - blanc) i també varia el motiu de l'ajuda 1. En la primera condició la tasca del company és més complicada que la nostra, s'esforça, però no s'ensurt i ens demana ajuda. Com que mereix l'ajuda li donem (95% negre vs 100% blanc) 2. En la segona condició la tasca del company és menys complicada que la nostra, i a sobre no s'esforça. Ens demana ajuda. És a dir que no es mereix l'ajuda (30% negre vs 94% blanc) Quan tenim un motiu per discriminar el membre de la minoria, ho fem.
Com minimitzar el prejudici? Hipòtesi del contacte: desapareix el prejudici quan posem a dues persones en contacte ja que s'acaben coneixent. El simple contacte no és suficient.
Sota quines condicions el contacte es positiu? Condicions ideals d'aplicació de la hipòtesi del contacte:       El contacte ha de ser freqüent, prolongat i proper Suport explícit de les autoritats i institucions (normes socials). Hi hauria d'haver unes normes que intentessin imposar que el prejudici està malament.
Relació interdependent de cooperació per assolir una meta en comú Recategorizació en un grup únic, generar una categoria superior, que la meta supraordinada sigui més gran. Exemple, escena de la pel·lícula de Shakespeare ja que la idea és que tots som humans, siguem jueus o cristians Intentar minimitzar pertinences grupals o Individuació per descategorització. Posar èmfasi en característiques personals d'aquell individu.
Exemple, anunci de cocacola o Creuament de categories. Ser conscient que aquell individu a part d'aquella categoria que pertany, en pertany a moltes altres i possiblement les comparteix amb tu aquestes altres categories. Exemple, vídeo Dinamarca Entre grups d'igual o similar estatus o poder, a la pràctica es molt difícil que es doni CONCEPTES: Prejudici: actitud negativa cap a membres de grups socials específics Esquemes: marcs cognitius desenvolupats a través de l'experiència que afecten el processament de nova informació sensorial Discriminació: comportaments negatius dirigits cap a membres de grups socials que són objecte de prejudicis Bona fide pipeline: tècnica que fa ús del priming per mesurar actituds racistes implícites Emblematisme (tokenism): situacions en les quals els individus duen a terme accions positives trivials dirigides a membres de exogrups cap als que senten forts prejudicis. Aquests comportaments són utilitzats com a excusa per evitar accions benèfiques més significatives cap a aquests grups.
Teoria del conflicte realista: visió segons la qual el prejudici, en general, deriva de la competència directa entre diversos grups socials per recursos escassos i valuosos.
Aprenentatge social (perspectiva sobre el prejudici): visió segons la qual el prejudici s'adquireix a través d'experiències directes i vicàries de manera similar a altres actituds.
Categorització social: tendència a dividir el món social en dues categories separades: el nostre endogrup («nosaltres») i diversos exogrups («ells»).
Endogrup: grup social en el qual un individu es percep a si mateix com a membre («nosaltres»).
Exogrup: qualsevol altre grup diferent a aquell al qual l'individu sent que pertany i del qual és membre («ells»).
Error final d'atribució: tendència a realitzar atribucions més favorables i afalagadores als membres del propi grup, que als membres d'altres grups.
Teoria de la identitat social: teoria que suggereix que els individus busquen enaltir la pròpia autoestima mitjançant la identificació amb grups socials específics.
Estereotips: creences referides a característiques o trets compartits per membres de grups socials específics. Els estereotips són marcs cognitius amb forta influència en el processament de la informació social que rebem.
Correlacions il·lusòries: percepció d'una relació entre dues variables més fort que l'existent en la realitat, a causa que cadascuna és un esdeveniment distintiu i la seva aparició conjunta s'arxiva i recupera de la memòria fàcilment.
Il·lusió de l'homogeneïtat de l'exogrup: tendència a percebre com a semblants (menys variables) entre si els membres de l'exogrup, a diferència del que passa amb els membres del propi endogrup.
Diferenciació de l'endogrup: tendència a percebre com a molt diferents (més heterogenis) entre si els membres del propi grup, a diferència del que passa amb membres d'altres grups.
Hipòtesi del contacte: perspectiva que sosté que la reducció del prejudici pot venir donada per un increment en el contacte entre membres de diversos grups socials. Aquest esforç sembla tenir èxit només quan el contacte té lloc sota certes condicions favorables específiques.
Hipòtesis del contacte ampliada: perspectiva que suggereix que amb només saber que membres del propi endogrup han establert relacions estretes amb membres d'un exogrup, es pot reduir el prejudici cap a aquest.
Recategorització: canvis en el límit entre el endogrup d'un individu ( «nosaltres») i algun exogrup ( «ells»). Com a resultat d'aquesta recategorització, les persones que en principi es consideraven membres de l'exogrup poden passar a ser vistes com a pertanyents al endogrup.
Model de la identitat endogrupal comú: teoria que suggereix que en la mesura que persones que pertanyen a diferents grups s'autoperceben com a membres d'una entitat social única, incrementen els contactes positius amb els diferents grups, el que redueix el prejudici intergrupal.
Amenaça de l'estereotip: a les persones blanc d'estereotips, preocupació per ser avaluades a partir d'aquests estereotips.
Sexisme: prejudici basat en el gènere Sexisme hostil: perspectiva segons la qual la dona, si no inferior a l'home, posseeix moltes característiques negatives (per exemple, busquen tractes especials de favor, són sensibles de manera exagerada i intenten fer-se amb el poder dels homes encara que no ho mereixin).
Sexisme benèvol: perspectiva segons la qual les dones mereixen protecció, són superiors als homes en diversos aspectes (són més pures i tenen millor gust) i són realment necessàries per a la felicitat dels homes (per exemple, cap home està completament realitzat fins que troba en la seva vida una dona a qui adorar).
Estereotips de gènere: estereotips que refereixen trets que suposadament tenen dones i homes, i que distingeixen cada gènere de l'altre.
Sostre de vidre: barreres basades en prejudicis actitudinals o organitzacionals que impedeixen l'avanç de dones qualificades cap a les posicions del nivell més alt en una organització.
...

Comprar Previsualizar