Capítol 6: La Fundació Bíblica Catalana (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

6. La Fundació Bíblica Catalana Sembla ser més el resultat d’una decisió d’estratègia política i religiosa que no pas d’un esforç col·lectiu com era el Foment. A diferència del Foment, la Fundació Bíblica Catalana no es proposava altra tasca de divulgació religiosa que l’edició de La Bíblia en català. Arribava a aquesta necessitat més aviat per la modernització de l’alta cultura catalana, i per aquesta raó, ha de ser contextualitzada amb la resta d’empreses culturals finançades pel mecenatge del polític Francesc Cambó. Per completar aquesta tasca era imprescindible una edició moderna, fiable i literàriament elegant de La Bíblia. Ara no es tracta pas d’una traducció duta a terme per una necessitat litúrgica, clerical o d’evangelització popular. El tarannà ideològic és diferent.
Defensen un proselitisme universalista, consideren un bé indubtable i necessari l’expansió del catolicisme i de l’Església, tot i que no li cal anar a cercar un públic ampli, o crear-se’l.
Preocupen uns conceptes més genèrics i elevats: la civilització cristiana. Els motius, doncs, no són diferents dels del Foment (militància catòlica i catalana), però sí ho són els enunciats amb què es presenten. Les diferències d’aquests enunciats són diferències ideològiques respecte a l’avintanesa de la traducció i la qualitat final que havia de tenir el producte  diferències de «classe».
És difícil precisar si, sota els intents de la Fundació Bíblica Catalana hi ha només una actitud elitista d’identificació amb la burgesia i les classes benestants pròximes al poder polític i cultural, o si aquesta mateixa actitud conté també un grau més d’obertura laïcista i ecumènica (si es tracta d’una traducció destinada a lectors que no cal identificar taxativament amb els «fidels»).
Podem parlar doncs de:  Un model de traducció bíblica per a capellans i devots  Foment de Pietat Catalana  Un model per a la burgesia cosmopolita i il·lustrada  Fundació Bíblica Catalana  Un model més científic per als estudiosos de les ciències bíbliques  La Bíblia de Montserrat La coincidència de les tres empreses ens fa pensar que existien uns models «de mercat» cultural per a les tres traduccions. L’indubtable èxit de les edicions del Foment i la clara voluntat d’editar dins aquella línia catequística contrasta amb el tipus d’edicions de la Fundació Bíblica Catalana i amb la de La Bíblia de Montserrat.
El 1927 es publica la Sinopsi evangèlica, primer volum en català de la Fundació. La Fundació encara no havia estat batejada com a Fundació Bíblica Catalana i havia iniciat les primeres passes amb el nom de Fundació Sant Damas.
El fet que acabessin editant-se tres versions diferents en paral·lel ens remet a les desavinences dels promotors directament interessats, però també a la vitalitat del món cultural català del primer terç del segle, i a l’existència d’una multiplicitat i diferenciació en el mercat receptor al qual anaven dirigides aquestes traduccions. En un primer moment, existí interès per part del Foment de Pietat a col·laborar en el projecte encara en vies de definició de la Fundació Sant Damas. A partir de 1924 comencen a sorgir diferències entre la Comissió tècnica del Foment de Pietat Catalana i el pare Ubach, conflicte que acaba en la bifurcació definitiva del projecte de la Fundació Bíblica Catalana del de La Bíblia de Montserrat del pare Ubach. Segons Massot i Muntaner, el pare Ubach va canviar de parer respecte a la seva possible col·laboració amb el Foment de Pietat en saber que també es proposaven l’edició de l’Antic Testament. L’opinió del pare Ubach sobre com calia emprendre la traducció de l’Antic Testament va ser sempre molt sòlida i inflexible.
El 31 de desembre de 1924, al mateix temps que Pere Ginebra sol·licitava l’adhesió del pare Ubach a la seva comissió tècnica, el pare Ignasi Casanovas li enviava a Cambó un pla de treball i col·laboració sobre la traducció bíblica al català, pla que també comunicà al pare Ubach  tres edicions diferents: la versió de la Vulgata; la dels textos originals; l’estampació del text català antic. Proposava crear dues comissions: una encarregada de traduir des de la Vulgata i una altra des dels textos originals.
És difícil saber quines van ser les discrepàncies que van impossibilitar la cooperació. El pare Ubach era contrari al fet que es traduís l’Antic Testament a partir de la Vulgata, i és molt probable que el pare Miquel d’Esplugues considerés que el projecte científic del pare Ubach s’allargaria massa mentre que hom podia guanyar temps emprenent una edició més brillant literàriament i aprofitar els materials inèdits deixats per mossèn Clascar.
La resposta del pare Ubach a Pere Ginebra canviant de parer consta dels arguments següents: una versió de tota la Sagrada Escriptura no deu pas anar endreçada a tots els fidels i la versió projectada deu ser feta dels textos originals.
Un cop liquidada la possibilitat d’entesa entre el Foment i el pare Ubach, les línies d’actuació de la Fundació Sant Damas i les del Foment se separen. I, tot seguit, se separaran també la de Montserrat i la de la Fundació Sant Damas.
Tan bon punt com el pare Miquel d’Esplugues s’imposa com a director de la Fundació, proposa que la traducció es pugui enllestir de manera ràpida, recorrent a tants col·laboradors com calgui, aprofitant els materials deixats per mossèn Clascar i subratllant la importància que té la categoria literària de la versió per a dignificació de la llengua. Les pautes de la proposta incloïen la creació de tres grups de treball: un encarregat d’acabar els llibres del Nou Testament; un altre revisaria i completaria els materials deixats per mossèn Clascar; un altre traduiria els llibres deuterocanònics de l’Antic Testament. El paper assignat al pare Ubach era el de revisar les versions del segon i tercer grup i assegurar la fidelitat de la versió, a més de redactar les notes-comentari que acompanyin les versions de tots els llibres de l’AT.
Francesc Cambó escriu que parlant amb el pare Ubach se li va ocórrer crear la Fundació Bíblica Catalana, no només per publicar textos sagrats en català, sinó també per crear un nucli d’estudis i publicacions referents a la Bíblia semblant al que havia vist i admirat a Jerusalem. El pare Ubach era el més indicat, ja que era l’únic català que coneixia l’hebreu, l’arameu i el grec, així com la geografia bíblica. El pare Ubach posaria la ciència i l’experiència, els sacerdots barcelonins, la puresa del llenguatge i la noblesa de l’estil. Tot i així, la col·laboració va ser impossible. [No s’hi menciona l’antecedent: Fundació Sant Damas; Cambó parla de «la meva fundació» com si la idea hagués sigut seva, quan va ser el pare Miquel d’Esplugues qui va acudir a ell en petició d’ajut econòmic; fa una gran distinció entre La Bíblia de Montserrat com una edició erudita i la de la Fundació Bíblica Catalana com una edició literària.] El repartiment del treball i el ritme d’edició es comproven resseguint la llista dels tretze volums publicats abans de la guerra [p. 93], molts dels quals ostenten com a colofó aquest lema: «volum X de la Sagrada Bíblia, anostrada per cura i a despeses de la Fundació Bíblica Catalana». Se’n feia una edició de 3.000 exemplars més 150 en paper de fil, amb filigrana de la Fundació i numerats a mà. Els volums del NT duen acarat el text grec i el català, mentre que els volums de l’AT només donen el text de la traducció catalana.
El recompte cronològic d’aquests quinze volums ens fa veure com en vint anys, i malgrat el parèntesi de la guerra, la Fundació va posar al mercat la primera edició íntegra de La Bíblia.
En vuit anys (1928-1936), es va aconseguir de publicar gairebé totes les sagrades escriptures, el NT de manera íntegra i tot l’AT llevat de dos volums que es publicarien posteriorment.
La constància del tiratge, i la disminució en la postguerra ens fan pensar en una xifra força constant de clients fidels, potser subscriptors directes de l’obra.
L’aparició de la Fundació Bíblica Catalana constitueix un element més dins un model més ampli de regeneració cultural catalana: va buscar convertir-se en l’eina de referència del públic català il·lustrat. Havia de ser la versió catalana de les Sagrades Escriptures que la intel·lectualitat catalana tingués a l’abast. «L’intent de la Fundació Bíblica Catalana no és principalment exegètic, ni erudit. [...] Es proposa en primer terme de donar al nostre poble una versió bíblica en llenguatge literari, acordat amb l’estat de perfecció a què ha arribar el català a hores d’ara.» ...