Trabajo de Musica (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Historia de la Musica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Juan Del Encina Mas vale trocar Índex.....................¡Error! Marcador no definido.
1. Autor ............................................................ 2 1.1 Biografia de l’autor: ............................................... 3 1.2 L’època: ................................................................. 3 1.3 Els estils: ............................................................... 5 2.Obra............................................................... 6 2.1 Gènere: ................................................................. 6 2.2 Estil: ...................................................................... 7 2.3 Desenvolupament de l’obra i instrumentació: ....... 7 3. Apreciació subjectiva ................................. 8 1. Autor 2 1.1 Biografia de l’autor: Juan de Fermoselle, mes conegut com Juan del Encina, nascut a la localitat de Fermoselle, actualment a la província de Zamora, en l’any 1469.
Fou fill d’un menestral, Persona que realitza un treballa manual, amb l’evolució cronològica, seran considerats petits burgesos. De ben petit va ingressar a la catedral de Salamanca com un nen cantor. Posteriorment, fou el germà del duc d’Alba qui el va contractar per tenir-lo al seu servei, va decidir finançar els estudis de bachiller en lleis a la universitat de Salamanca. En els començaments del s.XVI va ser nomenat sacerdot i va viatjar a Roma on, va servir a diferents Papes, entre ells, Alexandre VI el Papa Borja, i finalment arribant al càrrec de cantor a la capella del Papa Lleó X. Va tornar a Espanya, on va ser nomenat Ardiaca de Màlaga. En l’any 1519, va peregrinar a Terra Santa, principalment a la ciutat de Jerusalem, on va poder donar una missa al mont Sinaí. Finalment, va tornar a Espanya, a la ciutat de Lleó on es creu que va morir l’any 1529.
Juan del Encina, fou un music, poeta i dramaturg. Com a compositor, mai va treballar com a compositor de cambra a cap església, si no que es va moure en els ambients cortesans, destacà com compositor de romanços i villancicos.
L’obra de Juan del Encina, es va recollir en Cancioneros.
1.2 L’època: L’època en que va viure Juan del Encina, fou entre els darrers anys de la Baixa Edat Mitjana i els primers anys del Renaixement a Espanya. Aquesta època fou temps d’ obertura cap a l’ exterior (descoberta del continent Americà en el 1492, per part de Cristòfor Colom) i la completa difusió de les idees humanistes 3 arreu d’Europa. En aquesta època, a l’actual Espanya, antigament dividida entre les Corones d’Aragó i la de Castella, es va viure un moment d’esplendor, donat en part a l’ unió d’ambdues corones, en el matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. El gran poder econòmic i territorial que varen tenir aquests dos territoris provocà la possibilitat de finançar artistes i expedicions a les “ameriques”.
Els Estats Vaticans eren encara un dels grans poders a Europa, i en aquests anys fou dirigit pel Papa Alexandre VI, conegut anteriorment com Roderic de Borja, que era de Gandia i mantenia unes molt bones relacions amb els reis Catòlics, això va facilitar el desembarcament de Juan del Encina a Itàlia, per servir al Papa Alexandre.
També fou l’època de la Reforma de l’església Cristiana llatina per part de Luter, qui en l’any 1517 va clavar les seves 95 tesis a les portes de l’església del palau de Wittenberg, aquestes tesis varen impulsar la Reforma, que provocà la divisió de l’església en protestants i catòlics, com a resposta a la Reforma els catòlics varen propulsar la Contrareforma.
Aquesta difusió d’idees humanistes, que consistien en el nou tractament que havia de tenir l’home en el concepció del món, que anteriorment en l’Edat Mitjana s’havia centrat en la figura de Déu, i que ara cercava situar l’home i la natura com a centre de l’estudi humà, per tant es passà d’una teoria de teocentrisme a una ideologia antropocèntrica. El naixement d’aquesta era, provocà el sorgiment de la figura del humanista, que fou aquell que s’interessà en estudiar les arts i les ciències, per tal de poder demostrar el seu nivell intel·lectual, per tant veiem com l’artista, aquell que actualment considerem artista, cerca canviar la seva posició d’artesà per la d’artista i literat.
En la musica, el Renaixement, a diferencia del Renaixement arquitectònic, l’escultòric, el pictòric i el literari, no es varen conservar moltes obres de musica grecollatina, i per tant no fou un moviment de recuperació, si no que la musica va cercar l’evolució de la musica anterior. Va produir-se l’eclosió i el màxim apogeu de la polifonia, que normalment era a quatre o mes veus. Encara en el 4 Renaixement va dominar,en la quantitat d’ obres produïdes, la musica religiosa que la profana.
En aquest moment, es va trencar la cultura Europea entesa com supranacional, i així cada estat va agafar diferents referents i així, va produir-se una gran diversitat de cultures nacionals independents, que en la musica es va fer present en les escoles, de les quals destaquen la francoflamenca, italiana, l’espanyola. En l’espanyola, en el període del segle XV va destacar la figura de Juan del Encina.
1.3 Els estils: En aquesta època, varen dominar en la producció dos grans estils, la polifonia religiosa i la profana. Aquestes polifonies, que normalment varen contar amb quatre veus com a mínim, varen desenvolupar-se en les diferents escoles europees. Aquestes escoles, varen treballar aspectes molt diferents, en funció d’allò que passava en els seus països, i en donarem uns exemples: L’escola francoflamenca, la qual va treballar la musica vocal polifònica a quatre veus. Varen haver-hi diferents generacions de musics, però el més rellevant fou Josquin Des Préz, qui escrigué música litúrgica, entre la qual destaquen una vintena de misses, i mes de 100 himnes o salms, també escrigué obres religioses que no eren part de la litúrgia, com l’ Ave Maria o el Miserere, també va escriuré obres profanes, on veiem que feu unes 80 cançons, de les quals s’ha de destacar Mille Regrets.
L’escola italiana, en aquesta escola destaca l’autor Giovanni Pierluigi da Palestrina, qui adaptà la seva musica a les necessitats de la Contrareforma catòlica, destacar allò que els protestants negaven o criticaven. L’obra de Da Palestrina, va ser molt extensa i hi podem contar 104 Misses, que la majoria son compostes amb un Cantus Firmus, utilització d’una melodia prèvia a la composició, de melodies gregorianes. La missa més rellevant de Da Palestrina 5 fou la Missa Papae Marcelli. Va escriure més de 370 motets, entre els quals destaca Stabat Mater. I moltes més obres de temàtica religiosa, però també va composar obres profanes, en forma de madrigals.
L’escola Espanyola, a Espanya, també domina la presencia de l’obra religiosa, degut a la importància del catolicisme a la corona espanyola. Varen destacar diversos compositors, entre ells Juan del Encina, Tomás Luis de Victoria, qui segurament fou el compositor més rellevant del Renaixement a Espanya.
2.Obra 2.1 Gènere: El Villancet, és un terme, que deriva de les danses medievals que anaven acompanyades a una tornada. Estava associada a termes rurals i profans, d’aquí el nom, ja que eren de “Villanos”, que volia dir gent de la villa.
Aquest gènere musical tingué una gran preponderància en la producció dels segles XV i XVI a la península Iberica, on gaudí de molta popularitat. La primera evidencia del us d'aquest terme en el segle XV és amb el Cancionero d'Herberay des Essarts. Aquesta cançó de Juan del Encina, està composada en Castellà antic L’estructura del Villancet manté parts de l’estructura de la cantiga que, per tant, constarà d’una tornada inicial de tres versos, a la qual la seguiran coples llargues de set versos. En el Villancet, la tornada no es repeteix desprès de cada copla, i s’interpreta una resposta a la primera tornada cada cop diferent però amb la qual es reinicia la melodia. Normalment, tracten la temàtica dels amors, que poden tindre un to mes o menys elevats, per tant tracten idees profanes. Normalment, s’utilitzen les polifonies a quatre veus.
6 En el cas de Más vale trocar, i seguint la tradició, hi han quatre veus, tres de masculines, l’Altus, el Tenor i Baix, i una de femenina, la Soprano. En algunes partitures trobem que era composada per Tenor i Baix, i per Soprano i Contralt.
En tots dos casos es tractarà d’un cor mixta.
La temàtica tractada és la del amor profà, parlant de que és millor patir i tenir amor que estar sol, és una temàtica curiosa si tenim en compte que era un clergue, i que en aquella època, ni ara, no esta ben vist per l’església mantenir relacions, i menys aquelles que et podien portar patiments posteriors, ja que sent així, son aquelles relacions impures.
2.2 Estil: Es pot pensar que fou Juan del Encina, el primer autor espanyol que va escriure obres polifòniques, a les quals va donar un caràcter popular i que tenia una gran simplicitat, però sempre amb gran qualitat, la seva musica es fonamenta principalment en acords i ritmes vius.
Tota la seva obra es va recollir en El cancionero musical del Palacio, on consten 61 cançons. Juan de Encina, no escrigué mai musica litúrgica, el que és curiós ja que com s’ha esmentat anteriorment fou clergue, i la major part de la seva obra és de caràcter profà.
L’estil del Renaixement a la península Iberica, potencià principalment la musica polifònica acompanyada per instruments. Es conrearen per igual la musica polifònica religiosa com la profana, que va ser dotada principalment d’un caràcter popular.
2.3 Desenvolupament de l’obra i instrumentació: El desenvolupament d’aquesta obra, comença amb les quatre veus, que tenen una relació sil·làbica amb les notes, per tant es dona un ritme àgil i proper pel 7 poble, i ens mostra aquest caràcter popular que cercava Juan del Encina en els seus Villancets.
Pel que he trobat, la melodia dels quatre cantants està adaptada a la seva veu, però igualment és de caràcter homofònic, degut a que tots canten al uníson i formen acords entre les diferents veus.
Degut a la brevetat de l’obra, i al seu caràcter popular, el moviment rítmic del Villancet i la seva melodia, no tenen un desenvolupament marcat, ja que hi ha una melodia constant, que es repeteix en cada una de les coples i el ritme, en esser sil·làbic és constant.
La instrumentació de Más vale trocar, s’encarrega de l’acompanyament de la melodia, i no té una funció de gran rellevància, ja que en diferents versions que s’han fet l’obra s’interpreta a capella. Quan hi han instruments, son tots de la família de la viola de gamba.
.
3. Apreciació subjectiva La meva apreciació d’aquesta obra, és que gracies a conèixer una mica més aquest gènere musical, el Villancet, he pogut fer-me una idea una mica més acurada de com era la societat Renaixentista a la Península Iberica. Per mi, que considero aquesta època com una de les més interessants, el haver pogut conèixer i entendre una mica quin era el gust musical de l’època, ja que en esser una musica profana, ens pot mostrar molt més de la societat que una cançó litúrgica o religiosa, ja que aquestes tenen una temàtica molt marcada i repetida, que no deixa gaire a l’art del music.
8 També, considero que ha estat una descoberta per mi la musica profana d’aquesta època, ja que fins ara no la coneixia, i m’han sorprès molt els temes que tractaven els musics de l’època, ja que tractaven la temàtica de l’amor des d’una perspectiva molt moderna i que encara és bastant vigent.
9 ...