30. Fisiopatologia de les funcions simbòliques. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 21

Vista previa del texto

Fisiopatologia de les funcions simboliques. Cervellet. Síndrome extrapiramidal.
1. Alteracions en el desenvolupament del llenguatge.
Hem de tenir en compte que no hi hagi cap alteració en aquests nivells: - Sordesa Retard mental Lesions cerebrals Trastorns psiquiàtrics Dislèxia: es caracteritza per inversions i escriptura en mirall. Dificultat per escriure, llegir i deletrejar.
Tartamudeig: repetició de síl·labes, amb pauses llaures i sol anar amb gesticulació augmentada. S’arregla amb ser conscient i activitats com el cant.
Dislàlia : Omissió de consonants Afàsia (disfàsia): alteració de les funcions superior de llenguatge en persones que prèviament havien adquirit llenguatge normal i tenen nivell de consciencia normal Classificació:      Afàsia motora o expressiva o de Broca Afàsia receptiva o sensorial o de WernikeAfàsia global Afàsia de conducció Afàsia transcortical Afàsia nominal o amnèsica Varies parts del cervell que tenen molta importància en la regulació del llegunatge.
Apràxia. Existeixen moltíssims tipus: - Idepmotora: els moviments voluntaris alterats però els espontanis es troben conservats. Una de les mes freqüents es la oral, control de la musculatura de la boca.
Ideatoria: alteració de moviments combinats tot i tenir el moviments simples conservats.
Construcció: capacitat de construir en el pla bidimensional o tridimensional, alteració de dibuixar, construir, assemblar les peces Altres: marxa, oculomotora, del vestit… Agnòsia: alteracions en el reconeixement del significat d’estímuls sensorials, degudes a lesió d’àrees d’associació.
- Agnòsia tàctil o astereognòsia: incapacitat de identificar objectes amb el tacte Agnòsia visual: incapacitat de reconèixer objectes amb la vista Agnòsia auditiva: incapacitat de reconèixer el significat de sons no verbals Asomatognòsia: incapacitat per reconèixer la imatge corporal 2. Alteracions del cervellet.
Aquest regula funcions com el to muscular, la postura i el moviment. Molt importants en el manteniment de l’equilibri i la marxa.
2.1. Síndrome cervelletosa.
Caracteritzat per una disminució del to muscular, hipotonia. Alteració del control del moviment, la atàxia, descomposició del moviment, que afecta la marxa. Aquesta dona dismetria (punta del dit al nas), tremolor intencional (tremolor en dur a terme un moviment) i disdiadocinesia (moviment de pronosupinació de les dues mans de forma rapida, no es du a terme o es du a terme de forma rapida). També tindrem distartia, que dona una veu característica, veu escandrida.
D’aquesta manera podrem observar: - - - Alteració de la marxa o Irregular o Ampliació base sustentació o Oscil·lant o Inestable als girs o Impossibilitat de la marxa en tàndem. Un peu davant de l’altre Alteració de la postura i equilibri o Inestabilitat en bipedestació o Independent de ulls oberts o tancats Nistagmes o Moviment ocular d’oscil·lacions rítmiques 2.2. Causes del síndrome cevelletosa.
- - - Anomalies congénites o de desenvolupament.
 Agenèsies  Malformació Arnold-Chiari  Síndrome Dandy Walker  Impressió basilar i platibàsia Atrofies cervelletoses  Malalties espino-cervelletoses familiars: atàxia Friederich  Paraneoplàsiques  Alcohòliques Tumors  Medul·loblastomes, ependimomes, neurinoma acústic Desmielinitzants  Esclerosi múltiple Hemorràgies o infarts cervelletosos Les causes més importants de síndrome cervelletosa són: La síndrome Arnold Chiari és un descens de les amígdales cerebel·loses i del bulb raquidi per sota del foramen magnus. La síndrome de Dandy Walker es un trastorn del desenvolupament del vermix. La impressió basilar i platibàsia és una deformitat de la fosa posterior per invaginació de la apòfisi odontoides a través del foramen magnus.
3. Síndrome extrapiramidal.
Format per: - Còrtex Ganglis basals o Tàlem o Estriat: caudat, putamen, accumbens i tubercle olfactori o Globus pàl·lid - o o o Vies o o Nucli subtalàmic Substància negra pars compacta Substància negra pars reticularis Reticuloespinal Vestibuloespinal Neurotransmissors: glutamat, GABA, dopamina 3.1. Funcions del sistema extrapiramidal.
Les funcions del sistema extrapiramidal són fonamental col·laborar en el control del to, la postura i el moviment. Es responsable de la postura erecta en bipedestacio, dels moviments axials del cap i el tronc i les parts proximals de les extremitats, com el balanceig de les extremitats superiors durant la marxa. La posició dempeus requereix un reflex contra la força de la gravetat que es pot modificar voluntàriament per l’activitat piramidal , i llavors es regulada per la extrapiramidal per fer els ajustaments necessaris.
També fa un paper essencial en l’inici dels moviments, de tal manera que eles seves alteracions provoquen acinèsia i bradicinèsia.
Regula l’equilibri entre l’activació de neurones motores alfa i gamma, que si s’altera provoca tremolor o alteracions del to muscular.
3.2. Moviments involuntaris.
Les alteracions del sistema extrapiramidal es caracteritzen per alteracions dels moviments, ja sigui falta de moviments, moviments no controlats o nous moviments. En global parlem de moviments involuntaris.
Tics El tic és un moviment sobtat que apareix de manera irregular però recurrent. Molt freqüent en músculs periorbitaris, cara i espatlles. El pacient ho nota i pot inhibir-ho voluntàriament durant un temps, però nota que li fa falta fer-ho per alleugerir una tensió que li resulta insuportable. Es relaciona amb processos que cursen amb ansietat.
Síndrome de Gilles la Tourett: composat per molts tics, durant tot el dia. Aquests solen iniciar-se en la infància o adolescència. Empitjora amb l’estrès i les emocions. Incontrolació per dir paraules malsonants.
Mioclònies.
Les mioclònies són contraccions sobtades i breus d’un grup muscular irregulars en ritme i amplitud. Poden ser focals, multifocals o generalitzades. L’origen pot ser cortical, subcortical, cortico-subcortical, medul·lars i perifèrics. Apareixen en les epilèpsies, el síndrome de West, la malaltia de Creuzfeld-Jacob, les encefalitis, encefalopaties metabòliques, hipòxia cerebral.
Bal·lisme El bal·lisme consisteix en un seguit de moviments involuntaris amplis de músculs proximals amb desplaçament de les extremitats, sense propòsit, violents i esgotadors. Pot afectar a una sola extremitat (hemibal·lisme) o a les dues. Es deuen a lesions del nucli subtalàmic de Luys contralt eral.
Corea.
La corea son moviments involuntaris amb cert grau de organització i propòsit, intermitents i canviants, que ocasionalment s’afegeixen a un moviment voluntari amb el qual interfereixen.
Poden alterar la veu, la respiració i la deglució. Provoquen un augment de la gesticulació facial amb protrusió de llavis i llengua, desviació de la comissura bucal, i moviments irregulars distals de les extremitats. Desapareixen quan es dorm. Es deuen a alteracions del estriat, habitualment el caudat. Les causes són la Corea de Sydenham i la Huntington, fàrmacs com la l-dopa, paràlisi cerebral, lupus, encefalitis i tirotoxicosi.
Atetosi.
La atetosi provoca moviments involuntaris que tendeixen a afectar a músculs proximals, lents i amplis, de tipus reptant. Es típica la posició amb el braç pronat, canell i MCF flexionades i dits en extensió o abducció, així com la inversió i adducció plantar del peu. Poden anar associats a moviments coreics i llavors es parla de coreo-atetotosi. Apareixen en lesions del putamen.
En la distonia l’intent de moviment voluntari provoca una contracció tònica de grups antagonistes que pot ser transitòria o permanent. Poden ser generals o focals. Les focals són les més freqüents i es consideren alteracions de la neurotransmisió en els ganglis. Torticolis espasmòdica, blefarospasme, distonia oro-mandibular (síndrome Meige), calambre de l’escrivent, etc.
Distonia La distonia muscular deformant es una distonia general de presentació esporàdica o familiar, curs amb distonia que afecta a coll, esquena, abdomen i extremitats, amb alteracions del llenguatge i posició amb la boca oberta. Molt invalidant Tremolor El tremolor és un moviment rítmic repetit amb patrons de freqüència i amplitud mantinguts, per contraccions alternatives intermitents d’agonistes i antagonistes. Poden ser de repòs, d’acció o de intenció. Pot aparèixer en individus normals en postures de fatiga i tensió com les mans extenses. També apareix en hipertiroïdisme , consum de simpatico-mimètics, alcoholisme i intoxicació per mercuri.
El tremolor senil és veu més en moviments lents i sol afectar el cap.
El tremolor familiar benigne es pot trobar en repòs i s’accentua amb l’acció però no distorsiona la capacitat de fer tasques de precisió.
El tremolor cervelletós per lesions dels hemisferis o de les seves connexions, provoca tremolor intencional, incoordinació i incapacitat de completar tasques quotidianes (esclerosi múltiple, degeneratives) El Parkinsonià és possiblement el més freqüent Es caracteritza per ser lent, de repòs, disminuir durant el moviment voluntari, augmenta amb el nerviosisme o l’ansietat i desapareix dormint. En aquesta malaltia es sol iniciar en l’extremitat dominant amb un moviment del polze sobre l’índex (embolicar cigarretes, o fer píndoles) Asterixis o flaping La asterixis no és un tremolor pròpiament. Son moviments aletejats de les mans quan es demana la posició en extensió contra gravetat, típica de la descompensació cirròtica.
Acatísia La acatísia és una inquietud motora o incapacitat per mantenir-se quiet (no parar de caminar, no poder estar-se quiet). Pot ser un trastorn agut o crònic. Es característic de trastorns del bloqueig de la dopamina. (no confondre amb estats d’ansietat o agitació psicomotora) ...