6.4. Eucotilèdonies (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 29/04/2016 (Actualizado: 04/09/2016)
Descargas 52
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA - EUCOTILEDÒNIES ☞ Breca 1.3.ACONITUM SP. AL NOSTRE PAÍS Eucotiledònies = vertaderes plantes amb flor 1.FAMÍLIA RANUNCULACEAE 1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Ranunculus = granota (llatí), ja que sovint viuen en llocs humits • Distribució i hàbitat: cosmopolita, molt present a les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. Viuen en llocs oberts i algunes en aigua dolça i alta muntanya • Descripció morfològica: • Predominen les plantes herbàcies • Fulles alternes en roseta basal, dividides i de forma variada. Dimorfisme foliar en les espècies aquàtiques • Flors hipògines solitàries o en inflorescències terminals en forma de raïm, cima o panícula • Generalment hermafrodites i actinomorfes • Mida variable amb receptacle floral allargat • Perigoni homoclamidi amb totes les peces iguals • El calze i la corol·la no són sempre diferenciables i solen presentar uns nectaris molt desenvolupats • Androceu d’estams en disposició espiralada, gineceu apocàrpic de 3 carpels lliures en disposició helicoïdal (ovari súper) • Presenten proteràndria (els estams maduren abans que els carpels), cosa que afavoreix la pol·linització creuada • Fruit poliaqueni o polifol·licle • Dispersió per anemocòria, epizoocòria, mirmecocòria i geocòria (espècies aquàtiques) 1.4.RANUNCULUS SP.
• Característiques morfològiques: • Simetria actinomorfa • Fruit en poliaqueni • Conté glucòsids tòxics (anemonina) • Provoca el riure sardònic, una paràlisi de la mandíbula de tractament complicat En aquesta família, observem: • Trànsit de perigoni a periant • Trànsit de flors aïllades a inflorescències • Alcaloides isoquinolínics (isoquinolina) 1.2.ACONITUM NAPELLUS, Tora blava o Acònit blau • Distribució: es troba a totes les zones muntanyoses d’Europa fins a l’Himàlaia, a zones humides • Característiques morfològiques: • Planta herbàcia perenne • Arrel carnosa i napiforme • Fulles pinnatipalmades (molt dividides) • Flors zigomorfes, en panícula i amb periant sepaloide (acolorit) i dos grans nectaris dins del casc • Fruit amb 3 fol·licles • És extremadament tòxica, ja que conté un potent alcaloide (aconitina), sobretot el rizoma: • 1 sol mg és letal • Té efectes a nivell cardio-respiratori i també al SNC • Usos farmacèutics: • Antipirètic, analgèsic, antiinflamatori i antineuràlgic (ja no s’usa) • Actualment s’usa en preparats homeopàtics 1.5.ADONIS VERNALIS o Adonis vernal • Distribució: present a Europa, Àsia i nord d’Àfrica • Molt recol·lectada; extingida a Itàlia i als Països Baixos. Protegida legalment a molts països d’Europa • A Catalunya sota protecció estricta • Etimologia: adonis = Déu bellesa masculina • Característiques morfològiques: • Planta herbàcia, amb fulles alternes molt dividides • Flors terminals, amb calze pubescent de 5 peces, i amb 10-20 pètals lliures d’un groc daurat intens • Gineceu apocàrpic i fruit en poliaqueni • Usos farmacèutics: • Cardiotònic, diürètic, hipotensor, anticonvulsiu, antiepilèptic (conté alcaloides d’acció sobre el SNC) • No es troba en preparats farmacèutics sense modificar-ne prèviament l’estructura • S’usa en homeopatia 2.FAMÍLIA PAPAVERACEAE (sensu stricto) 2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Papaver = rosella (llatí) • Distribució i hàbitat: cosmopolita amb molta presència a la franja temperada i tropical de l’hemisferi nord. Viuen en indrets alterats i ruderals, tarteres d’alta muntanya i boscos atlàntics • Descripció morfològica: • Plantes herbàcies, annuals o perennes • Algunes presenten canals lacticífers de làtex blanc, taronja, vermell, groc o incolor • Fulles esparses, peciolades/sèssils sense estípules i de làmina foliar pinnatífida, palmatífida o molt dividida • Flors hermafrodites hipògines • Presenten simetria bilateral i són dímeres (Europa) o trímeres (Amèrica) • Quan són joves veiem 2 peces de calze, quan són adultes 4 peces de corol·la, i en el fruit no veiem ni calze no corol·la (s’observa a Papaver rhoea) • Androceu de nombrosos estams, gineceu sincàrpic de 2 o molts carpels soldats en un ovari súper i unilocular Fruit en càpsula (poricida, valvar o septicida), fol·licle • o núcula • Les càpsules s’obren pels porus o valves en assecar-se → Dispersió anemòfila • Llavors amb molt endosperma oleaginós 2.2.ESCHSCHOLZIA CALIFORNICA, Escòlzia o Rosella de Califòrnia • Característiques morfològiques: • Planta herbàcia i annual • Fulles pinnatisectes o pinnatipartides • Flors grans i solitàries amb 4 pètals ataronjats • Fruit en càpsula recta i glabra de dehiscència valvar (consta de 2 valves) Usos farmacèutics (alcaloides): • Analgèsic i sedant • Molt usada per combatre l’insomni en nens i ancians, • ja que posseeix una acció persistent sense provocar estats de depressió ni dependència • Tractament de neuràlgies, depressió, sensibilitat a canvis de temps, cefalees, taquicàrdies i ansietat • També s’usa pel tractament de la pruïja i de la urticària nerviosa 2.3.PAPAVER SOMNIFERUM, cascall o herba dormidora • Distribució: autòctona dels països asiàtics i de l’est del Mediterrani (Turquia, Iran i Afganistan) • L’opi és un estupefaent, molt usat al segle XX • Acords internacionals per eradicar el cultiu il·legal (a l’Afganistan, Myanmar, Mèxic i Colòmbia) • També hi ha cultius legals: triangle d’or, Tasmània, etc.
• Espanya, després d’Austràlia, és la segona productora mundial d’opi legal (12.000 hectàrees) • Descripció morfològica: • Planta annual • Fulles amplexicaules • Dos sèpals caducs • Flor de diferents coloracions amb una corol·la dissimètrica, 4 pètals lliures orbiculars (arrodonits) amb una taca fosca a la base • Estams indefinits, carpels soldats (7-15) en un gineuceu sincàrpic • Estigmes aplanants • Fruit en càpsula amb dehiscència polar i unilocular: les granes s’expulsen per les ventalloles del disc estigmàtic • La droga és el làtex que s’extreu dels fruits semi madurs fent-hi escissions • Es mescla amb aigua per oxidar-lo i obtenir-ne el pa d’opi • Matriu aquosa amb sals minerals, àcids orgànics, sucres i prop de 40 alcaloides (3-20%), entre els quals destaquen la morfina, la codeïna i la papaverina • Usos: • Indústria alimentària (llavors): propietats antioxidants, alt contingut en vitamina B, lípids, glúcids i proteïnes • Molt ús en brioixeria • Les llavors no contenen alcaloides • Indústria farmacèutica: • Morfina: analgèsic (pal·liatiu del càncer), produeix depressió respiratòria i estrenyiment i estimula el vòmit (emètic) • Provoca dependència • Codeïna: antitussigen • Provoca certa dependència • Papaverina: antiespasmòdic i vasodilatador (ús en còlics nefrítics i viagra) 2.4.DIFERÈNCIES ENTRE PAPAVER SP.
• Papaver rhoeas o rosella (esquerra): conté roeadina (alcaloide), antocians (colorants) i mucílags • Papaver somniferum o cascall (dreta) 3.FAMÍLIA CACTACEAE 3.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Κάκτος káktos (grec) fou usat per 1a vegada pel filòsof Teofrast per descriure una espècie de cactus • Distribució i hàbitat: regions desèrtiques i semidesèrtiques americanes, Illes Madagascar, Seychelles, Austràlia, Àfrica i Mediterrani.
• Viuen en indrets amb sequera però d’abundant rosada de matí • Descripció morfològica: • Plantes herbàcies crasses, no crasses, epifítiques o amb creixement secundari llenyós • Són xeròfiles (adaptades a la manca d’aigua): • Usos: • Indústria alimentària: la fruita conté moltes vitamines i és un bon diürètic • A Mèxic els cladodis joves es consumeixen com a verdura (nopales) i com a fruita (tuna) 3.3.HYLOCEREUS UNDATUS, Pitaya roja o Dragon fruit • Les rels curtes capten ràpidament l’aigua de la pluja abans que s’evapori, i la parènquima funciona com una esponja, de manera que emmagatzema l’aigua • Els estomes estan tancats de dia (per evitar la pèrdua d’aigua) i fan la fotosíntesi de nit (no necessiten la llum solar, duen a terme un seguit de reaccions químiques) • Tiges suculentes, columnars, esfèriques, aplanades o estriades, superfícies amb una cutícula gruixuda, pocs estomes (dins de fosses) i rels superficials • Fulles espinoses (que poden acabar en gloquidis) en les arèoles • Flors epígines solitàries a les arèoles • Hermafrodites, grans, sèssils i de simetria helicoïdal • Perigoni homoclamidi de nombrosos tèpals en disposició helicoïdal • Gradació entre els tèpals externs (sèpals, de blancs fins a vermells) i interns (pètals) • Androceu de nombrosos estams; gineceu sincàrpic de 2 o més carpels soldats en un ovari ínfer i unilocular • Pol·linització anemòfila o per colibrís, ratpenats i abelles • Nectaris desenvolupats • El fruit és una baia • Disseminació per animals 3.2.OPUNTIA FICUS-INDICA, Figuera de moro o Palera • Distribució: originària de Mèxic • Característiques morfològiques: • Planta arbustiva sense fulles nomòfil·les • Tiges planes en cladodis • Espines reunides en els gloquidis de les arèoles, unes llargues i dures i altres curtes i fines • Les flors, grosses i amb molt nèctar, floreixen de nit • Perigoni petaloide i ovari ínfer • Disseminació per ratpenats • El fruit (figa de moro) és una baia ovalada i espinosa (temporalment) amb una polpa abundant en llavors 3.4.LOPHOPHORA WILLIAMSII o Peiot • Distribució: endèmic de la regió sud-oriental d’Amèrica del Nord i centre de Mèxic, en zones semidesèrtiques de terreny pedregós • Característiques morfològiques: • És un cactus petit i globular sense espines de color gris-cendra (es mimetitza amb el terreny per defensarse) • Flors solitàries i grans de color rosa a blanc, amb molts tèpals • Antesi nocturna (període de floració) d’1-3 dies • Fruit en baia de color vermell carnós, de maduració molt llarga (fins a 1 any) • Té un creixement molt lent: tarda 30 anys per arribar a la floració, en què la seva mida és d’una pilota de golf • Els espècimens cultivats creixen a més velocitat (3-8 anys per arribar a la maduresa) • Espècie en perill d’extinció (Llista 1 de la CITES) • Conté nombrosos alcaloides, entre els quals destaca la mescalina, un potent al·lucinogen • Ús com a al·lucinogen: • Planta enteògena (per col·locar-se i així connectar amb Déu) • Rituals religiosos (Església Nativa Americana) 3.5.ECHINOPSIS, TRICHPACHANOI o Cactus de San Pedro • Conté mescalina • Venda prohibida per Ordren del Ministerio de Sanidad y Consumo (SCO): • Se n’ha trobat en vàries ocasions a les paradetes de plantes de Les Rambles • Ús com a al·lucinògen: planta enteògena • Amargant a l’elaboració del bitter (beguda) com a aperitiu (provoca gana a partir de les secrecions gàstriques) i digestiu 4.FAMÍLIA POLYGONACEAE 4.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Etimologia: Poly gonu = molts nusos, fent referència a les marcades òcrees dels entrenusos • Distribució i hàbitat: cosmopolita, molt present a les regions tropical i temperades de l’hemisferi nord • Descripció morfològica: • Plantes herbàcies o llenyoses anuals o perennes • Fulles generalment alternes • Estípules molt desenvolupades i connades en una beina hialina (òcrea), al voltant de la tija òcrea • Flors hipògines (ovari súper) petites i poc vistoses disposades en inflorescències, sovint en fascicles involucrats i articulats al pedicel • Hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, trímeres o pentàmeres • Periant de 2-6 tèpals herbacis/acolorits connats a la base en un petit tub • Androceu de 2-9 estams, gineceu sincàrpic • Pol·linització anemòfila • El fruit és un aqueni o núcula 4.2.RHEUM OFFICINALE o Ruibarbes • Distribució: origen asiàtic (Xina i Tibet) • A Europa es reprodueix vegetativament per assegurar el millor sabor de races seleccionades • Característiques morfològiques: • Planta herbàcia i perenne de rizoma voluminós tuberiforme • Fulles grosses amb el pecíol carnós • Flors amb un perigoni amb 2 verticils de 3 tèpals blancs o rosats • Fruit en nou trigona i trialada • Usos: • Indústria alimentària (Rheum hybridum): els pecíols es consumeixen com a verdura (França, Anglaterra) i en pastissos • Indústria farmacèutica: • Rizoma (droga): conté antraquinones, d’acció purgant • Fulles: tòxiques (àcid oxàlic) ...

Tags: