Tema 3. L'individu social: Percepció social (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura la dimensió social de la persona
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Tema 3. L’individu social: Percepció social La percepció és el procés pel qual obtenim informació del nostre entorn. És el procés pel qual ens posem en contacte amb l’exterior. Normalment, la percepció es planteja des d’un punt de vista passiu respecte d’un individu.
 Introducció d’una concepció de la percepció passiva a una activa La nostra percepció depèn de dos elements: - Individu: Ha de tenir les capacitats biològiques per percebre. Per exemple: Persona cega no pot percebre estímuls visuals.
Societat.
La percepció, a més, es pot veure des de dues perspectives diferents: - - Visió individualista: Estímul objecte → Vista / Olfacte / Oïda / Tacte / Gust → Subjecte passiu → Representació de l’objecte Visió social: La persona, a l’hora de percebre, és activa i no passiva. Per exemple: Si veiem una bossa, podem identificar que és una bossa perquè des de petits la societat ens ha inculcat que això és així, li ha afegit un significat.
Estímul objecte → Vista / Olfacte / Oïda / Tacte / Gust → Elaboració de la informació → Representació de l’objecte + informació afegida (significat, classificació, característiques) En el cas de la psicologia social, l’etiqueta de percepció social s’ha tractat de dues maneres diferents: - Com els factors socials influeixen en la nostra percepció.
Com percebem a les altres persones.
Veiem el que es troba davant de nosaltres i capturem aquesta imatge com una càmera de fotos o una gravadora. L’idea d’aquest estímul és que les coses són com són, i són iguals per totes les persones. Això és perquè al llarg del nostre aprenentatge ens han ensenyat a reaccionar o apreciar diverses coses depenent de la cultura i la societat on ens hem criat.
En la psicologia social es considera la percepció com un acte molt actiu: construeix tot el nostre món, tot el que veiem. Per exemple: Quan no escrius les paraules completes en el WhatsApp, l’altra persona no les necessita, és capaç d’entendre tot el text.
Segons quin estímul, no tots reaccionem de la mateixa forma, això significa que no tot el món percep les coses de la mateixa forma.
1 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Amb independència de la naturalesa física o biològica de certs processos psicològics, per entendre la totalitat del processament humà, cal agafar altres tipus d’idees i no centrarnos únicament en el cos humà.
 El “New look on perception” En els anys 40, Bruner va realitzar una sèrie d’experiments per demostrar com la persona estava influenciada per determinants socials com els valors, les necessitats, les actituds, la motivació, l’aprenentatge o el llenguatge.
New look on perception → Apareix una nova mirada en relació a la percepció, influenciada per la societat i l’experiència.
La percepció es veu com a camp de procés de negociació entre la nostra capacitat biològica de percebre i allò que seleccionem per percebre (no podem percebre-ho tot en tot moment, sinó que seleccionem allò que percebem segons la influència social): Capacitat biològica de percebre (selecció per ser percebut).
- - Incidències dels factors dinamogènics  Són els desitjos, les emocions, les necessitats...
 Si passem imatges a persones que tenen gana i les preguntem què han vist, recordaran molt més tot allò relacionat amb el menjar.
 Si, per altra banda, passem les imatges a persones que tenen molta calor, recordaran més les imatges relacionades amb el seu estat.
 Els estímuls subliminals poden ser percebuts si estan relacionats amb les necessitat d’aquesta persona en aquell moment.
 Altres factors que afecten són els cognitius i de defensa perceptiva.
o Si saps a priori el tipus de cosa que vas a veure, la veuràs un número més elevat de vegades.
o El menys important en la percepció és la naturalesa de l’estímul, el més important l’activitat de percepció de la persona.
Incidències dels factors culturals i socials  Exemple: Experiment de la moneda (Goodman i Brunner). Van escollir nens de 10 anys i van ser introduïts en una cabina. Mitjançant un projector, projectaven un feix de llum rodó. El cercle de llum podia fer-se més gran o més petit pels nens. L’investigador ensenyava un objecte en forma de cercle i el nen havia de regular el feix de llum per intentar que la seva mida fos igual que el del objecte ensenyat. Es van fer dos grups de nens: a uns els ensenyaven monedes i a altres trossos de cartró amb la mateixa mida que les monedes. S’intentava evidenciar que un objecte tenia valor social i d’altre no. Resultats: Els nens sobreestimaven en major mesura la mida de les monedes que dels cartrons, encara tenint els dos 2 La Dimensió Social de la Persona     Oliwia Ciurlej la mateixa mida → el valor dels diners feia que, físicament, es percebessin més grans les monedes.
És un exemple de com la percepció que no és física pot arribar a influir de forma tan significativa en la percepció d’una persona; la percepció canvia segons la importància de l’objecte per la persona.
Van realitzar un segon experiment relacionat amb monedes → Els grups es van dividir entre nens econòmicament acomodats i nens amb dificultats econòmiques. Es va realitzar el mateix experiment però ambdós grups treballaven amb monedes. Resultats: Els nens amb condicions més precàries sobreestimaven molt més la mida de les monedes.
Brunner va demostrar que la percepció pot variar segons el valor que li donem a allò que estem percebent, segons la persona i segons el seu entorn social. El procés de cognició és de dalt a baix (nosaltres percebem però, alhora, elaborem informació, afegim la nostra experiència i la influència del nostre entorn social i tot allò influeix en la nostra condició → no tots percebem de la mateixa manera).
Un altre experiment de Brunner i Goodman mostra la rivalitat ocular.
Consistia en mostrar dues coses a cada ull molt ràpidament: s’ensenyaven toros i beisbol, i en funció de la cultura es veu una cosa o una altra.
Van demostrar que percebem millor allò pel que estem preparats percebre. Si la informació és congruent amb allò ja coneixem ho percebem més ràpid. Si és incongruent, tardem més.
Experiment Bruner i Postman amb cartes de Pòquer: Si hi ha una categoria prèvia és molt probable que ignorem l’estímul real i l’adaptem a allò que ja coneguem (Ex. Cartes de Pòquer) → Informació congruent (cartes normals) i incongruent (piques vermelles, cors negres).
Presentaven als subjectes moltes cartes i calculaven el temps que tardaven en percebre l’error en les cartes o si el percebien correctament.
Resultats: Les persones percebien més ràpid les cartes que contenien informació congruent i no hi havia errors. Quan era incongruent, es tardava més en percebre-ho i hi havia molts errors.
La primera vegada que es mostrava la informació incongruent, es tardava més. A mesura que s’anaven introduint més incongruències, el temps de reacció va anar disminuint.
Bruner marca un punt d’inflexió en la psicologia social, que és el de la categorització personal → agrupar elements que s’assemblen i separarlos dels que no s’assemblen.
Hi ha determinades categories que per diverses raons socials són diferents a nosaltres.
3 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  - Ancoratge categòric: o Quan tenim poca informació sobre alguna cosa i l’apliquem sobre un objecte o el posem en una categoria, queda ancorat en aquesta categoria; per tant, és impossible o molt difícil treure’l d’aquesta categoria. Per fer-lo es necessita molt temps (exemple de les cartes de Pòquer, cada cop més lent), un processament extra.
o Necessitem molta informació sobre l’objecte que hem col·locat de forma incorrecta en algun lloc, per recategoritzar-lo en el lloc correcte.
o Un altre exemple seria quan coneixem a algú nou. En el cas que et caigui malament des del principi, serà molt difícil que et pugui arribar a caure bé.
 Sobreinclusió categòrica: o Consisteix en incloure més objectes dels deguts en una categoria.
o Es dóna sobretot en sistemes de categories que tenen bones o males valoracions.
o Per exemple, per un blanc molt racista tota persona blanca es valoritzarà de forma molt positiva. Per contrari, algú que sigui negre se’l valorarà de forma molt negativa.
 Perquè passa això encara no s’ha pogut determinar, el que sí sabem és que hi actuen processos socials complexos. En la dinàmica social, l’ús de categories és molt important.
 Els estímuls no és que estiguin allà i siguin percebuts per tots ni de la mateixa forma. Són captats per les persones, de forma singular per cadascú, on cadascú veu allò que realment vol veure.
Conclusions: És més difícil percebre allò pel que no estem preparats. El nostre entorn social i la nostra experiència ens fa percebre millor certes coses.
Bruner, en relació a la influència: El que això suggereix és que, una vegada que la societat ha modelat els interessos d’una persona i la ha entrenat per esperar el que sigui més probable en aquesta societat, s’ha guanyat un immers control, no solament sobre els seus processos mentals, sinó també sobre el mateix material amb el que el pensament opera les dades experimentades per la percepció.
 La percepció de les persones - Formació de impressions  Es forma automàticament quan coneixes a algú. Si en un principi et cau bé, et caurà bé per molt temps. Si, pel contrari, et cau malament, et costarà molt canviar d’opinió. Això passa en el nostre dia a dia.
4 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  - Això també influeix en el nostre comportament. Si sabem que la primera impressió és important, farà que intentem semblar més amigables per caure bé.
 La percepció de les persones depèn de l’entorn social, els valors, les actituds, l’aprenentatge etc. (igual que els objectes) i, a més, de la consideració de nosaltres mateixos. La autopercepció, a la vegada, també és social, i per considerar-nos individuals hem d’emprar la comparació amb els altres.
Gestió d’impressions  Solomon Asch → Psicòleg americà social del segle XX. Va treballar a Europa fins l’auge del nazisme, quan va haver de fugir a Amèrica.
 Volia trobar la raó de perquè alguns éssers humans es dediquen a exterminar a altres.
 Asch planteja que tot té varies característiques i que les podem veure com un tot.
 Va realitzar el següent experiment → Va descriure a un grup de persones una persona anònima amb característiques concretes: o Grup 1: Intel·ligent, hàbil, treballador, càlid, decidit, pràctic i caut.
o Grup 2: Intel·ligent, hàbil, treballador, fred, decidit, pràctic i caut.
Se’ls presentava una sèrie de sinònims i antònims perquè decidissin quins adjectius encaixaven més amb cada una de les persones descrites.
Resultats: A la persona descrita com a càlida li van atribuir, de forma mes freqüent, característiques positives. En canvi, a la persona freda, li van assignar coses negatives.
Conclusió: Basta amb un sol element per induir un canvi global de la impressió d’una persona. Una sola qualitat no és central ni independent, sinó que depèn del seu context. Hi ha una tendència a percebre una visió unitària de les persones a partir d’elements separats. Percebem com un tot a les persones.
 Cada informació que es proporciona sobre una persona, resulta diferent en funció del conjunt de la impressió que ja tenim de la persona en concret.
 La impressió que ens fem dels altres la fem a partir d’una informació central i que s’encaixa en un tot; de manera que si incorporem informació nova sobre aquesta persona, rarament serà una característica que ens faci canviar l’opinió sobre aquesta.
 No es té una resposta clara del perquè algunes característiques les posem en l’estructura central i altres no. El que sí se sap és que depenent del context, utilitzarem uns adjectius o altes com a estructura central.
 La primera impressió que tenim sobre algú és l’element que determinarà com el tractarem en un futur.
5 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  - - Posteriorment, Kelly va realitzar l’experiment d’Asch en viu amb els seus alumnes. Va presentar una persona dient que és una persona càlida (a un grup) i freda (a un altre grup). Kelly va preguntar què els hi semblava el professor als alumnes.
Resultats: El primer grup (que se’ls havia presentat el professor com una persona càlida) tenien una opinió més favorable cap al professor, hi havia més participació i un millor ambient → facilitat per manipular-nos.
La Gestalt  Les formes i els models organitzen la nostra percepció.
 La psicologia de la forma és una corrent del segle XX que ha influenciat molt la psicologia social.
 Alguns trets, tot i formar conjuntament un tot, poden ocupar una posició central. No obstant, no tots els trets poden ocupar el lloc en concret.
Aquests adjectius tampoc són constants o invariables: poden canviar la seva posició central en diferents situacions.
 Si algú té una impressió de persona interessada, se li atribueixen categories que solem posar juntes, s’afegeix informació que no tenim mitjançant categories que hem fet prèviament per tal de completar la forma, imatge.
 El tot és més que la suma de les parts.
 La figura s’imposa sobre el fons. → Fixem la nostra percepció en certs objectes en moments diferents (economia del pensament). Tot el que ressaltem com a figura està influenciat socialment o por l’experiència.
Resistències a les distorsions perceptives  Les distorsions perceptives és un fenomen que es dóna en les il·lusions, en els errors de percepció.
 Corrent transaccionista → Les principals investigacions les han convertit en una corrent.
 Lent Aniseicònica → Distorsiona els plans rectes en plans inclinats i al revés. Si ens posem les lents i veiem una cosa que no té una característica afectiva per nosaltres, la veurem lleument inclinada. Per altra banda, si té algun significat lleu o és una idea molt clara (com l’horitzó del mar), lluitarem contra la percepció dels nostres sentits i el continuarem veient de forma horitzontal fins i tot si la lent ens el mostra inclinat.
 L’afecte que tenim cap a algú o alguna cosa pot distorsionar la nostra percepció sobre ell/ella. Exemple: Si tenim molt afecte a una persona, ens serà molt difícil veure els seus defectes.
 La importància que a vegades tenen els processos diferencials en la nostra percepció és tan gran que la part més purament biològica d’ella pot quedar distorsionada.
6 La Dimensió Social de la Persona         Oliwia Ciurlej Les dimensions del context i les nostres formes d’avaluació influeixen en les nostres impressions.
Constantment tenim que regular les emocions en el nostre tracte amb els altres. És important identificar les emocions dels altres i també les nostres pròpies per poder establir relacions socials.
Va ser Darwin qui va començar a interessar-se per la expressió i la percepció de les emocions.
o Emocions bàsiques semblants entre les espècies animals (incloent l’ésser humà).
o Universalitat d’aquestes emocions bàsiques.
o Naturalesa i origen de les emocions secundàries (les que no són bàsiques).
o Emocions bàsiques → alegria, sorpresa, por, tristesa, ira i fàstic.
Antropomorfisme → Atribuir característiques humanes als animals. No és fàcil identificar o determinar les emocions dels animals.
Es necessiten anàlisis més fines per estudiar les emocions. Sobretot, per determinar si aquestes emocions bàsiques realment són universals.
Cada cultura inculca idees distintes sobre com s’han d’expressar i mostrar les emocions. Per poder entendre el procés cal analitzar la formació d’impressions, perquè cada cultura introdueix aspectes particulars sobre la forma en que s’han d’expressar les emocions. Per exemple: En els països llatins són molt oberts emocionalment.
La lectura emocional que tenim sobre altres persones només es pot produir de forma correcta si coneixem bé el context i la cultura del lloc on ens trobem. Quan més ens apropem a les emocions secundàries (vergonya aliena, sentit del ridícul...), més clarament estan regulades pels contexts socioculturals, canviaran més quan més s’allunyin de les nostres normes.
La lectura emocional també serveix per determinar la causa de la impressió que tenim sobre algú i excusar-la.
7 ...

Comprar Previsualizar