13. Paràlisis cerebral infantil i espina bífida. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 05/01/2015
Descargas 27

Vista previa del texto

Paralisis cerebral infantil i espina bífida.
1. Paràlisis cerebral.
 Seqüeles de lesions encefàliques no evolutives que tenen lloc en el període de maduració del sistema nerviós central i que s’expressen per trastorns clínics pronominalment motors. Força nivell intel·lectual.
1.1. Característiques bàsiques.
- Seqüela: persisteix al llarg de la vida.
No evolutiva: no progressivitat.
Aparició precoç: etapa de maduració del sistema nerviós central. Es va manifestant de forma progressiva.
Trastorn motor com element característic: espasticitat en el 80% de paràlisis cerebrals.
1.2. Definició de la paràlisis cerebral.
El terme paràlisis cerebral ens diu poca cosa i és de poca utilitat. Ens cal una llista seqüencial on fem referencia a:       TOPOGRAFIA (ex diplègia, tetraplègia...) TO MUSCULAR (ex espasticitat) NIVELL MENTAL (ex conservat...) TRASTORNS ASSOCIATS (ex amb crisi epilèptiques...) NIVELL FUNCIONAL (ex marxa lliure, sedestació..) ETIOLOGIA (ex prematuritat...) 1.3. Subgrups.
Tendència actual a parlar de síndrome, fent referencia al problema predominant.
    Oligofrènia: predomina el retard mental.
Paràlisis cerebral: predomini d’alteració motora i sensorial.
Epilèpsia: predomini de crisis convulsives.
Disfunció cerebral mínima: predomini de l’alteració en la conducta i l’aprenentatge amb altres símptomes absents. Són pacients que solen ser subestimats.
Amb molta freqüència es barregen aquests símptomes: és freqüent que l’OF (oligofrènia) presenti crisis convulsives alguna vegada, o que l’EP (epilèpsia) presenti algun RM (retard mental), alteració de la conducta o de l’aprenentatge.
El PC (paràlisis cerebral) és el que amb més freqüència presenta símptomes dels 4 grups.
De manera que els aspectes discapacitats en el PC no són només els trastorns motors (espasticitat, paràlisi…). També cal tenir en compte:     Factors socials de rebuig Trastorns perceptius, sensorials Trastorns intel·lectuals Trastorns afectius….
Incidència: ha augmentat les tècniques de reanimació, sobreviuen més recent nascuts amb problemes i també es tenen menys problemes. De manera que aquesta es manté mitjanament constant.
1.4. Etiologia.
DM materna—diabetis mielitus de la mara 2. Recent nascut d’alt risc. Paràlisis cerebral.
Concepte interesant, doncs aquí hi trobarem la majoriqa dels futurs PC aquests nens s’han de seguir d’aprop (supervisió desenvolupament psicomotor). Desaparició dels reflexes primitius, desenvolupament psíquic i motor.
2.1. Diagnòstic de PC: - Sospita creixent: no es desenvolupa correctament.
Diagnòstic clar en les primeres exploracions Sospita decreixent: comportament psicomotor progressivament semblant al normal.
2.2. RN (recent nascut) d’alt risc.
       Antecedents familiars de RM, malalties hereditàries, parts distòcics Patologia de l’embaràs (DM, toxèmies, cardiopaties, infeccions..) Edat, talla o pes de la mare extrems Mare fumadora o anèmica Malaltia hemolítica perinatal Prematuritat, hipermaduritat, RN baix pes, RN pes elevat RN amb test d’Apgar patològic (Test que mesura les reaccions vitals, es fa sempre), apnea, maniobres de reanimació , distres respiratori,.....
 RN 10 primers dia de vida amb alt o baix to muscular, cefalohematoma....
2.3. Desenvolupament psicomotor.
2.4. Reflexes primitius.
Reflexe de moro. Deixes el nen anar cap enradera i tira els dos braços cap a la línia mitja com abraçant.
Grasping palmar: rascar la palma de la mà (signe de lesió cerebral en adults) 3. Topografia. Paràlisis cerebrals.
3.1. Hemiplegia.
Més afectat de la extremitat superior a la majoria.
El nen utilitza menys la ma i te tendència a incloure el polze amb un augment del to muscular en flexió del colze i pronació.
En l’extremitat inferior el nen pataleja menys amb la cama afectada. Amb l’Aquil·les espàstic no recolza el taló en la bipedestació, manté el peu en equí i per tant hi ha un retard en la marxa.
3.2. Tetraplegia.
La de pitjor pronòstic. En aquesta trobarem més freqüentment contractures i deformitat articulars, un pitjor nivell mental, més freqüentment crisis epilèptiques i un major percentatge de no ambulants.
3.3.
Diplégia.
Descripció per Litte. Aquesta afecta principalment a les extremitats inferiors i provoca una marxa en triple flexió, flexió de maluc, genoll i turmell. Solen tenir major espasticitat que les anteriors i solen no tenir cap retard mental.
La etiologia més freqüent en aquest cas és la prematuritat.
4. Tipus motor. Paràlisis cerebral.
Motilitat primitiva.
4.1. Paràlisis espàstica.
És la forma més comú afectant a 70-80% dels pacients.
Caracteritzada per: un augment del to muscular, reflexes profunds, colnus, esclerosi i contractures.
En estar en creixement també afecta als músculs de l’esquena que es troba en creixement.
Per tant apareix en escoliosi. Mes probabilitat de deformacions articulars.
4.2. Paràlisis diatònica.
Segona forma més comú, afectant a un 10-20% dels pacients.
Dificultat en la coordinació motora resultant en moviments reflexes, descontrolats i abruptes. Atetosica: fluctuació del to, moviments involuntaris Parla també distónica.
4.3. Paràlisis atàxica.
Forma menys freqüent. Afecta al 5-10% dels pacients.
Afecta al balanç i a la coordinació. El to és insuficient per mantenir la postura estàtica. El nen constantment fa moviments de redreçament, manca de alineació…. De manera que te una alteració de la marxa i inestabilitat.
4.4. Altres formes.
- Tremolosa: és una forma rara de paràlisis cerebral.
Rígida: afecta al 5-10% dels pacients.
Flàccid: hipotònica.
Mixta: afecta el 15-40% de les paràlisi cerebrals. Aquesta forma incou espasticitat i moviments atetoides.
5. Nivell mental. Diagnòstic psicològic. Paràlisis cerebral.
La intel·ligència pot estar o no afectada i té una importància pronostica.
Aquest dèficit intel·lectual sol aparèixer en el 50% dels casos. En aquests, la personalitat es trobarà molt condicionada pel mitjà familiar durant els primers anys.
La exploració psicològica és difícil. La manipulació i el llenguatge estan alterats i sovint nomes podem observar per tal de valorar la comprensió.
Segons el coeficient d’intel·ligència classificarem el retard mental en: - Sever: menor de 50 Mig: entre 50 i 70 Lleu-normal: major de 70 6. Trastorns sensorials. Paràlisis cerebral.
Els trastorns sensorials són importants perquè condicionen negativament la percepció, i per tant la posterior elaboració de coneixements.
Trastorns auditius estan presents en un 10% (més freqüent que en els nens normals), els visuals en un 40%: trastorn de la mobilitat visual (estrabisme), miopia, alteracions campimétriques (visió en túnel).
7. Diagnòstic. Paràlisis cerebral.
Procediments - RMN cerebral EEG Test d’intel·ligència específic per nens Test visual específic per nens CT cerebral 8. Altres condicions associades. Paràlisis cerebral.
Apareix epilèpsia en el 33% dels casos predominant en hemiplegis i tetraplègics. Menys frequent en diplègis i queasi mai en atàxics i atetosics.
Apareix en les següents formes clíniques: - Convulsions febrils Síndrome de West greu (moltes crisis epilèptiques, crisis generalitzades) Epilèpsies focals 9. Alteracions neuroortopediques. Paràlisis cerebral.
Les de l’extremitat inferior solen ser molt greus. En un os que no esta madur l’espasticitat provoca deformitats.
Trobem en el maluc: coxa valga i luxacions d’aquest. El genoll es situa en flexe, el peu en equí var o valg; tot i que te major tendència a ser equí valg. I els raquis tendeixen a patir escoliosi, cifosi i hiperlordosi.
El fèmur adopta la forma de la radiografia i pot provocar luxacions.
Són operacions molt complicades.
10. Efectes. Paràlisis cerebral.
Afecta a: - Mobilitat i equilibri Postura i creixement. Molts cops la cama plègica és més curta que la no plegica. De tal manera que se li haurà de posar una alça. Sinó tindrà més problemes de raquis.
- Comunicació i llenguatge Control mort fi i coordinació Menjar beure i deglutir Cura personal: vestir-se, banyar-se...
Concentració i atenció: a causa de les deficiències sensorial.
11. Tractament. Paràlisis cerebral.
Fisioteràpia: elongar músculs, disminuir contractures.
Teràpia ocupacional: treball de les activitat de la vida diària.
Logopèdia: millorar el llenguatge i l’alimentació.
Ortopitica: rehabilitar la musculatura muscular en l’estrabisme.
Tractament farmacològic: control de ciris.
Infilitracions muculars: Toxina botulínica: s’aconsegueix evitar algunes operacions (el múscul es permet elongar, s’elimina part de l’estabilitat) Equipament adaptatiu Nutrició S’han d’intentar evitar les deformacions òssies i sobre tot les luxacions.
12. Espina bífida.
 Malformació congènita deguda a un defecte de tancament de l’arc ventral posterior: migració cap enfora de la medul·la i cobertes meníngies.
Etiologia: herència poligènica, influencia ambiental (nutrició, dabetis).
És la segona causa més comú de invalidesa en nens. Amb una aparició de 1/500 nascuts vius.
Espina bifida quísitca: - Meningocele: quist meningi ple de líquid cefaloraquidi. No associat a hidrocefàlia.
Mielomeningocele: el sac conté també teixit neural displàsic. Associat a hidrocefàlia.
12.1.
Diagnòstic prenatal.
 Alfa-fetoproteina en fluid amniòtic (16-18 setmanes)  Acetilcolinesterasa fluid amniòtic  Ecografia Fetal 12.2.
- - Clínica.
Paràlisi motora, dèficit sensorial Alteració funció genitourinària (incontinència, ITU, Hidronefrosi, Pielonefritis, Càlculs renals) o Bufetes neurógenes: mal buidament (incontinent o retenen) patiment dels ronyons.
Alteració funció intestinal Hidrocefàlia o Símptomes: Cefalea, irritabilitat, nàusees, vòmits o Signes Aguts: Cap gran, turgència de la fontanel·la anterior, venes prominents del cuir cabellut, letargia o Signes Crònics: Reducció del rendiment escolar, canvis de personalitat, disminució de les habilitats motores ...