2. L'explicació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Profesor J.T.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura sociologia general del grau de criminologia amb el professor Jordi Tena, de l'any 2016

Vista previa del texto

Sociologia General 1º Criminologia UAB TEMA 2: L’EXPLICACIÓ Poden les ciències socials donar explicacions? Hi ha dues postures: a) Pessimista: L’únic que poden fer els científics socials és intentar comprendre per què la gent actua d’una determinada manera, però no explicar-ho. Poden oferir: - “Interpretacions” o “narratives” (sociologia interpretativa) - Descripcions (etnografia) - Taxonomies o classificacions (“gran teoria”) b) Optimista: Poden donar explicacions: - Basades en lleis de cobertura - Probabilístiques - Mitjançant mecanismes socials - Funcionals - Estructurals - Etc.
Els científics socials diuen que si que es pot explicar tot, però hi ha desacord sobre el què és explicar un fenomen.
2.1: QUÈ ÉS EXPLICAR? Les ciències socials tenen molts objectius: descriure, definir, demostrar... però el més important (al qual estan sotmesos) és explicar.
L’explicació en ciència és causal.
- En ciències socials parlem d’explicació causal-intencional (les intencions són les causes de l’acció).
Explanans - explanandum - Idealment, les ciències socials expliquen esdeveniments a partir d’esdeveniments anteriors.
Molts cops “second best”: - Esdeveniment-estat de coses, estat de coses-esdeveniment, estat de coses-estat de coses (estudis longitudinals/transversals: anàlisi de variança) - No-esdeveniments o no-fets.
1 Sociologia General 1º Criminologia UAB L’estructura de l’explicació Mètode hipotètic-deductiu - Establir l’explanandum (preferiblement, no trivial...) - Formular una teoria (conjunt de proposicions causals interrelacionades) - Especificar una hipòtesi que apliqui la teoria al fenomen (l’explanandum s’ha de seguir de la hipòtesi).
- Reforçar la nostra hipòtesi identificant implicacions (verificables) que si que es donen (preferiblement fets nous) - Buscar hipòtesis alternatives.
- Refutar les hipòtesis alternatives identificant implicacions (verificables) que no es donen.
2.2: MODES D’EXPLICACIÓ EN CCSS 1. Explicació basada en lleis (Festinger) - Problemes:  És poc útil en CCSS  Caixes negres 2. Explicació estadística  Si la relació entre dues variables A i B es manté quan es controla per la resta de variables independents, A és la causa de B (Paul F. Lazarsfeld) - Problemes:  Espuritat  Caixa negra: Una relació estadística no explica res, és precisament aquesta relació el que necessita ser explicat.
- L’estadística és fonamental en ciència, però per si sola no ofereix explicacions: cal teoria.
2 Sociologia General 1º Criminologia UAB 2.3: EXPLICACIONS PER MECANISMES I INDIVIDUALISME METODOLOÒGIC Microfonamentació de l’explicació - Obrir la caixa negra (definir de forma precisa la cadena causal a través de la que l’explanans genera l’explanandum) - Fent referència als individus, les seves propietats i les seves relacions (individualisme metodològic).
Mecanisme  Patró causal freqüent - Concepció local de la causalitat (no global – lleis) - Tenen una major generalitat que la del fenomen a explicar (“traslladables”)  Permeten anar més enllà que les simples narratives però no són lleis.
 Caixa d’eines farcida de mecanismes típics - Explicació / predicció - Realisme: explicar un fenomen és identificar el mecanisme que el va generar realment, no identificar el mecanisme que el podria haver generat en un món imaginari.
Exemples de mecanismes Imitació racional Contextos d’incertesa, en els que hem de prendre una decisió i ens falta informació, llavors imitem els altres.
Exemple: Anem en cotxe per una autopista i, sense saber per què, veiem que la resta de conductors disminueixen la velocitat. Nosaltres, en aquest cas, tot i no saber què passa, també reduiríem la velocitat en cas de dubte.
La profecia que es compleix ella mateixa És una profecia, un rumor, que comença sent fals i, al final, acaba esdevenint cert.
Exemple: Posem el cas de que s’escampa un rumor que diu que un banc farà fallida en breus.
Molta gent el que faria seria córrer a retirar els diners del ban, i al cap de poc temps, el banc acabaria, efectivament, fent fallida.
3 Sociologia General 1º Criminologia UAB 2.4: L’EXPLICACIÓ FUNCIONAL Consisteix en explicar un fenomen a partir de les seves conseqüències positives.
L’explicació funcional en biologia Una característica o conducta d’un organisme (individual) existeix perquè és beneficiosa pel mateix (perquè maximitza localment la seva capacitat reproductiva) Teoria de l’evolució: - Petites mutacions aleatòries - Selecció: si la nova característica és beneficiosa per al primer organisme que la posseeix (augmenta la seva capacitat reproductiva) aquesta s’expandirà.
L’explicació funcional en ciències socials Programa funcional fort: qualsevol fenomen social s’explica per les seves conseqüències beneficioses.
- Teodicea positiva: vivim al millor dels mons possibles.
Programa funcional dèbil: (Merton) quan un fenomen social té conseqüències beneficioses (involuntàries i no reconegudes), aquest s’explica per aquestes conseqüències.
Què seria una explicació social vàlida en ciències socials? 1. Y és una conseqüència de X 2. Y és beneficiós per Z 3. Y no és intenció dels agents que realitzen Z 4. Y, o com a mínim 1, no és coneguda pels agents.
5. Y manté a X a través d’algun mecanisme de retroalimentació causal que passa a través de Z Però aquests casos són molt poc importants, i gairebé inexistents en ciències socials, i els funcionalistes mai demostren 5 (de fet, no els interessa demostrar-ho).
Exemple: un exemple d’explicació funcional seria l’exemple de les boles de billar: A B Si donem un cop a la bola A, donarà, al seu torn, un cop a la bola B que farà que B es mogui.
Per tant, si ens preguntem per què es mou la bola A una resposta òbvia seria perquè li hem donat un cop, però si volem fer una explicació funcional, direm que la bola A s’ha mogut perquè la bola B es mogués.
4 Sociologia General 1º Criminologia UAB I. Coser: Els conflictes dins i entre les estructures burocràtiques proporcionen els mitjans per evitar la ossificació i el ritualisme que amenacen a la pròpia organització.
- Trobar alguna conseqüència involuntària, no percebuda i “positiva” del fenomen “explicaria” el fenomen.
- Teleologia objectiva: hi ha intencions i accions que no són albergades per cap subjecte.
o Els fenòmens tindrien algun tipus de significat, de finalitat ocults.
o Tot passa per algun motiu, com si estigués dissenyat per una ment intel·ligent. No hi ha casualitats, atzar, conseqüències no esperades de l’acció, etc.
 Eterna cerca de significat (possiblement causada pel completat)  Incapacitat d’acceptar que “la vida és un conte narrat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no significa res” – Macbeth El raonament funcional més enllà dels funcionalistes Marx (El Capital Volum III) - Explicació per conseqüències: els “nous soldats de fortuna” tracten de convertir-se en capitalistes perquè això beneficia al capital.
- Teleologia objectiva: se li atribueixen intencions, interessos i estratègies a un “subjecte” que no pot tenir-les: el “capital” (que sembla que és quelcom diferent de les persones capitalistes) - Teodicees negatives: “vivim al pitjor dels mons possibles, al més horrible”.
Foucault (vigilar i castigar) observa que les presons sovint tenen una conseqüència inesperada i negativa.
- L’explicació per les conseqüències és més suggerida que afirmada amb claredat (preguntes retòriques, trampes argumentals: tot passa com si hi hagués hagut un dissenyador intel·ligent i malvat) Teleologia objectiva: accions i intencions sense subjecte Tot el que passa forma part d’algun gran projecte de dominació, no hi ha casualitats, atzar, conseqüències no esperades de l’acció...
L’explicació suggerida no passa de ser una fantasia per a la que no s’aporten proves.
5 ...

Tags: