5. Mesures de fenòmens epidemiològics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 5: MESURA DELS FENÒMENS EPIDEMIOLÒGICS 1. PER QUÈ MESURAR?  Per poder obtenir un estudi de la distribució d’una malaltia a la població.
 Per poder identificar els determinants d’una malaltia.
 Per poder comparar les freqüències de malaltia entre diferents poblacions o entre persones amb una exposició o característica dins d’una població determinada.
 Per poder formular i testat hipòtesis.
2. COM MESURAR?  Valor absolut  Valor relatiu 2.1 Valor absolut  Recompte dels casos amb una determinada característica.
 Més senzill.
 Útil en planificació i gestió.
Exemples: nombre de morts per accident de trànsit, nombre de pacients amb HTA, nombre de primeres visites, nombre de pacients diabètics inclosos en el programa educatiu...
Inconvenient  manca d’utilitat per sí sola per determinar la importància d’un problema de salut.
- Mida de població - Període de temps 2.2 Valors relatius  Proporció  Taxa  Raó  Proporció: quocient on el numerador està inclòs en el denominador (a/a+b).
o No té unitats o Valors: 0 a .
o Percentatge: proporció x 100.
 Raó: divisió d’una quantitat per una altra, mútuament excloents (a/b).
o Pot o no tenir unitats.
o Valors de 0 a infinit.
o Odds: raó de probabilitats complementàries. Quocient entre la probabilitat de que un esdeveniment succeeixi i la probabilitat de que no succeeixi (p/1-p).
 Taxa: és una raó on el temps és una part intrínseca del denominador (a/b · K) o És un canvi per unitat de temps.
o K: nombre d’unitat de temps o Unitats: 1/temps = temps -1 o Valors de 0 a infinit.
3. REQUISITS DE LA MESURA  Fiabilitat o precisió: grau en què una mesura proporciona resultats similars quan es porta a terme en més d’una ocasió en la mateixa mostra i en les mateixes condicions.
o  Error aleatori: degut a l’atzar.
Validesa o exactitud: grau en què una mesura mesura realment allò per a què està destinada.
o Error sistemàtic o biaix: quan la mesura de la variable és consistentment desigual entre els diferents grups.
3.1 Fiabilitat - Precisió.
- Capacitat d’obtenir els mateixos resultats si es repeteix la mesura en la mateixa mostra i en les mateixes condicions.
- Estabilitat dels resultats, poca variabilitat, poca dispersió.
- És una condició prèvia a la validesa.
- S’associa a l’error aleatori.
Exemple: un infermer mesura la TA a un pacient, obtenint xifres de TA similars en les diferents ocasions.
3.2 Validesa - Exactitud - Grau en què mesura allò que estem mesurant, prèvia definició del que es vol mesurar.
- Valor verdader.
Exemples: tensiòmetre ben calibrat (validesa interna/validesa externa).
 Validesa interna: el grau amb què les troballes de la investigació responen correctament a les preguntes i objectius específics plantejats en l’estudi.
 Validesa externa: el grau amb què les conclusions poden generalitzar-se a l’univers exterior a l’estudi.
Que una mesura sigui molt precisa no implica necessàriament que sigui vàlida.
Exemple: bàscula molt precisa però mal calibrada.
4. VARIABILITAT DE LA MESURA Fonts - Variabilitat en el temps dels fenòmens biològics - Variabilitat deguda a les tècniques o procediments de mesura - Variabilitat deguda a l’observador o Intraobservador o Interobservador Estratègies de reducció - Variabilitat en el temps dels fenòmens biològics: Repetir la mesura.
- Variabilitat deguda a les tècniques o procediments de mesura: Estandarditzar els procediments i seleccionar instruments poc variables.
- Variabilitat deguda a l’observador: Entrenament igual a tots els observadors.
Tipus d’errors: Biaix de selecció: Error sistemàtic determinat en el procés d’identificació i selecció de la població a estudiar. De manera que la probabilitat de que un individu s’inclogui en un estudi està lligada a algun dels factors que s’intenta estudiar.
- Mostra que no representa adequadament a la població d’estudi.
- Al formar els grups que es compararan.
- No respostes.
Biaix de selecció: Error degut a la mala qualitat de les mesures de les variables d’estudi o a que són sistemàticament desiguals entre els grups de pacients. Existeixen sempre que hi ha una mala classificació dels individus ja inclosos en l’estudi.
- Proves poc sensibles i/o específiques per mesurar les variables.
- Aplicació de criteris diagnòstics incorrectes o diferents en cada grup.
- Imprecisions o omissions en la recollida de dades.
...