2. Fongs (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 54
Subido por

Descripción

Resum (amb tot allò treballat a classe) de la unitat de fongs

Vista previa del texto

BOTÀNICA ☞ Breca U7 - ELS FONGS 1.RELACIÓ AMB LES PLANTES Són eucariotes heteròtrofs (per digestió externa) • No tenen connexió evolutiva amb les plantes • No tenen pigments fotosintètics (no fan la fotosíntesi) • Deriven de grups diferents d’unicel·lulars • En comú amb les plantes: creixement allargat i filamentós 2.CARACTERÍSTIQUES GENERALS Organismes eucariotes tal·lòfits (protòfits): • Sense clorofil·la i sense plasts • Filamentosos, immòbils • Terrestres (en general), algun d’aquàtic • Creixement filamentós de fins a 1km/dia • Paret cel·lular amb quitina • El seu polisacàrid de reserva és el glucogen • Per espores asexuals: endòspores o exòspores (conidis) • Reproducció sexual (isogàmia): els fongs perfectes i els fongs imperfectes (es creu que en tenen però no s’ha vist mai; la poden haver perduda o ser difícil d’observar) • Altres formes de sexualitat: intercanvi d’informació entre els cromosomes dels nuclis de les hifes dicariòtiques que originen nuclis nous, sense cap procés reproductiu (parasexualitat) Distingim quatre grups de fongs: • Zigomicets: 600 espècies de tal·lus sifonal.
• Ascomicets: 30.000 espècies de tal·lus septat i amb endòspores • Basidiomicets: 25.000 espècies de tal·lus septat i amb exòspores • Fongs liquenitzats: 20.000. Simbiosi entre ascomicets (99%) i cloròfits/cianòfits 4.1.ZIGOMICETS (Divisió Zygomycota) Són organismes sapròfits generalment haploides • Morfologia: 2.1.ALIMENTACIÓ DELS FONGS Fonts de matèria orgànica: • Simbiòtics: intercanvi amb un altre org. de benefici comú • Sapròfits: descomposició de matèria orgànica morta (llet) • Paràsits: de plantes, animals, humans… Els fongs digereixen externament els aliments: lisotròfia. Un cop digerit pels enzims, molt agressius, l’aliment s’absorbeix 2.2.ORGANITZACIÓ MORFOLÒGICA I CREIXEMENT Protòfits (llevats) i tal·lòfits filamentosos.
• Els filaments creixen de forma radial i apical, i formen estructures més laxes o bé més apretades • Filament = hifa, conjunt de totes les hifes = miceli • Es visualitza bé als erols, zones dels camps on hi ha fongs soterrats que prenen l’aliment a l’herba i eviten que creixi 2.3.FUNCIÓ DELS FONGS A LA BIOSFERA • Juntament amb els bacteris, són els grans descomponedors de matèria orgànica (els escombriaires de la terra) • El seu paper fonamental en el manteniment de la vida és transformar l’oxigen en diòxid de carboni 2.4.DIVERSITAT Hi ha prop de 100.000 espècies de fongs descobertes, però podria haver-n’hi fins a un milió, en total 3.ECOLOGIA Els fongs poden ser nocius, útils i poden tenir interès ecològic Nociu Útil Interès ecològic Conservació d’aliments Fermentacions industrials Fertilitat del sòl Destrucció de roba, fusta i combustible d’avió Producció d’antibiòtics Cicle de la matèria orgànica Malalties conreus Medicaments Malalties en humans Alimentació Simbiosi amb altres organismes (líquens, micorrizes*, etc…) *La micorriza és una simbiosi entre les hifes dels fongs i les arrels dels vegetals, sota terra: la planta aporta matèria orgànica al fong i les hifes del fong es comporten com a arrels de la planta 4.CLASSIFICACIÓ Classifiquem els fongs segons les seves hifes i reproducció: • Les hifes fúngiques poden ser sifonals (tub amb molts nuclis dispersos) o septades (tub amb septes, separacions entre cèls) • L’origen evolutiu de les septes és posterior al dels sifons • Les hifes poden ser monocariòtiques (uninucleades: n) o dicariòtiques (binucleades: n+n). Aquestes es formen a partir de la fusió de dues hifes monocariòtiques, i NO són diploides: els nuclis no es barregen • La reproducció pot ser per: • Multiplicació asexual: és la seva preferida • Vegetativa unicel·lular: llevats • Vegetativa pluricel·lularDistingim: propàguls • Dins dels esporangis hi ha endòspores asexuals • Els trobem formant floridures filamentoses sifonals • Reproducció: • Reproducció asexual per endòspores • La reproducció sexual (isogàmia) és un cicle monogenètic haploide: els gametangis es fusionen per donar lloc a un zigot, que es desprèn i originarà, al cap d’algunes divisions, el zigosporangi, d’on naixeran les espores que germinaran 4.1.1.IMPORTÀNCIA DELS ZIGOMICETS Gènere Mucor i Rhizopus: són micelis blancs, grisos o brus. La seva importància recau en: • Floridures del menjar: exigeixen conservants • Hemisíntesi: en biotecnologia: • Farmàcia: precursors d’esteroides • Cosmètica: precursors de perfums (producció patchouli) • Patògens: provoquen zigomicosis (Conidiobulus, Rhizopus i Rhizomucor) • Són oportunistes • Predilecció del fong per teixits vasculars (vasos sanguinis) • Simptomatologia: infecció de mucoses (nasal) i inflamació per creixement de les hifes, micosis en pacients debilitats en regions dèrmiques, gastrointestinals o de l’àrea rino-facialcranial (pot ser mortal en poc dies) i embòlia Els líquens no són matèria d’examen 4.2.ASCOMICETS (Divisió Ascomycota) CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Filamentosos (alguns unicel·lulars) • Hifes septades; septes perforades • Endòspores sexuals meiòtiques: ascs amb ascòspores (meiòspores) • Exòspores asexuals mitòtiques: conidis amb conidiòspores (mitòspores) • Distingim llevats, fongs imperfectes i ascomicets superiors 4.2.1.LLEVATS (Classe Endomycetae) Ascomicets unicel·lulars i primitius • Hàbitats aquàtics i terrestres rics en matèria orgànica • Reproducció: • R. Sexual en condicions desfavorables • R. Asexual per bipartició o gemmació: haploide (normal) o diploide (zigot amb bucle de cicle → asc amb 4 ascòspores, especial) • Mai forma ascocarps (bolets) • Prop de 350 espècies • Agents patògens 4.2.1.2.IMPORTÀNCIA DELS LLEVATS • Fermentacions industrials (Saccharomyces cerevisiae): seleccions de soques, identificació per DNA i biotecnologia Glucosa → CO2 + etanol Vi (font d’etanol i llevat, en la pela dels grans de raïm), pa (font de CO2) i cervesa (font d’etanol) • Agents patògens: • Pitiriasi versicolor (Malassezia furfur) • Simptomatologia: infecció superficial, lesions descamatives, taques i despigmentacions, picors • Tractament (tòpic): antifúngics axòlics (clotrimazol, miconazol i ciclopiroxolamina) • Candidiasi (Candida albicans) • Aquest llevat pot produir pseudohifes i blastoconidis • Simptomatologia: al·lèrgia, afectacions de la mucosa bucal, mucocutànies, cutànies i sistèmiques i i vaginitis • Tractament: nistatina i amfotericina B 4.2.2.FONGS IMPERFECTES (Classe Deuteromycetes) 4.2.2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS Formen floridures verdes, blaves, blanques o grogues • Similars als ascomicets • Reproducció: • Reproducció asexual per conidis (conidiòfor o tub + conidi): multiplicació per espores Conidis de Penicillium i Aspergillus, respectivament • Alimentació: per biotecnologia • Àcid cítric, per cultiu en medi àcid (Aspergillus niger) • Fermentacions arròs: sake, al Japó (A. oryzae) • Enriquiment de pinsos per fermentacions (A. oryzae) • Intoxicacions alimentàries: aflatoxines (Aspergillus) • Intoxicacions hepatotòxiques i carcinògenes (relacionat amb el càncer) per contaminació d’aliments emmagatzemats en pols (A. flavus i A. parasiticus) • Segons la FAO, més de la quarta part de la producció d’agricultura està contaminada per micotoxines • Sanitat: immunodepressors (Tolypocladium inflatum) • Produeix ciclosporines, una molècula cíclica exclusiva dels fongs i immunodepressora. Té molts efectes secundaris • S’usa en trasplantaments i viu de manera natural al sòl • Agents patògens: • Aspergil·losi • En immunodeficients i tractats amb quimioteràpia • Simptomatologia: infec. oportunistes i micosis secundàries • Ambients hospitalaris • Fases al·lèrgica i toxicosi • Al·lèrgies fúngiques (Alternaria sp.) • Espores freqüents en el pols de les cases • Els conidis són septats pluricel·lulars • Tinyes, peus d’atleta i altres dermatomicosis (Tinea, Trichophyton, Microsporum) • Fongs queratinolítics (penetren la pell) • Simptomatologia: micosis a la pell, ungles i pèl • Tractament: griseofulvina, amfotericina B i agents queratolítics (reinfeccions) 4.2.3.ASCOMICETS SUPERIORS 4.2.3.1.REPRODUCCIÓ • Reproducció asexual normal: 8 ascòspores (asc) formant el cos fructífer o ascocarp (fruit). Per tant, fan bolet. Distingim tres tipus d’ascocarps segons la disposició dels ascs: • Apoteci: forma de cassola. Disseminació normal (vent, aigua, insectes…) • Periteci: forma de matrau. Sistema d’impulsió d’espores: volcà • Clistoteci: forma d’esfera tancada • Reproducció sexual: • Plasmogàmia: forma hifes dicariòtiques • Cariogàmia: fusió de nuclis • Fase sexual desconeguda • Parasexualitat • Diversitat d’unes 25.000 espècies El grup recull fongs amb reproducció sexual desconeguda. Quan aquesta es descobreix en alguna espècie, es traspassa de grup 4.2.2.2.IMPORTÀNCIA DELS FONGS IMPERFECTES Penicilium: • Alimentació: producció dels formatges blaus camembert (P.
camemberti) i roquefort (P. roqueforti) • Productors d’antibiòtics: inhibició del creixement d’altres organismes • Edat Mitjana: parets d’esglésies • Alexander Fleming la descobreix (1928) quan una soca de P.
notatum inhibeix el creixement de colònies d’Staphyllococcus • 10 anys més tard es purifica la penicil·lina i la griseofulvina (actulament les obtenim per biotecnologia) Aspergillus: La majoria d’ascomicets es reprodueixen per conidis abans de fer-ho de forma sexual.
• Es formen hifes diacriòtiques (van a la zona fèrtil, concentrada en una part del bolet, l’himeni) i monocariòtiques • En l’himeni unes hifes formaran ascs (fèrtils) i d’altres només acompanyen l’estructura (estèrils) 4.2.3.1.INTERÈS • Alimentari: hi ha dues llistes on es recullen els bolets que es poden vendre, una altra amb les indicacions per ingerir-los i una darrera que indica els bolets la venda dels quals està prohibida • Cassoleta (Aleuria/Peziza aurantia): comestible, fins i tot cru. Ascs en apoteci • Orella de gat (Helvella crispa): moderadament tòxic, necessita certa preparació per a no ser dolent per a la salut. Ascs en periteci • Múrgola (Morchella sculenta): comestible excel·lent, amb colmenillas • Tòfona (Tuber melanosporum): comestible, preu elevat (tòfona blanca i negra), regulada per la Generalitat de Catalunya. Ascs en clistoteci.
• Disseminació per animals, que les oloren i dispersen les espores de forma activa • Sanitari: Banya del sègol (Claviceps purpurea): • Ascs en periteci. Quan està parasitada per esclerocis (hifes del fong + teixits ovari) de Claviceps puruprea els creix una banya negrosa • Reproducció: quan els esclerocis cauen al terra, germinen, és a dir, creix el miceli, d’ells els ascocarps i aquests produeixen les ascòspores, que infestaran el sègol.
• Els conidis-insectes poden causar una reinfestació • Condicions de fred i humitat • Causa ergotisme per la ingesta de pa de sègol contaminat • El pa contaminat conté KJHG (precursors LSD) i JHGJK • Simptomatologia: dolors musculars, gangrena, convulsions, al·lucionacions i vasoconstricció • En un principi era quelcom tòxic, ara s’aprofita per a sintetitzar alguns fàrmacs • Obtenció per producció d’alcaloides al camp, gràcies a tècniques biotecnològiques (es milloren les soques provocant-hi mutacions). Cal tenir precaucions de no contaminar altres camps ni intoxicar el bestiar 4.3.BASIDOMICETS (Divisió Basidiomycota) 4.3.1.CARACTERÍSTIQUES • Fongs més evolucionats • Hifes septades, miceli dicariòtic • Exòspores sexuals meiòtiques: basidi amb 4 basidiòspores • Hi trobem la majoria dels bolets comestibles i tòxics • Fitopatògens • Micorrizes: repoblacions (ús en repoblacions forestals) 4.3.2.REPRODUCCIÓ En el basidiocarp (cos fructífer o bolet) les hifes es concentren (plasmogàmia + cariogàmia).
• Tenen una fase dicariòtica 4.3.3.ESTRUCTURA DEL BASIODIOCARP En la fase juvenil dels bolets que creixen en forma d’ou, aquest està embolicat per un vel (vel general). Quan és fèrtil, el bolet desenvolupa el vel parcial. En créixer, el vel es trenca, i això provoca l’aparició de les esquames, de l’anell i de la volva • Pili (barret): ou (angiocàrpic) i esquames • Estípit (peu): volva (contacte amb terra) i anell. Serveix per aconseguir una millor disseminació de les espores (làmines d’aire regulars, no com a ras de terra) • Miceli subterrani Hi ha diferents tipus d’himenis (part fèrtil del bolet, sota el pili): • Himeni llis: peu de rata (Ramaria rugosa) • Himeni rugós: rossinyol (Cantharellus cibarius), trompetes (Cantharellus cornucopiodies), cama-groc (Cantharellus lutescens) • Himeni en porus: cep (Boletus edulis), mataparents (Boletus satanas), sureny (Boletus aureus) • Himeni en pues: llèmena o llengua de bou (Hydnum repandum) • Himeni en làmines: xampinyó (Agaricus bisporus, de 2 espores i de cultiu), camperol (Agaricus campestris, de 4 espores), pinetell (Lactarius deliciosus), rovelló (Lactarius sanguifluus), lleterola (Lactarius chrysorreus), llenega negra (Hygrophorus latitabundus), apagallums (Macrolepiota procera) • El rovelló és més vermell que el pinetell (boscos de pins), i la lleterola (boscos d’alzina) treu suc al punxar-lo Quan els fongs moren, les seves hifes són reutilitzades per altres fongs com a aliment 4.3.4.AMANITES • Algunes són comestibles, però la majoria són tòxiques • Viuen sobre humus • Basidiocarp carnós amb peu separable. Té volva, anell i escames freqüents (signes de toxicitat probable) • Aspecte d’ou en estadis joves • 25 espècies a Catalunya 4.3.4.1.AMANITES COMESTIBLE En boscos tèrmics d’alzines i suredes a baixa altitud (sòls silícics) • De la primavera fins a la tardor • Ou de reig (Amanita caesarea) • Estructura: barret rovell d’ou viu, presència de làmines, peu i anell groc i volva blanca • Poc comú, però localment abundant • Molt apreciat. Es pot consumir cru 4.3.4.2.AMANITES MORTALS Sota avellaners, alzinars i rouredes en llocs plans. Al Pirineu sota coníferes, color més blanc • Farinera borda (Amanita phalloides): • Estructura: barret molt variable (groc-verd, groc-oliva) en forma d’ou blanc, peu i làmines blanques, anell que desapareix al envellir, volva en forma de sac i membranosa • Toxines polipeptídiques termoestables • Fal·lotoxines: fal·loïdina • Efecte ràpid (8-12h) • Afeccions gastrointestinals intenses • Actua sobre el fetge • Provoca hemorràgies intestinals • Amotoxines: amanitina • Acció lenta (1-2 dies) • Fase hepàtica mortal • Actua sobre el nucli de les cèls hepàtiques i del ronyó • Provoca una forta hipoglucèmia • Síndrome fal·loidínica: • Simptomatologia (10h): dolors abdominals, vòmits, diarrees, suor freda, trastorns nerviosos i estat de postració • Simptomatologia (40h): el pols es fa imperceptible i es produeix la paràlisi i la mort • Tractament: estimular el cor i aplicar sèrum antifal·loidínic 4.3.4.3.AMANITES TÒXIQUES Hàbitat en llocs freds, sota coníferes i fagedes. Rarament sota pi blanc i pi bord • Reig bord (Amanita muscaria): • Estructura: barret vermell cirera amb esquames blanques, làmines i peu de color blanc-cremós i volva estriada amb 2/3 anells concèntrics • Toxina: muscarina (tòxica i al·lucinògena). No és mortal • Polipèptid amb un nucli indòlic • Toxines solubles a l’aigua • Toxicitat localitzada per tot el bolet • Provoca la síndrome muscarínica • Actua a les 2-3h de la ingesta • Simptomatologia: Trastorns digestius (vòmits i diarrees), neurològics (sensació de borratxera), al·lucinacions (visuals), vòmit i propietats al·lucinògenes • Muscimol: propietats insecticides • Reig bru o pixacà (Amanita pantherina): • Espècie de tardor, viu sota tota mena de boscos • Estructura: barret bru fosc, escames blanques, làmines i peu blancs i volva estriada i fràgil • Tòxica, però no mortal • Simptomatologia (1-4h): sensació de borratxera, deliris (alegres i furiosos) i vòmits i diarrea • Farinera pudenta (Amanita virosa) • Espècie rara de tardor de boscos de coníferes i de muntanya alta • Olor desagradable • Amanita verna: • És rara, es troba a les primaveres plujoses • Volva i anell molt fràgils 4.3.4.4.ALTRES BOLETS AL·LUCINÒGENS • Bolets al·lucinògens-tòxics: Inocybe, Psilocybe cyanescens • D’himenis en làmines: P. cubensis (Amèrica), P. cyanensis (Amèrica), P. semilancelata (Amèrica i Europa central) i Psilocybe mexicana • Són coprofits, petits • Importància en la cultura asteca • Al·lucinògens (psicodèlia): psilocina, psilocibina (LSD) 4.3.5.BASIDIOMICETS MEDICINALS Pocs, d’ús poc contrastat • Ganoderma lucidum: bolet de pipia, reishi, lingzhi • Consistència llenyosa, himeni en porus, color canyella • Peu central o lateral, excèntric (3-10cm), barret brillant, corni, carabassa o marró, bd concèntriques • Matèria orgànica en descomposició (fusta, forestal planifolis) • Precaució: en medicina xinesa és molt apreciat, a l’occident se’l considera panacea (poc verificat), per les seves propietats antioxidants, hepatoprotectores, de producció de limfòcits i antitumoral (coadjuvant de quimioteràpia i radioteràpia) • Cultiu a Àsia ...

Tags:
Comprar Previsualizar