BLOC 1: mètodes i dissenys (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura mètodes de Dissenys i Tècniques d`Investigació
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 12/03/2015
Descargas 21
Subido por

Descripción

Resum del Bloc A del libre, 'Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto'.

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ ALS DISSENYS EXPERIMENTALS, QUASIEXPERIMENTALS I EX POST FACTO BLOC 1: MÈTODES I DISSENYS 1.1. PRÀCTICA BASADA EN L’EVIDÈNCIA EN PSICOLOGIA (PBE) Els antecedents de la PBE es la MBE, ús conscient, explícit i assenyat de les millors proves disponibles en la presa de decisions sobre l’atenció integral de cada pacient.
La PBE es la integració de la millor investigació disponible amb l’expertesa clínica en el context de les característiques, la cultura i les preferències dels pacients. El propòsit de la PBE en la psicologia es promoure una practica psicologia eficaç i contribuir a la millora de la salut pública aplicant els principis d’avaluació i intervenció psicològica amb una fase empírica. Cal posar èmfasi en que el professional decideixi fer una acció realitzada amb criteris científics, basats en elements observables, fiables i vàlids Resum:    Cal la millor recerca disponible sobre el problema Tenir en compte els valors, característiques i circumstancies del pacient.
Expertesa del personal clínic.
Procés: Perfil del participant P 1. Problema psicològic  formular la pregunta de la manera més adequada possible a partir del Intervencions a qüestionar I problema que se’ns presenta. (PICOS) Comparacions amb altres C 2. Recerca documentació sobre el problema 3. Avaluació de la qualitat de la recerca (en cas de Resultats a avaluar O ser de qualitat, tornem al pas 2) Disseny (study disseny) S 4. Síntesi de l’evidència a partir de la recerca.
5. Aplicar resultats, aplicar les conclusions de la recerca, considerant els riscos i beneficis i els valors del pacient.
6. Avaluar i valorar l’eficàcia Resum: el procés comença examinant les necessitats del pacient, passa per la recerca d’evidència i conclou avaluant en quin grau la pràctica realitzada ha cobert les necessitats inicials.
1.2. MÈTODE CIENTÍFIC: ESTRATÈGIES DE SISTEMATIZACIÓ ESTRETÈGIA DEDUCTIVA: parteix d’un cos teòric per deduir conseqüències susceptibles a ser contrastades de manera empírica.
ESTRATÈGIA INDUCTIVA: parteix d’un conjunt d’observacions, dades empíriques, a través d’un procés de generalització, arribar a establir una llei que s’integra en un cos teòric.
Sovint es parteix d’un procés deductiu per elaborar hipòtesis contrastables i, es comprova per un procés d’inducció si les dades s’ajusten al cos teòric  ESTRATÈGIA HIPOTETICODEDUCTIVA.
1.3. EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA El mètode científic és un procés seqüencial i iteratiu, 4 nivells.
NIVELL TEORICOCONCEPTUAL: s’inicia a partir d’un marc teòric, s’integren les conclusions extretes a partir dels resultats de la investigació. És un procés circular, que pot ocasionar problemes i, per tant, un nou inici del marc teòric, coneixement acumulatiu. Al trobar el marc teòric general es dóna la hipòtesi operacional, que, indica de manera explícita com es mesuraran les variables objecte d’estudi i quins criteris s’establiran.
NIVELL METODOLÓGIC: cal dissenyar un pla d’investigació per tal de contrastar aquesta hipòtesi.
NIVELL ANALÍTIC: un cop obtingudes les dades i elaborades, cal analitzar-les aplicant els models estadístics més adequats per tal de comprovar la hipòtesi.
NIVELL EXPOSITIU: s’exposa a través de l’informe científic, que té com a objectiu, facilitar la comunicació entre científics i aportar nova informació que, un cop incorporada al marc teòric, pot ser generadora de nous problemes que donin lloc a una altra iteració en el procés de recerca.
1.4. L’ORIENTACIÓ QUANTITATIVA I LA QUALITATIVA Els elements que caracteritzen la recerca qualitativa es basa en processos de recerca oberts, modificats a mesura que avança la investigació, iteratius i interactius, generalment s’utilitza la estratègia inductiva. L’orientació qualitativa parteix de que existeix una realitat múltiple, que prové de la interpretació dels participants i els investigadors, l’objectiu principal dels investigadors es comprendre els significats.
Aquest tipus de recerca té unes característiques que l’allunyen l’artificialitat de l’objectivitat:      Acceptar la subjectivitat com a eina de comprensió.
Reflexivitat.
Validesa ecològica.
Recerca focalitzada en casos individuals, amb estudi de caire holístic.
Interacció del investigador amb el participant.
ORIENTACIÓ QUANTITATIVA Cerca l’objectivitat, sense negar la intersubjectivitat.
Entorns estructurals Nomotètic Disseny a priori Es provoca la producció d’informació Recollida d’informació amb instruments ORIENTACIÓ QUALITATIVA L’objectivitat no es una meta.
Entorns naturals Idiogràfic Disseny emergent no establert La informació es provoca de manera natural L’investigador obté la informació estandarditzats i validats Vocació confirmatòria Anàlisi estadística Vocació exploratòria Anàlisi conceptual dels resultats 1.5. MÈTODES MIXTOS L a complementarietat entre l’orientació quantitativa i la qualitativa, mètodes mixtos.
L’ús de les dues tècniques de manera paral·lela, dóna que, la qualitativa dóna a la quantitativa beneficis com, optimitzar el procés d’obtenció d’informació, delimitar les característiques de la mostra, enriquir la informació obtinguda, o contribuir a l’establiment del nivells de variables independents.
1.6. TEORIES, HIPÒTESIS, CONSTRUCTES I VARIABLES TEORIA: conjunt d’hipòtesis contrastades i relacionades que poden donar explicació coherent a fenòmens.
HIPÒTESIS: solució temptativa a un problema.
Per tal de que la hipòtesi sigui operativa, cal establi con es mesuraran les variables i el criteri que s’establirà per definir-les, operativitzar les variables d’estudi.
CONSTRUCTE: és una variable no observable de manera directa, cal emprar un indicador que permeti mesurar-lo.
VARIABLE: atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats.
CRITERI O ESCALA DE MESURA VARIABLES CATEGÒRIQUES NOMINAL ORDINAL: nivell socioeconòmic POLITÒMICA: aficions BINARIA: gènere Podem diferenciar variables si formen part: VARIABLES QUANTITATIVES DISCRETA: fills CONTÍNUA: edat   CONTEXT: fan referència a factors tant del medi com del mateix subjecte que, malgrat no ser objecte d’estudi, poden tenir alguna incidència sobre allò que es vol estudiar. Variables estranyes, poden ser confusionistes o no confusionistes.
NUCLI: són objecte d’estudi.
Hi ha dos tipus de nucli: Simètric: les variables no tenen un poder diferenciat, relació bidireccional.
Asimètric: variables independents que causen les variacions a les variables dependents, relació unidireccional.
Les VI poden ser manipulades o no manipulades.
CRITERI DE DISSENY VARIABLE DE NUCLI NUCLI RELACIONAL SIMÈTRIC VARIABLE DE CONTEXT NUCLI RELACIONAL ASIMÈTRIC VARIABLES INDEPENDENTS VARIABLES DEPENDENTS MANIPULADES VARIABLES ESTRANYES VARIABLES CONFUSIONISTES VARIABLES NO COFUSIONISTES NO MANIPULADES 1.7. L’ASSOCIACIÓ ENTRE VARIABLES I LES RELACIONS CAUSALS. CRITERIS DE CAUSALITAT Per concloure que hi ha una relació causal cal establir tres criteris:    ASSOCIACIÓ: les dades obtingudes han d’indicar que hi ha una relació entre VI i VD, a mesura que canvien els valors d’una variable ho fan la del l’altre.
TEMPORALITAT: la VI que s’estableix com a causa s’ha de donar abans de la VD.
ABSÈNCIA D’ESPURIETAT: sols pot ser la VI la causant dels canvis de la VD.
Quan existeix una variable estranya (VZ) que influeix en la VD, covaria, esta relacionada amb la VI, i no es una variable mediadora entre VI i VD, es converteix en una variable confusionista que provoca que la relació entre VI i VD sigui espúria. Amb aquestes relacions calen tècniques de control que han de trencar la relació entre VI i VZ.
Les variables mediadores i les moderadores són terceres variables, són objecte d’estudi. Tenen efecte entre VI i VD. Ambdues no tenen un valor absolut, també hi pot haver una interacció entra la VI i la VD i la VI i la VM/Vm.
Una variable mediadora, (VM) es troba enmig de la cadena causal. Relació unidireccional VIVMVD. La relació entre VI i VD està mediada per la VM.
Una variable moderadora (Vm), es aquella que altera la direcció o la intensitat de la relació entre VI i VD.
1.8. INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE VALIDESA La validesa d’una investigació és el grau de correspondència entre el que es pretén estudiar i el que en realitat s’estudia.
VALIDESA INTERNA: grau amb què es pot afirmar que la VI és la causa de les variacions observades de la VD, és l’objectiu principal en els dissenys experimentals, quasiexperimentals o ex post facto, ja que, el seu objectiu és estudiar les relacions causals.
TÈCNIQUES DE CONTROL: les variables confusionistes no estan controlades, afecten a la VD i covarien amb la VI creant una relació d’espúria entre VI i VD. Les tècniques de control, com aleatorització i igualació, ens ajuden a mantenir la validesa interna.
VALIDESA EXTERNA: grau en què una investigació és generalitzable a altres individus, situacions i moments, realisme, és l’objectiu principal dels dissenys observacionals.
La FIABILITAT té a veure amb la precisió amb què estudiem algun fenomen.
1.9. MÈTODES, DISSENYS I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA Els estudis quasiexperimentals en comparació amb els experimentals tenen més v. externa, són més propers a la realitat, però tenen menys validesa interna a causa de l’absència d’aleatorització.
El mètode selectiu engloba els dissenys d’enquesta i els ex post facto, proposa obtenir informació quantitativa per la resolució de problemes de diferent naturalesa.
S’exerceix un control indirecte sobre les respostes objecte d’estudi, selecció, estandardització i control estadístic.
Els dissenys ex post facto no tenen la possibilitat de que l’investigador administri els nivells de la VI, els subjectes ja presenten determinats valors. La manca de manipulació lo resta v.interna i li suma v. externa.
L’objectiu principal dels disseny d’enquesta és la interrogació sobre un conjunt d’aspectes amb l’objectiu de descriure les variables i les relacions que tenen entre elles. El qüestionari i l’entrevista són els instruments.
Els dissenys observacionals són el registre sistemàtic i la quantificació del comportament. Cal cautela a les conclusions però té una gran validesa externa.
1.10.
MOSTRATGE Les mostres són subconjunts de la població amb les mateixes característiques. De la població diana les mostres que s’obtenen són de la població accessible.
MARC MOSTRAL, llista de les unitats de mostratge pertanyents a la població.
UNITAT DE MOSTRATGE, entitat que pot ser seleccionada per formar part de la mostra.
UNITAT D’ANÀLISI O ELEMENT, entitat sobre la qual es recull la informació.
Les mostres representatives s’obtenen a través de les tècniques de mostratge, si el marc esta ben definit la millor opció són els mostratges aleatoris o probabilístics.
1.11.
GUIES DE LECTURA CRÍTICA Les GUIES DE PUBLICACIÓ són directius adreçats als autors sobre el que han d’informar respecte els mètodes emprats i els resultats trobats en una recerca per tal que l’informe d’investigació sigui transparent, exhaustiu i sense biaix.
Les EINES DE VALORACIÓ DE LA QUALITAT METODOLOGIA se centren en avaluar aspectes considerats clau per poder valorar la validesa i la fiabilitat dels estudis.
...