Tema 2: L'espècie (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie 1. L’espècie És un concepte important en general que ha sigut àmpliament debatut. L’espècie és la categoria més bàsica de la classificació en biologia. Històricament hi ha hagut una gran dificultat a l’hora de definir aquest concepte, hi ha nombrosos conceptes d’espècie (múltiples maneres de veure-ho i de definir-les). Ha estat difícil trobar un concepte únic i universal d’espècie que pugui definir i identificar totes les espècies.
La controvèrsia és teòrica, no pràctica. En la “majoria” de casos no hi ha problemes pràctics per definir les espècies gràcies als avenços moleculars que han permet establir relacions filogenètiques més clares. Som capaços de diferenciar-los i en la pràctica les podem identificar per caràcters fenotípics. A nivell pràctic les espècies s’identifiquen a nivell extern per caràcters morfològics.
Les espècies són unitats reals a la natura? Poden les espècies ser definides objectivament? 1.1. Conceptes d’espècie El concepte més clàssic és el concepte tipològic d’espècie (morfològic). En Linné al segle XVIII descriu una metodologia al seu llibre per classificar els organismes. Ell era fixista, deia que els animals eren entitats fixes creades per obres de Déu. El concepte tipològic per tant, es basa exclusivament en l’aparença externa. És una concepció fins i tot platònica, considera que hi ha un tipus d’espècie i la resta que veiem són altres variacions del mateix.
 Estudi dels éssers vius implica una necessitat de delimitar, classificar  Observació: grups d’animals més semblants a altres.
 S. XVIII concepte purament pràctic  Unitat bàsica de classificació i d’estudi Conjunt d’individus que comparteixen unes característiques comunes (bàsicament d’aparença externa) que els diferencien d’altres grups d’individus.
Idea de tipus (holotip i paratip). Holotip mesures, colors…d’un mascle i una femella d’un animal, la resta d’individus serien variacions d’aquest holotip. Paratip  individus d’una mateixa espècie que formen part de l’holotip, però no ho són pròpiament, ajuden a descriure les característiques.
Cap als anys 60-70 del s.XX va haver-hi un nou intent de classificació dels animals segons l’aspecte extern. És el concepte fenètic d’espècie (morfològic) intenta buscar el màxim nombre de caràcters possibles per identificar les espècies, es calculen 1 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie a nivell estadístic uns índex de similituds i es construeixen una mena d’arbres que s’anomenen arbres fenals i es calculen les distàncies de semblança. Conjunt d’individus allunyats per no més de “X” unitats de distància fenètica.
Avantatges del concepte tipològic i fenètic, és una forma pràctica de diferenciació d’espècies, és directe i es fa mitjançant la observació.
Desavantatge: difícil diferenciació i categorització (variació contínua), com és el cas de les espècies bessones, críptiques o sinmòrfiques. Potser no coneixem els caràcters que fan que les espècies difereixin. Un exemple d’au és el raspinell comú i el raspinell pirinenc (caràcters com per exemple les ungles), o en el cas dels mosquits, les taques a les ales fan que es puguin distingir les espècies. Espècies que clàssicament es consideren una única espècie, quan es mira a nivell molecular, en realitat sembla que hi havia més espècies diferents.
Quan en el cas dels mosquits s’ha mirat detingudament, s’ha vist que el patró d’ales no és el mateix. Mosquits no idèntics però la nostra capacitat de diferenciar-los és molt petita. Un altre exemple són els insectes socials, com per exemple les castes, pheidole barbata, les castes són individus que formen part d’una colònia que es diferencien per les funciones que realitzen i algun aspecte morfolòfic. Un altre exemple és el mimetisme, com en el cas de les papallones (Limenitis archippus que imita a la papallona monarca danaus plexippus, que sap malament i són verinoses per tal de que no se la mengin). El mimetisme muleria, els dos són verinosos heliconius erato i Heliconius melpomene: Formigues que semblen aranyes, els insectes pertanyen al subtipus dels hexàpodes, les aranyes mimetitzen les formigues perquè això els dóna part de protecció.
2 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Espècie copia el color de l’altre però no és perillós és una coloració de tipus vatesià Concepte biològic d’espècie considera les espècies com a conjunt de població que es creuen o potencialment poden fer-ho, que estan aïllades a nivell reproductiu d’altres grups (Mayr, 1942).
Conjunt de poblacions que s’entrecreuen amb particularitats genètiques i que estan aïllades a nivell reproductiu d’altres poblacions. L’aïllament reproductiu permet a les espècies evolucionar independentment.
Com a avantatges és més realista, no imagina l’espècie com a conjunt d’individus que varia, sinó que tracta sobre entitats naturals, conjunt de poblacions.
Inconvenients: el fet que potencialment poden entrecreuar-se vol dir que si hi ha una barrera no es podran entrecreuar. Hi ha altres exemples que mostren que és més complicat, com les espècies en anell, exemple salamandres del gènere ensatina, en el qual hi ha subespècies que canvien de colors en funció de les condicions. Totes les subespècies es poden reproduir entre elles.
Quan s’arriba a la part verda, les dues subespècies no poden reproduir-se o si ho fan no tenen descendència fèrtil. Al final de l’anell les subespècies no es poden reproduir, hi ha flux genètic a través de les altres subespècies. També n’hi ha cronoespècies, podem tenir una espècie que va canviant amb el temps i que pot arribar a un punt en 3 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie el que l’espècie en aquest moment sogui tan diferent a l’inicial que fins i tot es poden considerar espècies diferents.
Hi ha espècies que ningú dubta que són espècies diferents i que s’aparellen produint híbrids (cas de cornella, carrion crow i hooded crow).
Concepte de reconeixement d’espècie (etoespècie) Conjunt de poblacions amb reproducció biparetal que comparteix un sistema de fertilització comú (Paterson, 1985).
Es basa en els comportaments de festeig.
Exemple: els llangardaixos del gènere anolis, que en diferents espècies canvien de mida, coloració i forma, això els serveix a l’hora d’aparellar-se per identificar-se com a de la mateixa espècie.
Un altre exemple és el cranc violinista, una de les pinces és molt és gran que l’altre, la pinça la fan servir per fer una sèrie de moviments que semblen que toquen un violí.
Exemple de la papallona nocturna, que emeten senyals químics, amb òrgans receptors  feromones.
Animals que fan sons acústics com les aus per identificar-se com a membres d’aquella espècie.
Avantatge: el sistema específic de reconeixement de parella, SMRS, es poden observar. Representen un punt clau de l’especiació.
Inconvenient: no té en compte l’aïllament post-zigòtic.
Concepte ecològic d’espècie Conjunt d’individus adaptat a (o que aprofita) un nínxol ecològic comú (Ridley, 1993).
La imatge mostra l’eficàcia biològica en funció de determinades combinacions de gens.
Aquestes combinacions de gens equivalen a nínxols ecològics. Els nínxols ecològics ocupen llocs discrets, amb espais buits o entremig.
Les poblacions adaptades a aquests nínxols formen clústers fenètics discrets (espècies).
Paisatge adaptatiu Els híbrids ocupen “forats” (adaptats a nínxols inexistents), són eliminats per selecció natural, fitness elevada.
Nínxol fa referència a un conjunt de condicions biòtiques i abiòtiques.
4 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Les espècies s’adapten als diferents nínxols formant noves espècies.
Hi ha espècies com en el cas de la guineu que poden ocupar nínxols molt amplis.
Inconvenients: poblacions d’espècies cosmopolites que poden ocupar nínxols molt amplis. També pot passar que hi hagin espècies simpàtriques que ocupen nínxols semblants.
Concepte evolutiu d’espècie Llinatge de poblacions ancestre-descendents que manté la seva identitat respecte altres llinatges i que té les seves pròpies tendències evolutives i destí històric (Simpson, 1951; Wiley, 1978) Cada branca de l’arbre evolutiu correspon a una espècie.
Inconvenient: qualsevol grup monofilètic (fa referència a un grup d’organismes que abarca un antecessor comú i totes les branques descendents) evoluciona, les espècies no són l’únic llinatge que evoluciona.
El concepte d’espècie del llinatge metapoblacional (Queiroz any 2005)  Els diferents conceptes d’espècies estan basats en propietats biològiques d’interès per diferents grups de biòlegs  Aquestes propietats apareixen en moments diferents de l’especiació, no tenen per què donar-se totes en el mateix ordre. Queiroz diu que tothom està d’acord que abans de l’especiació hi ha una sola espècie i que després de l’especiació hi ha dues, però durant aquesta no estan tots d’acord, les propietats que es van donant al llarg del procés d’especiació o evolució, aïllament…  Punt en comú: idea d’espècie com a conjunt de poblacions o llinatges evoluciona independentment d’altres llinatges  Simplifica el concepte d’espècie.
 L’espècie és una categoria fonamental de l’organització biològica • Límits en l’entrecreuament (bé en l’aparellament, bé en la producció de descendència viable i fèrtil) 5 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie El concepte d’espècie: acord entre criteris  Compatibilitat reproductora (capacitat d’entrecreuar-se) interna i incompatibilitat externa.
 Descendència d’una població ancestral comú  Coherència genotípica i fenotípica (absència de diferències brusques en les freqüències al·lèliques i en l’aspecte de l’organisme) Variabilitat específica Els individus d’una espècie no són idèntics, difereixen en nombrosos caràcters.
Un exemple és el cas de l’escarabat Harmonia axyridis que presenta un patró de coloració molt variable, es deu a un únic locus on s’han trobat 15 al·lels diferents que poden donar 105 combinacions diferents.
La variació externa, el fenotip que observem està composat per dos factors:  Variació genètica.
 Variació ambiental.
Observem els caràcters del fenotip, poden ser qualitatius (color, textura…), té herència mendeliana. Un altre tipus de caràcters són els quantitatius o continus. També tenen herència mendeliana i estan determinats per més de dos locus. Important efecte ambiental tot i tenir una base genètica. Observem una distribució normal.
6 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Variació ambiental Observem la norma de reacció, patró de fenotips produïts per un genotip determinat envers diferents condicions ambientals. Patró de fenotips produït per un genotip concret exposat a diferents condicions ambientals.
Variació fenotípica En fixar-nos en la variació fenotípica aconsegueix uns patrons geogràfics (o gradients geogràfics) que s’anomenen clines. Això es deu a factors ambientals (exemple de la pell). Clines és la variació d’un determinat caràcter al llarg d’un gradient geogràfic.
Clina  regla de Bergmann  mida del cos en funció del lloc.
Una altra clina és la regla d’Allen  fa referència a la llargada de les extremitats, com més al sud, més llargues les extremitats.
En espècies amb distribució àmplia apareix el concepte de raça geogràfica. Les poblacions s’adapten als hàbitats particulars i el flux genètic disminueix a mesura que augmenta la distància geogràfica formant subespècies (d’aïllament incomplet).
7 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Espècie com a comunitat reproductora aïllada.
Aïllament reproductor Té importància sobretot en el concepte biològic d’espècie que considera que una espècie és un conjunt de poblacions que s’entrecreuen i estan reproductivament aïllades. Característiques reproductives que eviten la fusió d’espècies.
Dos grans criteris:  Aparellament  Formació del zigot Abans de l’aparellament  prezigòtics (ecològic, etològic temporal, mecànic i gamètic) i després de l’aparellament però abans de la formació del zigot post gamètic. Després de l’aparellament i el zigot: inviabilitat híbrida, esterilitat hibrida i depressió híbrida.
Mecanismes prezigòtics  Aïllament ecològic o d’hàbitat. Aquelles espècies que es troben en hàbitats diferents no es reprodueixen perquè no es troben físicament en l’espai.
 o Diferents hàbitats o recursos.
o Els mecanismes d’aïllament solen actuar conjuntament o Exemple: Rhagoletis pomonella. Una espècie de dípter.
Aïllament temporal (estacional). Animals tenen cicles biològics que es van repetint al llarg dels anys.
o Diferències en el temps d’aparellament evita que espècies diferents es creuin o Exemple: espècies de granotes simpàtriques rana berlandeieri, blairi i sphenocephla. Diferents èpoques reproductores de tal manera que no es pot produir un a hibridació.
 Aïllament etològic. Comportaments de festeig per reconeixement específic de l’espècie. En les espècies d’animals, abans de l’aparellament s’han d’identificar el mascle i la femella.
 o Diferències en els mecanismes de reconeixement de parella o Exemple: comportaments de festeig, feromones, cants, coloracions Aïllament mecànic o Diferències anatòmiques en els òrgans sexuals impedeixen la còpula de diferents espècies. La mida també pot ser un impediment en la reproducció d’individus de diferents espècies.
8 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie o Exemple: genitalia dels insectes, mida corporal. Les genitalies varien molt d’una espècie a una altra. Es considera que la forma de la genitalia del mascle va en consonància de la genitalia de la femella d’una espècie (pany i clau, acoblament).
 Aïllament gamètic o Post-aparellament o Es dóna l’aparellament però no es forma el zigot, es fa una fecundació externa. S’alliberen els gàmetes al medi extern de tal manera que és fàcil que es pugui trobar l’òvul d’una espècie amb l’espermatozou d’una altra.
Incompatibilitat de gàmetes, han de ser reconeguts de forma química.
o Exemple: eriçons de mar.
Mecanismes postzigòtics  Inviabilitat híbrida. Òvul és fecundat, es forma un zigot però aquest no tira endavant, mor durant el desenvolupament o s’aturen.
 Estabilitat híbrida. Híbrid viable que arriba a estat adult. Un dels dos sexes o tots dos no produeix gàmetes viables, com per exemple la mula, que és estèril.
 Pèrdua d’eficàcia híbrida. L’híbrid és viable, arriba a l’estat adult i es pot reproduir però la seva descendència té menys eficàcia biològica. Fertilitat o altres aspectes d’eficàcia. Exemple: alguns copèpodes.
1.2. Especiació Definició d’especiació: procés evolutiu pel qual es formen noves espècies Tots els organismes tenen un origen evolutiu comú, en aquesta concepció evolutiva dels organismes, si tirem endarrere diem que tots els organismes provenen d’un ancestre comú.
Espècie CBE (=concepte biològic d’espècie) grup reproductiu i aïllat d’altres grups.
Procés d’especiació implica diferenciació genètica i aparició de mecanismes d’aïllament.
9 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie 1.2.1.
Tipus d’especiació Dos tipus d’especiació: o Clarogènesi. Una espècie que fa que d’aquesta neixi una altra espècie. És un procés diversificador.
o Filètica o anagènesi. Tenim una població que no es divideix en dues poblacions, no origina dos poblacions diferents sinó que com l’entorn va canviant, amb el temps aquesta també ho fa per adaptar-se. Com són molt diferents de l’organisme inicial es considera una nova espècie.
1.2.2.
o Processos que causen divergència Mutació. Error en els mecanismes de duplicació de l’ADN. És en el material primigeni sobre el qual es dóna la diversificació … font bàsica d’aparició de noves variants genètiques. Fa aparèixer nous al·lels.
o Recombinació. Barreja els al·lels aleatòriament.
1.2.3.
Processos que causen canvis en les freqüències dels al·lels: o Selecció natural.
o Deriva genètica.
1.2.4.
Models geogràfics Analitzen com apareix l’aïllament reproductiu. Hi ha 4 models bàsics: - Al·lopàtrica - Peripàtrica - Parapàtrica - Simpàtrica Especiació al·lopàtrica  Model clàssic.
 Població ancestral es separa en 2 grans poblacions. Si hi ha un aïllament ja no hi ha flux genètic. Amb el pas dels anys com hi ha selecció natural, les poblacions es van diferenciant i les freqüències al·lèliques van canviant i es van especiant.
10 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie  Causes: canvis climàtics, processos geològics.
 Especiació donada per l’aparició de barreres geogràfiques que separen dues poblacions.
Especiació peripàtrica  Es considera una variant de l’al·lopàtric. També hi ha una barrera geogràfica.
 La població ancestral es separa en 2 poblacions una gran i una petita i perifèrica  Causes: migració  Les espècies es diferencien per deriva i selecció.
 Efecte fundador: conseqüències derivades de la formació d’una nova població d’individus a partir d’un nombre molt reduït d’ells. Pels membres de la nova població i els seus descendents es com si la resta d’individus de la seva espècie haguessin desaparegut, és per això que les seves característiques són molt similars a les que experimenta una espècie un cop ha passat per un coll d’ampolla.
Especiació parapàtrica.
 Que tenen àrees de distribució contigües i no hi ha barreres físiques. Hi ha un aïllament per distància.
 Aïllament apareix en poblacions veïnes ja que no hi ha barreres físiques.
 Flux genètic moderat. L’intercanvi de gens es dóna en poblacions i àrees que tenen al voltant. A més distància menys flux genètic.
11 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie  IBD  “Isolation by distance”, a més distància menys flux genètic.
 Les espècies tenen grans àrees de distribució.
 Espècies en anell. Exemple ensatina.
 Selecció natural.
 Exemple Larua argentatus i Larus fuscus. Hi ha un flux genètic al llarg de tota l’àrea de distribució. Diferents subespècies es poden aparellar amb les espècies contigües (amb les seves veïnes) però arriba un moment en que les últimes dues estan tan diferenciades genèticament que no es poden aparellar (espècies en anell com la ensatina).
Especiació simpàtrica.
 Simpatria = Animals, organismes que viuen en un mateix indret.
 Aïllament en una població amb aparellament lliure.
 Model controvertit perquè el que sempre s’ha considerat més viable és el model d’especiació al·lopàtrica, avui dia se sap que hi ha casos d’especiació simpàtrica però no se’ls dóna tanta importància.
 Divergència amb flux gènic?  Selecció diversificadora. Tres tipus de selecció: estabilitzadora (selecció actua en contra dels extrems), direccional (selecció actua en contra d’un dels extrems) i selecció diversificadora (els individus seleccionats en contra són els que tenen un caràcter intermig).
 Imaginem que apareix una variant genètica per mutació en una població d’insectes.
La variant genètica als individus que la portin dóna algun avantatge. Alguns animals arriben a una altra planta on tenen un nínxol nou per explotar sense competidors. Quan els individus s’hibridin, tindran característiques intermitges i respecte el nínxol no seran tan favorables.
 Elecció d’hàbitat.
12 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Especiació cromosòmica  Reorganitzacions en els cromosomes funcionen com a mecanismes d’aïllament.
 Models clàssics: reducció de fertilitat en els heterocarotips. Individus híbrids que porten els dos tipus de cromosomes tenen menys fertilitat, el problema és com es pot fixar una població que inicialment no és favorable.
 Models controvertits.
 Canvis cromosòmic funcionen com a mecanismes d’aïllament.
 Models actuals: alteració a la recombinació expliquen l’aïllament en simpatria Especiació per hibridació  Dues espècies es troben es poden hibridar i acaben originant una tercera espècie.
 Aparició d’una espècie per creuament de dues espècies.
 Mecanismes de superació de l’esterilitat.
 Híbrids semiestèrils: selecció per la fertilitat 13 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie  Al·lopoliploïdia: duplicació de la dotació cromosòmica.
 Més comú en plantes, també en alguns animals.
1.3. Diversitat animal: Riquesa d’espècies 1.3.1.
Riquesa d’espècies 1,4 milions d’espècies de metazous descrites.
Aquesta diversitat animal no es distribueix homogèniament en els fílums. Del milió i mig d’espècies que hi ha actualment, més d’un 80% són aproximadament artròpodes.
2 terceres parts dels animals descrits són insectes. Dintre de cada tres espècies animals, 1 de cada 3 són escarabats (33%); escarabats dintre dels insectes dintre dels artròpodes.
Després dels artròpodes venen els mol·luscs, que venen representats per un 5% de les espècies, i els cordats que inclou els vertebrats són un 4% del total dels metazous.
3-30 milions d’espècies de metazous vivents estimades.
17.000 es van descriure espècies noves d’animals i plantes descrites el 2006 (representaven un 1% de les espècies prèviament descrites) 14 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Des de 1993 s’han descrit el 10% de les espècies de mamífers.
El 25% d’espècies d’amfibis s’han descrit els darrers 10 anys.
Les tècniques moleculars i tècniques morfològiques, tècniques de microscòpia… s’han desenvolupat i fet més precises, això ha fet que organismes molt semblants es classifiquin en diverses espècies, que ja no es considerin de la mateixa espècie.
La diversitat animal no es distribueix de forma homogènia a nivell d’animals ni a nivell geogràfic. En el mapa, amb colors més càlids ens indica una major diversitat mentre que en els colors menys càlids són menys distribuïts. Les zones tropicals són on hi ha més diversitat.
La distribució dels organismes vius és estudiada per la zoogeografia o biogeografia.
Estudia la distribució dels animals del passat, del present i fa projeccions respecte el futur.
Models de dispersió.
Factors responsables: factors ecològics (abiòtics, biòtics…) i factors històrics. La terra va canviant, no és estable, hi ha hagut canvis que influeixen en els factors ecològics.
Podem observar grups d’animals que tenen una distribució contínua i d’altres que la tenen disjunta (animals que pertanyen a una mateixa família es troben en àrees geogràfiques diferents, un exemple són els camèlids).
Espècie cosmopolita  espècie que es troba distribuïda per tot el planeta, com en el cas de l’orca que es troba pels mars i oceans de tot el planeta.
Espècie endèmica  espècies que només es troben en una determinada regió.
Atenent a la distribució dels animals, en Wallace a finals del s XIX parla de faunes predominants que determinen 6 principals zones zoogeogràfiques (neotropical, africana, australiana, paleoàrtica, oriental, neoàrtica) .
1.3.2.
Disparitat No només hi ha diversitat d’espècies també de models estructurals/patrons estructurals (respecte a com està construït un animal).
15 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie Disparitat: diversitat en els patrons estructurals, en l’estructura dels animals. La major disparitat es donà durant la diversificació inicial dels metazous en el càmbric (600 Ma enrere). Van aparèixer molts models estructurals durant el Càmbric, però molts d’aquests models han desaparegut (100 fílums que hi havia vs 34 tipus que han quedat).
1.3.3.
Extincions S’estima que el 99% de les espècies que han existit s’han extingit, la majoria d’ells sense ni deixar registre fòssil.
Moltes espècies s’extingiran sense que arribem a saber que han existit.
Des de que es van originar els animals al Càmbric, hi ha hagut 5 grans períodes d’extinció, la del final del cretàcic es diu que ha extingit els dinosaures (diferents causes com meteorits, …).
1.4. Microevolució i macroevolució 1.4.1.
Microevolució Fa referència a cavis a petita escala. Canvis en les freqüències al·lèliques dins d’una població pels mecanismes dits anteriorment per mutació, migració, deriva genètica i selecció natural.
16 Sonia López Pérez 1r GRAU EN BIOLOGIA: Zoologia. Tema 2: L’espècie 1.4.2.
Macroevolució Grans canvis evolutius. Aparició de nous clades. Processos geològics, grans extincions, simbiogènesi, gens Hox.
Controvèrsia: poden els canvis a petita escala ser responsables de l’aparició de nous patrons estructurals? Si mirem una medusa i miren un ximpancé, no tenen estructuralment parlant res a veure, aleshores, són els canvis a petita escala al llarg de milions d’anys els que han provocat aquesta diferència o bé n’existeixen altres mecanismes? El neodarwinisme considera que la microevolució és la responsable.
Aprofitada per creacionistes per negar l’evolució.
En la teoria evo-devo s’ha vist que hi ha mutacions que poden tenir un efecte a nivell fenotípic important, unes poden tenir un efecte més petit d’altres més gran.
17 ...