La Revolució Russa (1917) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 52
Subido por

Vista previa del texto

LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917 -1941) - Un dels fets clau de la història del segle XX. La 1a GM va sotmetre a tensions brutals a la societat russa i provocà la revolució que acabà amb l’autocràcia tsarista.
- Després d’una efímera experiència liberal, el novembre de 1917 triomfà la primera revolució comunista de la història.
- La Revolució Russa constitueix, amb la Francesa i la Industrial, la trilogia revolucionària més influent de l’època contemporània.
- Amb la 2a GM, és dels fets més decisiu del segle XX. Va servir, després de la 1a GM, des resposta i alternativa a la crisi del capitalisme i el liberalisme, perquè per primer cop es posaven en pràctica els principis i esquemes del socialisme com a fonament d’Estat.
- Es manté com a model i exemple a seguir per alguns països i determinats sectors polítics, cada vegada més minoritaris des de la dissolució de l’URSS.
La Rússia dels Tsars - Un imperi immens i endarrerit. 1914 l’imperi tsarista era una gran potència que s’estenia per 22 milions de km quadrats ocupats per 70 milions de persones. País endarrerit: industrialització només a alguns nuclis urbans.
- Autocràcia = poder absolut. Fonaments: burocràcia fidel, exèrcit nombrós i església ortodoxa.
- Economia agrària: - propietat comunal (Mir).
- propietat privada: noblesa poderosa i propietaris pagesos (Kulaks).
 cosa.
 n poc feines suficient per alimentar a tota la població.
- S. XIX: capitalisme i indústria, molt concentrada i de gran dimensions que depenia del capital estranger.
- Pocs obrers industrials, grans fàbriques amb salaris molt baixos, vivien i treballaven en unes condicions precàries.
El creixement de l’oposició - Darreria s. XIX, creixement oposició al tsarisme i a la seva estructura social gràcies a la industrialització, que provoca l’expansió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes: marxisme i anarquisme.
- Molta força moviments d’arrel popular, populistes (narodniki): camperols socialistes que volien decapitar el tsar i fer desaparèixer l’estat = desaparició de Rússia per organitzar-se en una federació d’aldees.
-Anarquistes: Bakunin i Kropotkin. Anarquisme violent = propaganda pel fet.
- Finals s. XIX: primers partits polítics (clandestins):  Partit Constitucionalista Demòcrata (Kadett): burgès i liberal, format per intel•lectuals i els pocs empresaris.
 Partit Social Revolucionari, PSR (esserita): socialista (marxista) però bàsicament camperol, màxima ambició repartiment de la terra.
 1898. Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): Lenin. Divisió amb bolxevics (o majoritaris) i menxevics (o minoritaris).
La Revolució del 1905 i els intents de reforma - Augment de l’agitació social i política a causa de la corrupció i les males condicions de vida.
- 1904-1905: Guerra amb Japó, fracàs = deixa el país econòmicament malament.
- La ineficiència de la monarquia absoluta es reflecteix amb la guerra russo-japonesa: Japó derrota, per sorpresa de tothom, a la que encara es considerava una gran potència europea.
- Gener 1905: primeres manifestacions: Diumenge Sagnant: 22 de gener (9 gener calendari julià): marxa pacifica de protesta a Sant Petersburg.
- Objectiu: lliurar al tsar (que no es trobava a la ciutat, per la seva seguretat) una petició de millores laborals. No política, fonamentalment obrers i camperols.
- Salvatge repressió davant al Palau d’Hivern: milers de morts. Provoca una onada de protestes arreu del país: divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers ja és palpable.
- Fa possible que molts elements de la societat russa emprenguin una protesta activa, cada un pel seu compte.
- Aixecament de l’exèrcit: motí del vaixell de guerra Potiomkin. Tripulació motí contra els oficials pels seus abusos: s’ha vist com un pas inicial cap a la Revolució de 1917. Al tsar li falla fins i tot l’exèrcit ja.
- Conseqüències del Diumenge Sagnant:  Manifestacions tot l’any.
 Octubre, després d’intents de reformes econòmiques i polítiques es crea la Duma, parlament consultiu.
Es proposa una reforma agrària. Les coses no milloren.
- Des de 1905, Rússia viu importants transformacions econòmiques.
- Encara que els camperols analfabets segueixen sent majoria població, les reformes afavoreixen una intensa industrialització en uns pocs nuclis industrials urbans i el naixement d’un proletariat pobre i combatiu.
- Aquesta societat en transformació xoca amb poderosa autocràcia i poder absolut del tsar, sustentat en la totpoderosa Ojrana o policia política.
La Revolució de febrer del 1917 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial - En aquest context la 1a GM fou espantosa per Rússia. Moral molt baixa degut a les nombrosos baixes i derrotes (el 1915 ja havien perdut 2M de persones).
- 12 M de soldats, deixen la terra (menys mà d’obra) = menys menjar. Problemes de transports. Amb tot això = èxode urbà = fam.
- Vergonyosa gestió de la guerra: repetides derrotes i desercions. Tot això és un caliu per la revolució.
- Al descontentament social hem de sumar-li la impopularitat del tsar Nicolau II, que s’havia posat personalment al front de l’exèrcit rus i que era considerat el responsable màxim de la catàstrofe de la guerra.
- La situació, tensa, va acabar per esclatar en febrer de 1917.
La caiguda del tsarisme (febrer del 1917) - En març de 1917 (febrer de l’antic calendari julià), les protestes espontànies de la població de Petrograd, nova denominació de Sant Petersburg, derivaren un una insurrecció revolucionaria i pacifica. En molts pocs dies l’autocràcia tsarista s’enfonsà:  23 febrer: manifestacions demanant la fi de la guerra i millora de les condicions de vida.
 27 de febrer: Vaga General = paper molt important de la guarnició de Krondstodt (port de S. Petersburg) i dels soviets.
 17 març abdicació del tsar. Germà Miquel refusa el tron i no pren possessió perquè la Duma (Parlament) decreta un govern provisional: República Democràtica.
 Govern format per Kadetts i per un socialista (Kerenski, PSR). El govern pren mesures liberals, encarregat de convocar eleccions a una Assemblea Constituent.
 A Petrograd es constitueix un Soviet de Treballadors i Soldats controlat pels partits obrers (menxevics, bolxevics i socialistes revolucionaris).
- Dos poders contraposats: el govern provisional liberal burgés i els Soviets d’obrers i soldats. Situació de ‘’doble poder’’.
- Les dues institucions pugnen per dominar una situació caòtica: guerra, crisi econòmica, enfonsament de les institucions polítiques...
- La decisió del govern de seguir en la guerra va provocar que governés difícilment: els soldats, cansats de lluitar, volien tornar a casa i ocupar unes terres que ja estaven ocupant els pagesos des de la caiguda del tsar. Un milió de soldats desertà entre març i octubre de 1917.
- La noticia de la revolució de febrer arribà als principals dirigents revolucionaris i bolxevics a la presó o l’exili: - Lenin estava a Zúrich.
- Trotski a Nova York.
- Chernov a París.
- Cap d’ells participà d’aquella revolució, encara que aviat Lenin assumiria el rol principal dels esdeveniments.
- Arribà amb tren a Petrograd a mitjanit del 3 d’abril de 1917, rebut com un heroi per obrers i soldats amb pancartes i banderes roges. Torna de l’exili després de 17 anys fora de Rússia (menys sis mesos de 1905-1906).
- En el mateix tren de tornada havia redactat el que ell considerava el següent pas (‘’de la primera a la segona fase’’ de la revolució) Revolució ha de superar la fase liberal-burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat.
- Són les conegudes com ‘’Tesis d’Abril’’:  Crida a favor de la sortida de la guerra. Els bolxevics s’han de dedicar a una incessant propaganda antibèl·lica, fins aconseguir la pau.
 Retirada del suport dels soviets al govern provisional. Segons ell els bolxevics no devien col·laborar amb el Govern provisional.
 Presa del poder per la via insurreccional. Pensa que per arribar al comunisme primer s’ha de passar poc temps per una fase capitalista.
 La terra ha de ser nacionalitzada i el que s’ha de constituir no és una ‘’República parlamentaria’’ sinó una República de Soviets de Treballadors.
 Es tractava, doncs, d’una nova revolució que transferia el poder al proletariat i als camperols més pobres.
- Però era una proposta que no compartien en aquell moment els menxevics ni els restants socialistes: consideren necessari el període de transició representat pel Govern provisional.
- A més, els bolxevics encara no tenen la majoria dels soviets.
- Condicions no milloren, guerra continua, govern no compleix les mesures (amb grans venjances camperoles contra els senyors) i provoca que el juliol del 1917 hi hagi un canvi de govern, president Kerenski, gir a l’esquerra que consisteix en mesures socials i repartiment de la terra.
- Kerenski (que promet eleccions al novembre per formar una Assamblea Constituent) arriba al poder just quan s’acaba d’avortar una insurrecció d’obrers, soldats i mariners de la pròxima base naval de Krondstadt, que marxaren cap al palau Tauride, seu de la Duma, per reclamar el poder pels soviets.
- Els bolxevics van ser acusats de provocar la insurrecció = enfrontament amb el soviet de Petrograd. Comença una persecució sistemàtica dels bolxevics i Lenin aconsegueix fugir a l’exili (acusat d’alta traïció). Altres com Trotski, que encara no era membre del partit, van ser empresonat.
- Kerenski comença a governar enemistant-se frontalment amb els bolxevics, la qual cosa significa també rompre amb una part del moviment dels soviets.
- Quan semblava que tenia controlat el desafiament bolxevic, Kerenski va haver de fer front a un intent contrarevolucionari protagonitzat pel general Kornilov, comandant principal de l’exèrcit rus (a qui el mateix líder del govern havia nombrat).
- Aquest cop d’Estat de militars tsaristes (Kornilov), produït a l’agost, esdevé un fracàs gràcies als bolxevics i els soviets.
- Només els soviets, que s’havien anat armant des de febrer del 1917 (anomenats Guàrdies Rojos), estaven capacitats per fer front als militars i defensar la capital, disposats a defensar la revolució front a qualsevol amenaça.
- No va ser necessari ni combatre, ja que Kornilov no estava disposat a enfrontar-se a un poble en armes (eren uns 40mil treballadors, i ja no abandonarien les armes).
- Els bolxevics són els més beneficiats d’aquest cop frustrat i de la debilitat amb la que es trobà el Govern a partir d’aquest moment (sense suport ja de l’exèrcit).
- Els bolxevics agafen popularitat i prenen la iniciativa. Són vistos per molts com l’únic partit no compromès amb la burgesia i el règim que sortí de la revolució de febrer.
- La inclinació dels soldats pel bolxevisme, perquè en el seu programa estava la pau, i la negativa de Kerenski a negociar-la, acabarien provocant la caiguda del govern. Molts soldats desertaven per ingressar en els soviets.
- El que havia començat el febrer amb un motí de la guarnició militar de Petrograd, acompanyat de protestes de la població civil contra la inflació i la falta d’aliments, s’havia convertit només en vuit mesos després en una revolució social, en la que els pagesos ocupaven les propietats no comunals, els treballadors assumien el control de les fàbriques, els soldats desertaven en massa del front i les minories ètniques demanaven més autogovern.
- A aquesta rebel·lió li faltava que algú sàpigues ocupar el buit de poder que estava deixant el fracàs i la soletat del govern de Kerenski.
- I aquí aparegueren els bolxevics. I Lenin al seu capdavant.
La Revolució d’Octubre del 1917 - Exiliat a Finlàndia, Lenin creia que era el moment d’actuar, de prendre el poder per la força abans que passés el caliu revolucionari.
- Torna el 10 de març i el Comitè Central Bolxevic, reunit en clandestinitat, decideix preparar una insurrecció armada per prendre el poder.
- Lenin aconsegueix imposar la seva voluntat en aquesta transcendental decisió. Convenç al partit bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció armada. La revolució bolxevic començaria amb un cop d’estat.
Les jornades revolucionàries - La preparació la fa un comitè revolucionari creat pel Soviet de Petrograd, en mans d’un bolxevic, Trotski (que acabava de sortir de la presó i ingressar al partit bolxevic). El soviet pren un paper directiu i esdevé el centre de l’oposició.
- Els comitès de soldats de la guarnició de Petrograd acceptaren a aquest comitè revolucionari com la seva autoritat suprema i començaren a distribuir armament a la Guàrdia Roja.
- Per tant, els soviets dirigits pels bolxevics i amb el suport de la Guàrdia Roja planificaren la insurrecció.
- Kerenski creia que tenia forces suficients per vèncer als bolxevics, però només reuní uns quants milers de soldats i cosacs per defensar el Palau d’Hivern, seu en aquell moment del Govern provisional. La majoria abandonaren el palau abans que entressin els bolxevics.
- 25 octubre, les forces insurrectes s’apoderen dels llocs i dels serveis clau de la capital i després, assalten el Palau d’Hivern, seu del govern provisional.
- Tot transcorre en poques hores i molt ràpidament. Davant el triomf Kerenski fuig i el govern dimiteix.
- Arriba el moment de discutir la següent passa. El mateix 25 d’octubre, el segon Congrés dels Soviets Russos es reuneix en la seu del soviet de Petrograd.
- Al contrari del que havia succeït en el primer Congrés dels Soviets ara el Partit Bolxevic tenia majoria de delegats.
- Yuli Martov, el dirigent dels menxevics, proposa la formació d’un govern d’unitat democràtica, basat en els principals partits representants en el soviet, com única forma d’evitar una guerra civil.
- Però al mateix temps, grups de menxevics i social-revolucionaris denunciaren l’assalt al poder contra l’autoritat del govern de Kerenski i abandonaren en protesta el Congrés.
- Troski els denuncia com contrarevolucionaris i pronuncia la frase famosa: ‘’sou uns miserables fracassats: aneu on hauríeu d’estar, a les escombraries de la història’’.
Les primeres mesures revolucionàries - Els delegats bolxevics en el Congrés proclamen que els soviets assumien el poder a Rússia.
- Allà mateix s’aproven els dos primers decrets: inici de les negociacions de pau i repartiment de la terra.
- Soviet aprova la formació d’un Consell de Comissaris del Poble, el primer govern, presidit per Lenin.
- Implantació del socialisme i primeres mesures revolucionàries:  Terra dels pagesos, obrers control de les empreses, nacionalització de la banca i abolició de l’exèrcit tsarista. Confiscació de terres de l’aristocràcia i l’Església.
 Formació de Repúbliques = autodeterminació. Moscou capital.
 Tractat de Brest-Litovsk (3 març 1918) = perd territoris: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Ucraïna  34% de la seva població, 32% de la terra agrícola i 54% de les indústries.
‘’La pau vergonyosa’’: Lenin justificà l’enorme pèrdua de territoris per obtenir un benefici millor: salvar el règim nascut d’octubre.
- Tant la firma de la pau com el repartiment de la terra serveixen a Lenin per tractar de fiançar el seu poder.
- Lenin i Trotski arriben al poder, imposen el seu domini i els soviets pensen diferent que ells = problema.
- Havia forces socialistes i revolucionàries que insistien en que devia formar-se un ampli govern de coalició d’esquerres i que tampoc compartien els plans bolxevics per el control de la terra i de les indústries.
- Les tensions amb aquests grups, en especial amb els social-revolucionaris de Chernov, que mantenien encara un considerable suport del camperolat, portaren als bolxevics, molt aviat, a dependre d’una política del terror.
- Començà a funcionar contra els suposats ‘’enemics del poble’’ i es va estendre als menxevics i socialrevolucionaris.
- Nova policia de l’Estat bolxevic, la ‘’Checa’’, inicià la seva sinistra missió el desembre de 1917: implantaven ‘’justícia revolucionària’’. La llei per la seva conta, es va convertir en un terror organitzat des de dalt.
- Malgrat el creixent poder de Lenin, no va poder evitar que es celebressin les promeses eleccions a l’Assemblea Constituent: resultat clar, bolxevics només aconsegueixen ¼ dels diputats d’una assemblea on els socialistes revolucionaris eren majoritaris.
- La resposta del Govern de Comissaris del Poble fou ràpida: la Guàrdia Roja va dissoldre l’Assemblea el 5 de gener de 1919.
- En endavant, el govern de Lenin basà la seva legitimitat en els Soviets, controlats fèrriament pels bolxevics: es tractava de justificar la dictadura comunista i presentar-la com una democràcia basada en els Soviets.
- Les forces polítiques restants, fins i tot menxevics i social-revolucionaris, són prohibides i perseguides. La Checa va encarregar-se de molts.
La guerra civil i el comunisme de guerra - L’establiment del nou règim no fou una feina fàcil: Rússia es va veure envoltada en una guerra civil en la que el govern de Lenin va haver de defensar-se d’una coalició nacional i internacional antibolxevic.
- Tres forces principals militars s’enfrontaren al govern comunista de Moscou, la nova capital del país:  L’Exèrcit Blanc: amalgama de tots els opositors del bolxevisme. Predominen antics generals tsaristes.
El formen antics privilegiats i tsaristes, potències estrangeres, menxevics i esserites).
 Forces de l’Entesa (britànics, francesos, americans, japonesos) enviades amb l’esperança de derrocar als comunistes i aconseguir que Rússia tornés a la lluita contra els Imperis Centrals. Encara que portaren petits exèrcits expedicionaris, la intervenció estrangera es basà en la ajuda als ‘’generals blancs’’.
 Forces del recent creat estat polonès, que s’enfrontaren al nou estat soviètic a la guerra russo-polonesa (1918-1921).
- El govern bolxevic va haver de prendre mesures extraordinàries. Trotsky es posà al davant de l’Exèrcit Roig (bolxevics), i a partir d’aquest moment, tan l’exercit com la Checa emprengueren la destrucció sistemàtica de l’enemic.
- La 1a GM entra en la seva darrera fase = Rússia entra en guerra civil. Després de la firma de pau Lenin dedicarà els seus esforços a la guerra civil, iniciada el 1918.
- A partir d’ara, l’Exèrcit Roig centrarà totes les seves energies en derrotar a un Exèrcit Blanc, desorganitzat i minat per les divisions internes.
- Finalment, el 1921, l’exèrcit roig triomfaren en la guerra civil, per la brillant gestió i estratègia de Trotski.
- A l’any següent naixia la URSS, nou estat dirigit pel Partit Comunista.
COMUNISME DE GUERRA - Confiscacions. Extremadament injust i impopular. Nacionalitzacions de la banca i de les grans empreses.
Objectius: abastir exèrcit i ciutats.
- Conseqüències desastroses: havia perdut 2/3 del PIB i disminució en picat de la producció agrícola i industrial.
La inflació es disparà i els preus eren insostenibles. Moltíssima fam i misèria.
- Per compensar aquesta situació a partir del 1921 apareix el NEP (Nova Política Econòmica), 1921-1929.
- Una cosa bona va ser la campanya d’alfabetització de nens La NEP, una nova política econòmica - Guerra civil = país destrossat i afamat. Comunisme de guerra (requises). Baixarà el PIB.
- La rebel·lió, al març del 1921, dels mariners de la base naval de Krondstadt, cèlebres pel seu suport als bolxevics, va fer veure a Lenin el nivell de descontentament popular.
- Encara que la rebel·lió fou sufocada ràpidament, el govern comunista donà resposta al descontent popular amb un gir important en la política econòmica: la NEP (Nova Política Econòmica).
- La liberalització controlada de l’economia permeté la recuperació econòmica.
- Acabada la guerra. Economia mixta:  Pública: gran indústria, banca, transports i comerç exterior.
 Privada: agricultura, petita indústria i petit comerç.
- En efecte, es reconeix certa llibertat econòmica als pagesos i es tolera la propietat privada en les petites indústries i en els comerços. Es tractava d’avenir socialisme i capitalisme, sota la estreta vigilància de Lenin.
- Els resultats foren en un principi positius i extraordinaris, ja que l’economia no deixà de retrocedir i cap al 1927 la producció començava a igualar a la del 1914.
- Es va frenar la fam i fins i tot començà a despuntar un incipient mercat. La indústria recuperà el pols i s’obriren les portes al capital estranger, començant a funcionar alguns bancs, amb una moneda nova.
- La NEP facilità la reaparició d’una ‘’semiburgesia’’ i d’un camperolat acomodat (kulag), sense que tot això fes perdre l’atenció dels comunistes sobre el procés col·lectivista: granges cooperatives agrícoles.
 KOVJOS – granges col·lectives no estatals. Unes 33mil cooperatives agràries el 1928.
 SOVJOS – granges socialistes de l’estat . Unes 1400 granges estatals el 1927.
 Durant la NEP comencen sent voluntàries però més endavant seran obligatòries.
La consolidació del poder bolxevic i la formació de l’URSS - Els canvis econòmics, per altra banda, no paralitzaren les transformacions polítiques:  Assemblea Constituent sorgí de les eleccions del novembre del 1917: organisme previst per transformar el tsarisme en una Rep. Democràtica, però un cop els bolxevics al poder han de dissoldre-la perquè no tenien la majoria i aquesta es negava a sotmetre les decisions a l’aprovació dels soviets.
 Partit bolxevic (1918, PCUS): centre del poder i la direcció va ser encarregada a un comitè, Politburó, i el partit dirigit per un Secretari General: funcions de cap d’Estat. Només els que pertanyien al partit podien aspirar a exercir càrrecs als soviets i a l’Estat.
 Rep. Federal: 1922 Unió de Rep. Socialistes Soviètiques (URSS) que quedà definida en la constitució del 1924. Segons aquest text: - Funcions legislatives = Soviet Suprem o Congrés dels Soviets. És l’òrgan suprem de l’Estat.
- Funcions executives = Presídium, dirigit per un president que teòricament té les funcions de cap d’Estat.
- Consell de Comissaris del Poble s’encarregava dels afers del govern i havia de retre comptes davant el Presídium.
- A la pràctica el poder confluïa al partit i es concentrava en una persona, el seu Secretari General, el vertader amo de l’URSS.
De Lenin a Stalin Creació de la Tercera Internacional (Komintern) i expansió de la revolució comunista - 1919. Creada per Lenin, prolongava l’actuació del Partit Comunista rus als països occidentals, sota control de Moscou.
- Divisió entre els que s’uneixen i els que no. Ruptura més evident el 1920 quan s’aproven les 21 condicions que havien de complir els partits que s’adherissin: expulsar els reformistes i acceptar plenament les concepcions socialistes i revolucionaries del bolxevisme.
- Escissions: Partits socialdemòcrates //comunistes (nova concepció del marxisme: el leninisme).
- Lenin i Trotski creien que la revolució no funcionaria si no s’estenia cap a l’exterior.
- Així, 1919 els espartaquistes (grup radical de la socialdemocràcia alemanya) varen dur a terme una insurrecció a Alemanya. Objectiu: crear un règim comunista. Fracàs.
- També revolució a Hongria (1919), règim comunista dirigit per Béla Kun que va durar poc temps.
- Comunisme s’expandeix per Europa.
La mort de Lenin i la disputa pel poder - 1924 mor Lenin: Gran debat entre:  Trotski: deixeble de Lenin. Com ell, era internacionalista (estendre la revolució: revolució permanent).
Teòric, carismàtic. Defensava abandonament de la NEP, sector més radical del partit, impulsar les col·lectivitzacions i funcionament més democràtic del partit.
 Stalin: més conservador. Volia continuar amb un sistema d’economia mixt, socialisme en un sol país i reservar les decisions polítiques als dirigents del PCUS.
- No obstant, des del mes d’abril de 1922 Stalin era secretari general del Comitè Central del Partit, nomenament que Lenin promocionà directament.
- Des d’aquest càrrec va poder controlar tot el poder (estalinisme) per assegurar-se la successió, vencent abans la resistència de Trotski, expulsat del partit (1927), exiliat (1929) i assassinat (1940) a Mèxic per ordre de Stalin.
ESTALINISME  Dictadura del proletariat, encara que té importància relativa.
 Socialisme en un sol país = establirà un règim autoritari molt dur fins la seva mort.
 Poder absolut de Stalin. Centralisme absolut.
 Abandona la NEP amb els anys. Tirarà endavant la col•lectivització.
Inicis. Stalin, amo del poder - Al morir Lenin ja s’havien assentat les bases fonamentals de l’Estat totalitari, que el seu successor Stalin desenvolupà i consolidà, mantenint-se fins a la seva mort (1953) al poder.
- URSS monolítica, una pedra dura, no es pot canviar res. Ho aconsegueixen mitjançant un grup de gent que està al poder amb ell, la Nomenklatura (Burocràcia: arquitectes, dirigents del partit, planificadors de l’economia...).
- Aviat es converteixen en una petita burgesia que Stalin protegeix: més importants que els altres = corrupció.
- Culte a la personalitat de Stalin. Guerrer/ pare, gran salvador de la Humanitat.
- Censura. No es pot anar en contra d’aquest ‘’pare’’ tan bo.
- Planificació econòmica: final de la NEP. Control absolut de l’economia per part de l’Estat.
- Realisme socialista = art, s’exalçava la feina i la solidaritat del règim.
La planificació i la col·lectivització de l’economia - Balanç de la Nep: permetia que creixés una burgesia (Kulaks, comerciants i petits industrials) que impedia que s’assolís la societat igualitària. 1931, final de la NEP formalment.
- 1932- Prohibició de la propietat privada, augmentant els impostos d’aquesta gent. Es van crear cooperatives on hi participava l’Estat i formades per socis.
- Política econòmica de Stalin es va orientar cap a la construcció d’una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans econòmics per part de l’Estat = planificació de l’economia: plans quinquennals de compliment obligatori que eren elaborats i supervisats pel gran organisme directiu de planificació (Gosplan).
- Objectiu doble: industrialització de l’URSS i augmentar la producció agrícola per mitjà de l’explotació col·lectivitzada.
- Plans quinquennals consistien en tres fases: els objectius que es volien assolir, el pla i l’avaluació. Tres plans quinquennals: 1. Primer (1928-1932): té com objectiu la transformació de l’economia russa, fonamentalment agrària, en altra més industrialitzada.
2. Segon (1933-1937): tracta de modificar la tecnologia a un ritme accelerat. Explotació dels obrers.
3. Tercer (1938-interromput per la 2a GM).
- Capitals necessaris per al creixement industrial es van obtenir de les activitats primàries, cosa genera desigualtat entre el camp i les ciutats. Sigui on sigui, el nivell de vida de la població no va millorar gaire.
- Pretén aconseguir en el mínim temps possible la reconversió de la indústria, que devia ser sotmesa als objectius de la defensa militar del règim comunista. Objectius militars i propagandístics = tot esforç i benestar d’un poble.
- Agricultura: la planificació és un gran fracàs: períodes d’escassetat en el subministrament d’aliments.
- Ús maquinaria i reducció mà d’obra del camp = 20 milions obrers.
- Forta oposició  FAM (1932).
- 1936, procés acabat, 245 mil granges col·lectives. Sistema funciona espectacularment = 2a GM Rússia 3a potència mundial, gràcies a grans sacrificis.
El terror estalinista - Dictadura molt forta gràcies a un organisme: NKVD, sistema policial que ‘’jutja’’ delictes criminals i polítics, l’anar en contra del govern.
- Grans purgues: fer net el que fa nosa. 1934: 55% membres del PCUS afusellats o deportats, 70% dirigents del PCUS afusellats o deportats.
- 1936-38 – Processos de Moscou, milers de morts, moltes acusacions falses (Bukharin, Kamenev...).
- Deportacions a Sibèria: camps de treball forçats (Gulag), els ‘’reeducaven’’ = 2 M de persones.
Les noves institucions polítiques - Es pretenia donar una aparença democràtica = sufragi universal dels soviets. Però a les eleccions només s’hi podien presentar els que decidia el PCUS. 2 constitucions, 1924 i 1936.
- L’organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem (legislatiu i nomenava el govern), que tenia al capdavant el Presídium (executiu i legislatiu d’emergència).
- Govern continua estant format per comissaris (Consell de Comissaris: Nomenklatura) amb poders creixents, però subordinats sempre al poder de Stalin.
- Poder municipal en mans dels soviets locals.
- Estructura federal de l’URSS. Soviet Estatal (de les Repúbliques Federades). L’URSS era UNA, Stalin no acceptava cap autonomia de cap nacionalitat.
Ell: Vertader poder en mans del PCUS (secretari general acumularà tot el poder dins l’URSS).
Paper executiu del Presidium és sobre paper.
...