INSUFICIÈNCIA CARDIACA (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura CLÍNICA II
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

PROCÉS D’ATENCIÓ D’INFERMERIA A LES PERSONES AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Vista previa del texto

PROCÉS D’ATENCIÓ D’INFERMERIA A LES PERSONES AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA DEFINICIÓ ICC: Conjunt de signes i símptomes causats per un funcionament inadequat del cor - Estructural - Funcional (les vàlvules no funcionin) - Ritme - Conducció Defecte en l’emplenament o buidament cardíac, o combinació de les dues  no satisfà a les necessitats metabòliques de l’organisme.
*La insuficiència cardíaca congestiva sol ser una presentació aguda de la insuficiència cardíaca.
Quan hi ha un problema en l’aurícula esquerra  que s’acumula sang i per tant com que no la pot treure anirà a parar a pulmó.  edema agut de pulmó Quan hi ha un problema en l’aurícula dreta  que s’acumula sang perquè no fa el circuit correcta,, aquest volum que hi ha dintre el cor, fa que tota la sang que arribi del cos, no podrà entrar, perquè el cor ja estarà ple, i apareixerà un edema generalitzat.
Sang que prové dels òrgans AE AD VE VD Sang que prové del pulmó Sang cap al cos i els òrgans.
Quan tenim un problema de bombeig del cos, el nostre organisme activa una sèrie de mecanismes de regulació.
Quan jo tinc alguna alteració que fa que els batecs siguin inferiors per minut, el cor està fent un esforç, arriba un moment que la musculatura del cor augmenta de diàmetre, per poder expulsar la sang.
CAUSES DE DISFUNCIÓ MIOCARDÍACA: Primària: - Miocardiopaties - HAS - Cardiopatia isquèmica - Cardiopatia valvular Precipitants: - Arítmies - Anèmies - Tirotoxicosis - Dieta i medicaments - Infeccions MANIFESTACIONS CLÍNIQUES ICC: Es relacionen amb el ventricle afectat: Esquerra o dret: - Insuficiència ventricle esquerra: edema agut de pulmó (EAP) - Insuficiència ventricle dret Normalment l’edema generalitzat comença per les extremitats, i de les inferiors cap a les superiors.
- Edema extremitats amb fòvea - Hepatomegàlia  ascítis. Anasarca (edema generalitzat) - Distensió de les venes del coll (ingurgitació jugular) - Pal·lidesa, fred, diaforesis (suor), taquicàrdia sinusal - Cianosi perifèrica - Congestió sistèmica - Debilitat muscular i fatiga - Anorèxia, nàusees (per insuficiència hepàtica secundària) - Augment de pes per retenció de líquid DIAGNÒSTIC DE LA ICC: - Electrocardiograma - Radiografia de tòrax - Ecocardiografia per determinar la fracció d’ejecció (indica la quantitat de sang expulsada pel ventricle i la seva capacitat de contractibilitat) - Prova de laboratori: Electròlits, urea, creatinina, biometria hemàtica complerta, funció hepàtica, hormones tiroides.
- Proves d’esforç o cateterització cardíaca quan se sospita d’arteriopatia coronària. (es fa quan el pacient està més recuperat) Farmacologia: - IECAS (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina). Ex: enalapril, captopril - Bloquejadors dels receptors d’angiotensina II. Ex: Losartan - Hidralazina i dinitrat isosorbida - Bloquejadors beta - Diürètics - Digitàlics - Bloquejadors dels canals de calci COMPLICACIÓ POTENCIAL – DESPESA CARDÍACA DISMINUÏDA: Activitats independents: - Auscultar el pols apical, valorar la freqüència i ritme cardíac - Observar els tons cardíacs - Palpar polsos perifèrics (radial, pedi) - Monitoritzar les constants - Inspeccionar la pell en busca de cianosis i pal·lidesa - Monitoritzar la diüresi, observar: si disminueix la quantitat, i aspecte (fosc/concentrada) - Observar canvis sensorials. Ex: confusió, desorientació, ansietat i depressió - Fomentar repòs, semi assentat en el llit. Ajudar en els cuidats físics segons necessitat.
- Proporcionar un entorn tranquil, explicar el tractament mèdic i d’infermeria - Evitar activitats que provoquin una resposta vasovagal - Aixecar les cames, evitar pressió a la zona poplítia. Estimular exercicis passius /actius. Incrementar el desplaçament i l’activitat segons tolerància.
- Comprovar la presència de dolor a nivell de bessons, disminució del pols pedi, tumefacció, envermelliment local o pal·lidesa en les extremitats.
- Avisar al metge si s’observa intoxicació digitàlica. (mirar l’electrocardiograma)  ja que es dóna molt al medicament “digoxina” Activitats de col·laboració: - Administrar oxigen segons estigui indicat (màscara venturi) - Administrar medicaments segons pauta mèdica:  Diürètics  Vasodilatadors  Inhibidors ECA, antagonistes receptors de l’angiotensina II, fàrmacs inotròpics, antagonistes dels receptors – adrenèrgic, antagonistes de l’aldosterona.
 Sulfat de morfina  pel dolor i a més es vasodilatador.
 Ansiolítics/sedants  Anticoagulants (heparina de baixa dosis, warfarina)  perquè si el cor no funciona bé, es poden formar coàguls.
 Administrar solucions IV, restringint la quantitat total. Evitar solucions salines, ja que si hi ha molt edema està contraindicat. Solen portar suero fisiològic hipotònic.
 Monitoritzar/vigilar els valors dels electròlits. Per administrar potassi s’ha de posar amb una bomba de perfusió continua, ja que els seus nivells han d’estar molt controlats.
 Monitorització ECG  Monitoritzar la despesa cardíaca (tècnica no invasiva de bioimpedància elèctrica toràcica)  Monitoritzar les proves del laboratori: funció hepàtica i renal. Coagulació  Preparar per la col·locació/manteniment del marcapàs (marcapàs/desfibril·lador) en cas indicat.
 Preparar per cirurgia segons estigui indicat (ex: valvuloplàstia, angioplàstia...) COMPLICACIÓ POTENCIAL – HIPERVOLÈMIA: Activitats independents: - Monitoritzar la diüresi observant la quantitat i aspecte (posar una sonda vesical, per controlar-ho).
- Monitoritzar / calcular el balanç hídric - Mantenir el repòs en posició semi-fowler durant les fases aguditzades - Control del pes diari - Observar la presència de vasos perifèrics dilatats i en el coll. Observar en EEII edemes i fòvea.
Observar si hi ha presència d’anasarca.
- Canviar de freqüència la posició, aixecar els peus quan s’estigui assentat.
- Auscultar sorolls respiratoris (solen ser sorolls humits, i no sibilàncies). Observar la disminució i/o presència de sorolls accessoris, ortopnea, dispnea paroxística nocturna, tos persistent, taquipnea.
- Monitoritzar la TA i la PVC - Avaluar els sorolls intestinals. Anorèxia, nàusees, distensió abdominal, restrenyiment.
- Mesurar la circumferència abdominal, segons estigui indicat  per l’asitis.
- Observar i en la palpació de l’abdomen hi ha molèsties.
- Observar somnolència, hipotensió i rampes musculars.
Activitats de col·laboració: - Administrar medicació segons estigui indicat: diürètics, complements de potassi - Mantenir restriccions de líquids/sòlids segons estigui indicat - Prescriure una dieta amb restricció de sodi - Monitoritzar radiografies de tòrax.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RESULTAT NOC: Control del risc (accions personals per a comprendre, evitar, eliminar o reduir les amanaces per a la salut que són modificables).
Indicadors: - Participa en la identificació sistemàtica segons el risc identificat (1 mai -5 sempre) - Reconeix canvis en l’estat de la salut (1 mai – 5 sempre) INTERVENCIÓ NIC: ENSENYAMENT  PROCEDIMENT/TRACTAMENT - Auscultar els sorolls respiratoris, observant crepitacions humides, estretors - Ensenyar al pacient una tos eficient, respiracions profundes - Fomentar canvis posicionals - Mantenir el repòs en el llit/cadira amb el capçal de llit aixecat 20 o 30º, en posició semi-fowler.
Recolzar els braços sobre coixins.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RESULTAT NOC: Tolerància a l’activitat (Resposta fisiològica als moviments que consumeixen energia en les activitats diàries) Indicadors: - Facilitat per a realitzar les activitats de la vida diària (1 greu – 5 no compromès) - Freqüència cardíaca en resposta a l’activitat (1 greu – 5 no compromès) INTERVENCIÓ NIC: MANEIG DE L’ENERGIA - Revisar les constants vitals abans i immediatament després d’una activitat, especialment si el pacient està rebent vasodilatadors, diürètics o beta bloquejadors.
- Documentar la resposta cardiopulmonar a l’activitat. Observar taquicàrdia, arítmies, dispnea, sudoració, pal·lidesa.
- Valorar altres factors desencadenants /causes de cansament.
- Avaluar una acceleració de la intolerància a l’activitat.
- Ajudar a les activitats d’autocura segons estigui indicat. Intercalar períodes d’activitat d’activitats amb períodes de repòs.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RESULTAT NOC: Integritat tissular: pell i membranes.
Indicadors: - Sensibilitat (1 cap coneixement – 5 extens) - Perfusió tissular (1 cap – 5 extens) INTERVENCIÓ NIC: CURA EL PACIENT ENLLITAT: - Inspeccionar la pell, observant prominències òssies, presència d’edema, alteració circulació, obesitat - Realitzar un massatge suau al voltant de la zona envermellida o despigmentada - Afavorir en canvi postural en el llit/cadira. Ajudar amb exercicis actius/passius.
- Cura de la pell. Minimitzar amb la humitat/excrecions.
- Evitar calçat atapeït - Evitar la via intramuscular per l’administració de medicació. (pren anticoagulants, i pot ser un perill) DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RESULTAT NOC: Coneixement: procés de la malaltia (grau de coneixement transmès sobre el procés d’una malaltia concreta i les seves complicacions potencials).
Indicadors: - Curs habitual de la malaltia (1 cap – 5 extens) - Complicacions potencials de la malaltia (1 cap – 5 extens) Coneixement: règim terapèutic (grau de comprensió transmès sobre el règim terapèutic específic) Indicadors: - Responsabilitat de les pròpies cures pel tractament actual (1 cap – 5 extens) - Efectes esperats del tractament (1 cap – 5 extens) INTERVENCIÓ NIC: ENSENYAMENT: PROCÉS DE LA MALALTIA (ajudar al pacient a comprendre la informació relacionada amb el procés patològic específic) - Descriure la funció cardíaca normal - Reforçar la base del tractament farmacològic i tecnològica (desfibril·lador cardioversió implantat).
Incloure membres de la família.
- Ajudar a preparar uns exercicis per realitzar-los en el domicili i proporcionar directrius per l’activitat sexual - Mantenir-se actiu sense arribar a l’esgotament. Necessitat en fer pauses entre activitats.
- Descriure la importància de la restricció del sodi. Oferir un llistat d0aliments rics en sodi que no hauria de consumir. Fomentar la lectura de les etiquetes dels aliments i dels fàrmacs.
- Revisar la medicació, els seus objectius i efectes secundaris.
- Recomanar prendre’s el diürètic a la primera hora del matí - Instruir el pacient a mirar-se diàriament el pols i la TA, i conèixer els valors estandarditzats.
Ritme/regularitat.
- Descriure els factors de risc - Revisar els signes i símptomes que requereix una atenció mèdica immediata - Oferir la oportunitat que el pacient manifesti els seus dubtes, inquietuds.
- Destacar la importància de referir signes i símptomes d’intoxicació digitàlica.
- Identificar els recursos de la comunitat/grups de recolzament.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RESULTAT NOC: Autocontrol de l’ansietat o temor (Accions personals per eliminar o reduir sentiments d’aprensió, tensió o inquietud d’una font no identificada).
Indicadors: - Monitoritzar la intensitat de l’ansietat (1 mai – 5 sempre) - Disminueix els estímuls ambientals quan està ansiós (1 mai – 5 sempre) INTERVENCIÓ NIC: REDUCCIÓ DE L’ANSIETAT (minimitzar l’aprensió, temor o presagis relacionats amb una font no identificada de perill per endavant).
- Observar la conducta: inquietud, irritabilitat, falta de contacte ocular, conducta exigent.
- Recomanar l’expressió verbal dels sentiments.
- Ajudar el pacient a identificar conductes d’afrontament positives.
- Proporcionar informació verbal i escrita de les accions que li proposem o realitzarem.
Tipus d’ansietat: lleu  moderada  severa (diagnòstic d’infermeria)  pànic (complicació potencial).
Activitats de col·laboració: - Administrar medicaments que redueixin l’ansietat segons prescripció.
- Derivar el pacient a professionals de la salut mental o treballador social.
...

Comprar Previsualizar