TEMA 3 – SÍNDROMES GERIÀTRICS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica de l'Adult Vell
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 02/01/2018
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL TEMA 3 – SÍNDROMES GERIÀTRICS Els síndromes geriàtrics són aquells que són únics per a la geriatria degut a les condicions espacials que té aquest tipus de persones.
- Comorbiditat: presència d’una o més patologies que conviuen amb una patologia primària o de base (com ICC que provoca IR). Efecte que provoca en una persona patir aquestes patologies alhora. És terme que es refereix a dos concepte, per una bada és el nom que denomina a la presència d’una o més patològiques que conviuen amb una patologia primària o de base. Per altre banda es refereix als efectes que provoca en una persona patir aquestes patologies alhora.
- Pluripatologia: simplement és quan en una mateixa persona té més d’una malaltia crònica alhora, com diabetis i HTA.
L’índex de Chalson relaciona la comorbiditat probabilitat de mort a llarg termini.
- Fragilitat: risc d’esdevenir depenent o d’esdevenir-ho més. El pacient fràgil sol tenir algun discapacitat. Característica principal: baixa reserva fisiològica. Facilitat per descompensar-se.
- Discapacitat: una persona que pateix algun deteriorament funcionals. Sense ser fràgil pot recuperar-se.
La discapacitat és un marcador de fragilitat.
El Sd. Geriàtric són situacions de malaltia expressades per un conjunt de símptomes (Sd = conjunt de signes i símptomes que coexisteixen i defineixen clínicament un estat patològic). Un conjunt de quadres clínics originats per la concurrència de diferents patologies amb alta prevalença en l’adult gran. S’expressen mitjançant quadres patològiques que no es poden enquadrar dins les malalties habituals. Són origen d’incapacitat funcional.
La relació entre prevalença i impacte, la malaltia més prevalent en gent gran és l’artrosis però genera un menor impacte que, per exemple, la fractura de maluc que és menys freqüent.
En una persona gran, l’estrenyiment pot ser un símptomes de la descompensació de diverses causes (fonamentades amb el deteriorament de l’envelliment) i que poden provocar diferents conseqüències com altres sd. geriàtriques.
Per tant, les síndromes geriàtriques es caracteritzen per: - Etiologia multifactorial  diverses causes produeixen un síndrome (Sd. Fragilitat) Múltiples conseqüències  una causa provoca múltiples Etiologia síndromes (infecció provoca delírium, incontinència, etc.) Etiologia en cascada  un síndrome desencadena d’altres (una caiguda desencadena immobilitat, UPP, etc) Síndromes geriàtriques Conseqüències negatives EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Alguns Sd. Geriàtrics són: - FRAGILITAT: síndrome clínic relacionat amb l’envelliment i caracteritzat per homeòstasi inestable i la conseqüent baixa de reserves fisiològiques multi sistèmiques que incrementa el risc de disminució o pèrdua de la funcionalitat i disminueix la resistència davant l’estrès (com un intent d’adaptació). Es tracta d’una incapacitat per mantenir l’homeòstasi i la regulació òptima de les funcions corporals internes de manera que, un ancià fràgil és aquell que és depenent per una o vàries AVD, està diagnosticat de dos o més malalties cronicó-degeneratives. També es defineix per la presència de 3 criteris:  Pèrdua de pes no intencionada (4’5kg en l’últim any)  Debilitat  Mínima resistència i energia  Lentitud  Mínima activitat Les infermeres som les que hem de prevenir complicacions com la institucionalització, pèrdua de funció i caigudes.
Reserva fisiològica: capacitat que té l’organisme de mantenir la homeòstasi quan se’l sotmet a estímuls estressors. Capacitat física i metabòlica que es troba en repòs en condicions basals de funcionament cel·lular i s’activa com a resposta per a restablir homeòstasi. En l’adult gran serà el que marqui la diferència entre compensar el deteriorament progressiu dels teixits o no. És més gran quan més hàbits saludables hem mantingut durant la vida. Importància d’adoptar-los a la infància/adolescència.
Un estressor pot ser un esforç físic o un virus, etc. En un atleta és el que li permet córrer una marató i no caure desmaiat als 3km tenint més reserva fisiològica quants més hàbits saludables.
Homeòstasi: propietat dels roganismes vius que consisteix en la capacitat de mantenir una condició interna estable compensant els canvis en el medi intern o extern mitjançant l’intercanvi de matèria i energia (metaoblisme). Equilibri dinàmic que és possible gràcies a una xarxa de sistemes de control que constitueixen els mecanismes d’autoregulació dels éssers vius. Els canvis normals de l’envelliment poden alterar la homeòstasi si no hi ha una bona reserva fisiològica.
S’ha d’entendre el cos humà com una mena de màquina formada per diferents òrgans que s’interrelacionen contínuament i que van donant resposta a diferents estímuls externs o interns. Quan la resposta és adequada diem que es manté la homeòstasi. És aquest un equilibri dinàmic on el conjunt de l’organisme funciona correctament ja que, encara que un element falli pot ser autoregular per mecanismes de compensació.
En l’atleta es mantindrà la homeòstasi tot i que hi hagi un augment dels requeriments energètics ja que augmentarà la FC, FV i TA.
Hem d’identificar el risc de desenvolupar una fragilitat a partir de:  Reserves fisiològiques (resistència, equilibri, coordinació, temps de resposta, força...)  Predisposició per patir deteriorament en no poder adaptar-se a “estressors” (demandes de l’entorn) i que això desemboqui en pèrdua d’autonomia  Manifestacions clíniques més consensuades (criteris de Fried): EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Pèrdua de pes corporal, resistència i força muscular Trastorns de l’equilibri i la marxa Mobilitat física disminuïda El model holístic de la fragilitat és valorant la fragilitat a partir de 5 dimensions de les persones.
a) Genètica i hàbits b) Factors desencadenants: o DIMENSIÓ FÍSICA  Canvis fisiològics envelliment  Malalties i síndromes geriàtriques o DIMENSIONS PSICOAFECTIVA:  Estat d’ànim  Autoconcepte  Dols i patrons afrontament o DIMENSIÓ MENTAL-COGNOSCITIVA  Degeneració del SNC. Deteriorament cognitiu  Pèrdues sensorials o DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL  Pèrdues de rol  Pèrdua poder adquisitiu  Pressió social (mites i estereotips)  Patrons afrontament i suport social o DIMENSIÓ SOCIODEMOGRÀFICA  Edat (75-80 anys), sexe, estat civil  Qualitat cures a llarg termini cuidador principal  Condicions habitatge La fragilitat es basa en l’avaluació de la força muscular (comunitat científica). La disminució de les hormones anabòliques que es dona fisiològicament en l’envelliment està relacionat amb la pèrdua de massa muscular esquelètica. Aquesta pèrdua, a la vegada, està relacionada amb els adrògens i l’hormoa del creixement, el qual explicaria, que la pèrdua de massa muscular sigui causa de fragilitat. La pèrdua de testosterona és la primera causa que s’associa amb la pèrdua de massa en homes i dones durant l’envelliment.
La pèrdua de múscul és substituïda per teixit adipós i fibrós i això funcionalment provoca:  Disminució de la força  Disminució de la tolerància a l’exercici  Debilitat  Fatiga  Disminució de l’habilitat per realitzar algunes AVD  Discapacitat EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Els criteris de Fried indiquen si hi ha risc de fragilitat o si hi ha risc d’empitjorar la fragilitat sempre i quan hi hagi mínim 3 ítems certs: Cal diferenciar entre:  PACIENT GERIÀTRIC: almenys 3 característiques definitòries: o Major 75 anys o Pluripatologia o Incapacitat o Malaltia Mental o Problemes socials  PACIENT FRÀGIL: un sol dels criteris de Barber: o Major de 85 anys o Viure sol o Vidu EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o o o o o  UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Canvi de domicili recent Ingrés hospitalari en els últims 6 mesos Afecció crònica incapacitant Necessitat d’ajuda per ABVD o AIVD Plurifarmàcia Deteriorament cognitiu Recursos insuficients ANCIÀ MALALT: aquell que presenta una malaltia aguda o crònica però que no cursa amb problemes funcionals, mentals o socials.
La capacitat funcional serà la que determinarà els nostres objectius: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL El tractament de la fragilitat serà realitzar prevenció en aspectes nutricionals i activitat física, és a dir, realitzar promoció de la salut d’hàbits de vida. La nutricó i activitat física prevenen la sarcopència (pèrdua de musculatura i en conseqüència de mobilitat i funcionalitat). Cal tenir en compte que hi ha contraindicacions absolutes per la realització d’un programa d’exercicis.
L’adult gran fràgil pot desenvolupar un Sd. geriàtric en qualsevol moment; aquest tindrà un impacte gran en termes de dependència. Caldrà realitzar prevenció:  NIC: Vigilància o Determinar els riscos per la salut de la persona o Interrogar sobre signes i símptomes o problemes o Comparar estat actual amb l’estat previ per detectar deteriorament en l’estat de la persona o Establir la freqüència de la recollida de dades o Observar la capacitat de la persona per realitzar les AVD o Vigilar signes descompensacions malalties cròniques/processos aguts o Observar les estratègies de resolució de problemes o Valorar activitat física i estat nutricional.
L’alimentació i hidratació necessita una valoració focalitzada:  Estat de la cavitat bucal  Força i resistència muscular  Patrons i hàbits dietètics actuals  Significat que dóna als àpats (rebuig d’aliments)  Nivell diari d’activitat  Anomalies gastrointestinals  Al·lèrgies o intoleràncies alimentàries  Coneixements sobre les dietes  Moment d’inici de la pèrdua de pes  Desig de guanyar pes  Recursos personals, familiars i socials Un diagnòstic podria ser: Desequilibri nutricional: ingesta inferior a les necessitats.
Alguns dels seus factors relacionats podrien ser: a) Incapacitat per ingerir aliments b) Incapacitat per digerir o absorbir nutrients c) Problemes econòmics d) Factors psicològics o biològics Considerat real si compleix alguna manifestació clínica: 1) Pes corporal inferior al 20% o més al pes ideal segons talla, sexe, edat i constitució 2) Pal·lidesa de pell i mucoses 3) Valors analítics (albúmina, colesterol) 4) Caiguda excessiva de cabell L’IMC en l’adult gran entre 25-27 no es considera sobrepès, és pes normal.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL  NIC: Maneig de la nutrició o Identificar conjuntament els factors que dificulten arribar els nutrients suficients en quantitat o qualitat suficient o Pactar l’augment ponderal final o Establi runa dieta diària, incloure suplements si és necessari o Registrar els aliments presos diàriament.
o Si els recursos econòmics són escassos, recomanar aliments d’alt poder nutritiu (ous, formatge en pols, llet condensada, tonyina en conserva...).
També si hi ha pèrdua de gana.
o Si hi ha problemes de salivació, estimular amb llimona immediatament abans dels àpats o Si la persona ho vol, incloure al pla terapèutic a la parella o al cuidador.
o Explicar el benefici que en traurà de fer una dieta adequada. Millora de l’autonomia, fer front amb més recursos a problemes de salut...
o Tenir en compte les preferències.
o Educar amb esperança i no amb por (l’esperança modifica la conducta a llarg temps).
També es realitzarà la valoració focalitzada de la mobilitat:  Gestos i posicions  Alineació corporal  Grau de coordinació motora i de mobilitat articular  Presència de simptomatologia que interfereixi amb el moviment (dolor)  Coloració, temperatura i integritat de la pell en punts de recolzament (alerta zones isquèmiques UPP)  Signes vitals  Barreres arquitectòniques o ambientals  Repercussió de les limitacions en les AVD  Estat d’ànim  Orientació temps-espai  Recursos personals, familiars i socials El diagnòstic seria: Deteriorament de la mobilitat física. Alguns dels factors relacionats: a) Falta d’activitat física b) Malestar o dolor c) Intolerància a l’activitat d) Disminució de la força, control o massa muscular Es convertirà en real amb les manifestacions clíniques: 1) Inestabilitat postural 2) Limitació de les habilitats motores 3) Moviment descoordinats 4) Dificultat per girar-se al llit 5) Disminució del temps de reacció al moviment 6) Moviments lents que provoquen dispnea o tremolors 7) Canvis en la deambulació EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI  NIC: o o o o o o - UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Establir conjuntament objectius realistes Animar a la persona a realitzar ella mateixa totes lesa activitats que pot fer, augmentant segons l seva tolerància Proporcionar sistemes d’ajuda per la mobilització Mantenir una posició funcional, amb el cos ben alineat i les extremitats recolzades (bastons o caminador) Adaptar el possible l’entorn físic Exercici recomanat: 30min, 3c/setmana. Caminar quasi mai estar contraindicat.
DELIRIUM INCONTINÈNCIA La incontinència urinària provoca un deteriorament de la qualitat de vida i es defineix com una pèrdua involuntària d’orina demostrable objectivament, produïda en un moment no adequat i que provoca a la persona que la pateix un problema higiènic, social i psíquic, així com una limitació de la seva activitat.
Les causes possibles poden ser una pèrdua de capacitat de la uretra per tancar durant l’emplenament de la bufeta, que la bufeta es contragui i es buidi o un mal funcionament combinat de bufeta i uretra. Els factors que intervenen poden ser:      Envelliment fisiològic de l’aparell urinari Envelliment fisiològic de l’aparell musculo-esquelètic Hidratació insuficient (falta de líquids disminueix la producció d’orina a la bufeta, reduint l’estimulació nerviosa sensitiva). Una falta de líquids disminueix la producció d’orina a la bufeta, deduint l’estimulació nerviosa sensitiva a nivell de la bufeta i com a conseqüència de la persona es torn aincotinent.
Polifarmàcia (sedants, diürètics, hipnòtics) Patologies (deteriorament cognitiu, neurològiques, ITU...) Hi ha una majoria de persones amb incontinència a les institucions ja que provoca una sobrecàrrega al cuidador a domicili i, per tant, se l’institucionalitza. Podem distingir diferents tipus d’incontinència urinària:  Incontinència aguda o transitòria: inferior a 3 setmanes. Causes com Sd.
confusional aguda (ingrés a l’hospital), impactació fecal, infeccions, immobilitat... Es solucionarà al desaparèixer la causa  Incontinència crònica: superior a 4 setmanes, alteracions estructurals.
o INCONTINÈNCIA D’ESTRÈS O D’ESFORÇ: quan augmenta de manera brusca la pressió intraabdominal com per un prolapse de les estructures pèlviques en la dona i debilitat o lesió d’esfínters (després d’una prostatectomia).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL o INCONTINÈNCIA D’URGÈNCIA: desig intens i sobtat d’orinar. Degut a bufeta inestable i presència de trastorns com tumors, càlculs o cistitis o trastorns del SNC com ictus, demència, esclerosis múltiple...
o INCONTINÈNCIA PER VESSAMENT: pèrdua de petites quantitats d’orina per disminuir la pressió de la bufeta que es troba plena, independentment de qualsevol augment de la pressió intraabdominal. Pot ser per obstrucció anatòmica (prostatisme o estenosi uretral), bufeta hipotònica (en diabetis i lesió de medul·la espinal). En la diabetis es pot lesionar la ordre d’avisar que es necessita orinar. Incontinència neurògena si és per problemes neurològics.
o INCOTINÈNCIA FUNCIONAL: incapacitat física o falta de ganes. En aquest cas la persona sent les ganes d’orinar i sap esperar-se al lavabo, no obstant, hi ha una altra causa que impedeix que pugui arribar al lavabo com un deteriorament de la mobilitat, dificultats per accedir al WC, falta de cuidadors, depressió...
o INCOTINÈNCIA TOTAL: pèrdua total del control de micció com en demències avançades.
Algunes conseqüències de la incontinència són: a) En Salut: ITU, lesions a la pell, caigudes (si orina al terra i rellisca), immobilitat...
b) Malestar psicològic: vergonya, depressió, dependència, aïllament c) Socials: estrès del cuidador, abandó de rols, més risc de ser institucionalitzat...
d) Econòmiques: bolquers, hospitalitzacions, tractaments, etc.
CURES D’INFERMERIA EN INCONTINÈNCIA Risc d’infecció relacionat a humitat (o maniobres invasives, edat, MTS, alteracions morfològiques, neurològiques...).
Cal una valoració focalitzada:  Fàrmacs: tant els que poden afectar a la continència com els que poden emmascarar signes i símptomes d’infeccions i altres.
 Hidratació i higiene  Orina: característiques, freqüència i sensacions.
 Sd. miccional: disúria, pol·laquiúria, tenesme vesical (sensació contínua de voler orinar)  Tira reactiva (leucòcits, hematúria, alteracions pH)  Signes vitals (febre). Uretritis, cistitis, pielonefritis (infecció a nivell de ronyó)  NIC: Protecció contra infeccions o Bona ingesta hídrica (1’5-2l). Disminueix la set en gent gran o Incloure a la dieta aliments amb Vit C (acidificar l’orina). Sucs de fruita (nabius) o Mantenir una higiene correcta: humitat, mobilització residus o Si hi ha incontinència eliminar causes en la mesura del possible.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Retenció urinària RAO (pot haver micció col·lateral per vessament en pacients sondats).
Causat per obstrucció, estenosi, fàrmacs (anticolinèrgics, neurolèptics), malaltia estructural o neurològica...
 INTERVENCIONS o Valorar diüresis, palpació zona suprapúbica (valoració globus vesical) o Sondatge de descàrrega (fins a 300cc per evitar un quadre vagal).
o Control de diüresis i quantitat d’orina o Cures del dispositiu Si la bufeta està molt plena pot provocar dolor. Es detecta per la palpació per sobre de símfisis del pubis. Buidatge lent per no provocar reacció vagal. Retirar uns 300cc, pinçar i continuar al cap d’uns segons. Repetir fins buidat completament.
Incontinència urinària d’esforç relacionat amb: a) Debilitat de la musculatura pèlvica b) Canvis degeneratius c) Pressió intraabdominal alta d) Deficiència de l’esfínter uretral infern Caracteritzat per: 1) Pèrdua involuntària de petites quantitats d’orina (fer exercici, esternudar, riure, tossir)  INTERVENCIONS: o Augmentar musculatura del sol pelvià o Exercicis de Kegel: realitzar contraccions i distensions de la musculatura pèlvica.
Incontinència urinària d’urgència relacionat amb: a) Hiperestimulació vesical (ingesta d’alcohol o cafeïna, fecalomes, infeccions, inflamació pròstata o diabetis).
Caracteritzat per: 1) Incapacitat per arribar al vàter  INTERVENCIONS: o Evitar excitants o Controlar malalties (diabetis, ITU...) o Evitar distensió (anar al WC c/2-3h) o Augmentar musculatura sol pelvià.
Incontinència urinària per vessament (bufeta neurògena) relacionat amb: a) No estimulació mecanismes diüresi b) Obstrucció mecànica EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Caracteritzat per: 1) Distensió bufeta fins màxim capacitat  INTERVENCIONS o Massatge amb palpació profunda o Sondatge de descàrrega (si té la capacitat i la voluntat es pot sondar ell mateix) o Valorar quina musculatura funciona, ensenyar a fer micció amb aquesta musculatura c/2.3h com musculatura abdominal o Eliminar obstruccions o Valorar fàrmac Incontinència urinària funcional relacionat amb: a) Barreres ambientals b) Factors psicològics c) Deteriorament de la visió d) Limitacions neuromusculars e) Deteriorament de la cognició f) Debilitat de les estructures pèlviques Caracteritzat per: 1) Pèrdua d’orina abans d’arribar al WC  OBJECTIU: la persona experimentarà una desaparició o disminució dels episodis de pèrdues d’orina.
 INTERVENCIONS o Micció estimulada o Eliminar barreres o Compreses i bolquers (últim recurs) Incontinència urinària. Valoració focalitzada:  Anàlisi dels factors o situacions que contribueixen  Capacitat motora i sensorial  Capacitat per arribar al WC  Antecedents de sondatge vesical  Estat de la pell perineal  Medicació (anticolinèrgics: RAO; diürètics, depressors SNC: incontinència)  Repercussions de la incontinència en la vida diària  Recursos personals, familiars i socials  Objectiu: pal·liar els símptomes i evitar complicacions (confort i benestar)  NIC: Cures de la Incontinència Urinària (entrenament, hàbit o micció estimulada) o Registre horari durant 3 dies de la ingesta de líquids i miccions i determinar si existeix una relació o Confeccionar conjuntament un horari d’ingesta de líquids i miccions (no inferior a 2h) EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o o o o UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Si hi ha més de dos episodis d’incontinència en 24h, reduir en 30min l’interval entre miccions Si durant 48h no es produeix cap episodi augmentar en 30min l’interval fins arribar a les 4h Evitar xocolata, el tè, el cafè, la tònica, les begudes de cola i l’alcohol Facilitar l’ús del WC En cas d’immobilitat proporcionar un sistema d’avís Educació per la salut sobre els signes i símptomes de l’ITU i tèniques d’enfortiment del sol pèlvic (fisioteràpia, exercicis de Kegel) Els anticolinèrgics afecten al control de l’estimulació del detrussor i, per tant, al buidatge de la bufeta i, a vegades, poden provocar RAO. Les Benzodiacepines poden provocar un relaxament de la musculatura. Els diürètics també afecten a la retenció d’orina.
Existeixen diferents dispositius que ens poden ajudar com els exercicis de Kegel, porrons, cunyes, col·lectors, bolquers, empapadors, compreses, sondatges, etc.
La incontinència fecal és la incapacitat per controlar la sortida de l’aire i les deposicions.
L’individu experimenta un canvi en els hàbits normals d’eliminació caracteritzat per l’evacuació involuntària de deposicions. Qualsevol trastorn que alteri la funció de control de l’esfínter anal pot produir incontinència fecal. Les afeccions que provoquen una excreció freqüent de deposicions toves, aquoses i voluminoses predisposen també EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL a la incontinència intolerància a la lactosa, malalties inflamatòries intestinals, abús de laxants... Alguns tipus són: a) INCONTINÈNCIA PER VESSAMENT: causa més freqüent és la impactació fecal. Altres són el consum de medicaments i la presència de diverticles o tumor rectal. Pot haver-hi una impactació fecal i realitza diarrees que són l’altra femta acumulada.
b) INCONTINÈNCIA PER FUNCIÓ RECTAL ALTERADA: les causes habituals són el prolapse rectal, malalties de l’esfínter anal, alguns tipus de cirurgia obstètric ao anorectal i la presència de traumatismes o fractura de pelvis c) INCONTINÈNCIA PER SOBRECÀRREGA DE L’ESFÍNTER: processos diarreics, malaltia inflamatòria intestinal, intolerància a un aliment o alguns medicaments d) INCONTINÈNCIA NEURÒGENA: alteracions del sistema nerviós central, com AVC, traumatismes, tumors, diabetis, etc. No es sap identificar quan s’ha d’evacuar.
e) INCONTINÈNCIA FUNCIONAL: demències, barreres...
El tractament va encaminat a pal·liar els símptomes, prevenir les complicacions i millorar la qualitat de vida.
Incontinència fecal relacionat amb: a) Barreres de l’entorn b) Impactació fecal c) Estrès d) Pèrdua de to muscular e) Abús de laxants f) Incapacitat per utilitzar WC Caracteritzat per: 1) Deposicions constants 2) Olor fecal 3) Taques fecals a roba o llit 4) Incapacitat per retardar la defecació 5) Falta de resposta a la urgència per defecar Cal tenir en compte que a la persona li afectarà molt aquest fet i no ho comunicarà. Ens hi hem de fixar. La Valoració focalitzada consta de:  Patró d’eliminació previ  Freqüència, consistència, color  Freqüència d’episodis d’incontinència  Moments del dia en què es produeix i temps que fa què li passa  Presència de signes d’alerta previs a l’expulsió de femta  Ingesta habitual d’aliments i líquids en 24h  Estat mental i autoestima  Possibilitat d’accedir al WC  Recursos personals, familiars i socials EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI      UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL NOC: continència intestinal NOC: Eliminació intestinal La persona presentarà disminució/desaparició dels episodis d’incontinència NIC: Cura de la incontinència intestinal NIC: Maneig intestinal o Confeccionar un registre de les ingestes (horari, quantitat i qualitat) i les deposicions per determinar la relació o Programar la utilització del WC o Detecció d’algun factor concret/signe d’alarma o Assegurar una nutrició i hidratació adequades.
o Recordar a la persona la necessitat d’utilitzar WC i/o col·locar la gibrelleta després dels àpats. Defecació estimulada o Si hi ha abús de laxants, reduir-los i intentar regular el ritme deposicional amb dieta rica en fibra i residus, ingesta hídrica i activitat física.
o Detectar fecalomes o Control integritat de la pell o Recolzament emocional Cal posar una quantitat de pomada per recuperar la qualitat de pell am buna capa fina i ben escampada per no agreujar les lesions.
Risc de deteriorament de la integritat cutània relacionat amb el deteriorament de la mobilitat, incontinència, alteració de l’estat nutricional, alteració de l’estat de consciència i/o sensibilitat.
 NOC: Integritat tissular: pell i membranes mucoses EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL  NOC: Control del risc  NIC: Prevenció de les UPP o Escales Emina, Braden i Norton o Dispositius estàtics (matalàs d’escuma) i dinàmics (matalàs d’aire) que faran canvis posturals per evitar ulceració.
o Escales de Valoració Existeixen la Braden i la Norton que a major puntuació significa menys risc (la Bradin a 16 o més i Norton a 14 o més), en canvi, l’Emina a major puntuació significa major risc (a partir de 3). En l’escala norton valora l’estat física i les altres de l’estat nutricional (que segueix valorant la qualitat de la pell). Existeixen aspectes s’han de tenir en compte per a valorar el risc de NPP i gravetat. Alguns ítems d’escales són. Estat d’alerta, mobilitat, forces de fricció, humitat, condició física/estat nutricional.
La valoració del risc d’UPP s’hauria de fer en el primer contacte sanitari, hospitals, centres geriàtrics o domicili, al ingrés i cada vegada que hi hagi un canvi significatius, al identificar zones de risc, prominències òssies, zones isquèmiques, mala circulació, moviments repetitius, etc. O quan hi hagi dietes desequilibrades.
o o o o o - CAIGUDES Reduir o eliminar forces de pressió amb dispositius dinàmics o estàtics i CCPP Utilitzar àcids grassos hiperoxigenats en zones isquèmiques no en pell irritada per humitat. Aplicar amb un massatge molt suau En pell irritada utilitzar pomades anticongestives amb òxid de zinc (pasta lassar, mustela...). Capa fina ben estesa. Rehidraten i fan pel·lícula hidròfuga. Si no millora valorar fongs. També nous productes tipus Cavilon.
Mobilitzar.
 Animar a mobilitzar-se (encara que sigui al llit)  Limitar període d’enllitament. Si pot sedestar que ho faci  Canvis posturals:  Evitar moviments de fregament  Mantenir alineació corporal  Protegir contacte entre prominències òssies  Adequar freqüència a cada individu i a dispositius de cada centre  Si apareixen zones isquèmiques valorar causa i, si cal, disminuir interval  Els canvis posturals també es fan a la cadira. Els dispositius per alleugerir pressió no són només pel llit.
Dispositius d’alleugeriment de pressió:  Estàtics: augmenten l’àrea de contacte. Pressió igual a força de superfície. Escumes de poliuretà, silicones, viscoelàstics... Coixins.
Flotadors no! Adients per risc baix, mig.
 Dinàmics: varien zona de recolzament. Matalàs antiascares. Per risc alt.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI - UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL IATROGÈNICA (polimedicació) DESNUTRICIÓ IMMOBILITAT Estat caracteritzat per una sèrie de signes i símptomes que resulten d’estar immobilitzat per algun quadre patològic. Es manifesta amb manifestacions físiques (atròfia i contractura muscular, restrenyiment, incontinència urinària), psíquiques (insomni, depressió, aïllament...) i socials. Les causes poden ser malalties cardiovascular, malalties cerebrovascular, malalties osteoarticulars, patologies pulmonars, demències, etc.
Algunes complicacions de la immobilitat són:  Afectació funcional respiratòria: amb disminució dels volums pulmonars i cúmul de secrecions amb predisposició a les infeccions broncopulmonars.
o Infeccions respiratòries  Afectació cardiovascular o Trombosi venosa profunda (TVP) o Tromboembolisme pulmonar  Afectació muscular o Atròfia muscular o Contractures doloroses  Afectació de la regulació del buidament vesical o Incontinència  Afectació de la pell o Erupcions i ferides  Impactació fecal  Sd. Confusional Agut  Dependència per les AVD  Aïllament social CURES INFERMERIA Mobilitat: deteriorament al llit / deteriorament físic / deteriorament en cadira de roda  NOC: Evitar complicacions millorant la mobilitat, transferències i rendiment dels mecanismes corporals.
 NIC: o Canvi de posició o Cures al pacient enllitat o Foment de l’exercici (entrenament d’extensió, control muscular, mobilitat articular) o Ajuda en les cures: transferència o Canvi de posició: cadira de rodes o Fomentar els mecanismes corporals (fisioteràpia respiratòria, bona hidratació, higiene del sol...) Cal tenir precaucions amb l’embolisme (tractament amb heparina, mitges elàstiques), realitzar massatges, maneig de pressions, canvis posturals, millorar la son, dieta, etc.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRIONA CLÍNICA DE L’ADULT VELL Patró respiratori ineficaç relacionat amb immobilitat  NOC: Estat respiratori: permeabilitat de les vies respiratòries  NOC: Estat respiratori: ventilació  NIC: o Aspiració de la via aèria o Maneig de la via aèria o Monitorització respiratòria o Monitorització de les constants vitals o Fisioteràpia respiratòria Realitzarem canvis de posició, fisioteràpia respiratòria per millorar la tos, cal tenir precaucions per evitar l’aspiració (posició fowler), oxigenoteràpia, administració de medicació, constants vitals, SatO2, etc.
Intolerància a l’activitat relacionat amb repòs al llit i immobilitat, desequilibri entre l’aport i la demanda d’oxigen, debilitat generalitzada, sedentarisme, desús o mala forma física.
 NOC: Mobilitat  NOC: Conservació de l’energia  NOC: Prevenir conseqüències de la immobilitat      NIC: Maneig de l’energia NIC: Prevenció de caigudes NIC: Teràpia d’exercici: mobilitat articular NIC: Ensenyament: activitat/exercici prescrit NIC: Maneig del restrenyiment / impactació  Restrenyiment RISC D’ESTRENYIMENT relacionat amb immobilitat, fàrmacs o dieta, manifestat per més de 3 dies sense realitzar deposicions.
 NOC: Evitar complicacions  NOC: Eliminació Intestinal  NIC: Regulació intestinal o Augment ingesta hídric o Augment de fibra en la dieta.
El protocol habitual sol ser al 4t administrar laxant via oral, al 5è microènema i al 6è o superior un ènema.
Maneig de la medicació, de la nutrició, dels líquids, disminució de l’ansietat, vigilància de la pell (hemorroides, lesions anals). Considerar sempre el patró previ.
- UPP SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR ...

Tags: